Els MT coreans - Membership Training

MT (pronunciat 'em ti') respon a les sigles de Membership Training, que traduït al català vindria a ser 'entrenament d'afiliació'. És la preparació que reben els membres quan entren a formar part d'un grup o club. Tot i que de preparació en té poca. La majoria de clubs universitaris (ja siguin de clubs dedicats a esports, estudis d'idiomes, arts, religió o algun altre interès o afició) fan MT's a principis de semestre. Ja pot ser per donar la benvinguda i 'preparar' als nous mebres, o per estrènyer vincles i poder gaudir d'un temps junts per conèixer-se més els uns amb els altres (més aviat aquesta segona).

Els MT's solen durar un dia. De fet, sovint no arriben a 24 hores. Però sí acostumen a ser passant la nit fora. Entre els membres del club o organització, es lloga una casa, fora de la ciutat, el que nosaltres en diriem un bungalow, però són cases preparades expressament per a fer-hi MT's. Són complexos anomenats MT Camps. A la vora de Seül n'hi ha molts, és fàcil arribar-hi, ja que estan situats prop d'estacions de tret, i es triga al voltant d'una hora per arribar-hi (depenent des de quin punt de Seül sortim, és clar). Els exteriors d'aquestes cases ofereixen menjadors a l'aire lliure amb grealles i barbacoes per cuinar. També hi ha petits camps de futbol, cistelles de bàsquet, xarxes per jugar a tennis i bàdminton...no són camps gaire cuidats, però suficieent per donar-hi uns quants cops de pilota i córrer amb la gent. Algunes zones també hi tenen un riu o llac a la vora, per quan fa bon temps banyar-s'hi.

Aquests MT Camps ofereixen diversos tipus d'allotjament segons la quantitat de gent i segons què volen fer. Les cases acostumen a ser una sala ben gran, on també hi ha cuina, i on tothom hi acaba dormint, al terra. Podem trobar cases amb alguna habitació o sala separada per nois i noies, però no acostuma a ser així. També sol haver-hi un o dos banys, amb lavabo, dutxa, etc. La quantitat de gent que pot estar a la casa pot variar, podem trobar des de cases per unes 7 o 8 persones, fins a grans sales amb capacitat per a més de 30 persones: tot un espectacle veure tanta gent tirada pel terra dormint sense cap mena d'ordre ni organització. A les cases gairebé no hi ha mobles, ni cadires, ni taules ni sofàs...només televisió i a vegades aparell de karaoke.

El ritual de l'MT consisteix en carregar-se de menjar i beguda (cansalada de porc normalment, kimchi, arròs, bosses de patates fregides i altres snacks, paquets de ramyeon(fideus) cervesa i soju). Segons la quantitat de gent que va al MT, es poden dividir en grups que van preparant i el menjar la casa a mesura que van arribant. El trajecte sol ser en tren o autobús o autocar. Un cop arribat al lloc, si queda lluny de l'estació, ens ve a buscar l'encarregat amb una forgoneta que ens deixa a la casa en qüestió. Comença la gresca: per tradició, els homes couen la carn a les barbacoes exteriors, i les dones preparen l'arròs i el kimchi les taules. Es pot menjar asseguts o drets a mesura que es va fent la carn. Carn prèviament talladeta a trossets, que es barregen amb l'arròs i el kimchi. Per anar entrant en calor, es van bebent 'shots' (xupitos) de soju.

Un cop acabat el sopar, toca l'hora dels jocs. Dins la sala gran de la casa, es divideixen en equips o grups, i es juguen uan sèrie de jocs. Són molt variats, poden anar des de fer baure a altres persones, fins a combats (sense violència) entre membres dels equips. L'objectiu és anar bebent, deixar-se anar i perdre la vergonya. Mentre es juga, es van menjant els snacks repartits per les bosses oberts al terra, i bebent soju i cervesa generalment. A mesura que passen les hores, hi ha qui surt fora a jugar a algun esport, n'hi ha d'altres que segueixen amb jocs més picants, i d'altres que cauen adormits. Segons la gana, abans d'anar a dormir podem preparar una cassola amb ramyeon, de la qual s'hi menja directament els més afamats, o en petits gots els més educats).

L'endemà al matí (un panorama curiós el veure una sala plena de gent pel terra dormint sense cap mena d'ordre), si no s'ha mejjat ramyeon la nit abans és el moment de menjar-ne per esmorzar. A continuació es recull i es neteja entre tots, i tornem cap a casa, passant abans per algun lloc a dinar, i si s'estila, continuar el dia empalmant anant a algun altre lloc.

El viatget a Jeju -Part II -

Aquest article es la continuacio d'aquest.

El mont Seongsan és un volcà tocant al mar. Té una alçada d'uns 182 metres, i el cràter fa uns 600 de diàmetre i 90 d'altura. No és que sigui gran cosa, però pujar fins al mirador ofereix bones vistes de l'illa de Jeju i es pot apreciar tota la costa del voltant.

Les belles vistes des del Seongsan

De pujada cap al volcà, no recordo ben bé com però una mare i una filla s'em van dirigir per dir-me alguna cosa. La mare gairebé no parlava anglès, la filla sí. Però vaig voler practicar una mica de Coreà. Pensant-se que era americà, canadenc o australià, es va sorpredre al dir-li que venia d'Espanya. Ella havia estat a Espanya i li va agradar molt (bé, amb tots els coreans amb qui he parlat i que han estat a Espanya, els ha encantat). La conversa no es va allargar gaire, vam arribar al mirador i ens vam separar. Després de fer algunes fotos per aquelles alçades, tocava baixar i tornar cap a l'hotel. De camí de baixada em vaig tornar a trobar la noia i la mare, i xerrant xerrant, em va dir que estudiava música i es dedicava a cantar. De fet, quan em va dir el seu nom artístic, Navi (que vol dir papallona en coreà) em va resultar familiar. Òbviament estava de vacances i no anava maquillada, però vaig aprofitar per fer-nos algunes fotos junts. Resulta que la noia canta prou bé, però el seu estil no és del tot comercial i per això (encara) no té gaire d'èxit comercial.  Com que viu relativament a prop de la meva universitat, vam intercanviar emails i que ja ens veuriem un altre dia, mai se sap!

Amb la cantant Navi (que en aquell moment encara no sabia que ho era)
Aquí un parell de videos on es veu què tal canta. Actuació a TV. A casa versionant.

Després de la tarda d'excursió vam tornar a l'hotel, descansar una estona i a sopar. Un sopar bastant millor que el del primer dia. Multitud de bons plats d'acompanyament, i com a plats protagonistes carn de vedella amb una salsa delicions i un peix ben gros molt bo també. Després d'una estona de relax, vam aprofitar que se cel·lebrava un festival de Flor de Cirerer (una mena de benvinguda a la primavera) i vam endinsar-nos una mica en l'ambient fesitu: paradetes de menjar, fira, escenari amb música... Després d'un ressopó i alguns makkolis tocava anar a dormir aviat, que l'endemà la bicicletada seria encara més dura, i teniem els culs bastant adolorits.

Els estrangers preparats

L'arribada de la ruta del segon dia

Harubangs per tot arreu!

Així l'endemà vam sortir des del mateix punt, però el recorregut era bastant més dur. En comptes de carreteres planes, aquesta vegada eren desnivells bastant pronunciats. Tant podíem trobar-nos amb una intensa pujada que ens feia suar la cervesa de la nit abans, com amb una ampla carretera sense cotxes que baixàvem a tota velocitat gaudint de la brisa de la costa de Jeju. Com que la majoria dels nostres cossos no estàven acostumats a aquest exercici, i taníem altres coses a veure, alguns de nosaltres vam abandonar als primers 15 kilòmetres. L'autocar ens va recollir i ens va portar a fer algunes visites per l'illa. Després d'una mena de parc de Guillver (amb miniatures de monuments d'arreu del món) vam visitar el parc i les cascades de Cheonjeyeon. Un espectacular paissatge on tres cascades consecutives desemboquen al mar.

Les 'miniatures' del parc

Al vespre tocava sopar important. Juntament amb els membres de l'organització vam anar a sopar Sam Gyeob Sal, barbacoa de porc. Però senglar! O porc negre com l'anomenen a Jeju. Un molt bon sopar, convidats i acompanyats pels organitzadors, i bindant amb soju, com bons coreans.

