Annyonghaseyo!

Finalment, després d'una llarga espera de mesos, sóc a Seül. Preparat per passar-hi un any cursant les últimes assignatures de la carrera de periodisme a la Hankuk University Of Foreign Studies (HUFS).

Perquè Seül? Perquè Corea del Sud? Doncs perquè sempre m'ha atret el món asiàtic, i després d'estar a Japó de vacances l'any passat, no podia deixar escapar tota oportunitat de tornar a trepitjar terres orientals. El programa propi d'intercanvi de la UAB no ofereix conveni d'intercanvi amb la Facultat de Comunicació amb Japó, però sí amb Corea del Sud, de manera que la decisió va ser ràpida. La concessió de la beca i l'acceptació definitiva per part de la universitat de destí van trigar molt, de fet, fins fa gairebé un mes no tenia la seguretat de poder venir. Però per sort, tot va anar bé i un cop acceptat vaig poder comprar bitllets, aconseguir visat d'estudiant i arreglar tota la paperassa restant en poc temps.

I aquí estic. Després d'agafar un vol de Barcelona a Munic i un altre fins a Seül, i havent dormit poques hores, ja estic instal·lat a la residència universitària de la HUFS. Per ser una universitat 'internacional' es respira un ambient força autòcton, la majoria de gent és coreana, d'altres parts del país, com el meu company d'habitació,que és de Kwangju. He vist ben poca gent occidental, però crec que això canviarà a partir de dilluns que ve, que és quan comencen les classes de l'International Summer Session (ISS), en el qual estudiarem un intensiu de coreà i altres assignatures per integrar-nos al país.

La meva habitació (de moment)

I és que déu n'hi do la diferència i l'impacte que causa aterrar a una ciutat com Seül. Per mi, que vinc d'una ciutat 'gran' com Barcelona ja em resulta increïble la immensitat d'aquesta gran metròpoli. En part, en recorda a Tokyo i Osaka, grans ciutats de contrastos, on conviuen grans zones d'oci, consumisme, gratacels, llums de neó, musiquetes i jingles sonant a tot volum,i grans afluències de gent, amb zones completament silencioses, botigues humils, cases petites, paradetes al carrer, i palaus i edificis antics. I per descomptat, la sensació d'estar perdut, entre un idioma del qual encara no entenc ni deu paraules, i una gent que té costums aparentment ben diferents a les nostres.

 

Estació de metro a la HUFS

Cruïlla prop del Campus HUFS

La HUFS a la llunyania

De moment els dos primers dies ja han donat bastant de si. Una mica de reconeixement pel campus universitari, modern i petit, es veu ràpid. I pel barri dels voltants de la uni, on ja es respira molta vida. Es pot dir que tenim de tot ben a prop. I això que no estem al centre.