14 febr. 2013

Visita ràpida a Tòquio -Part 1-

La segona setmana de febrer no és una bona època per comprar bitllets d'avió (o de tren). Es cel·lebra l'any nou lunar, i són dates importants per als coreans. La gent va de la ciutat al poble, a casa dels seus pares o avis i passen 2 o 3 dies junts. De manera que es considera temporada alta, i això vol dir bitllets cars. Però no tenia més dies lliures. Així que vaig agafar un vol de Gimpo a Haneda amb Asiana.

L'aeroport de Haneda està molt més a prop de Tòquio, així que eviteu el de Narita, que us haureu de cruspir un parell d'hores de tren per arribar a la ciutat.

De Haneda vaig anar fins a Keikyu Kamata, un barri tranquil, net i sense res especial. I de Kamata fins a Shimomaruko per fer parada tècnica i deixar trastos. Després vam visitar el barri al voltant de l'estació de Jiyugaoka, i vam caminar fins al Nakane Park. Abans però vam per una ullada a algun saló recreatiu, una de les coses que més m'atrauen de Japó. Vam provar un joc bastant recent: Dark Escape 3D: Un joc de survival horror, una mica a l'estil saga House Of The Dead, però en 3D, so 5.1, seient vibratori i sortidors d'aire que fan l'experiència molt més realista i esfereidora. Després, un cop al Nakane Park, petit i tranquil, normal per ser un bon matí de divendres. Un cop vista la zona vam agafar el tren a Toritsudaigaku cap a l'agitada Shibuya.

Dragon Quest VII 
Arribar i començar a veure coses que molen com aquesta...

Quiet streets 
El barri de Jiyugaoka és molt tranquil, especialment un divendres al matí.

Miyazaki stuff 
Bonics detalls que la gent posa al seu jardí de casa

L'estació de Shibuya és la quarta més concorreguda de Japó, amb 2.5 milions de passatgers per dia. No era la primera vegada que trepitjava la famosa cruïlla. Però la sensació va ser semblant a la primera vegada, envoltat de grans edificis, pantalles gegants amb anuncis ben flipats, i missatges en kanjis que no entenc. Aquesta vegada potser m'hi sentia més familiar i ja sabia cap on havia d'anar. Després de dinar un arròs amb carn ràpid (estil Sukiya o Yoshinoya), vam fer una ullada al Club Sega, i alguna partida al Project DIVA, i veure una mica les novetats en m`quines arcade recreatives.


Shibuya crossing 
No és una manifestació, és gent acumulada al semàfor esperant a creuar

Toam bullicio! 
Gent caminant cap a totes direccions...des de ben amunt deuen semblar formigues perdudes

Podria dir que no vaig notar gran canvi en els 5 anys que han passat des de la meva primera visita a Japó. Segurament els natius i la gent que freqüenta, pot dir que alguns locals han desaparegut, i n'han aparegut de nous. Però els emblemàtics com Starbucks, Tower Records, Shibuya 109 evidentment perduren.

Fascinated in Shibuya 
Fascinats

In Shibuya! 
Típica foto de guiris. Els toquiotes deuen estar farts de veure-ho


A la tarda vam quedar amb en J.B i la Natsumi i ens van portar al Kyomatikoishigure, un restaurant tradicional ambientat en l'antic Kyoto, amb una decoració i servei espectacular (el lloc era massa fosc com per posar-me allà a fer fotos amb la gent passant, però podeu veure una bona selecció a la web). Vam demanar diversos plats i nomihodai (barra lliure durant 2 hores).






Després de provar una bona quantitat de plats i begudes i atipar-nos, vam anar al Ping-Pong Ponzo Bar. Un bar on tenen diversos jocs de taula i cartes, una taula de ping-pong en una terrassa, màquines de dards, i... Super Famicom! (Super Nintendo). Amb una caixa amb una bon grapat de cartutxos per escollir. I multitap i quatre mandos (sí, em nego a dir 'comandament de joc', un controlpad sempre ha sigut un mando, i per mi ho seguirà sent). Vam fer unes bones partides a clàssics japonesos com Super Mario Kart, Puyo-puyo, Super Bomberman. Entre dards, jocs de cartes, i begudes vam passar una bona nit interactuant amb personatges de les taules properes. I quan el cansament va poder amb nosaltres, va arribar l'hora d'anar a descansar, que l'endemà tocava matinar per agafar un tren cap al FujiQ!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada