30 de des. 2011

Adéu 2011!

S'acaba aquest any 2011. I com cada any toca resumir una.mica. L'any 2011 va començar amb festa i xerinola a Barcelona, que va anar seguida d'un ressacós viatge amb familia a Bunyol.

Després de festes tornava a Seül per continuar amb el coreà i seguir fent feinetes diverses.

El primer trimestre de l'any va servir per continuar amb la meva integració al país i gaudir d'oportunitats de fer coses que ni m'havien passat pel cap.

Vaig començar noves feines, conèixer gent nova, fer nous amics...
Al juny acabava per fi les classes, i em llicenciava. Fet que em va obrir portes a més oportunitats de feina.

Treballant com a professor d'espanyol en una acadèmia i tenint prous ingressos, em vaig mudar: Adéu residència de la uni, hola colomar amb terrasseta!
 
L'estiu va passar ben ràpid sense poder anar de visita a casa. Però cap problema, tot rutlla bé i després d'un viatget a Japó ja he formalitzat del tot la meva situació. La tardor gairebé ni la vam ensumar, i ara en ple hivern, i amb els carrers nevats, ja espero amb ganes la primavera.

Acaba un any on ha passat de tot, i on he tancat el meu cicle d'estudiant a Corea. Ja sé què és treballar a Seül, i no em puc queixar.

Encaro aquest 2012 amb molta il·lusió i com.sempre, amb ganes de fer moltes coses, seguir fent les que m'agraden, i provar-ne de noves.

A tots els lectors de Bits & Beats, Bon any 2012!

27 de des. 2011

Escapadeta a Tokyo -part 2-

Ve de la primera part.

Vam tornar a casa amb algun dels últims metros. És increïble la quantitat de gent que agafa el metro a aquelles hores de la nit d'un divendres. Semblava hora punta. Un cop a casa vam xerrar una estona amb el Jay i a dormir

L'endemà vam quedar amb la Natsumi i el J.B. a l'estació de Shin-Okubo. Allà hi ha l'anomenat Korea Town, la zona amb restaurants i botigues amb productes coreans. Està guanyant molta popularitat gràcies al hallyu, la onada de cultura moderna coreana. Especialment els cantants  'idol groups'. Hi ha botigues on venen alguns productes típics coreans, i no tan típics. Des de fideus 'shin Ramyeon', els més populars a Corea, fins a coixins i mitjons estampats amb fotos dels ídols de torn, passant per cosmètics i altres productes coreans d'interès pels japonesos, o millor dit, per les japoneses, ja que un 90% dels visitants són noies a la caça de material dels seus cantants o actors o grups preferits... Una autèntica febre que ja està estesa a la resta del món.



Learn Korean in Shin-Okubo Korea Town!

 Petites guies per aprendre coreà...

Òvbiament, els restaurants de menjar coreà d'allà són més cars que a Corea, però no esperava que arribéssin a triplicar el preu. Fet que em va fer apreciar més el menjar barat de Corea. Així que vam passar de menjar allà i vam anar directe a Akihabara, el barri de l'electrònica.

Japan dog 
 Aquest gos típic japones estava custodiant un restaurant coreà. 
Sembla que li hagin pintant la unicella.

Altra vegada allà, després de 3 anys, sortir del metro i veure els grans edificis dedicats al manga, anime, videojocs i productes electrònics...Ganes d'entrar a tot arreu, de provar-ho tot. Voltant amb els nostres amics, vam fer parada obligatòria a un saló recreatiu, bé, a més d'un. Al·lucinant amb la quantitat i nivell de frikisme que arriben els jocs i màquines recreatives coreanes: des d'apostes en carreres de cavalls virtuals, fins a lluites de robots controlades per cartes al més pur estil magic, o cues de gent esperant a jugar a l'últim hit de joc musical on es toca la pantalla al ritme de la música acompanyada d'imatges d'anime...Fins i tot una burrada de 'joc' on s'han de donar cops a una taula fins a posar-la cap per avall i fer la màxima trencadissa possible (veient en pantalla un escenari amb ambient d'oficina i com reaccionen als cops del 'treballador estressat' fins que explota), molt divertit de veure.

 Després d'atonyinar al J.B. vaig fulminar a 2 japonesos que semblaven bons. Aquell dia els punys d'en Ken, els seus Sho-ryu-ken's i els meus dits estàvem en harmonia.

 A part de videojocs, vam voler provar un dels establiments estrella d'Akihabara. Els maid cafe. Maid vol dir serventa, i els maid cafe's són cafeteries on totes les cambreres van vestides de serventa, amb el típic uniforme blanc i negre, amb davantal i còfia. I amb un maquillatge bastant extremat, lens de contacte de colors, i pentinats bastant artificials. Algunes arriben a fer por (sense voler-ho, ja que la seva intenció és ser kawaii -mones-). A l'entrar al cafè ens dónen la benvinguda al regne o país de les marevelles, ens dónen les instruccions de com demanar, etc. Ens assignen una cambrera a la nostra taula que ens demana que per cridar-la quan volguem alguna cosa, l'avisem a base de miols fent gestos com un gat amb la mà. I ens demana imitar els seus gestos 'màgics' donant la benvinguda a les begudes i menjars que ens porta. Una cosa molt surrealista, però que els japonesos del nostre voltant semblaven prendre's amb serietat, sempre amb un somriure a la cara, però gaudint amb el tema. Aquí em vaig adonar altra vegada, que alguns japonesos són molt...diferents. Però al contrari del què pensava, la clientela del maid cafè no eren només joves 'frikis' lletjos i solitaris solters, també hi havia grups d'amics, homes de negocis amb el seu uniforme i maleta, i fins i tot parelles i petites famílies. En un moment concret, es van apagar els llums generals i es van encendre uns llums de discoteca, algunes cambreres van començar a ballar una coreografia, fins i tot pujant a una mena de podi per deixar-se veure millor. Aquí també vaig flipar bastant. La gent ho acompanyava amb palmades i emoció. Nosaltres aprofitàvem l'estar bocabadats per anar endrapant les nostres megacopes de gelats en forma de conill i osset.

Jordi & Hyekyong @ maid Cafe 
 Alerta a la forma dels geladets! 

Un cop acabada l'aventura al món de les serventes, tocava anar cap a Yokohama. On haviem quedat amb en Take, un altre amic, per anar a visitar el museu del ramen (ramen vol dir fideus). Yokohama queda als afores de Tokyo, però a l'estació Shin-Yokohama (Shin perquè és una de les estacions on hi ha Shinkansen, tren bala) s'hi arriba ràpid. Ja es feia fosc i va ser un bon moment per ficar-se dins d'algun lloc. El museu del ramen és una recreació d'alguna ciutat antiga de Japó dels 60 (això m'ho acabo d'inventar, no sabria dir en quina època és l'ambient del museu, però és antic, segur). Dins el museu ho podem trobar una mica d'història, algun espectacle de malabars que no té res a veure amb els fideus, però entretén a la canalla, i com no, diferents restaurants de ramen, a l'estil tradicional, i molt, molt bons! No vam deixar escapar l'oportunitat de provar-los.



Japó antic


Acompanyament de ramen
 Quan mengeu ramen, no oblideu els condiments!

Black Donkochu Ramen 
 La Hyekyon es va cruspir uns donkotchu ramen.


Soyu Ramen

 I jo uns soyu ramen amb un fort gust de caldo de porc!


A l'acabar ja era hora d'acomiadar-nos i tornar cap a casa a dormir. L'endemà hi havia plans d'anar a Harajuku i el plat fort del viatge... Hakone!

-continuarà-


15 de des. 2011

Escapada a Tokyo -part 1-

Per temes de visat, vaig haver de sortir de Corea i anar a una ambaixada coreana fora Corea del Sud. I un dels llocs que queden més a prop i barats des de Seül és el meu estimat Japó.

L'ambaixada de Corea a Japó està a Tokyo, a la part de Shinjuku. Així que vaig buscar vols i per sort, JAL tenia unes ofertes interessants per anar-hi entre setmana. El tema de l'allotjament no em preocupava. El Couchsurfing ha funcionat bé cada vegada que he anat a Japó. Així que vaig enviar algunes peticions i ben aviat vaig obtenir algunes respostes positives, vaig poder triar entre alguns couchsurfers que estaven encantats d'acollir-nos. Finalment vam escollir anar a casa del Jay, un xef que va resultar ser una celebritat gràcies al seu programa de TV, a una vintena de llibres sobre cuina i  alimentació i estil de vida, i a altres mogudes en el món dels mitjans de comunicació.

Vaig sortir un dijous al matí des de l'aeroport de Gimpo (més petit que el d'Incheon, dedicat a vols nacionals i a alguns de països propers) i en dues hores ja era a Haneda, agafant el tren i el metro en direcció a Kameari. El barri on viu en Jay.

La xarxa de metro i trens de Tokyo és una bestialitat. Hi ha diverses línies gestionades per diverses companyies, la qual cosa fa que hi hagi una gran quantitat d'estacions amb transbords i canvis de línia. Per sort, les tarifes estan totes integrades, però la compra de bitllet senzill resulta una mica incòmode ja que s'ha de comprar en unes màquines i varien de preu segons a quina estació anem. Tot i que molta gent encara va amb aquest sistema, ja fa temps que hi ha la tarja Suica, que permet pagar a tot arreu (inclús en botigues i establiments fora del metro)i recarregar diners.

Sense perdre'm gaire, vaig arribar a Kameari cap a les 4-5 de la tarda. Al baixar del metro hi havia un bonica posta de sol que no vaig voler deixar escapar. Al final de l'andana hi havia un home gran amb dues càmeres, però no feia fotos. Em va dir alguna cosa en japonès, fent gestos amb els braços. Jo vaig respondre amb un somriure i com vaig poder, barrejant una mica d'anglès i poc japonès li vaig dir que allò era molt bonic, però l'home seguia dient alguna cosa, i vaig decidir esperar.

Sunset from Kameari St.


Al cap de poc, quan el sol es va amagar, l'home va assenyalar cap a la llunyania i llavors ho vaig entendre. el Fujisan, Fujiyama, o la muntanya Fuji es podia veure clarament, dibuixant una mena d'ombra fosca al cel...llavors va venir un altre fotògraf més amb un tele objectiu dels cars. Allò devia ser un lloc privilegiat per veure la posta de sol amb el Fuji a la llunyania. Em va donar molt bon rollo, quina gran benvinguda!

Fuji
Sí! El Fuji és com màgic!

Vaig seguir el viatge i vaig trucar al Jay i em venir a recollir a l'estació. Va venir amb ulleres de sol que ja no feia sol, símbol clar de la seva condició de celebritat-divo. Vam caminar fins a casa, a 5 minuts de l'estació.

El barri de Kameari és sorprenentment tranquil i acollidor. No hi ha grans gratacels, i les petites botigues i restaurants el fan molt atractiu. Es podria dir que era una mica com un poble, però amb el centre de Tokyo a mitja hora de metro, fet que encareix els preus de la vivenda de la zona. Kameari és famós pel manga Kochikame, sobre una estació de policia al propi barri. Hi ha dibuixos i figures del protagonista per tot arreu, feu un cop d'ull aquí.

