Ve de la part 2.
L'endemà al matí ens vam despertar ben motivats. El cel clar i la bona temperatura van apagar les nostres preocupacions. De bon matí ens van venir a buscar a l'hotel el servei de recollida del Alupang Beach Club. Després d'arribar al lloc, rebre explicacions, etc. Un autobús ens va portar a un petit port de la badia d'Agana on ja havíem passat el dia anterior. Des d'allà surten les barques per anar a alta mar a fer banana boat i vol nàutic (parasailing). En el nostre cas, només vol nàutic. El parasailing original, és individual. Equipat amb un arnés i un parapent, vas lligat darrera la barca i quan aquesta avança, el parapent s'eleva i et fa volar. En el nostre cas, era un vol nàutic per a dos persones. En comptes d'anar subjectats amb arnés, anem asseguts a una mena de seient per a dues persones. Sense cap arnés. Bastant còmode. La cosa s'aixeca uns 20 o 25 metres. Suficient per tenir la sensació de volar, i amb bones vistes de la costa. La barca fa algunes curves que fan girar el seient, donant una mica de moviment i emoció. No és una muntanya russa, però la sensació s'hi assembla. Al cap d'una estona, la barca comença a recollir el cable que ens té enganxats, però al final va deixar-nos caure un parell de cops a l'aigua, rebent la primera remullada del dia.
Un cop tornats al centre, que estava ple de turistes japonesos i només japonesos (amb raó el personal natiu del club parlava japonès tan bé! són els seus millors clients!), vam descansar una mica mentres esperàvem el nostre torn per...Jet Ski! Motos aquàtiques. Sempre havia volgut provar-ne, però aquesta va ser la primera vegada. I he de dir que mola molt! Al principi anava lent, s'ha de ser prudent. Però un cop acostumat al circuit circular, gran i sense perills. I afegint que els altres no li fotien massa canya, em vaig deixar anar i vaig prémer gas a fons tots l'estona. Alguns bots i curves ràpides ho feien més emocionant, però l'aigua que aixecava anva directa a la cara, divertit, però a la llarga, els ulls picaven cosa fina de tanta aigua salada! "Sarna con gusto no pica" que diuen. Va ser un plaer córrer i cridar durant una estona. De tanta tensió i esforça aguantant el manillar, els braços em van quedar ben cansats. De fet, quan vam anar a dinar una mica (bufet de pollastre, arròs, amanida i curri inclòs) em tremolava la mà quan agafava el pollastre o la forquilla.
Després de dinar va arribar la millor activitat: Snorkel. Buceig amb tub. La platja de Tamuning és neta i no hi ha gaire gent. Els del ABC tenen una zona delimitada, on els clients poden agafar canoes, patins d'aigua i altres aparells per desplaçar-se mar endins. Fins a unes boies on tenen un panell indicatiu amb la fauna i flora marina que podem trobar just a sota. Després d'acostumar-nos una mica al moviment de l'aigua, i voltar per allà, vam anar una mica més per lliure.
Sota l'aigua sembla que no passi el temps. Contemplar els peixos, els colors de les roques i coralls, els moviments de les algues...és com explorar un nou món. I bucejar sense presses, sense gent al voltant, envoltat d'aigua clara i calenta proporciona una sensació ben agradable.
Tot allò estava molt bé, però encara podia ser millor. Vam recordar que en Joey ens havia aconsellat algun altre lloc per anar a bucejar. Abans de marxar, un dels encarregats d'allà ens va donar un tros de pà per a que el donéssim als peixos. Espectacular com desenes de peixos s'acostaven a picar de la mà! Un cop acabat el pà si que vam plegar d'allà, vam tornar amb el patí a la platja i vam anar cap a Tumon.
