24 de gen. 2012

L'Infant de Clazzi

El líder de Clazziquai Project (DJ Clazzi, Alex, Horan), ha deixat de banda el projecte conjunt per centrar-se en un àlbum en solitari que porta per títol Infant.

Leader of Clazziquai Project (DJ Clazzi, Alex, Horan), left the project for a while to focus on its own album titles Infant.



És el seu primer disc que edita per separat del projecte, però així i tot compta amb una llarga llista de col·laboracions vocals. Christina Chu (de la formació original dels Clazziquai), Lee Seung Yeol, Im Seol Yong de 2AM...i altres membres de grups com W&Whale, Urban Zakapa.

This is the first album that he releases without the Project, but still it has a lot of collaborations and vocal features such as Christina Chu (original Clazziquai), Lee Seung Yeol, Im Seol Yong from 2AM...and other artists from other bands like W&Whale, or Urban Zakapa.


El so del disc és 100% Clazzi. Bases electròniques, house, una mica de disco, funky, electro, i molts sintetitzadors. I la part vocal és molt correcte. Envoltat d'artistes més aviat mainstream del K-Pop coreà, com Kota i Jubi de SunnyHill, i els ja mencionats abans, és possible que atraigui el públic pop a l'escena electrònica que tan li deu últimament a tots els èxits K-Pop que sonen al país.

The album sounds so Clazzi. Electronic base, house, some disco, funk, electro and loads of synths. Vocals are also good. This time Clazzi got surrounded by more mainstream K-Pop singers from idol bands, like Kota and Jubi from SunnyHill, and the ones mentioned before. It's might be helpful to atract the mainstream audience to electro or club scene, that it has been so close to recent K-Pop hits along the country.

Clazzi - Infant
01. Bad Girl (With Whale Of W&Whale)
02. Love&Hate (With 이승열 / Rap MYK)
03. Where`s Dance (With 진실 Of Mad Soul Child)
04. 40 Nights (With 현송&수륜 Of THE KOXX)
05. Star Child (With Christina / Rap MYK)
06. 우리 변한거잖아 (With 임슬옹 Of 2AM)
07. Can Only Feel (With 김완선)
08. Loving You (With 장우혁, 현아 Of Urban Zakapa)
09. Sexy Doll (With 코타&주비 Of SunnyHill / Rap MYK)
10. Crazy For Love (With Christina)
11. 우리 변한거잖아 (Remix Ver.) (Bonus Track)

Els singles ja editats: Love&Hate, How We Feel, i Sexydoll.

There already 3 singles: Love&Hate, How We Feel, i Sexydoll.

Feu un cop d'ull als videos, però les millors cançons (per mi) vénen després, curiosament totes dues amb la col·laboració de Christina Chu: Starchild (la qual conté un sample de Camouflage - Want You Back) i Crazy For Love (amb una genial intro, molt Clazzi!).

Check out the videos, but for me, the bests songs come later, both of them featuring Christina: Starchils (which contains some sample from Camouflage - Want You Back) and Crazy For Love (with a great intro, reall Clazzi sound!)








Clazzi - Star Child (with Chrstina)

Clazzi - Crazy For Love (with Chrsitina)

I per si no fos poc, la gent de Eat Your Kimchi (lloc molt recomanable sobre l'escena pop coreana) van entrevistar a Clazzi.

And if it's not enough for you, the guy from Eat Your Kimchi interviewed Clazzi, take a look!


22 de gen. 2012

Escapadeta a Tokyo -part 4-

Aquest article ve de la tercera part.

 Teníem previst llevar-nos ben d'hora, però el cansament i la comoditat de l'habitació fa fer que no ens llevéssim fins l'amable despertar de la Kazuko, que ens estava preparant l'esmorzar al compartiment del costat. Per veure una mica quina varietat de menjar tenien, haviem demanat un esmorzar típic japonès i un occidental. Bona elecció, aixó podiem provar una mica de tot.

Breakfast 1 

Va ser un d'aquells esmorzars que fa mandra aixecar-se de la taula i posar-se en marxa: pà, arròs, amanida, pernil, fruita, peix, algues, ous, sopa tè, cafè, suc, melmelada, salses... Un cop esmorzats vam recollir, vam acomiadar-nos de la Kazuko i vam deixar el Fukuzumiro molt satisfets i vam anar cap a l'estació de Hakone-Yumoto, que ja haviem conegut el dia abans.



 
With Kazuko Sato @ Fukuzumiro Ryokan
Amb l'amable Kazuko Sato, la nostra okami.

Allà vam començar el primer tram de l'excursió amb el Hakone Tozan Bus, que recorre la part sud fins al llac Ashi. Durant el trajecte el bus para a diversos punts de visita , però la Kazuko ja ens havia recomanat els més importants, així que no vam baixar fins a Hakone Machi-ko, el poble amb el port. Abans del port, vam desviar-nos una mica per veure un bosc amb un important camí de cedres que data del 1618. El camí es va construir en l'era Edo, al costat de autopista Tokaido. Els grans arbres protegien del calurós sol a l'estiu i de la neu a l'hivern. Curiosament, quan vam arribar no hi havia gairebé ningú en aquella zona. Cosa que ens va ajudar a sentir-nos més a gust envoltants de natura de grans dimensions.


Cementiri





 

 

 

Motohakone dog


També vam aprofitar per jugar una mica amb un gos que vam trobar en un petit jardí d'un cementiri.

Un cop al llac Ashi, vam agafar el vaixell que el creua, passant prop de Motohakone. Un vaixell estil antic, de 3 pisos, amb seients a dins i gairebé tota la coberta oberta al públic. Ideal per admirar el paissatge i veure com es va descobrint el Fuji entre la vall.


Hakone Cruise



Ashi Lake borders


El vaixell ens va deixar a Togendai-ko, el poble on vam agafar el telefèric que porta fins a Ubako i Owakudani. A Ubako, veient que la cosa portaria el seu temps, vam aprofitar per canviar l'hora de la reserva del tren de tornada (un avantatge això de poder canviar-ho des de qualsevol de les estacions ja sigui de bus, telefèric, vaixell o tren). També ens vam adonar que arribariem tard per anar al museu Ghibli, així que...queda pendent pel proper viatge.

Durant el recorregut penjats d'un cable, podem veure l'espectacular paissatge format pel llac Ashi i la muntanya Fuji al fons.
Tot i que el temps no acompanyava gaire, era suficientment clar com per veure la majoria de muntanyes del voltant.


 
Telefèric Hakone



Owakudani

Owakudani (en japonès, gran vall bullent) és una petita vall rica volcànica amb molts onsens. Els ous negres (negre perquè són bullits en aigues riques en sulfur) són populars i es diu que allarguen 7 anys de vida als qui els mengen. Des d'Owakudani també es poden admirar vistes al Fuji i al llac i la resta de la vall. La majoria de turistes eren japonesos, però vam sentir també algunes veus coreanes.
L'olor fa que la gent no s'hi estigui massa estona, hi ha un petit circuit que porta fins a un mirador amb una de les millors vistes de la vall.


Black eggs

L'home dels ous negres. No, no els vaig voler tastar.

Fuji & rice cracker

Galeta d'arròs i salsa de soja.

The Fuji

Magnífic al Fuji. Queda pendent el repte de pujar-hi.

Ja baixant, el telefèric ens va acostar fins a Sounzan on s'agafa el funicular que porta fins al poble de Gora. A Gora mateix ja queda poc per acabar l'excursió, i la gent aprofita per comprar els últims souvenirs. Nosaltres vam preferir veure el Hakone Gora Park, uns jardins no gaire espectaculars a la tardor, però que a la primavera deuen tenir una bona quantitat i varietat de flors i plantes.


Endless railway

Funicular de Sounzan a Gora


Hakone Gora Park

La font central del Gora Park

Per acabar, a Gora vam agafar l'últim tren cap a Hakone-Yumoto altra vegada. I des d'allà la línia Odakyu fins a Shinjuku. Haviem reservat el Romance Car, un tren que para a menys estacions i arriba a Shinjuku una hora abans.

