Fi de classes, ara vacances!

Ja tocava una mica de tranquilitat! Les últimes setmanes han estat bastant intenses. Molta matèria de coreà, presentacions a classe, exàmens. En fi, el més normal quan s'acaba un quadrimestre universitari, però amb uns aires totalment diferents dels que estava acostumat.

Finally, some relax! The last weeks have been pretty intense. Many Korean language homework, class presentations, exams. Well, the usual stuff when a uni semester ends, but with totally different than I was used to.
---

Sembla que aquí a les classes s'els dóna molta importància a les relacions amb el professor. He tingut bastanta sort i a la majoria d'assignatures, com que erem poca gent, hem pogut gaudir d'un bon ambient a classe. Molta interacció amb els companys, dels qui no hi ha dia que no deixi d'aprendre alguna cosa. I uns professors molt interessats en els seus alumnes i els seus futus. És per això que després de l'última classe o després de l'examen, es va a sopar amb tot el grup, i convida el professor. Sí! Els grups no són massa grans, els preus no són elevats, i els sous dels professors deuen estar prou bé, així que he pogut gaudir d'uns quants sopars a diferents llocs ben bons pagats pels professors.

It seems that here there is importance to relations with the professor. I've had quite a lot of luck because in most of subjects, since we were a few people, we could enjoy a good atmosphere in class. Lots of interaction with colleagues, of whom I never stopped learning everyday. And some professors very interested in their students and their future. That's why after the last class or after the exam there was a dinner with the classmates and professor. Yes! The groups are not too big the prices are high and the salaries of professors might be quite good, so I could enjoy a few good dinners at various places well paid by teachers.
---

Ara toca descansar, no deixar de repassar el coreà, i disfrutar una mica de les dates nadalenques en aquesta gran ciutat, que tot i haver sentit que no celebren gaire el nadal, està plena de llums, arbres i altres motius nadalencs.

Now it's time to rest, without stopping reviewing Korean, and enjoy a bit of Christmas in this great city, even though I've heard it's not very celebrated, streets are is full of lights, Christmas trees and other stuff.
---

Jo de moment tinc una cita el proper dia 24 a la nit. On estaré fent de DJ a una Christmas Eve Party al meu local preferit dels voltants de la uni.: El Sunbabara, al qual li penso dedicar algun bon article ben aviat.

I currently have an appointment the next 24th at night. I'll be doing DJing in a Christmas Eve Party at my favorite place around university: Sunbabara, that I'll write an article about it soon.

Nihon: cròniques del viatge a Japó (part XVI)

Aquest article és la continuació d'aquest.

Gaudint l'últim trajecte en Shinkansen, els anuncis de les estacions, i deixant passar de llarg Himeji (queda pendent per un proper viatge a Japó) vam arribar a Nagoya. Gran ciutat, altra vegada gratacels (altíssimes torres les de l'estació de Japan Railway), i a buscar lloc on dormir.

Abans però, tocava dinar. Vam trobar un Sukiya (a.k.a. Kinnikuman) on vam menjar un plat d'oferta força picant amb ou. I vam anar a buscar un alberg. El cansansi ens va poder, i ens vam quedar a un alberg força cutre, edifici gran, antic, bastant ranci i amb molt poc ambient. De fet, semblava més un hotel de negocis de mala mort. Oblidant-nos del lloc on dormir, vamsortir a voltar, a veure la TV Tower, l'Oasis 21, una mica de carrers amb botigues interessants i curioses. Al vespre vam sopar al restaurant associat amb l'alberg un Youth Hostel Menú, gens malament. A l'arribar a l'habitació descobrim que ens toca compartir tatami amb un senyor australià que ronca i un xaval jove japonès que s'està recorrent en bici el país.

L'endemà al matí vam passar-lo al museu de la ciència. En general és bastant més cutre que el de Barcelona, però amb algunes coses diferents força interessants, sobretot el planetari. Vam acabar dinant un menú barat al Yoshinoya, on em va caure la sopa de miso al pantaló, i vaig portar la cuixa calenta i mullada durant una bona estona. Per compensar en Ramón em va deixar 'decidir' una mica la ruta següent-. Apple Store, i unes quantes botigues bastant frikis per curiosejar.

Al vespre vam fer un bon onsen i sopar al Kinnikuman i unes cerveses per relaxar-nos tot escoltant la banda sonora d'Amelie, comptant les hores que faltaven per marxar i fent balanç del viatge. L'últim dia a nagoya tenia el handicap que portavem les maletes a sobre, i no podíem tornar a l'alberg, amb la qual cosa vam fer temps a un McDonald's prop de l'estació per no pagar tant a la consigna. És increïble veure el moviment i la vida que hi ha en un McDonald's un matí entre setmana, Gent de totes les edats, menjant de tot i evidentment, connectats al mòbil, NDS i qualsevol altre aparellet amb pantalla.

Finalment vam deixar les bosses a l'estació i vam dinar al Nakau (una mena de Yoshinoya o Sukiya-Kinikuman, però amb màquina expenedora de tickets de menús, amb una mica més de glamour, i una taladrant banda sonora promocionant el nom del restaurant contínuament...). Vam passar la tarda voltant més, una estona al Eiden-Comp Mart, on vam aprofitar per fer les ultimes connexions a internet i massatgets amb els sofàs automàtics. Visites a galeries, al Tokyu Hands dins l'edifici central de JR. Cap a les 9 agafàvem el tren cap a l'aeroport de Nagoya, Centrair. Per fer temps, ja que el vol sortia l'endemà al matí, vam estar buscant wifi's, però res, cap sort. Quan estàvem ben còmodes dormient a una saleta amb sofàs, l'aeroport va tancar i ens van fer fora d'allà, amb la qual cosa vam haver d'anar a dormir fora, al vestíbul, no tan còmode, però vam dormir igualment. A quarts de 8 ja ens va despertar el rebombori dels primers viatgers, vam fer un cafè i a embarcar! La tornada va estar acompanyada del dinar a l'avió, una llarga conversa amb una parella de naturòpates que viatjàven sovint a Japó per motius de feina, i alguna pel·lícula visualitzada al sistema multimèdia dels seients de l'avió.

Nihon: cròniques del viatge a Japó (part XV)

Aquest article és la continuació d'aquest.

El Shinkansen ens va portar de Kyoto a Hiroshima, i vam arribar al vespre, una mica just per buscar allotjament per si ens fallava el primer on anàvem. Al sortir de l'estació vam veure que Hiroshima té una gran xarxa de tramvies i que ara, sent en Ramón i jo sols, i per tant menys ulls i cervells, ens costaria més moure'ns i trobar els llocs.

Per sort no va ser així, teniemm ben indicat quina combinacuió de tramvia agafar, i un petit mapa per arribar fins a l'alberg J-Hoppers. Però va resultar que estava ple. La simpàtica recepcionista ens va recomanar un ryokan en aquell mateix carrer. Van trigar molt a rebre'ns, però finalment, i vista l'hora que era, tampoc teniem gaires opcions, així que ens hi vam quedar. L'encarregada ens va mostrar el camí fins a l'habitació i l'ofuro, i vam quedar una mica al·lucinats de l'ambient tètric del lloc. Molt solitari, de fet nohi havia cap hoste més al voltant, i una saleta abans d'arribar a l'habitació amb cintes VHS de pelis de terror, prestatgeries amb nines, mobles antics...tot plegat feia una mica de por. Per no emparanoiar-nos amb el lloc, vam decidir fer un ofuro ràpid i anar al carrer a buscar un super Sunkus per sopar una mica. Vam sopar uns fideus al carrer, en una nit bastant calurosa, i una gent amb pinta de mafiosa caminant per allà el voltant. Al tornar al ryokan vam aprofitar l'internet de franc per fer la matrícula de la uni com vaig poder... i en Ramón va aprofitar per quedar-se mig clapat a la butaca que feia massatges. No vam anar a dormir gaire tard, l'endemà voliem marxar d'aquell lloc i provar sort altra vegada al J-Hoppers.

Per sort, vam trobar lloc al J-Hoppers, amb laqual cosa vam deixar les motxilles allà mateix,ja que no hi tornariem fins a la nit. Anàvem a Miyajima. Vam agafar un tren i un Ferry de la JR (evidentment sense pagar, ja que entrava dins el JR Pass) i com si es tractés de les típiques Golondrines de Barcelona, ens vam plantar a l'illa de Miyajima. Abans d'arribar al temple, i al famós tori, vam haver de creuar unes quantes botigues de souvenirs, i menjar típic. Allà ens vamcreuar amb un personatge que haviem conegut a l'alberg de Kyoto, en Bill, un tio peculiar, sino que us ho digui en Xavi...

Havent passat el matí a Miyajma, vam tornar a terra ferma per visitar el Hiroshima Castle, que té l'interior habilitat com a museu. Caminant caminant, vam fer gana i vam entrar a un gran centre comercial a veure què podiem dinar. Va costar decidir-nos, però finalment vam acabar menjant uns udon amb salsa de pastanaga que estaven tremendos. Sense cap dubte, va ser un dels àpats del viatge que més vam disfrutar.

Seguint el camí cap a l'alberg, ens venia de pas la A-Bomb Dome, l'edifici més proper al punt on va caure la bomba atòmica. Sorprenentment, l'edifici conserva part de les parets i l'estructura d'una cúpula a la part superior. Passejant pels voltants, posava la pell de gallina veure alguns dels elements amb plaques indicatives que informaven de la distància de l'hypocentre com un arbre afectat, o un monument als estudiants mobilitzats...

Per allà els voltants hi havia el gran estadi de beisbol, on feia pocs minuts havia acabat un partit, i els carrers es van inundar de seguidors, vestits amb la indumentària típica de beisbol,que van acabar omplint bona part dels tramvies de la zona, de manera que vam decidir tornar caminant fins a l'alberg mentre s'anava fent fosc.

Ja cap al vespre, vam passar per un super per comprar sopar. Aquella nit vam cuinar a l'alberg, un bon tros de carn i una mica d'acompanyament, i provant noves cerveses i begudes gràcies al pràctic rètol a la cuina de l'alberg... Vam fer una mica de sobretaula veient algun capítol de Heroes que feien a la tele, un banyet i a dormir.

Soparet 'al fresco'!

L'endemà vam esmorzar Corn Flakes de Snoopy i vam dirigir-nos cap a l'estació central, a agafar el que serial'ultim Shinkansen, el que ens portaria fins a Nagoya, l'última parada del viatge.

Més videos i fotos d'Hiroshima aquí.

Nihon: cròniques del viatge a Japó (part XIV)

Aquest article és la continuació d'aquest.

L'endemà vam matinar en Ramón i jo i vam agafar un tren fins a les portes de Fushimi Inari Taisha. Espectacular, estàvem pràcticament sols, i caminant caminant, els toriis no s'acabaven mai. La pau que es respirava passejant es mesclava amb una olor de terra humida, molsa, i fusta mullada. Pel camí vam trobar autèntiques aranyes gegants, fotien por (la veritat és que encara no ho havia comentat, però a Japó hi ha unes aranyotes molt bèsties)., i bitxos de colors curiosos. Vam creuar-nos amb algun excursionista, i algú altre pintant una nova capa de pintura a algun dels toriis.

Més tard ens vam reunir amb en Xavi en bicicleta i vam pedalejar lluny fins al Nijô Castle, conegut també com el Kyoto Castle. Vam veure que hi havia un pàrquing de bicis, però vam aparcar-les a fora. Després de la visiteta pel castell, molt gran, amb uns jardins espectaculars, al sortir vam veure que ens havien ficat les 3 bicis a dins el pàrquing. Per treure-les ens volien fer pagar 200 yens per cap. Cosa que trobàvem absurda perquè no vam ser nosaltres els qui les haviem ficat dins el pàrquing. L'aventura va ser nostra per comunicar-nos amb el segurata de l'aparcament, que es negava a deixar-nos sortir, i es penjava la medalla d'haver-nos fet el favor de tenir-les dins el pàrking perquè si les bicis es quedaven fora, podia venir la poli i endur-se-les (es veu que en algunes zones està prohibit deixar la bici, per això hi ha zones d'aparcament repartides, però els llestos, havien de pagament l'única zona d'aparcament prop del castell). En Xavi es negava rotundament apagar, amb molta tibantor entre ell i el guarda, en Ramón i jo estàvem disposats a pagar, ja per poder marxar, perquè aquell tio ens estava deixant un rollo que ens feia perdre molt de temps. Finalment la insistència d'en Xavi va poder amb l'home, que ens va acabar tornant els calers, una mica ofès. No crec que arribés a entendre que en Xavi li volia dir que no teniem perquè pagar si no les hi haviem ficat nosaltres al pàrking, el cas és que vam marxar d'allà i ens vam separar.

Amb en Ramón vam anar a buscar el Ryoan-ji (龍安寺), on hi ha el famós jardí zen (per flipar les teories i història de la situació de les pedres). Pel camí, que no va ser pas curt, vam trobar alguns temples i zones interessants que no vam dubtar a visitar. Després de la visita pel Ryoan-ji, es feia tard i havien quedar a l'alberg amb la resta.

Vam dinar a un McDonald's, fent feliç a en Juan en el dinar de comiat. Era l'hora dels adéus, tocava separar-nos d'en Biel, en Juan i en Xavi després de 20 dies viatjant junts, compartint grans moments. Ells es quedaven a Kyoto aquella nit i l'endemà anirien cap a Nagoya a agafar el vol de tornada. En Ramón i jo no teníem clar cap on anar, o si quedar-nos algun dia més a Kyoto.

Finalment ens vam decidir per anar a Hiroshima, en Ramón em va convèncer. Una ciutat amb tanta història com aquella no la podiem deixar escapar. Intentant reservaar algun alberg per no arribar amb les mans buides, vam localitzar-ne un, però no el vam reservar. Vam confiar en que a l'arribar tindrien lloc per dues persones... I així ens vam dirigir cap a l'estació de Kyoto  (on de casualitat vam enganxar un festival musical escolar de gran escala) per agafar un Shinkansen cap a Hiroshima...

Nihon: cròniques del viatge a Japó (part XIII)

Aquest article és la continuació d'aquest.

Queia la tarda al barri de Pontocho, i vam decidir aparcar les bicicletes una estona per seure i fer unes patatetes i unes cervesetes (òbviament comprades en un Seven Eleven d'allà el costat). L'ambient era molt agradable, i es respirava certa motivació per sortir aquella nit. Per algun extrany motiu que desconeixíem, la zona s'anava omplint de grup de joves que cada cert temps desapareixien. Vam pensar que seria gent que feien viatges amb algun autobus-llançadera cap a algún local o club.

Després de comentar si empalmar directament o anar a l'alberg, vam decidir passar per 'casa' a descansar una mica, i sortir a sopar. Vora l'alberg vam trobar un curiós restaurant en una 2a planta que a l'entrar ens vam sorprendre no només per la zero clientel·la que hi havia, sinó per una samarreta del Barça que hi havia penjada a l'entrada. La parella de cambrers/cuiners ens van servir amablement i una vegada més el おすすめひんわなんですか？ (cal que a aquestes alçades del viatge expliqui que vol dir: "què em recomana?") va funcionar. Excepte per en Juan, que rabiava amb els seu no-vegetables perquè hi havia algues quan ell volia carnaca, i la ràbia era major quan veia per la finestra que teniem el nostre amic McDonald's a l'edifici de davant. Finalment li van canviar el plat per un de nou sense cap verdura. Ens van portar uns bols de fideus amb molts condiments (no puc assegurar si era yakisoba) i unes cerveses.

La nit prometia, i vam decidir sortir a prendre alguna cosa. En Ramón i en Xavi van abandonar, de manera que Biel, Juan i jo vam decidir anar cap a Pontocho mentre aprofitàvem els Seven Eleven's pel camí. Pel carrer vam conèixer a 3 noies amb qui ens vam fer unes fotos en una màquina de purikura i vam riure una bona estona. Ens van comentar que estarien per una disco anomenada Sam&Dave, no sonava malament.

Curiós i divertit entreteniment el purikura...

Vam seguir el passeig, i en un altre Seven Eleven vam conèixer uns personatges peculiars. En Biel portava una samarreta de Ramones, i dos japonesos molt flipats se li van acostar a preguntar-li molt motivats "Do you like...Ramones?" (tot tocant-li la samarreta, més aviat a la zona del mugró...l'expressió d'en Biel era impagable). Altres noms de grups com Joy Division van sortir de la boca del company. Al sortir del Seven ens vam trobar un altre noi que anava amb ells, amb un estat etílic considerable, eixugant-se la boca amb una banderola d'un bar, i fent esforços per aguantar-se dret mentre es mirava una taca de sang que portava a la samarreta. Seguint la recerca d'algun local interessant, vam trobar el famós Sam&Dave (a la 3a o 4a planta d'un edifici) però no vam arribar a sortir de l'ascensor, la música i l'ambient de guiris ens va fer enrera. Pel carrer, vam trobar una noia ens va guiar fins al World. Abans d'entrar ens ho vam rumiar tot fent una copa, i visquent una situació curiosa quan una japonesa d'uns quaranta anys s'ens va fotre a ballar al lavabo. Després d'allò en Biel va decidir marxar, així que el vam acompanyar al taxi indicant-li on havia d'anar (tot i així, el taxista es va equivocar i en Biel va haver de caminar), total, que vam ser en Juan i jo qui vam acabar anant de festa al World. El local estava molt bé, era una mena de soterrani, amb unes columnes i arcades que semblava una església. La música prou bona (hi han punxat cracks de la talla de Shinichi Osawa, 2many DJ's), i l'ambient curiós, amb alguns estudiants no japonesos amb qui vam creuar algunes paraules. Després d'una bona estona ballant, en Juan es va cansar de 'l'escalfadora de Massachussets' i vam marxar caminant fins l'alberg.

L'endemà vam anar amb en Ramón al temple de Sanju Sangendo, no dels més grans, però sí un dels més bonics i amb molt d'encant. Amb les bicis vam anar a buscar les portes de Fushimi Inari Taisha, però pel camí ens va agafar una gran pluja que no va parar en tot el dia. Vam arribar xops a l'alberg i allà ens vam quedar fent uns UNO's amb en Xavi, gran partida. Amb l'arribada d'en Juan i en Biel (que havien anat a la caça de més geishes) vam anar a sopar al Sukiya (altrament conegut com Kinnikuman), allà vam creuar com podíem algunes paraules amb un grup d'avis que no sé si van arribar a entendre que veníem de Barcelona... Vam anar a dormir aviat perquè l'endemà encara hi havia coses per veure i era l'últim dia sencer a Kyoto d'en Biel, Juan i Xavi...

Minuts després d'aquest moment estava caient el gran diluvi

L'entrada a l'alberg presentava aquest aspecte a qualsevol hora del dia

Més fotos i vídeos de Kyoto aquí.

Nihon: cròniques del viatge a Japó (part XII)

Aquest article és la continuació d'aquest.

El primer despertar a Kyoto va anar acompanyat d'un gran esmorzar de bufet en el mateix alberg. Esmorzar 'continental' amb molt greix i proteïnes, ideal omplir-nos la panxa i potser poder prescindir del dinar.

Tots 5 vam agafar un bus per anar cap a la zona de temples de de Nanzen-ji. Espectacular, i amb la sort que com que havia plogut hi havia poca gent de visita. Alguns temples estaven realment perduts i ens haviem d'endinsar cap al bosc. I enmig del bosc hi ha el Salt del Tigre, un espectacular salt d'aigua que aporta vida a tota la vegetació dels voltants. Passegem per més temples, coincidint amb els mateixos que visita Scarlett Johansson a la pel·lícula Lost In Translation: el mateix Nanzen-ji i el santuari Heian. Arribada l'hora de dinar, parem a una mena d'alberg on dinem una sopa i curry força bona i barats.

Vam enganxar un rodatge d'alguna peli o sèrie...

el salt del tigre

Els amics d'en Juan (i d'en Xavi)

Per anar tornant cap a l'alberg vam agafar un altre bus, però aquesta vegada parant al barri de Gion, el barri tradicional de geishes i geikus. Allà vam descobrir que a Kyoto també hi ha molt d'ambient, i alguns carrers comercials (sense arribar als extrems aústicolor-lumínics de Tokyo o Osaka). Endinsar-se per Gion és com un conte, en qualsevol moment pot aparèixer una geisha sortint d'alguna casa, o arribant amb algun cotxe luxós i escapant-se per algún carreró sota la curiosa mirada de turistes. La sensació d'estar en aquell barri és difícil d'explicar, la novel·la Memories d'una geisha es queda curta describint el caliu i a la vegada el misteri que es respira per aquells carrers. En Juan havia entrat en mode fotògraf caçador i anava a la recerca d'alguna bona imatge de geishes, per això el vam perdre. Confiant que sabria tornar cap a l'hostal, en Biel, Xavi, Ramon i jo vam seguir passejant per Gion i fent camí cap a l'alberg, no sense abans parar per sopar a un petit lloc on vam fotre'ns un gran okonomi-yaki.

L'endemà vam repetir esmorzar de campions per agafar forces i pujar en bici fins a Kyomizu-dera, el que vindria a ser el reclam més turístic de Kyoto (batejat com el Port Aventura del temples, per en Juan o en Xavi si no recordo malament). L'arribada va ser una mica caòtica. Un carrer amb força pendent que ens va fer arribar cansats de pedalejar, i molta gent amunt i avall, ple de botigues de souvenirs curiosos i a la vegada inútils (com la majoria de souvenirs...). Bona part del matí el vam dedicar al Kyomizu, és prou gran i s'hi poden perdre fins i tot les xancles, com li va passar a en Xavi, que es va atrevir a culpar-me a mi dient que li havia amagat ;)

De tornada a recollir les bicis vam entrar a algunes botigues on oferien provar uns yatsuhashi (una mena de pasta tova dolça (feta de farina d'arròs) amb farcit d'alguna fruita (deliciós els de choco-banana, mora, maduixa...) molt típic de Kyoto. No cal dir que vam entrar a diverses botigues a 'tastar-ne' uns quants.

De baixada, vam anar cap a Gion, però aquesta vegada ens vam desviar una mica cap a la zona comercial, entrant a botigues de frikades (aquí tots vam caure amb alguna figureta de Dragon Ball o algun altre manga), i galeries diverses de moda i complements. Vam dinar ràpid a una mena de Yoshinoya i vam continuar el passeig fins al Nishiki Market, un gran mercat amb molta varietat de menjar, i amb molt bona pinta. Espectacular.

Més tard vam fer uns passejos en bici pels voltants del jardins on vam jugar una mica a tocar i parar amb bicicleta i ampolles d'aigua, en Xavi ho va disfrutar d'allò més ;). Vam estirar-nos tot observant la gent de per allà, gent fent coreografies, alguna altra gent jugant en rotllana... I d'allà vam anar cap a Pontocho, el barri que ens convenceria per sortir de festa aquella mateixa nit...

Més videos i fotos de Kyoto aquí.