Un autobús ens va deixar davant del Hotel Hilton, que queda just davant de la platja d'Ypao. Ypao és una de les platges més recomanades. Tot i estar en una zona turística, hi ha poca gent, i els fons submarí és ric i variat. En Joey ens havia aconsellat submergir-nos per allà. Així que ens vam colar pel Hilton, i vam deixar els nostres trastos a una de les tumbones. Deurien ser les 3 de la tarda, molt poca gent a l'aigua i alguns rics prenent el sol a les tumbones. Vam agafar el nostre equipament i vam nedar mar endins. El panorama subaquàtic era ben diferent de la platja de Tamuning! Moltíssims més peixos, i moltíssima més varietat. Els millor de tot és que gairebé no hi havia ningú. Teníem una gran àrea per a nosaltres solets, per deixar-nos portar per les corrents marines, i per bucejar entre els bancs de peixos. Espectacular. Era com descobrir un altre planeta, amb moltíssimes espècies noves i sense cap més testimoni que nosaltres. Vam voltar i nedar, aquí i allà, vam tocar peixos, acariciar algues, enfonsar els peus en la sorra, trepitjar roques, caminar entre coralls...No hi havia ganes de plegar!
Però el dia continuava i els temps passava. El 2012 arribava al seu final. Just al sortir de l'aigua, es va posar a ploure una mica, i un gran arc de Sant Martí es va formar a la badia de Tumon. Vam tornar cap al hotel, una dutxa ràpida, una migdiada i cap al centre a sopar i a veure què trobàvem per la nit de cap d'any. Un taxista ens va acostar a The Beach Bar, a la Gun beach. Una platja bonica, recomanada per a bucejar, però que el bar en qüestió havia acaparat i servia més com a bar-lounge nocturn, de luxe, a peu de platja. No era la mena de lloc on volíem anar, teníem gana. I voliem provar menjar local. Al Chamorro Island Bar Bar B.Q. Allà vam provar alguns plats tradicionals chamorros: Arròs vermell, i kelaguen (aquí una llista del que no us podeu perdre si aneu a Guam). I per beure, va caure una Mina Gof!, una cervesa artesanal d'una microdestileria fundada per un japonès a Guam. Boníssima.
Més tard, passejant pel passeig, i veient que tot estava molt més buit del que ens pensàvem, vam decidir entrar a l'aquiari. ja era de nit, i a aquella hora no hi havia visites normals, però sí la opció de bar en un túnel aquàtic. Vam prendre còctel normalet, mentre taurons, rajades i altres peixos que no vam trobar mentre fèiem snorkel passàven per sobre dels nostres caps.
Abans de la mitjanit vam acostar-nos a la platja, prop d'Ypao, per veure els populars focs artificials de cap d'any. Vam recórrer la badia de Tumon una bona estona, pensant-nos que ens trobaría una gentada, però enlloc d'això, ens va sorprendre gratament que només hi havia petits grups d'amics, parelles o famílies, sense fer gaire soroll. També alguns nens jugant a l'aigua, en plena foscor, alguna petita carpa familiar on les neveres portàtils plenes de gel i cerveses i les barbacoes ens fèien tornar a venir gana, i petites torxes clavades a la sorra. Un bon ambient tranquil per seure, reposar de tota l'activitat del dia, i acomiadar l'any veient uns bons focs artificials.
L'endemà tocava fer maletes, i anar cap a l'aeroport, però abans vam fer una visita al recomanat Micronesia Mall. Un centre comercial amb alguns restaurants internacionals i locals, i botiques per comprar algun record. Res de l'altre món. Però tampoc podíem anar gaire lluny havent d'agafar un vol al cap de poques hores. Altra cop a l'aeroport, agradable temperatura, i pensant en el fred que ens esperava a l'arribar a Seül. Efectivament l'aterratge ja va ser fred i des de la finestra veiem caure la neu a l'aeroport d'Incheon. Tornada a la freda Seül després d'haver gaudit uns dies al paradís...i amb ganes de tornar-hi!
Com que una imatge val més que mil paraules, i un video són més de mil imatges...aquí va el vídeo amb alguns dels millors moments del viatge. Clar homenatge a la sèrie Lost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada