12 de des. 2013

La publi que fa pena

En l'última entrada al blog vaig parlar d'uns anuncis de soju bastant criticables. Aquesta vegada m'he topat amb un anunci a la Google Play. La botiga d'aplicacions i jocs (i llibres i pelis) d'Android.

L'anunci és un video que recomana 6 jocs. Però ho fa d'una forma bastant lamentable. Com molt dirigit al jugador casual, en comptes de vendre les qualitats i diversió de cada joc. I ho fa recomanant jugar a diferents jocs en diferents fases del dia. Al matí mentre cagues, quan esperes l'autobus, quan tens gana (aquí recomana apostar amb un amic, visca la juguesca!), quan un amic arriba tard a una cita (o en plena cita), quan el jefe et fot bronca, i quan no ve la son.



De veritat aquesta és la millor manera que tenen d'anunciar jocs? Cada vegada estic més convençut de que la publicitat i el màrketing coreà són coses que o bé: 1. No tenen gaire importància i no s'hi trenquen gaire el cap (ni la butxaca). 2. La cultura coreana o asiàtica es tan diferent de la occidental que mai entendré com pot funcionar. 3. No en tenen ni idea.

I si ens fixem amb els valors que promou aquesta publicitat aviat ens trobarem amb una societat que juga quan caga fent esperar a la resta de la família, que aposta diners a jugar per no passar gana, que queda amb algú i passa d'ell/a mentre juga (això em sona), i que en comptes de solucionar els problemes amb el seu superior, es desestressa rebentant-lo virtualment...Crec que és bastant lamentable.

25 de nov. 2013

La vida és dura, però sort que tenim soju!

Fa mesos que no escric al blog, però avui m'he decidit i aquí va el primer d'una quantitat de posts que espero que no pari.

Des de ja fa uns mesos, molts videos a Youtube inclouen publicitat. Uns segons de vídeo anunciant alguna marca coneguda. Normalment són anuncis localitzats, és a dir, del propi país on ens trobem. I pel meu gust són bastant repetitius. Jo que normalment miro moltes coses a Youtube estic bastant fart de les mateixes cançonetes i jingles (sort en tinc del plugin Youtube Center que elimina molta d'aquesta publicitat i permet configurar moltes coses de Youtube). El cas és que últimament em trobo amb anuncis de soju. D'una de les marques més conegudes: 처음처럼 (choum chorom - "com la primera vegada").

La petita història és molt semblant a tots els anuncis. Una persona té un mal dia, li passen petites desgràcies, però tranquils, que el final del dia té el soju, que l'ajuda a tirar endavant amb la seva miserable vida.

Perquè vull ensenyar aquests anuncis? D'entrada, la publicitat sobre begudes alcohòliques ja és un tema delicat. Sempre he sentit que la publicitat ha de fer notar les característiques bones d'un producte. En el cas de l'alcohol, costa vendre'l pel seu "bon" sabor, però se les pensen totes i també el saben vendre com "que guapo et sentiràs amb una copa de vodka xxx a la mà", o "quina festassa us fotreu amb unes ampolles de rom zzzzz". Però en el cas del soju...de glamour poc. El soju no s'acostuma a beure en discoteques. Es beu moltíssim en reunions i sopars de feina. És una beguda que es pren amb l'objectiu de tajar-se, ja sigui per perdre la vergonya i desinhibir-se, o per ofegar les penes com en el cas dels pobres protagonistes d'aquests anuncis. Mireu i veureu quina llàstima fan.






És sabut que Corea ja té un greu problema amb l'alcohol, i es fa ben poc per reduir-ne el consum, al contrari, es tolera, es fomenta i s'anima a la gent a beure. I el que més em disgusta és la manera divertida i 'infantil' que tenen d'anunciar-lo, amb canterelles estúpides que diuen que ja vindrà un bon dia. Això, ja vindrà un bon dia, però mentre la cosa segueixi així, millor oblidar-ho tot bebent.

Si us voleu seguir castigant, podeu veure més versions al seu canal de Youtube.


6 de jul. 2013

4 anys a Seül

Després d'un ocupadíssim i extenuant mes de maig ple de feina, i d'un merescut juny de vacances viatjant en família per Corea i Japó, i fent una visita fugaç a Barcelona, he tornat a treballar des d'aquest dilluns passat. Mentre anava a la feina em vaig adonar que precisament l'1 de juliol de 2009 (fa 4 anys ja! Com passa el temps!) agafava un vol de Lufthansa fent escala a Múnic per aterrar el dia 2 a les 6 del matí a l'aeroport d'Incheon.

Ja han passat 4 anys. No em sembla massa lluny, però les coses han canviat bastant des de llavors. Vaig arribar com a estudiant d'intercanvi amb intenció d'estar-m'hi un any, i després vaig allargar l'estada perquè la cosa m'agradava i no trobava el moment de tornar a un pais en plena crisi que poc m'oferia.

En aquests 4 anys ha passat de tot i he fet de tot. Descobrir una ciutat, una gent, una cultura, aprendre una nova llengua, conèixer persones ben interessants, visitar a gratacels, temples, karaokes, discoteques, pistes d'esquí, festivals culturals, museus, centres comercials gegants, muntanyes espectaculars, estacions de metro interminables, bars temàtics, galeries sota terra, cafeteries amb gats, illes paradisíaques, parcs abandonats, presons històriques, platges inacabables, mercats pudents, palaus reials, pobles centenaris, universitats precioses, cementiris kilomètrics, i moltíssims altres llocs. He fet treballs i feines variades, he treballat com a professor, disc-jòquei, provador de software per a mòvils, locutor de ràdio, actor de cinema, model de publicitat, fotògraf, traductor, blogger... He menjat coses que mai m'hauria imaginat, he provat pop viu, carn de gos, cuc de seda, col picant, fideus picants, sopa picant, begudes d'aloe, refrescos de xocolata, licors d'arròs, bombons de càctus, patates fregides de calamar, calamar sec, galetes de cacauets, gelats de mongeta, gelats de blat de moro, crispetes amb gust de ceba, pasta de dents de pinassa, batuts de moniato, gelats de tè verd...He dormit en residències d'estudiants, pensions de mala mort, hostals, tendes de campanya, banys públics i saunes, trens, bars, cases alienes, hotels de luxe, temples budistes, parcs, cafeteries, avions, cases tradicionals, balnearis...

I aquí segueixo, amb una vida més calmada, menys moguda, però encara amb la sensació d'estar visquent una aventura i descobrir coses noves potser no cada dia, però sí ben sovint i gaudint de bona companyia, salut, i ànims.


15 d’abr. 2013

Visita ràpida a Tòquio -part final-

Aquest article ve de la segona part.

Diumenge també vam matinar a Shibuya i vam agafar el metro per anar cap a Yokohama. Vells records, aquesta vegada vam anar primer a agafar tiquet i número al CupNoodles Museum, el museu dels fideus instantanis. Obert el setembre de 2011 a la zona de Minatomirai. Com que és relativament nou, hi ha bastanta gent, s'aconsella anar-hi d'hora abans que s'esgotin les entrades. El museu mostra la història de l'inventor dels fideus instantanis. La part més atractiva del museu és la My CupNoodels Factory. Una secció on els visitants dissenyen i creen els seus propis fideus instantanis, combinant els diversos ingredients i personalitzant el pot, fent d'aquesta manera un producte únic (que tot i que fa una mica de pena obrir-los, un mes més tard va valer la pena menjar-me la combinació d'all, ceba tendre, porc i blat de moro que vaig inventar-me).

Shibuya 7:20 am
Shibuya, un diumenge a primera hora del matí. No està a petar

Shibuya creatures on a sunday early morning #shibuya#crazy#tomyo#fun#party#bald#japan
Però hi ha alguns penjats fent comiats de solter

CupNoodle Museum, My Cupnoodles Factory
Combinar ingredients...quin dilema!

CupNoodle Museum. Noves creacions.
Les nostres creacions

CupNoodle Museum
Consum de fideus de pot per països. Espanya insignificant.

CupNoodle Museum

CupNoodle Museum
Quantitat i varietat.

CupNoodle Museum
Els meus 'Farty Pork Ramen'

Després del museu vam anar directes a la Kirin Yokohama Beer Village, on vam fer un tour guiat per la primera fàbrica de cervesa Kirin de Japó. Una de les més grans i populars del país. Una visita recomanada pels amants de la cervesa (no és el mateix que visitar la fàbrica de Guiness o de Heineken, però igualment interessant veure la quantitat de litres que produeixen i tots els secrets de la distribució pel país). Al final de la visita, previ pas per la botigueta de merchandising (molt curiosa però cara) els visitants vam poder degustar les 3 varietats de cervesa. Tot el tour i les cerveses gratis, això sí que mola. Després vam aprofitar per dinar barbacoa al restaurant d'allà mateix i continuar catant latre varietats de cervesa.


Degustant birra gratis
La cervesa gratis és benvinguda

Kirin Beer
Segons ells, aquesta és la quantitat d'escuma ideal.


Amb la gustera vam tornar a la zona de Minatomirai, al gran centre comercial Yokohama Landmark Plaza per visitar la botiga de merchandising de Jump (revista de manga on s'hi han publicat grans sèries com Dragon Ball, Dr. Slump, Slamdunk, Naruto, One Piece. Em va desebre una mica trobar molt poc material d'Akira Toriyama... Al mateix centre comercial també hi ha un gran Pokemon Centre, però vam passar i vam anar a la botiga de Ghibli, on tenen milers d'articles de les pel·lícules de Hayao Miyazaki, ben kawaii molt d'ells.

Dr. Slump - Barber Shop
Un pin que desperta nostàlgia

A la tarda tocava tornar cap a Shibuya, però abans vam parar a Harajuku per visitar l'Evangelion Store, ja que no vam poder veure prou el dia abans al FujiQ. A la botiga hi tenien articles molt temptadors, de motl bona qualitat, però bastant cars, només per fanàtics o col·leccionistes. S'hi pot trobar de tot, és difícil sortir d'allà sense algun records o capritxet.

Un cop a Shibuya, vam quedar amb un vell couchsurfer per sopar bé, fer un cafè i anar cap al seu barri a dormir. L'endemà una mica de passeig pel barri i aviat vaig haver de tornar a l'aeroport de Haneda, últimes compres, la meva dosi d'otaku, bon sopar, comiat i tornada cap a Seül.

Neon Genesis Evangelion - EVA01 chopsticksNeon Genesis Evangelion - EVA01 chopsticks
Bastonets de l'EVA-01

Star Wars - Darth Vader chopsticks 
Ara puc agafar els bastonets amb La Força

  Kit-Kat Japanese Family
Gran varietat de Kit-Kat. Només a Japó!

7 de març 2013

Visita ràpida a Tòquio -part 2-

Dissabte vam matinar a Shinjuku i des de l'estació vam agafar un tren cap al Fuji. Vam fer un canvi de tren a l'estació d'Otsuki. I vam continuar amb el tren que deixa a les portes del Fuji Q Highland

Shinjuku 6:30. Interessants pintes de la penya dissabte de bon matí. #shinjuku #tokyo #japan
De camí a l'estació de Shinjuku vora les 7 del matí.

El parc en si no és molt gran, i al contrari d'altres parcs, no està gaire tematitzat. Les atraccions estan escampades sense agrupar-se per zones temàtiques, ni les cues d'espera tenen cap decoració especial. Sí que tenen televisors amb videos promocionals, i videos amb instruccions de l'atracció on esperes. El Fuji Q és conegut pels seus rècords Guiness d'algunes de les seves atraccions: Takabisha és la muntanya russa més inclinada (caiguda de 121 graus), Eejanaika té el rècord de 14 voltes, 7 inversions de seient...una bogeria. I la Fujiyama tenia el rècords de: més alta (79m), més ràpida (130 km/h), i un recorregut de 2km. El parc també té atraccions més típiques com la caiguda lliure, i altres més normals que podem trobar en altres parcs.

Fuji Q
Mola, no?

Closer to heaven #fuji #mount #fujiyama #japan
Vistes al Fuji

Vam escalfar amb una petita muntanya russa, mentre obrien les grans. Un cop motivats, vam esmorzar uns ramen i a fer cua per la gran muntanya russa titulada Fujiyama. També anomenada 'King Of Coasters'. Si heu provat la Shambala de Port Aventura, la sensació és similar, però afegint que la sensació d'alçada i caiguda és més forta, ja que el parc ja està a uns quants centenars de metres a nivell del mar. I mentre pugem i pugem tenim vistes de la muntanya Fuji. I al mes de febrer, a aquelles alçades, fa fred! Vam baixar amb les cames fent-nos figa, la cara vermella i plena de llàgrimes pel vent, i el cor ben accelerat.


Fujiyama - Fuji Q
La Fujiyama sembla petita, però un cop ets a dalt...caca!

Després vam anar a provar la Dodonpa. Una acceleradora a 172 km/s en menys de 2 segons. Similar al Furious Baco de PA, però amb una pujada i baixada vertical en comptes d'un torçament. Curta però intensa!