El pis del Jay és dels més alts del barri, un pis senzill, bastant gran per a una persona. Dues habitacions, bany i vàter separats, cuina gran i saló-menjador amb molt bones vistes de la ciutat. Vam xerrar una mica, vam fer alguna partida a la play i el vaig acompanyar el súper per curiosejar una mica. M'encanta passejar i mirar la inmensa varietat de productes tan diferents dels nostres que tenen en uns grans magatzems. Després vaig anar a dormir d'hora, que l'endemà tocava anar a l'ambaixada.

L'ambaixada de Corea a Tokyo es troba l'estació de metro de Yotsuya-Sanchome, ben a prop de Shinjuku. Però jo vaig haver d'anar al consulat, que es troba a Azabu-juban. Feta la paperassa vaig quedar amb la Hyekyong que ja havia aterrat i ens vam trobar de camí de cal Jay.

Abans d'arribar a casa vam dinar uns bons fideus i despres de deixar trastos a casa vam anar cap a Omotesando i Gaiame, volíem veure la famosa avinguda dels arbres de les nous ginko, el Icho Namiki.

Icho Namiki



Mentre passejàvem i feia fotos, vaig tenir un moment d'empanada mental mentre feia aquesta foto. Havia posat el mòbil sota la càmera per aixercar-la una mica i fer una foto amb disparador automàtic. Fins aquí tot bé, la foto va sortir bé i vam continuar...Però més tard, em vaig palpar la butxaca i...no tenia mòbil! M'havia desaparegut, bé, no. Evidentment me l'havia descuidat allà al terra, uns quants metres enrera. Malhauradament quan vaig arribar ja no hi era, i des del mòbil de la Hyekyong truca que truca, finalment algú va respondre al meu telèfon: La persona que l'havia trobat el va portar a l'oficina de policia de Asakasa, a uns 10 minuts d'allà. Sort en vam tenir! Però recuperar el mòbil va resultar més llarg del que em pensava! Allà a la policia ens van estar una bona estona omplint formulari d'objectes perduts, preguntant on l'havia perdut exactament, i per un moment vaig pensar que no el recuperaria, però finalment després de molta paperassa i cares dels policies aparentment dubitatius, vaig recuperar el telèfon.

Aquí em teniu, omplint un formulari d'objectes perduts (que ja havien trobat).

Continuant el nostre passeig, vam tornar a passar per Icho Namiki, i vam enfilar cap a Shibuya on havíem quedat amb la Natsumi i el J.B., uns amics de la Hyekyong.

Icho Namiki trees at night


Icho Namiki at night


Com que ens sobrava temps vam voltar una mica i sopar un deliciós donkatsu. I finalment ens vam trobar. Vam deixar-nos portar per ells, que havien reservat a The Lockup, un bar-restaurant temàtic ambientat en una cova-presó. Allà no vam parar de menjar i beure, podíem demanar contínuament durant 3 hores... El lloc està ambientat com una presó, i les cel·les són les nostres sales-menjador privades. Cada cert temps, hi ha algun esdeveniment, "algú" s'escapa de la seva cel·la i hi ha una mena de motí, canvien els llums, sona l'alarma...i alguns delinqüents o monstres campen lliures per la presó i ens venen a espantar mentre mengem, fins que els guardes els atrapen de nou. Vaig a arribar a inclús riure més pels crits de por que feien les japoneses que hi havia per allà que no pas pels propis 'delinqüents'. Vam passar una nit molt entretinguda, vam menjar molt i molt bé i vam provar còctels de tot tipus! La propera vegada serà al restaurant ninja!


Nomihodai, tabehodai

No només fritanga, també amanides i carn ben bona!

Playing chemistry
Un còctel al nostre gust, afegint amb comptagotes allò que volguem a la base de...llet!

Continuarà...

9 de des. 2011

Els Chems van al cinema

Quan parlem de concerts de música electrònica, l'apartat visual és molt important. Acompanyar la música amb imatges impactants i que ajudin a descarregar adrenalina fan que un concert es converteixi no només en un plaer pel sentit de l'oïda, sinó també una experiència audiovisual (d'aquí que jo defensi el cinema en 3D i en 4D!)

The Chemical Brothers saben què es fan quan pugen a l'escenari. Els seus visuals queden gravats a les retines i ments dels seus afortunats espectadors.

Anem per parts: Recordeu el video interactiu a Youtube que van penjar per promocionar el seu darrer disc Further?


Doncs ara apareix el documental "The Chemical Brothers: Making of the Visuals". Un interessant acostament a com estan fets aquests videos, i la veritat és que és molt interessant. Sembla que els ordinadors no ho són tot i a aquesta gent els agrada experimentar!



Però això no és el més important d'aquest post. Él més important s'anomena Don't Think. Un documental-concert de The Chemical Brothers rodat el passat estiu en la seva darrera gira Further en el festival Fuji Rocks 2011 a Japó (un clàssic).






Pinta bé, no? No està de més saber que Don't Think és una canço que forma part de la banda sonora de The Black Swan (Cisne Negro) i és tralla de la bona.


30 de nov. 2011

L'hivern ja ha arribat a Seül

Després de passar un estiu no gaire calurós, però si amb bastantes pluges, la tardor, una de les estacions més maques a Corea s'ha vist escurçada per l'arribada del fred.

El període de fulles vermelles, grogues i taronges està passat ben ràpid. I la majoria dels arbres ja comencen a estar pelats.

Els establiments i oficines han canviat l'aire condicionat per la calefacció i estufes, les botigues de roba ja promocionen roba d'abric i complements per a combatre el que diuen que serà un dels hiverns més freds a Seül.

La cadena de supermercats E-mart ven estufes ben econòmiques.


Els coreans en general són pràctics, i a l'hora d'abrigar-se no importa massa la moda. Els abrics i jaquetes de ploma amb michelins és el més típic entre els homes, i per les dones, pell sintètica en jerseis o bufandes i altres complements és de les coses que més abunda. Tot i que a les cames, no deixen de lluïr silueta. No és estrany veure noies amb malles o leggins amb minifaldilla, o uns shorts texans. Però el que no pot faltar són els mitjons peluts. A Corea hi ha moltíssima varitetat de mitjons, tant en dissenys, com en teixits. I quan fa fred, la varietat que toca, és la d'abric. Una altra roba important és el nebok, una mena de pijama-roba interior per portar a sota de la roba de carrer, molt pràctic!


La marca japonesa UNIQLO presenta els seus texans 'windproof'. Amb una capa extra interior per combatre el l'aire fred.


Els mitjons peluts són un dels productes més típics de Corea a l'hivern.

El nebok és més utilitzat entre la gent gran. Tot i que alguns joves també l'utilitzen.

A casa, també m'he hagut de preparar. Ara que visc en un àtic, es nota molt la calor i el fred, i tot i tenir òndol, el terra calent típic de les llars coreanes, he comprat un petit calefactor per a moments puntuals. Els coreans noten grans diferències en les factures del gas o de la llum durant els mesos freds d'hivern. Però no cal preocupar-se, allà on anem, sempre tindrem alguna manera d'escalfar-nos. Ja sigui calefacció, estufes, seients calents al metro, o el que en diuen hot-pack: unes bosses adheribles sota la roba o per tenir a les butxaques per manterir el cos calent durant unes hores. Molt útil per als militars quan han de fer guàrdia, o altres feines en les quals s'ha d'estar a l'exterior sense moure's gaire.

I com tot canvi d'estació, també hi ha canvis en l'alimentació. Enrera queden les sopes de fideus fredes, i tot i que durant l'any ja són populars, ara més que mai és època de caldos i sopes calentes. Però sobretot el menjar calent al carrer cobra més protagonisme: No només les verdures fregides amb salsa tteokbokki, també el sundae (una mena de morcilla de porc amb fideus), Jjinpang i Hoppang, uns panets calents al vapor farcits de pasta de mongeta vermella, o les famoses galetes en forma de peix farcides del mateix. I com no, les parades que couen moniatos i castanyes al carrer desprenent una temptadora olor.

Galetes farcides de pasta de mongeta vermella o negra en forma de peix.

22 d’oct. 2011

Publicitat i música, Big Bang i The North Face

 A Corea del Sud els lligams entre música i publicitat arriben a nivells que mai havia vist a cap altre lloc. Ja parlat moltes vegades de com les companyies de telèfons mòbiles fitxen a estrelles del K-Pop per promocionar els seus productes. Fins al punt de crear cançons exclusivament per l'aparell o campanya en qüestió.
El cas és que fins ara només ho havia vist amb marques coreanes: Samsung, LG i altres companyies poc conegudes fora de Corea. Però ahir, quan vaig anar al cinema a veure U23D (un espectacular concert en 3D dels U2 durant la gira de 2009 -llàstima, hauria pogut ser la gira recent de 360...- rodat a Buenos Aires), em va sorprendre veure un anunci-videoclip dels Big Bang anunciant la nord-americana The North Face, una marca força popular a Corea, i tot i que bastant cara, molt vista sobretot ara que s'acosta l'hivern. Els Big Bang preparen el la publicació d'un disc, i al desembre fan un gran concert amb la resta de la YG Family




Ja veieu que tot el que sigui aprofitar l'èxit entre productes i famosos del món de l'entreteniment per crear sinèrgies i poder augmentar les vendes és el pà de cada dia entre les empreses sudcoreanes, i sembla que ara, també de fora de Corea. Qui seràn els següents?

4 d’oct. 2011

La meva aparició estel·lar en cinema coreà

Per fi ja es pot veure la meva aparició a la pel·lícula sud coreana 고지너 (Gojijeon), The Frontline. Rodada el 2011.


25 de set. 2011

Berlin Calling i més coses d'en Paul Kalkbrenner



Recentment he estat escoltant música del DJ alemany Paul Kalkbrenner. Un home del qual ja havia escoltat una mica fa uns anys, quan vaig viatjar a Berlín per feina i un dels company me'l va recomanar.

Però feia temps que no l'havia tornat a escoltar. Va ser en una festa recent a Seül, on mentre jo estava fent de DJ, on un espanyol em va demanar algun tema d'en Kalkbrenner. Però no en tenia cap a mà.

De manera que fent una mica de recerca en el seu últim material, vaig topar-me amb la seva gran sessió Essential Mix per la BBC Radio1 gravada aquest mateix estiu. Dues hores de viatge techno que fan les meves bicicletades a la vora del riu una autèntica delícia.

Paul Kalkbrenner – Essential Mix (BBC Radio1) – 30-07-2011

I també vaig trobar que és l'autor de la banda sonora de la pel·lícula Berlin Calling. Un film del 2008 que protagonitza ell mateix posant-se a la pell d'un DJ amb problemes per tirar endavant el seu últim disc degut a algunes sobredosis de drogues (us sona d'alguna cosa?).

La peli no està malament, argumentalment i visualment no és res de l'altre món, però la banda sonora és bona!

Si encara teniu més ganes de la seva música, podeu donar un cop d'ull al seu documental rodat durant la gira del 2010.

9 d’ag. 2011

Salvem Jeju! - Salvemos Jeju! - Save Jeju!

Via Facebook, m'assabento d'aquesta moguda:
Via Facebook, me entero de esta movida:
Via Facebook, I know about this:



En aquest moment, les excavadores estan devastant un dels més populars i valuosos espais naturals de Corea del Sud. Malgrat els arrestos brutals, l'aclamat crític de cinema Professor Yang (el de la foto després d'haver estat brutalment arrestat durant la vaga de fam) i pacífics habitants segueixen protestant i ens fan una crida urgent a nosaltres per córrer la veu per aturar aquest desastre.

L'Illa de Jeju s'està considerant com una de les 7 meravelles naturals del món, però els governs de Corea del Sud i d'EUA volen construir una base naval i una enorme plataforma de llançament de míssils balístics. Per temor a la indignació nacional, el Govern ha encobert el tema i la policia estan intimidant als manifestants a abandonar les seves protestes. Només una protesta nacional podria salvar aquesta costa verge.

No podem perdre temps - alcem les veus i donem suport als manifestants per salvar l'illa de Jeju. Signa la petició urgent, i després difón-la a tothom - que serà lliurada directament al president:

---
En este momento, las excavadoras están devastando uno de los más populares y valiosos espacios naturales de Corea del Sur. A pesar del arrestos brutal, el aclamado crítico de cine Profesor Yang (en la foto, después de haber sido brutalmente arrestado durante una huelga de hambre) y pacíficos habitantes siguen protestandonos hacen un llamamiento urgente a nosotros para correr la voz para detener este desastre.

La Isla de Jeju está siendo considerada como una de las 7 maravillas naturales del mundo, pero los gobierno de Corea del Sur y de EE.UU. quieren construir una base naval y una enorme plataforma de lanzamiento de misiles balísticos. Por temor a la indignación nacional, el Gobierno ha tapado la historia y la policía está intimidando a los manifestantes a abandonar su resistencia. Sólo una protesta nacional ahora puede salvar a esta costa virgen.

No hay tiempo que perder - vamos todos a elevar nuestras voces y apoyar a los manifestantes para salvar la isla de Jeju. Firma la petición urgente, y luego pasala a todo el mundo - que será entregada directamente al Presidente:

---

Right now, bulldozers are devastating one of South Korea's most popular and precious natural sites. Despite brutal arrests, acclaimed film critic Professor Yang (pictured above being brutally arrested during his hunger strike) and peaceful villagers continue protesting and have urgently appealed to us to spread the word to stop this disaster.

Jeju Island is so magnificent it’s being considered as one of the 7 natural wonders of the world, but the South Korean and US governments want to build a massive naval base and launching pad for ballistic missiles. Fearing national outrage, the government has suppressed the story and police are intimidating brave protesters to drop their resistance. Only a national outcry now could save this pristine coastline.

We have no time to lose -- let's all raise our voices together and stand with the courageous protesters to Save Jeju Island. Sign the urgent petition, then forward this to everyone -- it will be delivered directly to the President:

8 d’ag. 2011

Pluja, vent, trencadissa!

A Corea portem ja unes setmanes de pluges i mal temps. Les fortes pluges que porta el monsó d'estiu, que van durar més d'una setmana, van causar bastants problemes de mobilitat, incloent algunes àrees de Seül i va provocar unes 70 morts.


Tot i el mal temps, la gent continua anant a treballar i a estudiar, de manera que els transports no deixen de funcionar. Durant la setmana de pluges, gràcies a Twitter vaig trobar unes quantes fotos força espectaculars. I testimonis de gent explicant com vivien el temporal. Des del barri de Gangnam, la pluja entrava per la porta de l'autobús en funcionament. A altres zones, hi va haver esllavissaments. I com a notícia curiosa que va impactar als ciutadas coreans: la mort de Yang Myeong-sook, la dona del president de la firma de grans magatzems Shinsegae, que va morir ofegada al soterrani de casa mentre comprovava alguna avaria.
 






Una altra anècdota curiosa és com de ràpid d'han posat de moda les botes d'aigua. Les botigues de calçat aprofiten la demanda i ofereixen una gran quantitat de dissenys i colors que normalment costa de veure. I entre les noies coreanes, la popularitat d'aquest tipus de calçat creix per moments.


Després d'una setmana de bon temps, des d'aquest passat diumenge, tornem a tenir pluges. L'origen és el tifó Muifa, que ve del sud-oest, i s'acosta cap a la costa coreana a uns 27 km/h provocant vents de 110 km/h. Des de diumenge al vespre plou, intermitentment, i en alguns moments amb una intensitat considerable. Fins ara hi ha un mort i dos desapareguts, i la NEMA (Agència Nacional per l'Administració d'Emergències) ha donat l'alerta a Seül, Gyenggi, i Incheon. I també a províncies del sud i a ciutats com Daejeon i Gwangju.

S'espera que dimarts el tifó abandoni la part sud per dirigir-se a Corea del Nord. Tot i així, hi ha previsió de pluges durant tota la setmana.

4 d’ag. 2011

Disco music & Seoul

Feia temps que no parlava de música coreana. El panorama K-Pop segueix com sempre, amb alguns retorns esperats i sense grans canvis.

Però sembla que està apareixent una tendència: en alguns programes de televisió, els presentadors, o de fet en el primer cas, uns còmics que no és que es dediquin exclusivament a la música, fa uns mesos van llençar el que es va convertir en un èxit: Itaewon Freedom. Una cançó molt disco, molt inspirada en el Harlem Desire dels London Boys. I amb una col·laboració del productor JYP. Itaewon és el barri de festa nocturna pels estrangers per excel·lència a Seül. La cançó parlar d'oblidar-se d'altres llocs i anar al barri a gaudir de l'ambient i el que ofereix. L'estil disco vuitanter sembla que ha agradat al públic coreà.


 El duet de comediants UV, juntament amb JYP.


Seguint aquest concepte d'ajuntar ritmes disco, i destacar el nom d'un barri per les seves qualitats com a zona d'oci, els nois de 무한도전 (Muhan Dojeon o Infinite Challenge) van sortir amb la cançó Apgujeong Nalari. Apgujeong és una zona del barri (car) de Gangnam, on destaquen zones de compra, i oci nocturn. I la paraula Nalari es podria traduïr com 'gamberro'. Així que la fórmula es repeteix: intèrprets que no venen del món de la música+barri famós d'oci nocturn+música disco=exit assegurat, almenys entre els joves, les llistes de vendes, les pistes de ball, i els karaokes. Suficient per fer un bron grapat de diners.

 Els nois de Muhan Dojeon




-----


Hacía tiempo que no hablaba de música coreana. El panorama K-pop sigue como siempre, con algunos retornos esperados, y sin grandes cambios.

Pero parece que hay cierta tendencia: en algunos programas de televisión, los presentadores, o en este caso, unos cómicos que no se dedican exclusivamente a la música, hace unos meses lanzaron algo que se convirtió en un éxito: Itaweon Freedom. Una cancón muy disco, muy inspirada en el Harlem Desire de los London Boys. Y con la col·laboración del productor JYP. Itaewon es el barrio de fiesta para los extranjeros en Seúl.  La canción habla de olvidarse un poco de los otros sitios e ir a disfrutar al barrio de Itaewon, de su ambiente y su gente. El estilo disco ochentero parece que gustó a los coreanos.

Y siguiendo este concepto de juntar ritmos disco, y destacar un sitio de Seúl por sus cualidades como zona de ocio, los chicos de 무한도전 (Muhan Dojeon o Infinite Challenge) salieron con la canción Apgujeong Nalari. Apgujeong es una zona del barrio (caro) de Gangnam, donde destacan zonas de compras, y ocio nocturno. La palabra Nalaria vendria a ser 'gamberro'. Así que la fórmula se repite: intérpretes salidos de la televisión+barrio famoso por su ocio nocturno+música disco=éxito asegurado por lo menos entre jóvenes, listas de ventas, pistas de bailes y los karaokes. Suficiente para hacer mucho dinero.


-----

It's been a while that i didn't write any stuff about K-pop. K-pop scene is kind of the same, with some awaited comebacks, and with no big changes.

But recently there's some new trend arising: Some TV programs, use their announcers or just their comedians who released something that became a hit. Itaewon Freedom. A disco song inspired in London Boys' Harlem Desire. And featuring JYP. Itaewon is the most popular foreigners nightlife town in Seoul. Thesong talks about forgeting the other town and go to enjoy this area with its atmosphere and people. Seems like the Koreans liked that eighties disco style.

And after this concept of mixing disco beats and feature some place in Seoul for its nightlife or clubbing scene, the 무한도전 (Muhan Dojeon o Infinite Challenge) guys published with Apgujeong Nalari. Apgujeong is a posh expensive and shopping area in Gangnam disctrict. Nalari means kind of punk, bad guy. So, the formula again: singers coming out from TV+famous town for its nighlife+disco beats=success, at least among youth, charts, dancefloors and karaoke rooms. Enough to make some amount of money.

20 de jul. 2011

Another Korea promo project

Touch Korea is the new project to experience Korea by Korea Brand. With a brand new interactive website, visitors are able to try and experience some of the most popular features of Korea, such as dance, food, places...

Seems a good idea to make people interested and able to experience part of this, making them excited and wanting to try all of these experiences and more. I've just tried and looks quite good!

I guess people with portable devices with touch screen will enjoy it more, but with computer is also good...

Here is the link for Touch Korea.


1 de jul. 2011

2 anys



Avui 1 de juliol fa exactament 2 anys que vaig posar per primera vegada els meus peus en terres coreanes.

Després d'un bon i inoblidable viatge per Japó al 2008, vaig sentir que d'alguna manera havia de tornar a respirar aires asiàtics. Enrera queden aquells dies d'arreglar paperassa per a l'intercanvi universitari per poder venir a Corea, i aquella inseguretat de si podria finalment aconseguir-ho.

I aquí estic, visquent a Seül, la gran capital de Corea del Sud, adaptat i acostumat a viure entre coreans, encara batallant per aprendre bé l'idioma, i donant un pas endavant, on deixo enrera la vida d'estudiant (temporalment? mai se sap!), i m'ocupo amb diverses feines que em permeten continuar visquent en aquesta ciutat tan intensa, que no deixa de sorprendre'm i on encara em queda tant per descobrir, i descobrir-vos!

No sabria dir si 'sembla que fos ahir' o 'sembla que hagi passat una eternitat'. Depenent del moment, tinc una o altra sensació. El que sí és segur és que començo una nova etapa amb molta il·lusió i continuaré explicant una mica com es viu aquí i intentant fer-vos sentir una mica el que sent un català a Seül, i compartint aquelles experiències que valen la pena explicar.

30 de juny 2011

Adéu Faithless?



Fa cosa d'un mes, Faithless, un dels meus grups preferits va anunciar la seva retirada. Maxi Jazz, Rollo (el germà de Dido), i Sister Bliss, els 3 components originals de la banda (acompanyats per uns quants membres més quan deixen l'estudi i pugen als escenaris), ens deixen.

El motiu? El desconec. Tots ells ja tenen una edat i suposo que conciliar la seva vida familiar i personal amb el que és portar una banda de música dance-electrònica, deu ser força dur.

El seu últim disc d'estudi: The Dance va tenir la seva merescuda gira, culminant amb un apoteòsic concert al O2 Brixton Academy de Londres, que va ser retransmès en directe via satèl•lit a diverses sales de cinema d'Europa (res de continent asiàtic, cosa que em va decebre bastant).

Però Faithless no ha desaparegut del mapa. Recentmet han col·laborat en el projecte Freedom One World. La seva web està ben activa,ja sigui renovant els continguts de la botiga online, o estant ben present a les més populars xarxes socials. I aquest estiu comencen altra vegada amb el seu Faithless Sound System (dit de forma ràpida: una formació reduida de Faithless, amb un espectacle específicament enfocat a sessions en clubs, amb important èmfasi en l'apartat visual) al Space de Eivissa. Tot i que també han anunciat alguna data en festivals d'estiu.

Sembla que Faithless no poden deixar del tot la música, i tal com van titular el corresponent últim disc de remescles 'The Dance Never Ends', d'una forma o altra,tenen corda per estona!

26 d’abr. 2011

Primavera a Seül

Fa dies que la primavera ha arribat a Corea. Els parcs, els campus universitaris i les muntanyes ja s'han omplert de flors de tots colors, i una viva vegetació.

Namsan park, trees & sky

Namsan park on a shiny spring afternoon

La flor de cirerer (a Corea 벚꽃 -bòdkod-, o conegut també com sakura en japonés, o cherry blossom en anglès), ja es pot veure per tot arreu. La ciutat de Seül té diversos llocs amb grans quantitats d'aquest arbre. Un d'ells és el popular parc de Yeouido, a la zona sud-oeast de la ciutat, on els caps de setmana s'omple de gent que va gaudir de la brisa primaveral a l'aire lliure prop del gran riu Han.

Traffic lights, cherry blossom

Cherry Blossom

Un altre lloc interessant és la muntanya de Namsan. Amb diverses rutes per enfilar-se fins al cim i amb possibilitat de pujar a la Seoul Tower. Les vistes de la ciutat en un dia clar, mentre la brisa fa caure ja algunes de les flors que ja han florit, és un dels paissatges més representatius de la primavera a Corea.

Cherry Blossom, public telephone

Old Spring

Més fotos al meu flickr.
I de la primavera de l'any passat.

19 d’abr. 2011

Yoda i el tè verd - Yoda y el té verde - Yoda and green tea - 요다와 녹차

La setmana passada una de les meves alumnes d'espanyol fa oferir un concert acústic a un petit local al barri de Hongdae. Entre altres cançons va cantar aquesta curiositat:  'Rokucha kudasai' dedicada al mestre jedi Yoda de la pel·lícula Star Wars, i la seva afició al tè verd japonès.

La semana pasada una de mis alumnas de español dió un concierto acústico en un pequeño local en el barrio de Hongdae. Entre otras canciones, cantó esta curiosidad: 'Rokucha kudasai' dedicada al maestro jedi Yoda de Star Wars y a su afición por el té verde japonés.

Last week one of my spanish students did a concert in a small bar in Hongdae. Among other songs, she sang this nice piece: 'Rokucha kudasai' dedicated to master jedi Yoda from Star Wars and his devotion for japanese green tea.

지난주에는 내 스페인어 어떤 학생이 홍대에 있는 Cafe Unplugged에서 연주회를 했다. 다른 노래중에서 특별한 노래를 부렀다: '로쿠차 구다사이', 스타워즈 영화에서 나오는 요다 제디 선생님이 녹차를 좋아해위하고 일본 녹차도  바친다.



I aquí us deixo la traducció:

A en Yoda de la cara verda li disfruta bebent tè verd
una vegada va anar a Japó i va anar a una botiga especialitzada en tè verd
'Green tea, please' ~ En Yoda només sabia parlar anglès
va aprendre a com demanar tè verd
'rokucha rokucha' (tè verd tè verd-en japonès) tè verd, tè verd
'kudasai kudasai' (si us plau-en japonès-) si us plau
'rokucha kudasai rokucha kudasai' (tè verd si us plau)
És molt molt deliciós 'hontoni oishi desune' (és realment deliciós -en japonès-)

En Yoda es va enamorar d'aquell sabor, i va anar a viure a Japó
A una botiga especialitzada en tè verd a Osaka, cada dia seu
'green tea, please'~
'rokucha kudasai' (tè verd si us plau -en japonès-)
És molt molt deliciós 'hontoni oishi desune' (és realment deliciós -en japonès-)
'rokucha rokucha' (tè verd tè verd-en japonès) tè verd, tè verd

'kudasai kudasai' (si us plau-en japonès-) si us plau
Si reuneixes 10 segells, en donem una tassa de franc


Aquí teneis la traducción:

A Yoda de la cara verde disfruta bebiendo té verde
una vez fue a Japón y fue a una tienda especializada en té verde
'Green tea, please'~ Yoda sólo sabía hablar en inglés
aprendió a pedir té verde

'rokucha rokucha' (té verde té verde-en japonés) té verde, té verde
'kudasai kudasai' (por favor -en japonés-) por favor
'rokucha kudasai rokucha kudasai' (té verde por favor)

Es muy muy delicioso 'hontoni oishi desune' (es realmente delicioso -en japonés-)

Yoda se enamoró de ese sabor, y se fue a vivir a Japón
En una tienda especializada en té verde en Osaka, cada dia se sienta
'green tea, please'~
 'rokucha kudasai' (té verde por favor -en japonés-)
Es muy muy delicioso 'hontoni oishi desune' (es realmente delicioso)

'rokucha rokucha' (té verde té verde-en japonés) té verde, té verde

'kudasai  kudasai' (por favor -en japonés-)
 Si reúnes 10 sellos, te damos una taza gratis

And here you have the lyrics:

Greenfaced Yoda enjoys drinking green tea
that time he went to Japan to a specialized shop in green tea
'Green tea, please'~ Yoda could speak only english
He learnt to ask for green tea
'rokucha rokucha' (green tea -in japanese) green tea
'kudasai kudasai' (please -in japanese-) please
'rokucha kudasai rokucha kudasai' (green tea please)

It's very very delicious 'hontoni oishi desune' (it's really delicious -in japanese-)

Yoda fell in love with that taste, and went to live in Japan
In a specialized green tea shop in Osaka, everyday he sits down

'green tea, please'~
'rokucha kudasai' (green tea please -in japanese-)
It's very very delicious 'hontoni oishi desune' (it's really delicious)
'rokucha rokucha' (green tea - in japanese-) green tea

'kudasai  kudasai' (please -in japanese-)
If you gather 10 stamps, you get one cup for free


그리고 여기에는 가사랑 기타 태블러처가 있다.

 





6 d’abr. 2011

Teddybears - Cardiac Arrest

He de confessar que mai havia sentit a parlar de Teddybears. Un grup suec que sembla que porten ja dues dècades tocant i 6 àlbums publicats. Es diu ràpid!




No va ser fins fa unes setmanes, que no recordo on vaig escoltar el seu nou single, amb la també sueca Robyn. La cançó em va agradar i em va motivar a escoltar el disc sencer titulat Devil Music: Una festa! Una barreja d'electrònica i rock, com molt bé deixa intuir el primer single Cardiac Arrest, i col·laboracions vocals molt interessants com podeu veure a la tracklist. Música animada per una primavera que ja escalfa l'ambient!

Altres temes destacalbes del disc són la pista que obre l'àlbum: Rocket Scientist, i l'instrumental Glow In The Dark, d'un estil molt Robyn, i l'electrònica Tek It Down.





Aquí va la tracklist del disc:

Teddybears - Devil Music (2010)
  1. "Rocket Scientist" (feat. Eve) - 3:07
  2. "Get Mama a House" (feat. Desmond Forster) - 3:22
  3. "Cardiac Arrest" (feat. Maipei) -3:00 < ... Maipei era la cantant original, però sembla que la versió amb Robyn és la definitiva!
  4. "Glow in the Dark" - 3:33
  5. "Get Fresh with You" (feat. Redfox) - 3:14
  6. "Cho Cha" (feat. Cee-Lo Green & The B-52s) - 3:21
  7. "Chrystal Meth Christian" (feat. The Flaming Lips) - 3:44
  8. "Cisum Slived" - 4:19
  9. "Devil's Music" (feat. ADL) - 3:26
  10. "Tek It Down" (feat. Rigo) - 3:05
  11. "Wolfman" - 4:17
  12. "Bukowski" - 0:22

31 de març 2011

Blogger @ Korea.net

Fa uns dies vaig comentar la meva futura participació al blog de Korea.net portat per KOCIS (el Servei d'Informació de Cultura Coreana) del Ministeri de Cultura, Esports i Turisme, i el meu primer premi per la foto que havia enviat.

Dimarts 29 vaig em van convidar a la cerimònia de benvinguda a les oficines de KOCIS, on vaig poder conèixer a la resta de bloggers, de diversos països, i tots ells residint a Corea per motius ben diferents, discutir i parlar sobre el blog i sobre què fer. Vam dinar tots plegats al SarangChae, on encara no hi havia estat i ho recomano pel seu interessant museu i les seves espectaculars exposicions de fotos. Després vam fer una visita per Cheong Wa Dae, la casa de Lee Myeong Bak, actual president del govern de Corea del Sud: Jardins molt bonics, edificis grans, i fotos prohibides a la majoria de llocs.

---

Hace unos días comenté mi futura participación al blog de Korea.net, conducido por KOCIS (Servicio de Información de Cultura Coreana) del Ministerio de Cultura, Deportes y Turismo, y mi primer premio por la foto que había enviado.

El pasado martes 29 me invitaron a la ceremonia de bienvenida en las oficinas de KOCIS, donde pude conocer al resto de bloggers, de varios países, todos ellos viviendo en Corea por motivos bien diferentes, discutir y hablar sobre el blog y sobre qué hacer. Comimos juntos en SarangChae, donde todavía no había estado y lo recomiendo por su interesante museo y sus espectaculares exposiciones de fotos. Después hicimos una visita por Cheong Wa Dae, la casa de Lee Myeong Bak, actual presidente del gobierno de Corea del Sur: Jardines muy bonitos, edificios grandes, y fotos prohibidas en la mayoría de sitios.

---

A few days ago I commented about my future participation in Korea.net blog, managed by KOCIS (Korean Culture Information Service) from the Ministry of Culture, Sports and Tourism, and about winning the first prize of the photo contest.

Last Tuesday they invited me to the welcoming ceremony at KOCIS headquarters office, where I could met the other bloggers, from many other countries, all of them living in Korea for different reasons, we could talk and discuss about the blog and what to do. We ate together at SarangChae, where I hadn't been yet and I highly recommend it for its interesting museum, and its spectacular photo expos. After that, we did a tour around Cheong Wa Dae, South Korea's president Lee Myung Bak's house: Beautiful gardens, big buildings, and forbidden pictures.


---


지난 29일 KOCIS에서 저를 초대했다. 거기에서 다른 나라의 블로그 기재 만났고 우리 블로그대한 이야기했다.  청와대사랑채에서 같이 점심 먹고 추천 재미있는 사진 전시회있는 방물관에서 구경했다. 다음에 이명박 대통령 집에 방문했다: 아룸다운 마당, 대단한 건물, 그리고 사진은 허용되지 않습니다.






21 de març 2011

El 'Trololó' a Corea

Recordeu aquest vídeo?



Es va fer força famós l'any passat, i per Youtube ens podem trobar centenars de versions...

Especialment recordo la versió que Berto va fer al programa Buenafuente.

El cas és que actualment s'emet per la televisió coreana un anunci de la marca de cervesa Hite, on utilitzen la cançó del trololó! L'anunci en si no té res d'especial, però és curiós els recursos que poden arribar a utilitzar els publicistes...