Cantant a la tecnologia

Quan vaig escoltar per primera vegada una cançó K-pop que deia alguna cosa com 'amoled' em vaig quedar una mica sorprès. La paraula Amoled em sonava d'alguna cosa tecnològica. De fet, Amoled respon a les sigles Active Matrix Organic Light Emitting Diode, una nova tecnologia aplicada en pantalles ultrafines i lleugeres. Aconseguint més dispositius de més qualitat, més barats i de menys consum.

El cas és que Samsung ha disposat de la model i cantant Son Dam Bi (la recordeu amb el seu 토요일밤에 -ToyoIl Pame-?) en col·laboració amb el grup After School per promocionar els seus últims telèfons mòbils amb aquesta tecnologia, publicant un single titulat AMOLED.

Sí, increïble però cert! Han escrit una cançó dedicada a aquesta tecnologia, i el més fort és que està tenint molt èxit! Com tots els singles K-pop, sona a tot arreu, i el videoclip i l'anunci es projecta a tota hora a qualsevol pantalla del carrer, botigues i restaurants. La cançó enganxa, tot i que si ens parem a pensar...una tornada corejant el nom d'una tecnologia...és una cosa realment geek!

Pensant una mica, no se m'acut cap cas semblant, on es promocioni tant una cosa, que acabi sent més famosa la cançó que la pròpia tecnologia. Algú recorda algun cas semblant? Estic segur que si pregunto pel carrer, molta gent coneixerà la cançó, però no sabràn què vol dir Amoled...

---------------------------------

Cuando escuché por primera vez una canción K-pop que decía algo como 'amoled' me quedé un poco sorprendido. La palabra Amoled me sonaba de algo tecnológico. De hecho, AMOLED responde a las siglas Active Matrix Organic Light Emitting Diode, una nueva tecnología aplicada en pantallas ultrafinas y ligeras. Que permite dispositivos de más calidad, más baratos y de menos consumo.

El caso es que Samsung ha recorrido a la modelo y cantante Son Dam Bi (la recordais con su 토요일밤에 - Toyoil Pame-?) en colaboración con el grupo After School para promocionar sus últimos teléfonos móviles con esta tecnología, publicando un single titulado AMOLED.

Sí, increíble pero cierto! Han escrito una canción dedicada a esta tecnología, y lo más fuerte es que está teniendo mucho éxito! Como todos los singles K-pop, suena en todas partes, y el videoclip y el anuncio se proyecta en todo momento a cualquier pantalla de la calle, tiendas y restaurantes. La canción es pegadiza, aunque si nos paramos a pensar ... un estribillo coreando el nombre de una tecnología ... es algo realmente geek!

Pensando un poco, no se me ocurre ningún caso similar, donde se promocione tanto algo, que acabe siendo más famosa la canción que la propia tecnología o producto. Alguien recuerda algún caso similar? Estoy seguro que si pregunto por la calle, mucha gente conocerá la canción, pero no sabrán qué significa AMOLED ...

--------------------------

When I heard for first time that K-pop song that said something like 'Amoled' I was a little surprised. The word reminded me of something related with technology. Actually, AMOLED is the acronym for Matrix Organic Light Emitting Diode Active, a new technology applied in ultrafine and light screens. To get devices of higher quality, cheaper and less consumption.

The fact is that Samsung took model and singer Son Dam Bi (do you remember her 토요일밤에 ToyoIl-PAME-?) in collaboration with group Afterschool to promote their latest mobile phones with this technology, releasing a single entitled AMOLED.

Yes, unbelievable but true! They wrote a song dedicated to this technology, and the most shiking is that it's having much success! Like all K-pop singles, it sounds everywhere, and the music video and ad is screened at any time to any screen in the street, shops and restaurants. The song hooked, but if you think for a while... singing the name of a technology in chorus... is something really geek!

Thinking a little, can not remember of any similar case, where something being promoted so much that becomes more famous the song than the technology or product itself. Does anyone remember any similar case? I'm sure if I ask in the streets, many people will know the song but they won't know what Amoled means...

Nobody de les Wonder Girls

Aquest Nobody no és un tema tant recent com el Genie, però va tenir molt èxit abans de la meva arribada a Corea. Les Wonder Girls formen part de la companyia JYP Entertainment (fundada pel cantant, autor i productor Park Jin Young 박진영). JYP també porta a artistes com 비 Rain, o 2PM.

Nodoby és un clàssic dels norebang (karaoke) i va ser un dels temes escollits per fer una actuació durant la cerimònia de graduació del curs ISS que vaig estar fent durant el mes passat.

------------------------------------

Este Nobody no es un tema tan reciente como el Genie, pero tuvo mucho éxito antes de mi llegada a Corea. Las Wonder Girls forman parte de la compañía JYP Entertainment (fundada por el cantante, autor y productor Park Jin Young 박진영). JYP también lleva a artistas como 비 Rain, o 2PM. 

Nodoby es un clásico de los norebang (karaoke) y fue uno de los temas escogidos para hacer una actuación durante la ceremonia de graduación del curso ISS que estuve haciendo durante el mes pasado.

------------------------------

The song Nobody is not as recent as Genie, but had much success before my arrival in Korea. The Wonder Girls are part of the company JYP Entertainment (founded by singer, composer and producer Park Jin Young 박진영). JYP also manage artists like 비 Rain or 2pm. 

Nodoby is a classic of norebang (karaoke) and was one of the songs chosen for a performance during the graduation ceremony of the ISS course I was doing last month.

Comencen les vacances!

Ja han arribat les vacances d'estiu a la Hankuk! Aquest primer mes a Seül ha estat bastant estressant. Els primers dies pel que significa aterrar a un nou país, nova parla, nous costums, nous horaris, nous menjars...I més tard, el cansament i la falta de temps va venir per l'ISS (Internation Summer School) el curs d'estiu que estava fent.

Dijous va ser l'últim dia de classes. Després d'una dura setmana d'exàmens, presentacions i poques hores de descans, divendres vam fer una cerimònia de graduació, entrega de mèrits i diplomes, mostra d'alguns treballs (entre ells el nostre remake d'una escena de la pel·lícula coreana 'Someone Special'), i actuacions musicals (algunes d'instruments tradicionals coreans, i algunes al més pur estil coreografies de K-pop, molt divertit!).

Finalment s'ha acabat l'ISS. Ha estat una oportunitat per conèixer gent d'arreu del món, persones interessants, i molt d'intercanvi cultural. Moltes d'aquestes persones se'n tornen a casa, però alguns ens quedem per tot un any aquí, amb els coreans i coreanes de l'ISO (International Students Organization). Un any que promet molt. Però de moment toca gaudir una mica de les vacances!

-----------------------------

Ya han llegado las vacaciones de verano en la Hankuk! Este primer mes en Seúl ha sido bastante estresante. Los primeros días por lo que significa aterrizar en un nuevo país, nuevo idioma, nuevas costumbres, nuevos horarios, nuevas comidas ... Y más tarde, el cansancio y la falta de tiempo vino por la ISS (Internation Summer School) el curso de verano que estaba haciendo.

Jueves fue el último día de clases. Después de una dura semana de exámenes, presentaciones y pocas horas de descanso, el viernes hicimos una ceremonia de graduación, entrega de méritos y títulos, muestra de algunos trabajos (entre ellos el nuestro remake de una escena de la pel lícula coreana 'Someone Special'), y actuaciones musicales (algunas de instrumentos tradicionales coreanos, y algunas al más puro estilo coreografías de K-pop, muy divertido!).

Finalmente se ha acabado la ISS. Ha sido una oportunidad para conocer gente de todo el mundo, personas interesantes, y mucho intercambio cultural. Muchas de estas personas se vuelven a casa, pero algunos nos quedamos para todo un año aquí, con los coreanos y coreanas de la ISO (International Students Organization). Un año que promete mucho. Pero de momento toca disfrutar un poco de las vacaciones!

---------------------------------------

Summer holidays have arrrived at Hankuk! This first month in Seoul has been quite stressful. The first few days because of the landing in a new country, new language, new customs, new schedules, new food... and later, exhaustion and lack of time came because of the ISS (International Summer School) I was doing.

Thursday was the last day of classes. After a hard week of exams, presentations and a only a few hours of rest, on Friday we had a graduation ceremony, delivering the merits and qualifications of some sample work (including our remake of a scene of the Korean film 'Somoene Special'), and musical performances (some of Korean traditional instruments, and some in the pure humor of K-pop, very funny!).

Finally, the ISS is finished. It's been an opportunity to meet people from around the world, interesting people, and cultural exchange. Many of these people are coming home, but some will stay for a whole year here, with the Korean fro the ISO (International Students Organization). A year that promises lots of things. But now it's time to enjoy a little the holidays!

El Genie de les Girls Generation

Un altre temazo que no para de sonar a tot arreu. Les Girls' Generation, un grup de 9 noies creat per la companyia SM Entertainment ha publicat aquesta setmana el single digital Genie (Tell Me Your Wish). Des que vaig arribar a Seül l'he sentit incomptables vegades: a la ràdio, a les botigues de roba, al súper, als bars, al carrer...



Les Girls' Generation ja han interpretat la cançó diverses vegades a la tele, i es podria dir que aquest és un dels temes de l'estiu aquí a Corea.

Quin és el tema de l'estiu a Espanya? Què sona per allà?

----------------------------------

Otro temazo que no para de sonar en todas partes. Las Girls' Generation, un grupo de 9 chicas creado por la compañía SM Entertainment ha publicado esta semana el single digital Genie (Tell Me Your Wish). Desde que llegué a Seúl  lo he oído incontables veces: en la radio, en las tiendas de ropa, en el súper, en los bares, en la calle ...

Las Girls' Generation ya han interpretado la canción varias veces en la tele, y se podría decir que este es una de las canciones del verano aquí en Corea.

¿Cuál es la canción del verano en España? Que suena por allá?


-------------------------------


Another megahit that doesn't stop banging everywhere. Girls' Generation, a group of 9 girls created by the company SM Entertainment has released this week their digital single Genie (Tell Me Your Wish). Since I arrived in Seoul I have heard this song countless times on radio, in shops, in supermarkets, in pubs in the street ...

Girls' Generation have already performed the song several times on TV, and it could be said that this is one of the summer songs here in Korea.

What is the song of the summer in Spain? What is banging there?

Dissabte a la nit

La cantant Son Dam Bi (손담비) no para de sonar a tot arreu. El seu èxit actual és 토요일밤에 (Toyoil Pame), 'Dissabte nit). El vídeo no mata, però la cançó, o més aviat la tornada, és d'allò més enganxosa! Ja noto com el k-pop m'atrapa per moments!

<

------------------------

La cantante Son Dam Bi (손담비) no para de sonar en todas partes. Su éxito actual es 토요일밤 에 (Toyoil pame), 'Sábado noche'. El vídeo no es nada del otro mundo, pero la canción, o más bien el estribillo, es de lo más pegadizo! Ya noto como el k-pop me atrapa por momentos!

------------------------

Singer Son Dam Bi (손담비) is banging everywhere. Her current hit is 토요일밤 에 (Toyoil pame), 'Saturday night'. The video is not wonderful, but the song, or bettter said, the chorus, it's really sticky! I've already started feeling stucked by k-pop!

Bona gent

Des que vaig començar el curs ISS (International Summer Session), he conegut molta gent. Alguna gent de Corea, i alguna gent d'altres països. Les edats van des dels 20 i pics fins als pocs menys de 30. Alguns dels estudiants coreans són també a la vegada staff del ISS, i organitzen activitats, sortides i altres mogudes. Tots ells són gent maquíssima, i s'ho curren molt perquè ens sentim a gust amb tot.

Vistes del port de Pyongtaek, una de les sortides que hem fet.

Des de la primera 'Cinema Night' (cada dimarts hi ha projecció d'una pel·lícula coreana, i després una mica de discussió sobre el tema de la pel·lícula), ja ens van rebre amb menjar i begudes. El primer dia menjar coreà, pastissets dolços de pasta d'arròs, i una beguda tradicional, el següent dia però, van caure unes pizzes. Les activitats que han fet fins ara van totalment lligades amb la promoció i divulgació de la cultura coreana. Jocs de taula típics d'aquí, demostracions de Tae Kwon Do, i xerrades explicatives per part del personal del museu d'història nacional d'aquí Seül amb la graciet de poder emprovar-nos el vestit/uniforme tradicional coreà: el hanbok.

El millor és que amb aquests organitzadoras no hi ha cap mena de barrera (bé, al principi semblava que marcaven una mica de distàncies), i compartim sortides, estones al bar, riures i molt intercanvi de coneixements i cultura.

No sé si és que he anat a topar amb gent especialment amable i agradable, o si és que els coreans en general són així. Cada dia em decanto més per la segona opció. Com més coreans i coreanes conec, més a gust m'hi sento. Són realment molt bona gent!

---------------------------------------

Desde que empecé el curso ISS (International Summer Session), he conocido mucha gente. Alguna gente de Corea, y alguna gente de otros países. Las edades van desde los 20 y pico hasta los poco menos de 30. Algunos de los estudiantes coreanos son también a la vez staff del ISS, y organizan actividades, salidas y otras movidas. Todos ellos son gente majíssima, y se lo curran mucho para que nos sintamos a gusto con todo.

Desde la primera 'Cinema Night' (cada martes hay proyección de una película coreana, y después un poco de discusión sobre el tema de la película), ya nos recibieron con comida y bebidas. El primer día comida coreana, pastelitos dulces de pasta de arroz, y una bebida tradicional, el siguiente día sin embargo, cayeron unas pizzas. Las actividades que han hecho hasta ahora van totalmente ligadas con la promoción y divulgación de la cultura coreana. Juegos de mesa típicos de aquí, demostraciones de Tae Kwon Do, y charlas explicativas por parte del personal del museo de historia nacional de aquí Seúl con la gracia de poder provar el traje/uniforme tradicional coreano: el hanbok.

Lo mejor es que con estos organizadores no hay ningún tipo de barrera (bien, al principio parecía que marcaban un poco de distancias), y compartimos salidas, ratos en el bar, risas y mucho intercambio de conocimientos y cultura.

No sé si es que he ido a topar con gente especialmente amable y agradable, o si es que los coreanos en general son así. Cada día me decanto más por la segunda opción. Cuanto más coreanos y coreanas conozco, más a gusto me siento. Son realmente muy buena gente!




-----------------------




Since I started the ISS course (International Summer Session), I have met many people. Some people from Korea, and some people from other countries. Ages ranging from 20-odd to just under 30. Some of the Korean students are at the same time part of the ISS staff, and they organize activities, field trips and other stuff. They are really nice people, and they make their best for us to feel comfortable with everything.

Since the first 'Cinema Night' (every Tuesday there is a screening of Korean film, and after the screening some discussion about the film), they received us with food and drinks. The first day Korean food, sweet cakes of rice paste, and a traditional drink, the next day, however, we had some pizzas. The activities are totally linked to the promotion and popularization of Korean culture. Typical board games, demonstrations of Tae Kwon Do, and explanatory talks by staff of the National History Museum here in Seoul with the fun of being able to try the traditional Korean dress/uniform, the hanbok.

The best thing is that with these organizers, there is no kind of barrier (well, at the beggining there were a little distance), and we share trips, sometimes at the bar, laughs and knowledge and culture crossing.

I don't know if I've come across with people particularly kind and pleasant, or is that Koreans in general are this way. Every day I think more for the second option. The more koreans I know, the more comfortable I feel. They are really good people!

El més nou dels Clazziquai

Un dels grups que vaig descobrir abans de venir a Corea és Clazziquai Project. Un trio format el 2001 per DJ Clazzi (qui composa, mescla i produeix les cançons), Horan i Alex, vocalistes, dona i home respectivament. Es defineixen com una fusió d'electrònica, acid jazz i house. Amb temes cantats en coreà i en anglès.

Fins ara tenien un total de 3 albums (més 3 de remescles de cada un d'ells, i algun disc especial de remescles i temes especials per al videojoc de PSP DJ MAX), i més alguna edició d'algun disc fora de Corea).

Just ahir es va publicar el seu nou treball: Mucho Punk (titulat Mucho Musica en l'edició japonesa). Amb tres temes que ja sonen arreu: el single de presentació Love Again, Kiss Kiss Kiss per una campanya de Levi's amb la model de Victoria's Secret Jarah Mariano, i The Wizard of Oz per una campanya de LG Samsung CF titulada We Live In Oz.

Els Clazziquai sembla que tot just estan preparant la gira Mucho Live Tour, i tenen programades unes audicions per buscar un vocalista i un DJ per al seu proper àlbum de remescles.

------------------------------

Uno de los grupos que descubrí antes de venir a Corea es Clazziquai Project. Un trío formado en 2001 por DJ Clazzi (quien compone, mezcla y produce las canciones), Horan y Alex, vocalistas, mujer y hombre respectivamente. Se definen como una fusión de electrónica, acid jazz y house. Con temas cantados en coreano y en inglés.

Hasta ahora tenían un total de 3 álbumes (más 3 de remezclas de cada uno de ellos, y algún disco especial de remezclas y temas especiales para el videojuego de PSP DJ MAX), y más alguna edición de un disco fuera de Corea).

Justo ayer se publicó su nuevo trabajo: Mucho Punk (titulado Mucho Musica en la edición japonesa). Con tres temas que ya suenan en todos los sitios: el single de presentación Love Again, Kiss Kiss Kiss para una campaña de Levi's con la modelo de Victoria's Secret Jarah Mariano, y The Wizard of Oz para una campaña de LG Samsung CF titulada We Live In Oz.

Los Clazziquai parece que están preparando la gira Mucho Live Tour, y tienen programadas unas audiciones para buscar un vocalista y un DJ para su próximo álbum de remezclas.

-------------------------

One group discovered that before coming to Korea is Clazziquai Project. A trio formed in 2001 by DJ Clazzi (who composes, mixes and produces the songs), Horan and Alex, vocalists, woman and man respectively. Defined as a fusion of electronic, acid jazz and house music. With songs in Korean and English.

Until now had a total of 3 albums (plus 3 remixes of each album and some special remixes and special songs for the PSP videogame DJ MAX), plus some special disc edition outside of Korea. )

Yesterday they released their new album: Mucho Punk (Mucho Music on the Japanese edition). It contains three songs that are already banging around: the 1st single Love Again, Kiss Kiss Kiss for a Levi's campaign with Victoria's Secret model Jarah Mariano, and The Wizard of Oz for a Samsung LG CF campaign entitled We Live In Oz.

The Clazziquai seems hardly Much are preparing to tour Live Tour, and has scheduled a hearing to find a vocalist and a DJ for your next album remixes.

El nou single de les Sugababes mola i no mola

Get Sexy és el títol del nou single de les britàniques Sugababes, per contrarrestar el poc èxit que van tenir amb el seu darrer disc, han dotat d'un so nou (serà nou per elles, perquè ja portem temps escoltant hits tralleros d'aquest estil) a aquesta nova cançó.

A mi em sembla que té pujadesi baixades, de fet, estic completament d'acord amb la gent de Popjustice: té moments baixos però una tornada ben enganxosa. Entre aquestes, i els Black Eyed Peas...la tralla-pop està servida!

El 'Lemon Tree' Coreà

Porto menys d'una setmana aquí, i ja he sentit diverses vegades aquesta versió del clàssic Lemon Tree dels Fool's Garden: al súper, a les botigues... M'agrada!

La canta una tal Park Hye Kyung. No la conec, no sé si és gaire famosa...ja en buscaré informació.

Annyonghaseyo!

Finalment, després d'una llarga espera de mesos, sóc a Seül. Preparat per passar-hi un any cursant les últimes assignatures de la carrera de periodisme a la Hankuk University Of Foreign Studies (HUFS).

Perquè Seül? Perquè Corea del Sud? Doncs perquè sempre m'ha atret el món asiàtic, i després d'estar a Japó de vacances l'any passat, no podia deixar escapar tota oportunitat de tornar a trepitjar terres orientals. El programa propi d'intercanvi de la UAB no ofereix conveni d'intercanvi amb la Facultat de Comunicació amb Japó, però sí amb Corea del Sud, de manera que la decisió va ser ràpida. La concessió de la beca i l'acceptació definitiva per part de la universitat de destí van trigar molt, de fet, fins fa gairebé un mes no tenia la seguretat de poder venir. Però per sort, tot va anar bé i un cop acceptat vaig poder comprar bitllets, aconseguir visat d'estudiant i arreglar tota la paperassa restant en poc temps.

I aquí estic. Després d'agafar un vol de Barcelona a Munic i un altre fins a Seül, i havent dormit poques hores, ja estic instal·lat a la residència universitària de la HUFS. Per ser una universitat 'internacional' es respira un ambient força autòcton, la majoria de gent és coreana, d'altres parts del país, com el meu company d'habitació,que és de Kwangju. He vist ben poca gent occidental, però crec que això canviarà a partir de dilluns que ve, que és quan comencen les classes de l'International Summer Session (ISS), en el qual estudiarem un intensiu de coreà i altres assignatures per integrar-nos al país.

La meva habitació (de moment)

I és que déu n'hi do la diferència i l'impacte que causa aterrar a una ciutat com Seül. Per mi, que vinc d'una ciutat 'gran' com Barcelona ja em resulta increïble la immensitat d'aquesta gran metròpoli. En part, en recorda a Tokyo i Osaka, grans ciutats de contrastos, on conviuen grans zones d'oci, consumisme, gratacels, llums de neó, musiquetes i jingles sonant a tot volum,i grans afluències de gent, amb zones completament silencioses, botigues humils, cases petites, paradetes al carrer, i palaus i edificis antics. I per descomptat, la sensació d'estar perdut, entre un idioma del qual encara no entenc ni deu paraules, i una gent que té costums aparentment ben diferents a les nostres.

 

Estació de metro a la HUFS

Cruïlla prop del Campus HUFS

La HUFS a la llunyania

De moment els dos primers dies ja han donat bastant de si. Una mica de reconeixement pel campus universitari, modern i petit, es veu ràpid. I pel barri dels voltants de la uni, on ja es respira molta vida. Es pot dir que tenim de tot ben a prop. I això que no estem al centre.

Nihon: cròniques del viatge a Japó (part XVI)

Aquest article és la continuació d'aquest.

Gaudint l'últim trajecte en Shinkansen, els anuncis de les estacions, i deixant passar de llarg Himeji (queda pendent per un proper viatge a Japó) vam arribar a Nagoya. Gran ciutat, altra vegada gratacels (altíssimes torres les de l'estació de Japan Railway), i a buscar lloc on dormir.

Abans però, tocava dinar. Vam trobar un Sukiya (a.k.a. Kinnikuman) on vam menjar un plat d'oferta força picant amb ou. I vam anar a buscar un alberg. El cansansi ens va poder, i ens vam quedar a un alberg força cutre, edifici gran, antic, bastant ranci i amb molt poc ambient. De fet, semblava més un hotel de negocis de mala mort. Oblidant-nos del lloc on dormir, vamsortir a voltar, a veure la TV Tower, l'Oasis 21, una mica de carrers amb botigues interessants i curioses. Al vespre vam sopar al restaurant associat amb l'alberg un Youth Hostel Menú, gens malament. A l'arribar a l'habitació descobrim que ens toca compartir tatami amb un senyor australià que ronca i un xaval jove japonès que s'està recorrent en bici el país.

L'endemà al matí vam passar-lo al museu de la ciència. En general és bastant més cutre que el de Barcelona, però amb algunes coses diferents força interessants, sobretot el planetari. Vam acabar dinant un menú barat al Yoshinoya, on em va caure la sopa de miso al pantaló, i vaig portar la cuixa calenta i mullada durant una bona estona. Per compensar en Ramón em va deixar 'decidir' una mica la ruta següent-. Apple Store, i unes quantes botigues bastant frikis per curiosejar.

Al vespre vam fer un bon onsen i sopar al Kinnikuman i unes cerveses per relaxar-nos tot escoltant la banda sonora d'Amelie, comptant les hores que faltaven per marxar i fent balanç del viatge. L'últim dia a nagoya tenia el handicap que portavem les maletes a sobre, i no podíem tornar a l'alberg, amb la qual cosa vam fer temps a un McDonald's prop de l'estació per no pagar tant a la consigna. És increïble veure el moviment i la vida que hi ha en un McDonald's un matí entre setmana, Gent de totes les edats, menjant de tot i evidentment, connectats al mòbil, NDS i qualsevol altre aparellet amb pantalla.

Finalment vam deixar les bosses a l'estació i vam dinar al Nakau (una mena de Yoshinoya o Sukiya-Kinikuman, però amb màquina expenedora de tickets de menús, amb una mica més de glamour, i una taladrant banda sonora promocionant el nom del restaurant contínuament...). Vam passar la tarda voltant més, una estona al Eiden-Comp Mart, on vam aprofitar per fer les ultimes connexions a internet i massatgets amb els sofàs automàtics. Visites a galeries, al Tokyu Hands dins l'edifici central de JR. Cap a les 9 agafàvem el tren cap a l'aeroport de Nagoya, Centrair. Per fer temps, ja que el vol sortia l'endemà al matí, vam estar buscant wifi's, però res, cap sort. Quan estàvem ben còmodes dormient a una saleta amb sofàs, l'aeroport va tancar i ens van fer fora d'allà, amb la qual cosa vam haver d'anar a dormir fora, al vestíbul, no tan còmode, però vam dormir igualment. A quarts de 8 ja ens va despertar el rebombori dels primers viatgers, vam fer un cafè i a embarcar! La tornada va estar acompanyada del dinar a l'avió, una llarga conversa amb una parella de naturòpates que viatjàven sovint a Japó per motius de feina, i alguna pel·lícula visualitzada al sistema multimèdia dels seients de l'avió.

El nou disc dels... Black Eyed Peas?

La primera vegada que vaig escoltar el nou single dels Black Eyed Peas, Boom Boom Pow gairebé vomito. Vaig al·lucinar, allò no sonava a música negra com els seus anteriors discos! Allò era una barreja de beats i ritmes (molt típics de Will.I.Am, això sí) i una tralla electrònica de ca l'ample, afegint un ús (o abús) dels vodocer per flipar. No em va convèncer gaire. Però s'ha de reconèixer que el tema enganxa. Pot ser una merda que enganxa, de fet, hi ha molta merda enganxifosa sonant a les ràdios i als mp3 de la gent...

L'altre dia veig veure el videoclip a l'MTV, i la cosa va canviar. És un videoclip amb uns efectes especials a l'altura del despilfarro de producció i efectes de la cançó. Videoclip com feia temps no en veia, que sorprèn gratament. Va ser llavors quan em va entrar curiositat per saber com sonava la resta del disc...i Spotify va fer la resta.

(està restringida la inserció directa del video, però a canvi, aquí va una interpretació en directe, per si teniu curiositat per saber com s'ho fan sense tanta màquina en una actuació)

El disc es titula The E.N.D. (The Energie Never Dies), i realment és un títol encertat, tant per la part del End (això podria ser el final de la carrera dels B.E.P., o el final dels B.E.P. tal i com els coneixíem fins ara..), i per la part d'Energie perquè el disc desprèn energia contínuament. Les pistes següents al single que obre el disc, fan adonar-se que els B.E.P. han canviat, i molt. Com molts dels rappers i artistes R&B, s'han passat a un sò molt electrònic, bases dance o inclús tecno. En alguns casos la cosa surt bé, i en alguns vénen ganes de passar de cançó. El disc és exactament així, dels 16 temes, hi ha alguna petita perla que sona prou bé. Com el segon single I Gotta Feeling, la introducció del qual em recorda sospitosament algun tema de David Guetta. Aquest I Gotta Feeling sona bé, enganxa, i afegeix ritme progressivament fins arribar a un nivell molt festivaler, m'ensumo que pot ser un tema de l'estiu. El vídeoclip també està prou bé, ballaruques, efectes i colorins...

La resta del The E.N.D., sense abandonar l'ús i abús de beats i vocoders, presenta altres pistes interessants com Alive, Missing You, Party All The Time, Showdown i Rockin To The Beat (amb el que sembla un sample de Billie Jean)

Lady Gaga ho peta amb el seu nou vídeo 'Paparazzi'

El tercer single de l'àlbum debut de Lady Gaga, The Fame és Paparazzi, una mid-tempo que des del principi ja era candidat a single. El vídeo, amb la seva pròpia història a mode de curtmetratge (m'encanten aquesta mena de vídeos! perquè ja no se'n fan gaires?) està dirigit pel gran Jonas Äkerlund.

Bon videoclip, coreografies atrevides, vestuari estrambòtic, i la Gaga amb el seu estilazo.

Röyksopp - The Girl And The Robot

Ja tenim nou single de Junior. Aquesta vegada és la col·laboració amb la cantant sueca Robyn. La segona pista del disc, i m'encanta que sigui single. El video no és espectacular, però no està malament. I per sort, han aparegut bons remixes, jo em quedo amb el de Chateau Marmont, i aquests grans canvis de ritme, m'encanta!

The Girl and The Robot (Chateau Marmont Remix) by Stayloose

The Girl And The Robot from Röyksopp on Vimeo.

L'escultura fluida

Espectacular escultura que deixa bocabadat...

Me la imagino a gran escala...i deu ser per flipar.

via alt1040

Nihon: cròniques del viatge a Japó (part XV)

Aquest article és la continuació d'aquest.

El Shinkansen ens va portar de Kyoto a Hiroshima, i vam arribar al vespre, una mica just per buscar allotjament per si ens fallava el primer on anàvem. Al sortir de l'estació vam veure que Hiroshima té una gran xarxa de tramvies i que ara, sent en Ramón i jo sols, i per tant menys ulls i cervells, ens costaria més moure'ns i trobar els llocs.

Per sort no va ser així, teniemm ben indicat quina combinacuió de tramvia agafar, i un petit mapa per arribar fins a l'alberg J-Hoppers. Però va resultar que estava ple. La simpàtica recepcionista ens va recomanar un ryokan en aquell mateix carrer. Van trigar molt a rebre'ns, però finalment, i vista l'hora que era, tampoc teniem gaires opcions, així que ens hi vam quedar. L'encarregada ens va mostrar el camí fins a l'habitació i l'ofuro, i vam quedar una mica al·lucinats de l'ambient tètric del lloc. Molt solitari, de fet nohi havia cap hoste més al voltant, i una saleta abans d'arribar a l'habitació amb cintes VHS de pelis de terror, prestatgeries amb nines, mobles antics...tot plegat feia una mica de por. Per no emparanoiar-nos amb el lloc, vam decidir fer un ofuro ràpid i anar al carrer a buscar un super Sunkus per sopar una mica. Vam sopar uns fideus al carrer, en una nit bastant calurosa, i una gent amb pinta de mafiosa caminant per allà el voltant. Al tornar al ryokan vam aprofitar l'internet de franc per fer la matrícula de la uni com vaig poder... i en Ramón va aprofitar per quedar-se mig clapat a la butaca que feia massatges. No vam anar a dormir gaire tard, l'endemà voliem marxar d'aquell lloc i provar sort altra vegada al J-Hoppers.

Per sort, vam trobar lloc al J-Hoppers, amb laqual cosa vam deixar les motxilles allà mateix,ja que no hi tornariem fins a la nit. Anàvem a Miyajima. Vam agafar un tren i un Ferry de la JR (evidentment sense pagar, ja que entrava dins el JR Pass) i com si es tractés de les típiques Golondrines de Barcelona, ens vam plantar a l'illa de Miyajima. Abans d'arribar al temple, i al famós tori, vam haver de creuar unes quantes botigues de souvenirs, i menjar típic. Allà ens vamcreuar amb un personatge que haviem conegut a l'alberg de Kyoto, en Bill, un tio peculiar, sino que us ho digui en Xavi...

Havent passat el matí a Miyajma, vam tornar a terra ferma per visitar el Hiroshima Castle, que té l'interior habilitat com a museu. Caminant caminant, vam fer gana i vam entrar a un gran centre comercial a veure què podiem dinar. Va costar decidir-nos, però finalment vam acabar menjant uns udon amb salsa de pastanaga que estaven tremendos. Sense cap dubte, va ser un dels àpats del viatge que més vam disfrutar.

Seguint el camí cap a l'alberg, ens venia de pas la A-Bomb Dome, l'edifici més proper al punt on va caure la bomba atòmica. Sorprenentment, l'edifici conserva part de les parets i l'estructura d'una cúpula a la part superior. Passejant pels voltants, posava la pell de gallina veure alguns dels elements amb plaques indicatives que informaven de la distància de l'hypocentre com un arbre afectat, o un monument als estudiants mobilitzats...

Per allà els voltants hi havia el gran estadi de beisbol, on feia pocs minuts havia acabat un partit, i els carrers es van inundar de seguidors, vestits amb la indumentària típica de beisbol,que van acabar omplint bona part dels tramvies de la zona, de manera que vam decidir tornar caminant fins a l'alberg mentre s'anava fent fosc.

Ja cap al vespre, vam passar per un super per comprar sopar. Aquella nit vam cuinar a l'alberg, un bon tros de carn i una mica d'acompanyament, i provant noves cerveses i begudes gràcies al pràctic rètol a la cuina de l'alberg... Vam fer una mica de sobretaula veient algun capítol de Heroes que feien a la tele, un banyet i a dormir.

Soparet 'al fresco'!

L'endemà vam esmorzar Corn Flakes de Snoopy i vam dirigir-nos cap a l'estació central, a agafar el que serial'ultim Shinkansen, el que ens portaria fins a Nagoya, l'última parada del viatge.

Més videos i fotos d'Hiroshima aquí.

El video d'U2 de Magnificeent decepciona, el remix de Fred Falke mola

L'esperat segon single de No Line On The Horizon és el que hauria d'haver estat el primer, i la més gran cançó del disc. La resta, no és que decepcioni, però no m'acaben d'arribar... això no treu que tingui curiositat per saber com sonaran en directe!

El video de Magnificent ha estat rodat a Fez, barreja imatges del grup tocant en tota normalitat i de la ciutat destapant-se d'un gran vel blanc. El trobo bastant fluixet. Trobo que per aquest gran tema es podrien haver currat alguna cosa més impactant...o és que potser ja van abusar amb el pressupost del primer single Get On Your Boots.

El que m'agrada molt és el remix que ha fet Fred Falke, mantenint l'escència de l'original, però aprofitant el ritme del bombo de l'original per introduir alguns canvis i sons més electrònics, però que m'encanta.

Algo se muere en el alma...

...quan una sèrie s'acaba.

I més si ho fa amb el cap ben alt, i un capítol final espectacular, emocionant, i digne d'estar a un museu de la història de la televisió (si algun dia n'existeix un) com Battlestar Galactica.

Tal com ho va fer el final de Six Feet Under (A dos metros bajo tierra), el final d'una sèrie deixa aquell regust agredolç. La història acaba, els personatges arriben al final del camí, i nosaltres els deixem de veure.

Ningú tenia clar com acabaria aquesta gran epopeia audiovisual entre la raça humana i la raça cylon, durant 4 temporades les vam veure de tots colors, i tot i tenir alguns moments baixos, la sèrie va arribar al final amb un alt nivell de qualitat tant a nivell tècnic com artístic. Els girs argumentals dels últims episodis van fer-la arribar a uns nivell mai vostos en televisió. Els fans, esperàvem l'últim capítol amb cert temor. Por per què la història no ens defraudés i aquell sentiment que és té als comiats, on sabem que no ens tornaren a veure, però és un moment que sempre arriba i l'hem de viure.

No vull esguerrar la trama a ningú, no penso dir cap spoiler ni explicar res que pugui afectar aquells que la veuen, o aquells que encara no l'han vist, i que no em cansaré de recomanar-los aquesta gran sèrie. A tothom a qui n'he parlat, intento no espantar-lo dient-li que és una sèrie ambientada en una flota espacial, però no és una serie de ciència ficció típica de l'espai, viatges interestel·lars, etc. És una sèrie sobre la raça humana. Sobre aquells costums, aquells sentiments o aquelles debilitats que ens fan a tots humans, i com entren en conflicte quan una altra raça sembla ser o voler ser tant humana com la nostra. Amor, guerra, religió, política, amistat, malaltia, traició, societat...tot té cabuda a BSG i finalment veiem com una flota espacial d'humans d'una època no sabem com de distant a la nostra, acaba per passar completament com si fóssin companys contemporanis.

Amb un visionat amb projector, digne d'aquesta sèrie (i la posterior farra) ens vam acomiadar d'un dels millors productes televisius que he vist mai.

Per aquells fanàtics, o no iniciats, la Cris de Children At your Feet ha elaborat un extens i interessant pas a pas de les 4 temporades de la sèrie i tots els seus extres i informació imprescindible.

Battlestar Galactica ha acabat, però ens queda el record, i algunes novetats en forma de spin-off anomenat Caprica, situat 50 anys abans de l'inici de la sèrie, i una pel·lícula (dirigida per Edward James Olmos, l'actor que dóna vida a William Adama) titulada The Plan que explica l'atac Cylon a les colònies des del punt de vista dels Cylons.

I per acabar, l'última cançó que sona a la sèrie (per cert, amb una boníssima banda sonora): All along the watchtower, versionada pel gran Jimmy Hendrix.