Després vam fer cua pel Haunted Hospital o 'la casa encantada'. Amb el rècord mundial de recorregut més llarg (700m) en una casa encantada. Ens van explicar que el parc havia comprat un hospital abandonat que no s'havia arribat a utilitzar com a hospital. Al principi de l'atracció ens mostren un video on expliquen amb imatges esfereïdores com l'hospital acollia pacients amb els quals alguns doctors van començar a experimentar proves genètiques, mutacions etc. Però els resultats van sortir malament i van haver de tancar als pacients en una zona aïllada en quarantena. Un dia els pacients es van escapar, bojos, i van assassinar a doctors, infermeres i tot el personal. Però d'alguna manera, encara corren per l'hospital... I aquí comença el recorregut pels passadissos de l'hospital, per les diferents sales i zones com maternitat, rajos x, quiròfans, el tanatori i altres llocs molt ben decorats, amb poca llum, i detalls molt macabres i escabrosos. En un grup de quatre, portàvem una petita llanterna, la qual cosa augmenta la sensació de realisme i podem anar il·luminant allò que ens interessa, projectant ombres involuntàriament que fan sospitar de moviments de personatges amagats. Potser 700 metres de recorregut sona a poc. Però el laberint de sales, portes tancades, portes obertes, pujades i baixades d'escales, racons foscos, actors amagats, i no tan amagats fan que l'experiència duri uns 50 minuts tranquilament. Em va recordar el videojoc Silent Hill. Espectacular. Pel camí, hi ha portes d'emergència per aquelles persones sensibles que no es veuen amb cor de continuar. A la sortida es podia veure més d'una jove plorant per haver passat tanta por. Haunted Hospital és considerada una de les atraccions més terrorífiques del món, i potser la primera de Japó.

Un cop passada la por, vam provar una atracció nova tematitzada en una presó d'alta seguretat, la Zetsubou, on els visitants han d'escapar resolent una sèrie d'enigmes i jocs mentals. Va resultar ser un bluff que ningú entenia, i al cap de 20 minuts entrant i sortir de cel·les i sales, la cosa va acabar amb tots fora, sense cap guanyador ni saber ben bé què passava. Quina cagada!

Fuji Q
La 'presó' de merda.

Per treuren's el mal gust de boca i recuperar-nos de la decepció vam anar forts i vam pujar a l'Eejanaika. Una bogeria de muntanya russa amb loopings, torçades, i girs dels propis seients...Potser la millor atracció del parc. I no gens curta!

Eejanaika - Fuji Q
Eejanaika. Bestial!

Abans de que tanquéssin el parc, vam fer una visita al Evangelion World. Un museu centrat en la sèrie Evangelion amb instal·lacions, figures, sales i models a tamany real. Espectacular! Al sortir, la gran botiga de merchandising tenia masses coses i ens quedàvem sense temps per agafar el tren de tornada...Així que no ens vam entretenir gaire i vam tornar cap a Shinjuku.

Evangelion World 07 Evangelion World 11 Evangelion World 10 Evangelion World 04 Evangelion World 05 Evangelion World 08
L'Evangelion World és espectacular. Reproduccions a mida real, material original, i una botiga de merchanidising amb milers d'articles!

Un cop a Shinjuku la Natsumi i el J.B. havíen reservat taula al bar hawaià Tiki Tiki de Shinjuku. Vam picar unes amanides, pollastres i mariscos ben bons, i unes cerveses i còctels encara més bons. Després vam buscar algun lloc més per anar a prendre algo, però vam acabar al arcade i després el cansament ens podia i vam anar a dormir relativament d'hora.

Saturday night, Shibuya Night #shibuya#crossing#tokyo#japan
Shibuya, un dissabte a la nit.

14 de febr. 2013

Visita ràpida a Tòquio -Part 1-

La segona setmana de febrer no és una bona època per comprar bitllets d'avió (o de tren). Es cel·lebra l'any nou lunar, i són dates importants per als coreans. La gent va de la ciutat al poble, a casa dels seus pares o avis i passen 2 o 3 dies junts. De manera que es considera temporada alta, i això vol dir bitllets cars. Però no tenia més dies lliures. Així que vaig agafar un vol de Gimpo a Haneda amb Asiana.

L'aeroport de Haneda està molt més a prop de Tòquio, així que eviteu el de Narita, que us haureu de cruspir un parell d'hores de tren per arribar a la ciutat.

De Haneda vaig anar fins a Keikyu Kamata, un barri tranquil, net i sense res especial. I de Kamata fins a Shimomaruko per fer parada tècnica i deixar trastos. Després vam visitar el barri al voltant de l'estació de Jiyugaoka, i vam caminar fins al Nakane Park. Abans però vam per una ullada a algun saló recreatiu, una de les coses que més m'atrauen de Japó. Vam provar un joc bastant recent: Dark Escape 3D: Un joc de survival horror, una mica a l'estil saga House Of The Dead, però en 3D, so 5.1, seient vibratori i sortidors d'aire que fan l'experiència molt més realista i esfereidora. Després, un cop al Nakane Park, petit i tranquil, normal per ser un bon matí de divendres. Un cop vista la zona vam agafar el tren a Toritsudaigaku cap a l'agitada Shibuya.

Dragon Quest VII 
Arribar i començar a veure coses que molen com aquesta...

Quiet streets 
El barri de Jiyugaoka és molt tranquil, especialment un divendres al matí.

Miyazaki stuff 
Bonics detalls que la gent posa al seu jardí de casa

L'estació de Shibuya és la quarta més concorreguda de Japó, amb 2.5 milions de passatgers per dia. No era la primera vegada que trepitjava la famosa cruïlla. Però la sensació va ser semblant a la primera vegada, envoltat de grans edificis, pantalles gegants amb anuncis ben flipats, i missatges en kanjis que no entenc. Aquesta vegada potser m'hi sentia més familiar i ja sabia cap on havia d'anar. Després de dinar un arròs amb carn ràpid (estil Sukiya o Yoshinoya), vam fer una ullada al Club Sega, i alguna partida al Project DIVA, i veure una mica les novetats en m`quines arcade recreatives.


Shibuya crossing 
No és una manifestació, és gent acumulada al semàfor esperant a creuar

Toam bullicio! 
Gent caminant cap a totes direccions...des de ben amunt deuen semblar formigues perdudes

Podria dir que no vaig notar gran canvi en els 5 anys que han passat des de la meva primera visita a Japó. Segurament els natius i la gent que freqüenta, pot dir que alguns locals han desaparegut, i n'han aparegut de nous. Però els emblemàtics com Starbucks, Tower Records, Shibuya 109 evidentment perduren.

Fascinated in Shibuya 
Fascinats

In Shibuya! 
Típica foto de guiris. Els toquiotes deuen estar farts de veure-ho


A la tarda vam quedar amb en J.B i la Natsumi i ens van portar al Kyomatikoishigure, un restaurant tradicional ambientat en l'antic Kyoto, amb una decoració i servei espectacular (el lloc era massa fosc com per posar-me allà a fer fotos amb la gent passant, però podeu veure una bona selecció a la web). Vam demanar diversos plats i nomihodai (barra lliure durant 2 hores).






Després de provar una bona quantitat de plats i begudes i atipar-nos, vam anar al Ping-Pong Ponzo Bar. Un bar on tenen diversos jocs de taula i cartes, una taula de ping-pong en una terrassa, màquines de dards, i... Super Famicom! (Super Nintendo). Amb una caixa amb una bon grapat de cartutxos per escollir. I multitap i quatre mandos (sí, em nego a dir 'comandament de joc', un controlpad sempre ha sigut un mando, i per mi ho seguirà sent). Vam fer unes bones partides a clàssics japonesos com Super Mario Kart, Puyo-puyo, Super Bomberman. Entre dards, jocs de cartes, i begudes vam passar una bona nit interactuant amb personatges de les taules properes. I quan el cansament va poder amb nosaltres, va arribar l'hora d'anar a descansar, que l'endemà tocava matinar per agafar un tren cap al FujiQ!

5 de febr. 2013

7 anys de Bits & Beats - 7 años de Bits & Beats - 7 years of Bits & Beats - 비트스 안 비트스 7세




Aquesta setmana el blog Bits & Beats fa 7 anys! SET ANYS! Quin bon número! No vull dir el mateix que vaig dir als anteriors aniversaris...

Simplement un gran: Per molts anys Bits & Beats!

---

Esta semana el blog Bits & Beats cumple 7 años! SIETE AÑOS!  Qué buen número! No quiero decir lo mismo que ya dije en los anteriores aniversarios...

Simplemente un gran: Felicidades Bits & Beats!

---

This week Bits & Beats blog turns 7 years old! SEVEN YEARS! What a good number! I don't want to say the same things I said on past anniversaries...

Just a big: Congratulations Bits & Beats!

---

이번두 Bits & Beats 블로그가 7 주년이다! 7살! 이 숫자 좋네요! 지난 주년들에 말했던걸 되풀이하기 싫어서...

이번에 그냥 근: 생일 축하해요 Bits & Beats!



4 de febr. 2013

Escapadeta a Guam -part 3 (de3)-

Ve de la part 2.

L'endemà al matí ens vam despertar ben motivats. El cel clar i la bona temperatura van apagar les nostres preocupacions. De bon matí ens van venir a buscar a l'hotel el servei de recollida del Alupang Beach Club. Després d'arribar al lloc, rebre explicacions, etc. Un autobús ens va portar a un petit port de la badia d'Agana on ja havíem passat el dia anterior. Des d'allà surten les barques per anar a alta mar a fer banana boat i vol nàutic (parasailing). En el nostre cas, només vol nàutic. El parasailing original, és individual. Equipat amb un arnés i un parapent, vas lligat darrera la barca i quan aquesta avança, el parapent s'eleva i et fa volar. En el nostre cas, era un vol nàutic per a dos persones. En comptes d'anar subjectats amb arnés, anem asseguts a una mena de seient per a dues persones. Sense cap arnés. Bastant còmode. La cosa s'aixeca uns 20 o 25 metres. Suficient per tenir la sensació de volar, i amb bones vistes de la costa. La barca fa algunes curves que fan girar el seient, donant una mica de moviment i emoció. No és una muntanya russa, però la sensació s'hi assembla. Al cap d'una estona, la barca comença a recollir el cable que ens té enganxats, però al final va deixar-nos caure un parell de cops a l'aigua, rebent la primera remullada del dia.

Un cop tornats al centre, que estava ple de turistes japonesos i només japonesos (amb raó el personal natiu del club parlava japonès tan bé! són els seus millors clients!), vam descansar una mica mentres esperàvem el nostre torn per...Jet Ski! Motos aquàtiques. Sempre havia volgut provar-ne, però aquesta va ser la primera vegada. I he de dir que mola molt! Al principi anava lent, s'ha de ser prudent. Però un cop acostumat al circuit circular, gran i sense perills. I afegint que els altres no li fotien massa canya, em vaig deixar anar i vaig prémer gas a fons tots l'estona. Alguns bots i curves ràpides ho feien més emocionant, però l'aigua que aixecava anva directa a la cara, divertit, però a la llarga, els ulls picaven cosa fina de tanta aigua salada! "Sarna con gusto no pica" que diuen. Va ser un plaer córrer i cridar durant una estona. De tanta tensió i esforça aguantant el manillar, els braços em van quedar ben cansats. De fet, quan vam anar a dinar una mica (bufet de pollastre, arròs, amanida i curri inclòs) em tremolava la mà quan agafava el pollastre o la forquilla.

Després de dinar va arribar la millor activitat: Snorkel. Buceig amb tub. La platja de Tamuning és neta i no hi ha gaire gent. Els del ABC tenen una zona delimitada, on els clients poden agafar canoes, patins d'aigua i altres aparells per desplaçar-se mar endins. Fins a unes boies on tenen un panell indicatiu amb la fauna i flora marina que podem trobar just a sota. Després d'acostumar-nos una mica al moviment de l'aigua, i voltar per allà, vam anar una mica més per lliure.

Sota l'aigua sembla que no passi el temps. Contemplar els peixos, els colors de les roques i coralls, els moviments de les algues...és com explorar un nou món. I bucejar sense presses, sense gent al voltant, envoltat d'aigua clara i calenta proporciona una sensació ben agradable.

Tot allò estava molt bé, però encara podia ser millor. Vam recordar que en Joey ens havia aconsellat algun altre lloc per anar a bucejar. Abans de marxar, un dels encarregats d'allà ens va donar un tros de pà per a que el donéssim als peixos. Espectacular com desenes de peixos s'acostaven a picar de la mà! Un cop acabat el pà si que vam plegar d'allà, vam tornar amb el patí a la platja i vam anar cap a Tumon.

Un autobús ens va deixar davant del Hotel Hilton, que queda just davant de la platja d'Ypao. Ypao és una de les platges més recomanades. Tot i estar en una zona turística, hi ha poca gent, i els fons submarí és ric i variat. En Joey ens havia aconsellat submergir-nos per allà. Així que ens vam colar pel Hilton, i vam deixar els nostres trastos a una de les tumbones. Deurien ser les 3 de la tarda, molt poca gent a l'aigua i alguns rics prenent el sol a les tumbones. Vam agafar el nostre equipament i vam nedar mar endins. El panorama subaquàtic era ben diferent de la platja de Tamuning! Moltíssims més peixos, i moltíssima més varietat. Els millor de tot és que gairebé no hi havia ningú. Teníem una gran àrea per a nosaltres solets, per deixar-nos portar per les corrents marines, i per bucejar entre els bancs de peixos. Espectacular. Era com descobrir un altre planeta, amb moltíssimes espècies noves i sense cap més testimoni que nosaltres. Vam voltar i nedar, aquí i allà, vam tocar peixos, acariciar algues, enfonsar els peus en la sorra, trepitjar roques, caminar entre coralls...No hi havia ganes de plegar!

Però el dia continuava i els temps passava. El 2012 arribava al seu final. Just al sortir de l'aigua, es va posar a ploure una mica, i un gran arc de Sant Martí es va formar a la badia de Tumon. Vam tornar cap al hotel, una dutxa ràpida, una migdiada i cap al centre a sopar i a veure què trobàvem per la nit de cap d'any. Un taxista ens va acostar a The Beach Bar, a la Gun beach. Una platja bonica, recomanada per a bucejar, però que el bar en qüestió havia acaparat i servia més com a bar-lounge nocturn, de luxe, a peu de platja. No era la mena de lloc on volíem anar, teníem gana. I voliem provar menjar local. Al Chamorro Island Bar Bar B.Q. Allà vam provar alguns plats tradicionals chamorros: Arròs vermell, i kelaguen (aquí una llista del que no us podeu perdre si aneu a Guam). I per beure, va caure una Mina Gof!, una cervesa artesanal d'una microdestileria fundada per un japonès a Guam. Boníssima.

Aquesta birruscle estava tremendissima! #minagof#beer#guam#brewery#cervesa#birra

Més tard, passejant pel passeig, i veient que tot estava molt més buit del que ens pensàvem, vam decidir entrar a l'aquiari. ja era de nit, i a aquella hora no hi havia visites normals, però sí la opció de bar en un túnel aquàtic. Vam prendre còctel normalet, mentre taurons, rajades i altres peixos que no vam trobar mentre fèiem snorkel passàven per sobre dels nostres caps.

Abans de la mitjanit vam acostar-nos a la platja, prop d'Ypao, per veure els populars focs artificials de cap d'any. Vam recórrer la badia de Tumon una bona estona, pensant-nos que ens trobaría una gentada, però enlloc d'això, ens va sorprendre gratament que només hi havia petits grups d'amics, parelles o famílies, sense fer gaire soroll. També alguns nens jugant a l'aigua, en plena foscor, alguna petita carpa familiar on les neveres portàtils plenes de gel i cerveses i les barbacoes ens fèien tornar a venir gana, i petites torxes clavades a la sorra. Un bon ambient tranquil per seure, reposar de tota l'activitat del dia, i acomiadar l'any veient uns bons focs artificials.

L'endemà tocava fer maletes, i anar cap a l'aeroport, però abans vam fer una visita al recomanat Micronesia Mall. Un centre comercial amb alguns restaurants internacionals i locals, i botiques per comprar algun record. Res de l'altre món. Però tampoc podíem anar gaire lluny havent d'agafar un vol al cap de poques hores. Altra cop a l'aeroport, agradable temperatura, i pensant en el fred que ens esperava a l'arribar a Seül. Efectivament l'aterratge ja va ser fred i des de la finestra veiem caure la neu a l'aeroport d'Incheon. Tornada a la freda Seül després d'haver gaudit uns dies al paradís...i amb ganes de tornar-hi!

Com que una imatge val més que mil paraules, i un video són més de mil imatges...aquí va el vídeo amb alguns dels millors moments del viatge. Clar homenatge a la sèrie Lost.


Guam from sunxez on Vimeo.




15 de gen. 2013

Escapadeta a Guam -part 2-

Ve de la -part 1-

L'endemà (de fet, ja era el mateix dia quan vam anar a dormir) ens vam aixecar amb energia i ganes de voltar. El temps acompanyava molt. Caloreta i una lleugera brisa que movia les grans fulles de les palmeres que vèiem des del nostre balcó.

La idea inicial era fer camí cap a la platja, volíem anar a Cocos Island. Però la llunyania i la mala combinació de transports, ens van fer canviar d'opinió. Guam no té una gran xarxa de transports públics que diguem. Només hi ha uns pocs busos, bàsicament pensats per turistes ja que paren als punts més turístics, i fan la ruta parant als hotels més grans. La opció de moure's en taxi no està malament, de fet vam utilitzar taxis unes quantes vegades. Però acaba resultant car si ens movem en llargues distàncies.