Hakone line



L'excursió per Hakone la vam fer amb un dia. Anant ràpid. Però hi ha molts més punts d'interès, temples, museus boscos, onsens i la tira de llocs interessants, el que fa la compra del Hakone Free Pass obligatòria per estalviar-nos uns quants yens en transports.








 

15 de gen. 2012

Escapadeta a Tokyo -part 3-

Aquest article ve de la segona part.

El matí del diumenge el vam dedicar a anar a Harajuku. Vam sortir de casa d'en Jay ja equipats amb més roba perquè aniríem directament de Harajuku cap a Hakone.

Havíem quedat amb la Masayo, una noia que vaig conèixer mentre aprenia Coreà. Ella és japonesa, però ha voltat molt i té sang panamenya, el seu espanyol i anglès són prou bons, tot i que per comoditat per la HyeKyong vam acabar parlant coreà gairebé tota l'estona.

Harajuku, el barri on podem veure les tendències de moda més flipades (anava a dir frikis, però la paraula ja està molt sobada), els diumenges és el dia amb més afluència de gent. Cantants al carrer, actuacions rares, i molt cosplay (joves disfressats de personatge de manga o videojocs, amb disfresses molt i molt ben fetes). Però no tot és goth-lolitas. A la zona del parc de Yoyogui, els diumenges hi ha mercadillo, de roba, roba de segona mà de tot tipus, a preus d'escàndol. El parc de Yoyogui és inmens, és un lloc molt freqüentat per fotògrafs. Sovint hi ha nuvis fent-se fotos de casament, però aquesta vegada em va sorprendre veure que hi havia grups d'homes, ja grans, fent fotos a alguna jove molt guapa. La Masayo em va explicar que són models, i cobren una bona quantitat que els fotògrafs ajunten per poder-la fotografiar. Interessant.

El flea market de Harajuku és molt gran. I inclús anat ràpid, vam trigar gairebé tot el matí a recórrer els passadissos que formen els centenars de 'paradetes' (no són ni paradetes, tothom exposa el seu material al terra, muntanyes de roba, no hi ha cap mena d'estructura, ni tendal ni sostre ni res. La HyeKyong es va firar amb algunes peces de roba. Jo no vaig trobar res interessant a bon preu. Però vaig veure coses ben divertides.



Happy flea marketing
Els venedors acostumen a ser simpàtics i disposats a regatejar.
Em va molar la trena de colors d'aquesta noia.

Flea marketer



O. Tsubasa?
Em va fer gràcia veure aquest petit Oliver Atom (o Ozhora Tsubasa) 



Harajuku flea market 1
Molta gent i molta roba.


Adidas furrybear
 Kawaii. Sens dubte, aquestes coses només es poden veure per Japó... 



  

Després del mercadillo vam dinar i voltar una mica més per Harajuku. Aquesta vegada vam baixar cap a la zona més comercial, amb botigues i marques mundials.

H&M @ Harajuku


Harajuku creperie 
De postre ens vam premiar amb un crepe d'una gran creperia amb moltíssima varietat per escollir

La febre K-pop també arrassa per Japó. 
Anuncis-camions (amb música a tot volum) del grup After School. 


Kimonos @ Harajuku
No tot són noves tendències a Harajuku. També hi ha lloc pels tradicionals kimonos.


Ja a la tarda era hora d'acomiadar-nos de la Masayo i enfilar cap a Shinjuku. Al mostrador de la Odakyu Line vam comprar el Hakone Freepass (curiós, es diu free, però s'ha de pagar! -li diuen free perquè amb un sol ticket pots agafar tots els transports de la zona...ja veureu ja...-).

Des de l'estació de Shinjuku vam trigar gairebé dues hores fins a l'estació de Hakone-Yumoto. Allà vam canviar a un tren local per anar fins a l'estació de Tonosawa, on hi havia el Fukuzumiro, l'hotel-ryokan que havia reservat.

