Gaudint l'últim trajecte en Shinkansen, els anuncis de les estacions, i deixant passar de llarg Himeji (queda pendent per un proper viatge a Japó) vam arribar a Nagoya. Gran ciutat, altra vegada gratacels (altíssimes torres les de l'estació de Japan Railway), i a buscar lloc on dormir.
Abans però, tocava dinar. Vam trobar un Sukiya (a.k.a. Kinnikuman) on vam menjar un plat d'oferta força picant amb ou. I vam anar a buscar un alberg. El cansansi ens va poder, i ens vam quedar a un alberg força cutre, edifici gran, antic, bastant ranci i amb molt poc ambient. De fet, semblava més un hotel de negocis de mala mort. Oblidant-nos del lloc on dormir, vamsortir a voltar, a veure la TV Tower, l'Oasis 21, una mica de carrers amb botigues interessants i curioses. Al vespre vam sopar al restaurant associat amb l'alberg un Youth Hostel Menú, gens malament. A l'arribar a l'habitació descobrim que ens toca compartir tatami amb un senyor australià que ronca i un xaval jove japonès que s'està recorrent en bici el país.
L'endemà al matí vam passar-lo al museu de la ciència. En general és bastant més cutre que el de Barcelona, però amb algunes coses diferents força interessants, sobretot el planetari. Vam acabar dinant un menú barat al Yoshinoya, on em va caure la sopa de miso al pantaló, i vaig portar la cuixa calenta i mullada durant una bona estona. Per compensar en Ramón em va deixar 'decidir' una mica la ruta següent-. Apple Store, i unes quantes botigues bastant frikis per curiosejar.
Al vespre vam fer un bon onsen i sopar al Kinnikuman i unes cerveses per relaxar-nos tot escoltant la banda sonora d'Amelie, comptant les hores que faltaven per marxar i fent balanç del viatge. L'últim dia a nagoya tenia el handicap que portavem les maletes a sobre, i no podíem tornar a l'alberg, amb la qual cosa vam fer temps a un McDonald's prop de l'estació per no pagar tant a la consigna. És increïble veure el moviment i la vida que hi ha en un McDonald's un matí entre setmana, Gent de totes les edats, menjant de tot i evidentment, connectats al mòbil, NDS i qualsevol altre aparellet amb pantalla.
Finalment vam deixar les bosses a l'estació i vam dinar al Nakau (una mena de Yoshinoya o Sukiya-Kinikuman, però amb màquina expenedora de tickets de menús, amb una mica més de glamour, i una taladrant banda sonora promocionant el nom del restaurant contínuament...). Vam passar la tarda voltant més, una estona al Eiden-Comp Mart, on vam aprofitar per fer les ultimes connexions a internet i massatgets amb els sofàs automàtics. Visites a galeries, al Tokyu Hands dins l'edifici central de JR. Cap a les 9 agafàvem el tren cap a l'aeroport de Nagoya, Centrair. Per fer temps, ja que el vol sortia l'endemà al matí, vam estar buscant wifi's, però res, cap sort. Quan estàvem ben còmodes dormient a una saleta amb sofàs, l'aeroport va tancar i ens van fer fora d'allà, amb la qual cosa vam haver d'anar a dormir fora, al vestíbul, no tan còmode, però vam dormir igualment. A quarts de 8 ja ens va despertar el rebombori dels primers viatgers, vam fer un cafè i a embarcar! La tornada va estar acompanyada del dinar a l'avió, una llarga conversa amb una parella de naturòpates que viatjàven sovint a Japó per motius de feina, i alguna pel·lícula visualitzada al sistema multimèdia dels seients de l'avió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada