14 de febr. 2013

Visita ràpida a Tòquio -Part 1-

La segona setmana de febrer no és una bona època per comprar bitllets d'avió (o de tren). Es cel·lebra l'any nou lunar, i són dates importants per als coreans. La gent va de la ciutat al poble, a casa dels seus pares o avis i passen 2 o 3 dies junts. De manera que es considera temporada alta, i això vol dir bitllets cars. Però no tenia més dies lliures. Així que vaig agafar un vol de Gimpo a Haneda amb Asiana.

L'aeroport de Haneda està molt més a prop de Tòquio, així que eviteu el de Narita, que us haureu de cruspir un parell d'hores de tren per arribar a la ciutat.

De Haneda vaig anar fins a Keikyu Kamata, un barri tranquil, net i sense res especial. I de Kamata fins a Shimomaruko per fer parada tècnica i deixar trastos. Després vam visitar el barri al voltant de l'estació de Jiyugaoka, i vam caminar fins al Nakane Park. Abans però vam per una ullada a algun saló recreatiu, una de les coses que més m'atrauen de Japó. Vam provar un joc bastant recent: Dark Escape 3D: Un joc de survival horror, una mica a l'estil saga House Of The Dead, però en 3D, so 5.1, seient vibratori i sortidors d'aire que fan l'experiència molt més realista i esfereidora. Després, un cop al Nakane Park, petit i tranquil, normal per ser un bon matí de divendres. Un cop vista la zona vam agafar el tren a Toritsudaigaku cap a l'agitada Shibuya.

Dragon Quest VII 
Arribar i començar a veure coses que molen com aquesta...

Quiet streets 
El barri de Jiyugaoka és molt tranquil, especialment un divendres al matí.

Miyazaki stuff 
Bonics detalls que la gent posa al seu jardí de casa

L'estació de Shibuya és la quarta més concorreguda de Japó, amb 2.5 milions de passatgers per dia. No era la primera vegada que trepitjava la famosa cruïlla. Però la sensació va ser semblant a la primera vegada, envoltat de grans edificis, pantalles gegants amb anuncis ben flipats, i missatges en kanjis que no entenc. Aquesta vegada potser m'hi sentia més familiar i ja sabia cap on havia d'anar. Després de dinar un arròs amb carn ràpid (estil Sukiya o Yoshinoya), vam fer una ullada al Club Sega, i alguna partida al Project DIVA, i veure una mica les novetats en m`quines arcade recreatives.


Shibuya crossing 
No és una manifestació, és gent acumulada al semàfor esperant a creuar

Toam bullicio! 
Gent caminant cap a totes direccions...des de ben amunt deuen semblar formigues perdudes

Podria dir que no vaig notar gran canvi en els 5 anys que han passat des de la meva primera visita a Japó. Segurament els natius i la gent que freqüenta, pot dir que alguns locals han desaparegut, i n'han aparegut de nous. Però els emblemàtics com Starbucks, Tower Records, Shibuya 109 evidentment perduren.

Fascinated in Shibuya 
Fascinats

In Shibuya! 
Típica foto de guiris. Els toquiotes deuen estar farts de veure-ho


A la tarda vam quedar amb en J.B i la Natsumi i ens van portar al Kyomatikoishigure, un restaurant tradicional ambientat en l'antic Kyoto, amb una decoració i servei espectacular (el lloc era massa fosc com per posar-me allà a fer fotos amb la gent passant, però podeu veure una bona selecció a la web). Vam demanar diversos plats i nomihodai (barra lliure durant 2 hores).






Després de provar una bona quantitat de plats i begudes i atipar-nos, vam anar al Ping-Pong Ponzo Bar. Un bar on tenen diversos jocs de taula i cartes, una taula de ping-pong en una terrassa, màquines de dards, i... Super Famicom! (Super Nintendo). Amb una caixa amb una bon grapat de cartutxos per escollir. I multitap i quatre mandos (sí, em nego a dir 'comandament de joc', un controlpad sempre ha sigut un mando, i per mi ho seguirà sent). Vam fer unes bones partides a clàssics japonesos com Super Mario Kart, Puyo-puyo, Super Bomberman. Entre dards, jocs de cartes, i begudes vam passar una bona nit interactuant amb personatges de les taules properes. I quan el cansament va poder amb nosaltres, va arribar l'hora d'anar a descansar, que l'endemà tocava matinar per agafar un tren cap al FujiQ!

5 de febr. 2013

7 anys de Bits & Beats - 7 años de Bits & Beats - 7 years of Bits & Beats - 비트스 안 비트스 7세




Aquesta setmana el blog Bits & Beats fa 7 anys! SET ANYS! Quin bon número! No vull dir el mateix que vaig dir als anteriors aniversaris...

Simplement un gran: Per molts anys Bits & Beats!

---

Esta semana el blog Bits & Beats cumple 7 años! SIETE AÑOS!  Qué buen número! No quiero decir lo mismo que ya dije en los anteriores aniversarios...

Simplemente un gran: Felicidades Bits & Beats!

---

This week Bits & Beats blog turns 7 years old! SEVEN YEARS! What a good number! I don't want to say the same things I said on past anniversaries...

Just a big: Congratulations Bits & Beats!

---

이번두 Bits & Beats 블로그가 7 주년이다! 7살! 이 숫자 좋네요! 지난 주년들에 말했던걸 되풀이하기 싫어서...

이번에 그냥 근: 생일 축하해요 Bits & Beats!



4 de febr. 2013

Escapadeta a Guam -part 3 (de3)-

Ve de la part 2.

L'endemà al matí ens vam despertar ben motivats. El cel clar i la bona temperatura van apagar les nostres preocupacions. De bon matí ens van venir a buscar a l'hotel el servei de recollida del Alupang Beach Club. Després d'arribar al lloc, rebre explicacions, etc. Un autobús ens va portar a un petit port de la badia d'Agana on ja havíem passat el dia anterior. Des d'allà surten les barques per anar a alta mar a fer banana boat i vol nàutic (parasailing). En el nostre cas, només vol nàutic. El parasailing original, és individual. Equipat amb un arnés i un parapent, vas lligat darrera la barca i quan aquesta avança, el parapent s'eleva i et fa volar. En el nostre cas, era un vol nàutic per a dos persones. En comptes d'anar subjectats amb arnés, anem asseguts a una mena de seient per a dues persones. Sense cap arnés. Bastant còmode. La cosa s'aixeca uns 20 o 25 metres. Suficient per tenir la sensació de volar, i amb bones vistes de la costa. La barca fa algunes curves que fan girar el seient, donant una mica de moviment i emoció. No és una muntanya russa, però la sensació s'hi assembla. Al cap d'una estona, la barca comença a recollir el cable que ens té enganxats, però al final va deixar-nos caure un parell de cops a l'aigua, rebent la primera remullada del dia.

Un cop tornats al centre, que estava ple de turistes japonesos i només japonesos (amb raó el personal natiu del club parlava japonès tan bé! són els seus millors clients!), vam descansar una mica mentres esperàvem el nostre torn per...Jet Ski! Motos aquàtiques. Sempre havia volgut provar-ne, però aquesta va ser la primera vegada. I he de dir que mola molt! Al principi anava lent, s'ha de ser prudent. Però un cop acostumat al circuit circular, gran i sense perills. I afegint que els altres no li fotien massa canya, em vaig deixar anar i vaig prémer gas a fons tots l'estona. Alguns bots i curves ràpides ho feien més emocionant, però l'aigua que aixecava anva directa a la cara, divertit, però a la llarga, els ulls picaven cosa fina de tanta aigua salada! "Sarna con gusto no pica" que diuen. Va ser un plaer córrer i cridar durant una estona. De tanta tensió i esforça aguantant el manillar, els braços em van quedar ben cansats. De fet, quan vam anar a dinar una mica (bufet de pollastre, arròs, amanida i curri inclòs) em tremolava la mà quan agafava el pollastre o la forquilla.

Després de dinar va arribar la millor activitat: Snorkel. Buceig amb tub. La platja de Tamuning és neta i no hi ha gaire gent. Els del ABC tenen una zona delimitada, on els clients poden agafar canoes, patins d'aigua i altres aparells per desplaçar-se mar endins. Fins a unes boies on tenen un panell indicatiu amb la fauna i flora marina que podem trobar just a sota. Després d'acostumar-nos una mica al moviment de l'aigua, i voltar per allà, vam anar una mica més per lliure.

Sota l'aigua sembla que no passi el temps. Contemplar els peixos, els colors de les roques i coralls, els moviments de les algues...és com explorar un nou món. I bucejar sense presses, sense gent al voltant, envoltat d'aigua clara i calenta proporciona una sensació ben agradable.

Tot allò estava molt bé, però encara podia ser millor. Vam recordar que en Joey ens havia aconsellat algun altre lloc per anar a bucejar. Abans de marxar, un dels encarregats d'allà ens va donar un tros de pà per a que el donéssim als peixos. Espectacular com desenes de peixos s'acostaven a picar de la mà! Un cop acabat el pà si que vam plegar d'allà, vam tornar amb el patí a la platja i vam anar cap a Tumon.

Un autobús ens va deixar davant del Hotel Hilton, que queda just davant de la platja d'Ypao. Ypao és una de les platges més recomanades. Tot i estar en una zona turística, hi ha poca gent, i els fons submarí és ric i variat. En Joey ens havia aconsellat submergir-nos per allà. Així que ens vam colar pel Hilton, i vam deixar els nostres trastos a una de les tumbones. Deurien ser les 3 de la tarda, molt poca gent a l'aigua i alguns rics prenent el sol a les tumbones. Vam agafar el nostre equipament i vam nedar mar endins. El panorama subaquàtic era ben diferent de la platja de Tamuning! Moltíssims més peixos, i moltíssima més varietat. Els millor de tot és que gairebé no hi havia ningú. Teníem una gran àrea per a nosaltres solets, per deixar-nos portar per les corrents marines, i per bucejar entre els bancs de peixos. Espectacular. Era com descobrir un altre planeta, amb moltíssimes espècies noves i sense cap més testimoni que nosaltres. Vam voltar i nedar, aquí i allà, vam tocar peixos, acariciar algues, enfonsar els peus en la sorra, trepitjar roques, caminar entre coralls...No hi havia ganes de plegar!

Però el dia continuava i els temps passava. El 2012 arribava al seu final. Just al sortir de l'aigua, es va posar a ploure una mica, i un gran arc de Sant Martí es va formar a la badia de Tumon. Vam tornar cap al hotel, una dutxa ràpida, una migdiada i cap al centre a sopar i a veure què trobàvem per la nit de cap d'any. Un taxista ens va acostar a The Beach Bar, a la Gun beach. Una platja bonica, recomanada per a bucejar, però que el bar en qüestió havia acaparat i servia més com a bar-lounge nocturn, de luxe, a peu de platja. No era la mena de lloc on volíem anar, teníem gana. I voliem provar menjar local. Al Chamorro Island Bar Bar B.Q. Allà vam provar alguns plats tradicionals chamorros: Arròs vermell, i kelaguen (aquí una llista del que no us podeu perdre si aneu a Guam). I per beure, va caure una Mina Gof!, una cervesa artesanal d'una microdestileria fundada per un japonès a Guam. Boníssima.

Aquesta birruscle estava tremendissima! #minagof#beer#guam#brewery#cervesa#birra

Més tard, passejant pel passeig, i veient que tot estava molt més buit del que ens pensàvem, vam decidir entrar a l'aquiari. ja era de nit, i a aquella hora no hi havia visites normals, però sí la opció de bar en un túnel aquàtic. Vam prendre còctel normalet, mentre taurons, rajades i altres peixos que no vam trobar mentre fèiem snorkel passàven per sobre dels nostres caps.

Abans de la mitjanit vam acostar-nos a la platja, prop d'Ypao, per veure els populars focs artificials de cap d'any. Vam recórrer la badia de Tumon una bona estona, pensant-nos que ens trobaría una gentada, però enlloc d'això, ens va sorprendre gratament que només hi havia petits grups d'amics, parelles o famílies, sense fer gaire soroll. També alguns nens jugant a l'aigua, en plena foscor, alguna petita carpa familiar on les neveres portàtils plenes de gel i cerveses i les barbacoes ens fèien tornar a venir gana, i petites torxes clavades a la sorra. Un bon ambient tranquil per seure, reposar de tota l'activitat del dia, i acomiadar l'any veient uns bons focs artificials.

L'endemà tocava fer maletes, i anar cap a l'aeroport, però abans vam fer una visita al recomanat Micronesia Mall. Un centre comercial amb alguns restaurants internacionals i locals, i botiques per comprar algun record. Res de l'altre món. Però tampoc podíem anar gaire lluny havent d'agafar un vol al cap de poques hores. Altra cop a l'aeroport, agradable temperatura, i pensant en el fred que ens esperava a l'arribar a Seül. Efectivament l'aterratge ja va ser fred i des de la finestra veiem caure la neu a l'aeroport d'Incheon. Tornada a la freda Seül després d'haver gaudit uns dies al paradís...i amb ganes de tornar-hi!

Com que una imatge val més que mil paraules, i un video són més de mil imatges...aquí va el vídeo amb alguns dels millors moments del viatge. Clar homenatge a la sèrie Lost.


Guam from sunxez on Vimeo.