Un taxi ens va deixar a l'Agana Shopping Center, allà mentre esperàvem el bus vam degustar uns wraps i smoothies de fruites tropicals de la cadena Froots: Molt bò i sà (i prou barat). Però el bus semblava que no arribava, així que mirant el mapa, vam veure que la platja i la badia d'Agana no quedava tant lluny. Vam caminar una estona. Aquella zona era poc transitada i semblava una mica morta: algun restaurant tancat, alguna biblioteca tancada... Al passar per la Catedral Basílica del Dulce Nombre de María (on hi havia la primera església a Guam) vam saber que anàvem per bon camí. En res vam creuar la carretera de la costa, i ja estàvem davant del mar. Un petit port amb embarcaciones esportives ens va fer moure'ns més al sud per buscar una bona platja. I la vam trobar.


Després de la primera remullada de peus, mirant al mapa ens vam adonar que estàvem relativament a prop del poblat Chamorro. Més petit del que ens pensàvem, la Chamorro Village té alguns restaurants i botigues petites d'artesania i coses fetes a mà. Em va recordar la típica urbanització humil, amb nens jugant a pilota al carrer i a la plaça, i amb olors de barbacoa que ens temptàven a quedar-nos. Però vam seguir passejant fins arribar al Paseo de Susana Park, on casualment hi havia una concentració de moteros de Harley Davidson: Autèntics moterus americans/guamenys lluïnt indumentària i unes motos monstruoses, gaudint d'un bon matí amb cerveses a la mà i barbacoes portàtils sense parar de coure carnaca. Per un moment vam pensar en quedar-nos, però mirant al mar, la platja ens atreia més. I seguint seguint, vam arribar a la costa de Tamuning. On sí que ja ens vam banyar com tocava i vaig poder provar la càmera GoPro sota l'aigua amb control remot via wi-fi des del mòbil. Tot correcte! (videos coming soon!)

At Agana bay



Semblava mentida: una platja tan neta i bonica, i només nosaltres dos sols gaudint-ne. Pensava que Guam seria una mica més massiu, però la zona d'Agana i Tamuning és poc turística i normalment no hi ha ningú. On es concentren els hotels i turistes és a Tumon.


Going to Tamuning

upload



Seguint passejant per la platja vam arribar al ABC (Alupang Beach Club), un centre d'activitats aquàtiques. Volíem fer diverses activitats, però ja era tard i tancàven, així que vam reservar per a l'endemà, al matí. Aprofitant el servei de recollida gratis a l'hotel. Com que havíem reservat per fer snorkeling (submarinisme amb tub), ens calia l'equip (allà al ABC mateix en venien, però semblava una mica lleig i massa car), així que seguint el passeig ens vam topar amb Mark's Sporting Goods. Una botiga d'equipament esportiu on el jove Joey ens va atendre i ajudar molt amablement. Ens vam firar les ulleres+tub, i un calçat per anar per sota aigua i no fer-nos mal al trepitjar roques o corall. En Joey va resultar molt amable i com que estàvem una mica perduts ens va oferir d'acostar-nos en cotxe al GPO (Guam Premier Outlets) des d'on podríem agafar un bus per anar a altres platges. Ens va explicar que treballava a la botiga d'esports perquè era un negoci familiar, però el seu somni era portar la seva pròpia granja i cultivar el seu propi hort. Estudia agricultura, i ell mateix reconeix que té un caràcter molt relaxat i li rellisca bastant del que passa al món, típic de gent d'illes. Ens va donar el seu número i tot, per si necessitàvem qualsevol cosa o ens trobàvem perduts. Si haguéssim passat més temps a Guam, hauríem quedat amb ell segur, però curts de temps com anàvem...teníem altres llocs on anar i gaudir pel nostre compte. La propera vegada Joey!

Des del GPO vam agafar un bus que parava davant dels hotels més grans, i vam baixar davant del PIC (Pacific Islands Club), aprofitant per mirar una botiga amb records (ABC Store) i sopar al Jamaican Grill. Unes costelles amb salsa JaMango, amanida amb fruites tropicals i una bona cervesa Red Stripe jamaicana. He de dir que tant el menjar, com el personal eren genials. Les cambreres eren molt amables i atentes, i el menjar, potser perquè ja veníem amb molta gana, fabulós.

This is #awesome #jamaican #food #guam


Després ens vam colar al hotel Pacific Islands Club i d'allà vam sortir a la platja. Molta gent dins l'hotel i poca gent fora gaudint de la platja... burros! Generalment els hotels de Guam estan ocupats per japonesos, però el PIC és més popular entre els coreans. Cosa que vam poder comprovar passejant per la platja, on vam sentir més coreà que japonès.


PICPIC
Piscina del PIC

At PIC


Per descansar bé i agafar forces per l'endemà, vam agafar taxi per tornar cap a l'hotel, a dormir i carregar bateries (literalment) per fer fotos i gravar molt l'endemà!

continuarà...