El viatget a Jeju -Part I -

El mes passat vaig tenir l'oportunitat de visitar l'illa de Jeju. Jeju (o Jejudo) és una illa volcànica que queda al sud de la península corena. És una de les destinacions turístiques més populars a Corea, sobretot a l'estiu. De fet, Jejudo és el lloc per excel·lència pels viatges de noces. Un dels símbols més representatius de Jejudo és el volcà al mont Hallasan. Però la tradició deiu que a Jejudo abunden 3 coses: les pedres (pedres volcàniques), el vent, i les dones. No sé si és del tot cert, però el que és segur és que hi podem trobar altres coses ben interessants: L'illa està repleta de 'harubang': estàtues de pedra que representen avis que protegeixen els llocs, els podrem trobar a les cases, a la muntanya, a les carreteres... A Jejudo, també s'hi pot trobar molt bons productes marins, tota mena de cloïses i mariscs a bon preu. La fruita estrella de Jeju són les mandarines, del tamany d'una taronja o inclús més gran, i tan dolces com una mandarina. Un altre dels productes estrelles és la carn de senglar, a Jejudo podem gaudir d'una bona barbacoa de Sam Gyeob Sal a un preu molt més barat del que podem trobar a la resta de Corea. I per descomptat, al ser una illa, les platges són un gran atractiu.

La costa de Jeju ja mostra quina mena de platges hi ha.

Això és el primer que es veu al sortir de l'aeroport. La muntanya al fons és el Hallasan.

A l'aeroport també venen les famoses mandarines de Jeju.

Des que sóc a Corea, volia anar a Jeju,, però entre unes coses i altres mai trobava el moment. El cas és que gràcies a la universitat i a una competició ciclista, vaig poder gaudir juntament amb altres companys d'universitat, d'un viatget amb tot pagat a Jeju. La condició era participar en la marató ciclista, la qual es cel·lebrava per primera vegada, i l'organització necessitava omplir amb una mica de cares estrangeres, ja que aquesta primera edició de la competició seria coberta per diversos mitjans.

Tot i que no estàvem en plena primavera, a Jeju ja havien florit els arbres de flor de cirerer.

Els famosos avis de pedra: Els 'harubang'

Vam sortir un divendres de l'aeroport de Gimpo. És divertit viatjar unes 15 persones, i més quan ho fan amb totes les despeses cobertes. El vol fins a l'aeroport de Jeju triga tan sols 40 minuts. De fet, es triga més a desplaçar-se de casa a l'aroport i de l'aeroport a l'hotel. L'hotel era un cinc estrelles, i tot i que l'habitació era bona i amb bones vistes, faltaven alguns serveis, bé, no és que faltéssin, però s'havia de pagar suplement a part (i no parlo del minibar, em refereixo a sabonets, pasta de dents i altres estris més necessaris). Per sort anàvem provistos de tot.

Va ser la primera vegada que agafava un vol a Gimpo.

L'hotel no estava gens malament, i ben situat.

Al vespre vam conèixer als organitzadors, vam sopar, i ens van explicar una mica el pla de l'endemà. Hauriem de recórrer fins al primer control, uns 50 km. (el recorregut sencer eren 200 km!). Però si es cansàvem i voliem plegar, l'autobús ens recolliria allà on ens quedéssim i ens portaria fins a l'arribada.

El sopar del primer dia, no era exquisit, però els àpats de després sí que ho serien!

Dissabte matí: moment de preparar-se. Tot i que feia sol, de bon matí feia força fred, i per no carregar la motxilla amb gaires coses vam haver escalfar una mica per no tenir fred. El punt de sortida era un estadi, allà ens vam trobar amb la resta de competidors i ens van donar les bicicletes que haviem d'utilitzar. No m'esperava gran qualitat, però les bicis no estàven gens malament, excepte el seient, que al cap d'unes hores provocava un mal de cul d'aquells dels importants!

L'estadi des d'on sortiem. Al fons el Hallasan.

Uns minuts d'espera abans de la sortida, i una sessió d'escalfament d'allò més divertida. Els participants (la majoria gent gran) escalfant al ritme de la música, sota les ordres d'una monitora molt motivada. Tret de sortida, als estrangers ens havien situat els últims, així les càmeres de televisió i fotògrafs ens tenien ben localitzats...

Quina poca professionalitat!

El recorregut no era difícil, al contrari, recórrer part de l'illa sobre la bicicleta és una bona manera de descobrir-la. La part dura arribara a l'acabar aquells primers 50 kilòmetres, ja que el cul va quedar bastant afectat per la birria de seient. De totes maneres després del cansament, vam endrapar amb molta gana el dinar que ens esperava als tots participants.

Tot i que a la foto no fa massa bona pinta, agafar això amb gana és una delícia!

Els nostres culs encara patien després d'haver baixat de les bicicletes.

L'organització ens va informar del recorregut de l'endemà (que seria força més dur) i vam aprofitar la tarda per moure'ns una mica per l'illa. Ja que ens quedava a prop i ens feia bon temps ens vam acostar a veure el Seongsan, un volcà tocant al mar.

