27 des. 2011

Escapadeta a Tokyo -part 2-

Ve de la primera part.

Vam tornar a casa amb algun dels últims metros. És increïble la quantitat de gent que agafa el metro a aquelles hores de la nit d'un divendres. Semblava hora punta. Un cop a casa vam xerrar una estona amb el Jay i a dormir

L'endemà vam quedar amb la Natsumi i el J.B. a l'estació de Shin-Okubo. Allà hi ha l'anomenat Korea Town, la zona amb restaurants i botigues amb productes coreans. Està guanyant molta popularitat gràcies al hallyu, la onada de cultura moderna coreana. Especialment els cantants  'idol groups'. Hi ha botigues on venen alguns productes típics coreans, i no tan típics. Des de fideus 'shin Ramyeon', els més populars a Corea, fins a coixins i mitjons estampats amb fotos dels ídols de torn, passant per cosmètics i altres productes coreans d'interès pels japonesos, o millor dit, per les japoneses, ja que un 90% dels visitants són noies a la caça de material dels seus cantants o actors o grups preferits... Una autèntica febre que ja està estesa a la resta del món.



Learn Korean in Shin-Okubo Korea Town!

 Petites guies per aprendre coreà...

Òvbiament, els restaurants de menjar coreà d'allà són més cars que a Corea, però no esperava que arribéssin a triplicar el preu. Fet que em va fer apreciar més el menjar barat de Corea. Així que vam passar de menjar allà i vam anar directe a Akihabara, el barri de l'electrònica.

Japan dog 
 Aquest gos típic japones estava custodiant un restaurant coreà. 
Sembla que li hagin pintant la unicella.

Altra vegada allà, després de 3 anys, sortir del metro i veure els grans edificis dedicats al manga, anime, videojocs i productes electrònics...Ganes d'entrar a tot arreu, de provar-ho tot. Voltant amb els nostres amics, vam fer parada obligatòria a un saló recreatiu, bé, a més d'un. Al·lucinant amb la quantitat i nivell de frikisme que arriben els jocs i màquines recreatives coreanes: des d'apostes en carreres de cavalls virtuals, fins a lluites de robots controlades per cartes al més pur estil magic, o cues de gent esperant a jugar a l'últim hit de joc musical on es toca la pantalla al ritme de la música acompanyada d'imatges d'anime...Fins i tot una burrada de 'joc' on s'han de donar cops a una taula fins a posar-la cap per avall i fer la màxima trencadissa possible (veient en pantalla un escenari amb ambient d'oficina i com reaccionen als cops del 'treballador estressat' fins que explota), molt divertit de veure.

 Després d'atonyinar al J.B. vaig fulminar a 2 japonesos que semblaven bons. Aquell dia els punys d'en Ken, els seus Sho-ryu-ken's i els meus dits estàvem en harmonia.

 A part de videojocs, vam voler provar un dels establiments estrella d'Akihabara. Els maid cafe. Maid vol dir serventa, i els maid cafe's són cafeteries on totes les cambreres van vestides de serventa, amb el típic uniforme blanc i negre, amb davantal i còfia. I amb un maquillatge bastant extremat, lens de contacte de colors, i pentinats bastant artificials. Algunes arriben a fer por (sense voler-ho, ja que la seva intenció és ser kawaii -mones-). A l'entrar al cafè ens dónen la benvinguda al regne o país de les marevelles, ens dónen les instruccions de com demanar, etc. Ens assignen una cambrera a la nostra taula que ens demana que per cridar-la quan volguem alguna cosa, l'avisem a base de miols fent gestos com un gat amb la mà. I ens demana imitar els seus gestos 'màgics' donant la benvinguda a les begudes i menjars que ens porta. Una cosa molt surrealista, però que els japonesos del nostre voltant semblaven prendre's amb serietat, sempre amb un somriure a la cara, però gaudint amb el tema. Aquí em vaig adonar altra vegada, que alguns japonesos són molt...diferents. Però al contrari del què pensava, la clientela del maid cafè no eren només joves 'frikis' lletjos i solitaris solters, també hi havia grups d'amics, homes de negocis amb el seu uniforme i maleta, i fins i tot parelles i petites famílies. En un moment concret, es van apagar els llums generals i es van encendre uns llums de discoteca, algunes cambreres van començar a ballar una coreografia, fins i tot pujant a una mena de podi per deixar-se veure millor. Aquí també vaig flipar bastant. La gent ho acompanyava amb palmades i emoció. Nosaltres aprofitàvem l'estar bocabadats per anar endrapant les nostres megacopes de gelats en forma de conill i osset.

Jordi & Hyekyong @ maid Cafe 
 Alerta a la forma dels geladets! 

Un cop acabada l'aventura al món de les serventes, tocava anar cap a Yokohama. On haviem quedat amb en Take, un altre amic, per anar a visitar el museu del ramen (ramen vol dir fideus). Yokohama queda als afores de Tokyo, però a l'estació Shin-Yokohama (Shin perquè és una de les estacions on hi ha Shinkansen, tren bala) s'hi arriba ràpid. Ja es feia fosc i va ser un bon moment per ficar-se dins d'algun lloc. El museu del ramen és una recreació d'alguna ciutat antiga de Japó dels 60 (això m'ho acabo d'inventar, no sabria dir en quina època és l'ambient del museu, però és antic, segur). Dins el museu ho podem trobar una mica d'història, algun espectacle de malabars que no té res a veure amb els fideus, però entretén a la canalla, i com no, diferents restaurants de ramen, a l'estil tradicional, i molt, molt bons! No vam deixar escapar l'oportunitat de provar-los.



Japó antic


Acompanyament de ramen
 Quan mengeu ramen, no oblideu els condiments!

Black Donkochu Ramen 
 La Hyekyon es va cruspir uns donkotchu ramen.


Soyu Ramen

 I jo uns soyu ramen amb un fort gust de caldo de porc!


A l'acabar ja era hora d'acomiadar-nos i tornar cap a casa a dormir. L'endemà hi havia plans d'anar a Harajuku i el plat fort del viatge... Hakone!

-continuarà-


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada