29 de set. 2009

Faithless torna amb força



Feia temps que no sentia a parlar del trio londinenc d'electrònica Faithless. Després del seu darrer treball d'estudi To All New Arrivals, van editar algun recopilatori i un DVD d'un directe. Però sembla que són a l'estudi gravant nou material, i com a mínim, el ganxo Sun To Me (que ofereixen per descarregar gratuïtament als subscriptors de la nova web amb llançament previst per l'octubre) sona molt bé. Tornant als Faithless que més m'agraden.



A més a més Faithless tiren endavant el projecte Faithless Soundsystem: una mena de concerts de petit format, amb especial ènfasi en l'apartat visual. El primer d'aquests concerts va ser divendres passat al Savannah Beach d'Eivissa, a la festa de clausura del Wonderland de Pete Tong, on també es comptava amb l'actuació de Eric Prydz.


-------------------------

Long time without hearing about the electronica London trio Faithless. After their latest studio album To All New Arrivals, they released a compilation and a DVD of a live show. But it seems that they've been in the studio recording new material, and at least the hook Sun To Me (song offered for free download for subscribers to the new web with release scheduled for October) sounds very good. Going back to the Faithless sound I like.


Moreover Faithless are going on with the Faithless Soundsystem project: a kind of small-scale concerts, with special emphasis on the visuala. The first concert was last Friday at Savannah Ibiza Beach at the closing party of Pete Tong's Wonderland, also with performance by Eric Prydz.




23 de set. 2009

Entrevista a Ràdio Manlleu


Diumenge passat em van entrevistar a Ràdio Manlleu. El programa Passa Volant té una secció dedicada als catalans que estem estudiant a l'estranger, i aquesta setmana va tocar Seül...

16 de set. 2009

Lady Gaga ho torna a petar amb 'Paparazzi' als MTV VMA

Diumenge passat es va cel·lebrar la gala de lliurament dels premis de la popular cadena MTV, els Video Music Awards 2009. Com sempre, moltes estrelles, molts famosos, pressupost desorbitat, llum i color, i aquest any un especial homenatge a Michael Jackson en forma discurs de Madonna i actuació de diversos imitadors amb vestuari Jackson total, i un duet amb la seva germana Janet amb el tema Scream. Gran Janet!





La resta d'actuacions...res de l'altre món: La cansina Beyonce amb el Single Ladies, la (fins ara desconeguda per mi, però ara coneguda per tothom gràcies a que Kanye West la va interrompre en el seu discurs d'agraïment al premi al millor video) Taylor Swift, duet de Jay Z amb Alicia Keys...però una excepció: Lady Gaga amb el seu Paparazzi (amb una petita intro de Poker-Face) ho va rebentar amb una actuació amb final sanguinolent. Genial, aquesta dona té sang (mai millor dit) per estar a l'escenari i oferir bons espectacles. L'actuació amb entonació 'alternativa' també s'emporta punts positius.




Lady Gaga MTV VMA Music Awards 2009 Performance HQ

11 de set. 2009

Abracadabra

Ok, porto masses dies volent penjar aquest vídeo d'aquest temazo de K-Pop, i fins ara m'he aguantat perquè  alguna gent m'ha dit que només faig que parlar de K-Pop. M'ées igual, crec que mola, i aquí us el deixo: El retorn de les Brown Eyed Girls: Abracadabra. No para de sonar a tot arreu de Seül, ho peta tot.

10 de set. 2009

Monopoly a gran escala

El popular joc de taula Monopoly porta anys renovant-se i oferint versions de diverses ciutats, temàtiques (Star Wars, Simpsons...) i per descomptat, en forma de videojoc per a diverses plataformes. Ara Hasbro i Google han unit forces i presenten el gran Monopoly global: Monopoly City Streets. Una versió de Monopoly a escala mundial on el taulell és Google Maps i on milers de jugadors de tot el món podem comprar tots els carrers de qualsevol ciutat. La partida durarà quatre mesos, i el guanyador serà qui al final tingui més diners.
El joc s'ha estrenat avui dia 10, però degut al tràfic massiu, els servidors no poden amb tothom i sembla que la partida no acaba de funcionar. S'espera que s'arregli la cosa i es faci un reset per ajustar la gent que tot just comença amb la gent que ha pogut jugar unes hores i començar a comprar carrers.

9 de set. 2009

Suicide or go home

Aquesta setmana està sent una mica moguda pel que fa el panorama del k-pop. El líder de la boyband 2PM, Jaebeom (Park Jaebeom) ha abandonat Corea de manera forçada. Tot va començar quan, fa uns dies, van sortir a la llum uns comentaris que el cantant havia fet al 2005 al seu MySpace personal. En aquells moments, el jove Jaebeom, recent arribat de la seva Seattle natal, estava en època de preparació i entrenament per poder debutar algun dia amb 2PM, una de les bandes de la companyia JYP. Sembla que el noi no s'acabava d'adaptar al país, la gent i la cultura, i va deixar uns comentaris com: “…..Korea is Gay…. I Hate Koreans…..”.




Fa poc, agú va recuperar i publicar unes captures d'aquests comentaris, i sembla que molts internautes s'han vist afectats. Fins i tot, va sorgir una petició de suicidi firmat per més de 3000 persones als fòrums de Daum (el segon portal-buscador més utilitzat a Corea), i alerta que aquí el suicidi és una cosa que pot passar si hi ha pressió social. Amb comentaris com "Go back to America", "I'm disgusted by you", and "Jaebeom will be the next Yoo Seung-joon" , la petició va ser tancada i una altra de suport la va substituïr.

Tot i que Jaebeom va escriure una carta demanant perdó als fans i a la població, ha anunciat que abandona el grup 2PM, el qual es queda sense líder fins a nou anunci. I precisament ahir, sense fer cas als centenars de peticions dels fans en forma de post-it's a la seu de JYP de que es quedés al país, Jaebeom s'en tornava a Seattle, amb esperances de tornar algun dia a Corea, quan la polèmica s'hagi oblidat i la cosa s'hagi calmat.



3 de set. 2009

September, nice to see you again Dexter!


S'acaben les vacances, comença un nou curs, i tornen les sèries. Dexter és una de les més esperades. Després de 3 temporades, totes elles millorant l'anterior, arriba una nova temporada on sembla que la paternitat del nostre assassí favorit li portarà més d'un problema.

Aquesta quarta temporada no s'estrena fins el 27 de setembre, però la gent de la cadena Showtime sap molt bé el què es fa quan deixen anar el Pre-air del primer capítol: Living The Dream. Internet ja en va ple, i ja som uns quants els que hem pogut tornar a emocionar-nos amb aquest carismàtic serial-killer.

Aquest primer capítol, sembla que indica per on anirà la propera temporada...nou cas important a resoldre, noves trames pels personatges secundaris, i un final amb cliffhanger que ens deixa a tots bocabadats. ja no puc esperar a veure el següent capítol!
Aquí teniu el 4x01 - Living The Dream.

2 de set. 2009

Madonna està de cel·lebració

La Reina del Pop ja acaba la segona volta de la gira Sticky & Sweet, com no, amb xifres exitoses. I ara toca publicar material discogràfic. Aquesta vegada és un nou recopilatori de grans èxits. Un d'aquells 'definitius' amb molts (no tots) dels singles que ha anat publicant al llarg de la seva carrera musical.

Aquí el tracklist oficial 

EDICIÓ 1 CD 

Vogue 
Express Yourself 
Into The Groove 
Papa Don't Preach 
La Isla Bonita 
Lucky Star 
Holiday 
Like A Virgin 
Material Girl 
Crazy For You 
Like A Prayer 
Erotica 
Music 
Frozen 
Hung Up 
Ray Of Light 
Don't Tell Me 
Take A Bow 
Sorry 
4 Minutes 
Celebration 

EDICIÓ 2 CDs 

CD1 

01 - Vogue 
02 - Express Yourself 
03 - Into the Groove 
04 - Papa Don't Preach 
05 - La Isla Bonita 
06 - Everybody 
07 - Lucky Star 
08 - Holiday 
09 - Like a Virgin 
10 - Borderline 
11 - Material Girl 
12 - Crazy For You 
13 - Open Your Heart 
14 - Cherish 
15 - Like a Prayer 
16 - Justify My Love 
17 - Deeper and Deeper 
18 - Erotica 
19 - Rain 

CD2 

01 - Celebration 
02 - Music 
03 - Get Together 
04 - Frozen 
05 - Hung Up 
06 - Ray of Light 
07 - Beautiful Stranger 
08 - Don't Tell Me 
09 - Hollywood 
10 - Human Nature 
11 - Secret 
12 - Take a Bow 
13 - American Life 
14 - Die Another Day 
15 - Sorry 
16 - 4 Minutes 
17 - Give It 2 Me 
18 - Revolver


Com podeu veure, hi ha 2 temes inèdits: Celebration, un trencapistes co-produït perl DJ Paul Oakenfold, i Revolver, del qual encara no se'n sap gran cosa. Pel single Celebration, Madonna compta amb 2 videoclips. El primer, dirigit per Jonas Akerlund (amb qui ja va col·laborar en videoclips con Ray Of Light, Music, Jump o el documental I'm going to tell you a secret o el DVD de Confessions Tour). I el segon, gravat a Milà i Barcelona durant el pas de la gira Sticky & Sweet on apareixen fans ballant. Aquest segon encara no té data d'aparició. De moment, ja podem gaudir amb aquest primer video, la versió del qual no és la album version, és un remix que encara no he identificat de quí és, però m'agrada més que la versió de l'album.




1 de set. 2009

Namsan. D'excursió al cim de Seül.

Dimarts passat vaig agafar el metro i vaig anar fins la parada de metro de Hangangjin (한강진) de la línia 6. El meu objectiu era visitar el Outdooor Namsan Botanical Garden. Però després d'una llarga caminada per arribar-hi, em va fer mandra i vaig preferir endinsar-me al bosc. Enmig de la densa vegetació de la muntanya de Namsan, podia veure entre troncs i fulles la gran ciutat.

Seül des de Namsan (sud) 1
Carrer solitari camí de Namsan

Namsan és una muntanya dd'uns 250 metres situada al mig de la ciutat de Seül (bé, al bell mig tampoc, una mica al nord del riu Han). És coneguda per la seva silueta amb la N Seoul Tower al seu cim. Però al voltant també s'hi poden trobar altres coses interessants.


Seoul Tower


Llarga partida


El meu recorregut va fer que deixés enrera el bosc per topar amb l'entrada del Teatre Nacional (국립극장). I des d'allà vaig seguir un recorregut fent essses per la muntanya, veient molta gent gran practicant esports i fent exercici, fins arribar al peu de la N Seoul Tower. Allà hi havia una cosa que esperava trobar-me, però em va impactar més del que em pensava: Centenars, milers de cadenats, penjant, enganxats, lligats, mostrant missatges d'amor, desitjos i altres coses que escriuen les parelletes que volen deixar emprempta dels seus sentiments amb la gran ciutat fent de testimoni. S'hi poden trobar tot tipus de cadenats, de diferents colors i formes (no cal dir que abunden els que tenen forma de cor), i altres mostres originals com fotos plastificades (per aguantar el màxim de temps a l'intempèrie), manilles, o altres cadenats de seguretat.

Més cadenats


Cadenats sense fi


Les esposes de Seül

Seguint el meu camí (vaig passar de pujar a la Torre, m'ho guardo per un altre dia, de fet, les vistes sense pujar a la torre ja són espectaculars) vaig començar a baixar. Creuant-me ambb gent que pujava per la banda nord de la muntanya amb el telefèric. Unes quantes fotos em van servir per adonar-me com de gran és la ciutat on estic vivint, sembla interminable. Però a la llunyania, més enllà dels gratacels, els palaus i les cases baixes dels afores, la ciutat queda resguardada per muntanyes a tot el seu voltant. Havia llegit i escoltat que Corea és un país de muntanyes, però costa fer-se'n la idea fins que no es veu aquest paisatge.
Seül des de Namsan

Seül des de Namsan 3
Cada vegada més avall, per fi vaig arribar al Jardí Botànic, on no m'hi vaig passar gaire estona, ja que les vistes de la part sud-oest de la ciutat, i el contrast entre cases petites farcides de plantes i alts edificis il·luminats amb pantalles de colors atreien inevitablement la meva vista.


DSC_0180

Vistes a l'oest de Namsan

DSC_0200

Finalment vaig decidir perdre'm entre els carrers, fent un recorregut direfent al que havia fet a l'anada. I em vaig trobar enmig d'un humil barri, amb algunes cases realment impressionants, que em recordava Collserola i les cases al peu del Tibidabo. Després d'una estona de baixada, vaig arribar a peu pla, ben a la vora del barrri d'Itaewon (이태원), barri ple d'estrangers i potser el més internacional de Seül, però vaig decidir deixar-lo per un altre dia i tornar fins a Hangangjin (한강진).

Dormint i arrelant




--------------------------

El pasado martes cogí el metro y fui hasta la parada de metro de Hangangjin (한강진) de la línea 6. Mi objetivo era visitar el Outdooor Namsan Botanical Garden. Pero después de una larga caminata para llegar, me dio pereza y preferí adentrarme en el bosque. En medio de la densa vegetación de la montaña de Namsan, podía ver entre troncos y hojas la gran ciudad.













