6 jul. 2013

4 anys a Seül

Després d'un ocupadíssim i extenuant mes de maig ple de feina, i d'un merescut juny de vacances viatjant en família per Corea i Japó, i fent una visita fugaç a Barcelona, he tornat a treballar des d'aquest dilluns passat. Mentre anava a la feina em vaig adonar que precisament l'1 de juliol de 2009 (fa 4 anys ja! Com passa el temps!) agafava un vol de Lufthansa fent escala a Múnic per aterrar el dia 2 a les 6 del matí a l'aeroport d'Incheon.

Ja han passat 4 anys. No em sembla massa lluny, però les coses han canviat bastant des de llavors. Vaig arribar com a estudiant d'intercanvi amb intenció d'estar-m'hi un any, i després vaig allargar l'estada perquè la cosa m'agradava i no trobava el moment de tornar a un pais en plena crisi que poc m'oferia.

En aquests 4 anys ha passat de tot i he fet de tot. Descobrir una ciutat, una gent, una cultura, aprendre una nova llengua, conèixer persones ben interessants, visitar a gratacels, temples, karaokes, discoteques, pistes d'esquí, festivals culturals, museus, centres comercials gegants, muntanyes espectaculars, estacions de metro interminables, bars temàtics, galeries sota terra, cafeteries amb gats, illes paradisíaques, parcs abandonats, presons històriques, platges inacabables, mercats pudents, palaus reials, pobles centenaris, universitats precioses, cementiris kilomètrics, i moltíssims altres llocs. He fet treballs i feines variades, he treballat com a professor, disc-jòquei, provador de software per a mòvils, locutor de ràdio, actor de cinema, model de publicitat, fotògraf, traductor, blogger... He menjat coses que mai m'hauria imaginat, he provat pop viu, carn de gos, cuc de seda, col picant, fideus picants, sopa picant, begudes d'aloe, refrescos de xocolata, licors d'arròs, bombons de càctus, patates fregides de calamar, calamar sec, galetes de cacauets, gelats de mongeta, gelats de blat de moro, crispetes amb gust de ceba, pasta de dents de pinassa, batuts de moniato, gelats de tè verd...He dormit en residències d'estudiants, pensions de mala mort, hostals, tendes de campanya, banys públics i saunes, trens, bars, cases alienes, hotels de luxe, temples budistes, parcs, cafeteries, avions, cases tradicionals, balnearis...

I aquí segueixo, amb una vida més calmada, menys moguda, però encara amb la sensació d'estar visquent una aventura i descobrir coses noves potser no cada dia, però sí ben sovint i gaudint de bona companyia, salut, i ànims.


4 comentaris:

  1. Va ser un plaer tenir-te x aqui, i poder gaudir de tu més dies que la darrera vegada!

    Ens en recordem de tu, potser no cada dia, però si ben sovint, trobant a faltar la teva bona companyia... salut, i ànims!

    Una abraçada company, ets incomparable!

    ResponElimina
    Respostes
    1. @marc moltes gràcies!
      @Ramon merci tio! m'afalagues!
      abraçada fortíssima!

      Elimina
  2. Encara que amb uns dies de retard....Si, ja han passat 4 anys sense tu a casa, tot i que ens veiem sovint per l'skype i que has vingut varies vegades i nosaltres hem estat a Corea, encara et trobo a faltar, però estic tranquil perque veig que estas be, feliç amb el que fas i la companyia que tens.
    Una abraçada ben forta de pare a fill.

    ResponElimina