La primera vegada que vaig escoltar el nou single dels Black Eyed Peas, Boom Boom Pow gairebé vomito. Vaig al·lucinar, allò no sonava a música negra com els seus anteriors discos! Allò era una barreja de beats i ritmes (molt típics de Will.I.Am, això sí) i una tralla electrònica de ca l'ample, afegint un ús (o abús) dels vodocer per flipar. No em va convèncer gaire. Però s'ha de reconèixer que el tema enganxa. Pot ser una merda que enganxa, de fet, hi ha molta merda enganxifosa sonant a les ràdios i als mp3 de la gent...
L'altre dia veig veure el videoclip a l'MTV, i la cosa va canviar. És un videoclip amb uns efectes especials a l'altura del despilfarro de producció i efectes de la cançó. Videoclip com feia temps no en veia, que sorprèn gratament. Va ser llavors quan em va entrar curiositat per saber com sonava la resta del disc...i Spotify va fer la resta.
(està restringida la inserció directa del video, però a canvi, aquí va una interpretació en directe, per si teniu curiositat per saber com s'ho fan sense tanta màquina en una actuació)
El disc es titula The E.N.D. (The Energie Never Dies), i realment és un títol encertat, tant per la part del End (això podria ser el final de la carrera dels B.E.P., o el final dels B.E.P. tal i com els coneixíem fins ara..), i per la part d'Energie perquè el disc desprèn energia contínuament. Les pistes següents al single que obre el disc, fan adonar-se que els B.E.P. han canviat, i molt. Com molts dels rappers i artistes R&B, s'han passat a un sò molt electrònic, bases dance o inclús tecno. En alguns casos la cosa surt bé, i en alguns vénen ganes de passar de cançó. El disc és exactament així, dels 16 temes, hi ha alguna petita perla que sona prou bé. Com el segon single I Gotta Feeling, la introducció del qual em recorda sospitosament algun tema de David Guetta. Aquest I Gotta Feeling sona bé, enganxa, i afegeix ritme progressivament fins arribar a un nivell molt festivaler, m'ensumo que pot ser un tema de l'estiu. El vídeoclip també està prou bé, ballaruques, efectes i colorins...
La resta del The E.N.D., sense abandonar l'ús i abús de beats i vocoders, presenta altres pistes interessants com Alive, Missing You, Party All The Time, Showdown i Rockin To The Beat (amb el que sembla un sample de Billie Jean)
Jo flipo amb la Fergie, fot uns canvis brutals, l'has sentit en solitari amb "big girls don't cry?", res..pero RES a veure amb els BEP. Al.lucinant :P
ResponEliminaPer cert t'estic seguint a twitter, allà soc @daemonium :)
Salut!
PD: He canviat l'adreça del meu blog :)