Nihon: cròniques del viatge a Japó (part XV)

Aquest article és la continuació d'aquest.

El Shinkansen ens va portar de Kyoto a Hiroshima, i vam arribar al vespre, una mica just per buscar allotjament per si ens fallava el primer on anàvem. Al sortir de l'estació vam veure que Hiroshima té una gran xarxa de tramvies i que ara, sent en Ramón i jo sols, i per tant menys ulls i cervells, ens costaria més moure'ns i trobar els llocs.

Per sort no va ser així, teniemm ben indicat quina combinacuió de tramvia agafar, i un petit mapa per arribar fins a l'alberg J-Hoppers. Però va resultar que estava ple. La simpàtica recepcionista ens va recomanar un ryokan en aquell mateix carrer. Van trigar molt a rebre'ns, però finalment, i vista l'hora que era, tampoc teniem gaires opcions, així que ens hi vam quedar. L'encarregada ens va mostrar el camí fins a l'habitació i l'ofuro, i vam quedar una mica al·lucinats de l'ambient tètric del lloc. Molt solitari, de fet nohi havia cap hoste més al voltant, i una saleta abans d'arribar a l'habitació amb cintes VHS de pelis de terror, prestatgeries amb nines, mobles antics...tot plegat feia una mica de por. Per no emparanoiar-nos amb el lloc, vam decidir fer un ofuro ràpid i anar al carrer a buscar un super Sunkus per sopar una mica. Vam sopar uns fideus al carrer, en una nit bastant calurosa, i una gent amb pinta de mafiosa caminant per allà el voltant. Al tornar al ryokan vam aprofitar l'internet de franc per fer la matrícula de la uni com vaig poder... i en Ramón va aprofitar per quedar-se mig clapat a la butaca que feia massatges. No vam anar a dormir gaire tard, l'endemà voliem marxar d'aquell lloc i provar sort altra vegada al J-Hoppers.

Per sort, vam trobar lloc al J-Hoppers, amb laqual cosa vam deixar les motxilles allà mateix,ja que no hi tornariem fins a la nit. Anàvem a Miyajima. Vam agafar un tren i un Ferry de la JR (evidentment sense pagar, ja que entrava dins el JR Pass) i com si es tractés de les típiques Golondrines de Barcelona, ens vam plantar a l'illa de Miyajima. Abans d'arribar al temple, i al famós tori, vam haver de creuar unes quantes botigues de souvenirs, i menjar típic. Allà ens vamcreuar amb un personatge que haviem conegut a l'alberg de Kyoto, en Bill, un tio peculiar, sino que us ho digui en Xavi...

Havent passat el matí a Miyajma, vam tornar a terra ferma per visitar el Hiroshima Castle, que té l'interior habilitat com a museu. Caminant caminant, vam fer gana i vam entrar a un gran centre comercial a veure què podiem dinar. Va costar decidir-nos, però finalment vam acabar menjant uns udon amb salsa de pastanaga que estaven tremendos. Sense cap dubte, va ser un dels àpats del viatge que més vam disfrutar.

Seguint el camí cap a l'alberg, ens venia de pas la A-Bomb Dome, l'edifici més proper al punt on va caure la bomba atòmica. Sorprenentment, l'edifici conserva part de les parets i l'estructura d'una cúpula a la part superior. Passejant pels voltants, posava la pell de gallina veure alguns dels elements amb plaques indicatives que informaven de la distància de l'hypocentre com un arbre afectat, o un monument als estudiants mobilitzats...

Per allà els voltants hi havia el gran estadi de beisbol, on feia pocs minuts havia acabat un partit, i els carrers es van inundar de seguidors, vestits amb la indumentària típica de beisbol,que van acabar omplint bona part dels tramvies de la zona, de manera que vam decidir tornar caminant fins a l'alberg mentre s'anava fent fosc.

Ja cap al vespre, vam passar per un super per comprar sopar. Aquella nit vam cuinar a l'alberg, un bon tros de carn i una mica d'acompanyament, i provant noves cerveses i begudes gràcies al pràctic rètol a la cuina de l'alberg... Vam fer una mica de sobretaula veient algun capítol de Heroes que feien a la tele, un banyet i a dormir.

Soparet 'al fresco'!

L'endemà vam esmorzar Corn Flakes de Snoopy i vam dirigir-nos cap a l'estació central, a agafar el que serial'ultim Shinkansen, el que ens portaria fins a Nagoya, l'última parada del viatge.

Més videos i fotos d'Hiroshima aquí.