29 març 2009

Nihon: cròniques del viatge a Japó (part XIV)

Aquest article és la continuació d'aquest.
L'endemà vam matinar en Ramón i jo i vam agafar un tren fins a les portes de Fushimi Inari Taisha. Espectacular, estàvem pràcticament sols, i caminant caminant, els toriis no s'acabaven mai. La pau que es respirava passejant es mesclava amb una olor de terra humida, molsa, i fusta mullada. Pel camí vam trobar autèntiques aranyes gegants, fotien por (la veritat és que encara no ho havia comentat, però a Japó hi ha unes aranyotes molt bèsties)., i bitxos de colors curiosos. Vam creuar-nos amb algun excursionista, i algú altre pintant una nova capa de pintura a algun dels toriis.
Entrada a Fushimi Inari Taisha
Guardià a Fushimi Inari Taisha
Fushimi Inari Taisha
Non-drinkable


Més tard ens vam reunir amb en Xavi en bicicleta i vam pedalejar lluny fins al Nijô Castle, conegut també com el Kyoto Castle. Vam veure que hi havia un pàrquing de bicis, però vam aparcar-les a fora. Després de la visiteta pel castell, molt gran, amb uns jardins espectaculars, al sortir vam veure que ens havien ficat les 3 bicis a dins el pàrquing. Per treure-les ens volien fer pagar 200 yens per cap. Cosa que trobàvem absurda perquè no vam ser nosaltres els qui les haviem ficat dins el pàrquing. L'aventura va ser nostra per comunicar-nos amb el segurata de l'aparcament, que es negava a deixar-nos sortir, i es penjava la medalla d'haver-nos fet el favor de tenir-les dins el pàrking perquè si les bicis es quedaven fora, podia venir la poli i endur-se-les (es veu que en algunes zones està prohibit deixar la bici, per això hi ha zones d'aparcament repartides, però els llestos, havien de pagament l'única zona d'aparcament prop del castell). En Xavi es negava rotundament apagar, amb molta tibantor entre ell i el guarda, en Ramón i jo estàvem disposats a pagar, ja per poder marxar, perquè aquell tio ens estava deixant un rollo que ens feia perdre molt de temps. Finalment la insistència d'en Xavi va poder amb l'home, que ens va acabar tornant els calers, una mica ofès. No crec que arribés a entendre que en Xavi li volia dir que no teniem perquè pagar si no les hi haviem ficat nosaltres al pàrking, el cas és que vam marxar d'allà i ens vam separar.
Sun & Amonra @ Kyoto Castle
Amonra, Sunxez & Xavi al pont
Vistes del Kyoto Castle

Guia escolar al Kyoto Castle




Jardis del Kyoto Castle

Amb en Ramón vam anar a buscar el Ryoan-ji (龍安寺), on hi ha el famós jardí zen (per flipar les teories i història de la situació de les pedres). Pel camí, que no va ser pas curt, vam trobar alguns temples i zones interessants que no vam dubtar a visitar. Després de la visita pel Ryoan-ji, es feia tard i havien quedar a l'alberg amb la resta.


Arbres rectes al Ryoan-ji

Llac al Ryoan-ji

Molsa al Ryoan-ji

Ryoan-ji (jardí en zen sec)

Ryoan-ji


Vam dinar a un McDonald's, fent feliç a en Juan en el dinar de comiat. Era l'hora dels adéus, tocava separar-nos d'en Biel, en Juan i en Xavi després de 20 dies viatjant junts, compartint grans moments. Ells es quedaven a Kyoto aquella nit i l'endemà anirien cap a Nagoya a agafar el vol de tornada. En Ramón i jo no teníem clar cap on anar, o si quedar-nos algun dia més a Kyoto.
La separació dels JapanGo

Finalment ens vam decidir per anar a Hiroshima, en Ramón em va convèncer. Una ciutat amb tanta història com aquella no la podiem deixar escapar. Intentant reservaar algun alberg per no arribar amb les mans buides, vam localitzar-ne un, però no el vam reservar. Vam confiar en que a l'arribar tindrien lloc per dues persones... I així ens vam dirigir cap a l'estació de Kyoto  (on de casualitat vam enganxar un festival musical escolar de gran escala) per agafar un Shinkansen cap a Hiroshima...

5 comentaris:

  1. tendría yo mucho miedo de esas arañas monstruosas, pero todo el resto parece guapísimo. qué envidia!

    ResponElimina
  2. tremenda la 'ultima foto tios...

    ResponElimina
  3. K! yo también lo tenía! por eso al verlas nos alejábamos!

    diego! hacía tiempo que no decías nada!

    que recuerdos! hay que hacer algo!

    ResponElimina
  4. Llàstima que ja es va acostant el final! Sap com a greu que s'acabi ara que hem compartit amb vosaltres el viatje....

    ResponElimina
  5. tranqui Jordi. tinc un as a la màniga... ;)

    ResponElimina