Namsan es una montaña de unos 250 metros situada en el centro de la ciudad de Seúl (bueno, en medio tampoco, queda un poco al norte del río Han). Es bien conocida por su silueta con la N Seoul Tower en su cima. Pero alrededor también se pueden encontrar otras cosas interesantes. Mi recorrido hizo que dejara atrás el bosque para encontrarme con la entrada del Teatro Nacional (국립 극장). Y desde allí seguir un recorrido haciendo eses por la montaña, viendo mucha gente mayor practicando deportes y haciendo ejercicio, hasta llegar al pie de la N Seoul Tower. Allí había algo que esperaba encontrarme, pero me impactó más de lo que pensaba: Cientos, miles de candados, colgando, pegados, atados, mostrando mensajes de amor, deseos y otras cosas que escriben las parejitas que quieren dejar huella de sus sentimientos con la gran ciudad haciendo de testigo. Se pueden encontrar todo tipo de candados, de diferentes colores y formas (por supuesto que abundan los que tienen forma de corazón), y otras muestras originales como fotos plastificadas (para aguantar el máximo tiempo a la intemperie), esposas , u otros candados de seguridad.








Siguiendo mi recorrido (pasé de subir a la Torre, me lo guardo para otro día, de hecho, las vistas sin subir a la torre ya son espectaculares) empecé a bajar. Cruzandome con gente que subía por el lado norte de la montaña con el teleférico. Unas cuantas fotos me sirvieron para darme cuenta de cómo grande es la ciudad donde estoy viviendo, parece interminable. Pero a lo lejos, más allá de los rascacielos, los palacios y las casas bajas de las afueras, la ciudad queda resguardada por montañas en todo su alrededor. Había leído y oído que Corea es un país de montañas, pero cuesta hacerse la idea hasta que no se ve este paisaje.






Cada vez más abajo, por fin llegué al Jardín Botánico, donde no me pasé mucho rato, ya que las vistas de la parte suroeste de la ciudad, y el contraste entre casas pequeñas llenas de plantas y altos edificios alumbrados con pantallas de colores me atraían inevitablemente la vista.
Finalmente decidí perderme entre las calles, haciendo un recorrido direfente al que había hecho en la ida. Y me encontré en medio de un humilde barrio, con algunas casas realmente impresionantes, que me recordaba Collserola y las casas al pie del Tibidabo. Después de un rato de bajada, llegué a lo llano, muy cerca del barrio de Itaewon (이태원), barrio lleno de extranjeros y quizás el más internacional de Seúl, pero decidí dejarlo para otro día y volver hasta Hangangjin (한강진).

----------------------

Last Tuesday I took the subway and went to the Hangangjin (한강진) metro station in Line 6. My goal was to visit Outdooor Namsan Botanical Garden. But after a long hike to get there, I was lazy and I preferred me to enter the forest. Surrounded by the lush vegetation of Mount Namsan I could see the big city between the trunks and leaves.







Namsan is a mountain about 250 meters in the middle of the city of Seoul (well, not the middle, it's a little north of the Han River). It is known for its skyline with the N Seoul Tower on its summit. But there around you can also find other interesting things. My trip took me off back to the forest to the entrance of the National Theater (국립 극장). And from there I followed a way in the mountain, seeing many people playing sports and exercising untill I arrived to the N Seoul Tower. There was something I waited for, but I was more shocked than I thought: Hundreds, thousands of padlocks, hung, glued, bound, showing messages of love, desire and other things that the couples write to leave some kind of mark of their feelings with the big city as a witness. You can find all types of locks, different colors and shapes (I don't need to say that the heart-shaped ones were the most seen), and other original things as laminated pictures (to withstand the maximum time outdoors), handcuffs, or other types of locks.







Continuing my trip (I skipped climbing the tower, I left it for another day, actually, views without going up the tower are spectacular) I started to descend. Bumping people who climbed the north side of the mountain with the cable-car. A few pictures I took made me realize how big is the city where I live, it seems endless. But in the distance, beyond the skyscrapers, palaces and low houses of the suburbs, the city is guarded by mountains all around. I had read and heard that Korea is a country of mountains, but it's hard to imagine until you see this landscape.






Going all the way down, I finally arrived at the Botanical Garden, where I spent not much time, because the views of the south-west part of the city, and the contrast between small houses filled of plants and tall buildings illuminated with big color screens inevitably attracted my sight.
Finally I decided to get lost around the streets, making a different way back to home. And I found myself on that humble neighborhood, with some really impressive houses, which reminded me Collserola and the houses at the foot of Tibidabo. After a while down, I walked up, very near to Itaewon(이태원), a neighborhood full of foreigners and perhaps the most international of Seoul, but I decided to leave it for another day and return to Hangangjin (한강진).

More photos of Namsan.