Quan vam a l'estació de Tonosawa ja podríem respirar un ambient màgic. Jo ja venia motivat perquè a l'estació de Yumoto vaig veure que venien caixes de mochis i altres dolços d'Evangelion i merchandising de Nerv! La mítica sèrie d'anime anomena Tokyo-3 al que en realitat és Hakone. Doneu un cop d'ull, fins i tot hi ha un combini Lawson tematitzat amb la sèrie!


Tonosawa station


A l'estació de Tonosawa només hi vam baixar nosaltres. Ja era fosc, eren les 8 o 9 del vespre. I no sabiem exactament cap on haviem d'anar. Tonosawa no és més que un carrer principal amb algunes cases i establiments. Alguns són ryokans, al qual vam entrar per equivocació mentre buscàvem el Fukuzumiro. Hi havia moments que em recordava algun poblet perdut pel pirineu aragonès. L'aigua del riu i la calma que s'hi respirava, amb totes les botigues tancades, i ningú pel carrer va fer que ens trobéssim molt còmodes passejant fins arribar al Fukuzumiro.

A l'arribar ens va a venir a rebre la Kazuko, l'okami del Fukuzumiro. Okami és la gerent d'un ryokan i s'ocupa d'esperar i rebre als hostes, mostrar-los les instal·lacions i acompanyar-los a l'habitació. La Kazuko era una dona d'uns 60 anys i parlava una mica d'anglès, i amb alguna paraula nostra en japonès ens vam entendre prou bé. Era molt amable i ens va explicar tot el funcionament de l'habitació (molt gran, amb terra de tatami, dos matalassos i mantes de sobra, calefacció, televisió,  portes corredisses, i un petit balcó amb vistes al jardí... ) i de l'onsen (bany d'aigües termals d'origen volcànic) . També ens va explicar una mica sobre el mapa quins eren els punts més interessants de l'excursió per Hakone, quan es trigava a veure cada cosa, etc. Com que ja era tard, no quedava gairebé ningú a l'onsen privat, així que el teníem tot per nosaltres. Després d'un bon bany durant una llarga estona, a l'habitació ens va entrar gana. La cuina ja havia tancat així que ens va tocar desplaçar-nos una estona en plena nit. A uns 10 minuts vam trobar un combini i vam comprar fideus, snacks i cervesa de la bona per anar bevent mentre planejàvem l'endemà. 



 
우리방 @ Fukuzumiro Ryokan

Looks @ Fukuzumiro


Aquell passeig nocturn va ser un dels millors moments del viatge. Recordo mirar al cel i veure milers d'estrelles, amb el so del riu de fons mentre caminàvem vora la carretera, sense ningú més. 

Un cop més a l'habitació vam relaxar-nos llegint la història del Fukuzumiro, i els poetes, artistes i samurais que s'hi havien hospedat molts anys enrera. 

L'endemà al matí tocava matinar i començar l'excursió...

-continuarà-







 

8 de gen. 2012

David LaChapelle a Seül

El fotògraf David LaChapelle exposa fins a finals de febrer al Seoul Arts Center. Més de 200 fotografies de les seves últimes sèries de gran format omplen el Hangarim Design Museum al SAC de Seül.



LaChapelle és famós per las seves atrevides fotografies d'icones de la cultura pop. Té un estil molt reconeixible marcat per colors llampants i imatges molt plàstiques i tracta temàtiques com el sexe, el consumisme, o la religió.

Al SAC hi havia cua per entrar. Segurament perquè és diumenge i els coreans ja van prou ocupats durant la setmana. Així que després d'esperar uns minuts de cua hem pogut gaudir d'una bona estona de fotografies, i sobretot rient amb els títols d'algunes de les imatges.

Podeu fer un cop d'ulla a la seva web. O aquí deixo algunes imatges i una entrevista al programa Silenci? del Canal33. I alguna perla de vídeo que ha dirigit ell, com la famosa promo de Lost per a la tv britànica.