Altra cop aquí! - Here again! - 여기에 다시 한번!

He tornat! Després d'un mes de descans del blog, torno a ser aquí, a Seül. Encara 'aterrant' i posant-me al dia, però amb moltes ganes d'escriure i explicar moltes coses noves!

I'm back! After one month of some rest of the blog, here I come again, in Seoul! I'm still 'landing' and updating, but looking forward to write and explain lots of new things!

돌아왔오요! 한 달 쉬기 동안 후에, 여기에,서울에서 다시 있어요. 아직 착륙하고 있고 갱신하고 있지만 새로운 것 많이 쓰고싶고 많이 설명하고싶기 기대해요!

La gran nevada a Seül

Dilluns passat em vaig llevar per anar a classe de coreà, primer dia del nivell 2. I al mirar per la finestra em va sorprendre la quantitat de neu que hi havia. Més d'un pam a la repisa de la finestra!

Last Monday I woke up to go to Korean language class, first day at level 2. And when I looked out the window I was surprised of the quanitty of snow there. More than 1 foot on the window shelf!

----

Anant cap a l'edifici on tinc la classe vaig veure la gran quantitat de neu que havia caigut durant la nit. I encara va seguir nevant durant tot el matí! De fet, més tard vaig saber que aquella va ser la nevada més forta que queia a Seül en els últims 70 anys!

I was going to the building where I have class and I saw the huge amount of snow that had been falling during all night. And still falling during all that morning. Later, I knew that that was the heaviest snowfall in 70 years!

Vaig sentir que hi van haver alguns problemes de trànsit durant el dia. Però poc a poc tot va anar funcionant normalment. Pels carrers, la gent apartava la neu de l'entrada del seu establiment, o ajudàven a fer caminets per a que la gent pogués caminar més fàcilment.

I've heard that there were some traffic jams during all day. But later, everything was being solved. On the streets, I could see people removing the snow from infront of their shops or doors, or helping to dig paths so people could walk easily.

El campus de la universitat encara és tot blanc. És època de vacances, i hi ha poca gent, de manera que no cal fer molts camins.
The HUFS university campus is still all in white. It's holidays time, and there's only a few people. So, there's no need to make lots of paths and remove the snow.

El camp de futbol sembla un pastís gegant de nata, ve de gust llençar-s'hi!
The soccer yard seems a big cream pie, feels like jumping into there!

La quantitat de neu que queia, va deixar tot de tratos ben nevats.
All that snow left many stuff covered by snow.

Com si es tractés de pols als vidres dels cotxes, aquí tambe es deixen missatges amb insults.
Like if it was a dirty windscreen, people wrote some insults on cars.

Uns nens aprofitaven la gran nevada per jugar amb uns trineus improvisats.
Some children had fun with improvised sleigh.

Durant la resta de la setmana ha seguit tot blanc, nevant poc. Per sort, tot i que els termòmetres marquen entre 0 i -10 graus, no hi ha una sensació de massa fred. Tot segueix funcionant de forma normal, encara que he pogut veure algunes relliscades de la gent gràcies a les plaques de gel que es formen al terra.

During the rest of the week, everything has been still white, snowing not that much. Even the thermometers show between 0 and -10 degrees, it doesn't feel really cold. Everything is still working normally, but I could see some people sliding and falling thanks to the ice on the road.

Podeu veure més fotos de la gran nevada aquí.
You can see more photos of the heavy snowfall here.

Seoul Lantern Festival 2009

Entre l'11 i el 22 de novembre es va cel·lebrar al llarg del Cheonggye Plaza (el petit riu que recorre part d'alguns dels districtes més famosos de Seül) el Seoul Lantern Festival. La trobada acollia un gran nombre de fanalets i llums de tot tipus. Des de dissenys més tradicionals que recorden les costums i cultura coreanes, fins a robots o vehicles mecanitzats passant per símbols d'altres cultures i països.

---
Between November 11th and 22nd took place in Cheonggye Plaza (the stream that runs through some of the most famous districts of Seoul) the Seoul Lantern Festival. The meeting welcomed a large number of lanterns and lights of all kinds. From designs that recall traditional Korean customs and culture, to robots or mechanized vehicles through symbols of other cultures and countries.

Em vaig trobar amb el festival de casualitat. Un dia al vespre tornava del Museu d'Història, on des de fa uns mesos s'hi pot veure una espectacular maqueta de Seül (on uns panells interactius permeten buscar localitzacions exactes i uns focus mòbils il·luminen el lloc desitjat, una passada!).
---
I found the festival unexpectedly. One evening I was coming back home from Seoul History Museum, where since some months you can see a spectacular model of Seoul (where some interactive panels help to find exact locations and some moving lights point the desired location, great!).

Algú em va dir que totes aquestes maquetes, havien d'estar al popular festival de Jinju, però es va cancel·lar a última hora a causa de l'alerta de grip A en aquella zona. Total, que es va traslladar el festival a la capital, i probablement el va acabar veient moltíssima més gent. És igual l'hora que sigui, sempre hi ha gent passejant per la vora del riu Cheonggye.
---
Someone told me that all these light models, should have been in Jinju festival, but that was canceled at the last minute because of the swine flu alert in the area. So, the festival moved to the capital city, and probably ended up being seen for a lot more people. It doesn't matter the time of the day, there are always people walking alongside the Cheonggye stream.

Colors de tardor a Seül

Abans d'arribar a Corea, havia llegit i m'havien parlat de com de maca és la tardor en aquest país. Aquí diuen que l'estiu és massa calorós, la majoria de coreans prefereixen el temps de tardor. Al contrari que a Barcelona, a Seül hi plou menys durant la tardor. Ja vam passar l'època de pluges a l'estiu, i ara fa un temps més estable i dóna gust passejar sobre les catifes de fulles de tots colors, i entre els arbres. El clima és agradable, no fa calor, i al vespre fa aquella fresca que anima a posar-se alguna cosa.

Fa dues setmanes vaig anar a Min Sok Chon, una mena de poble tradicional on encara conserven les cases antigues i mostren velles costums, activitats i espectacles als visitants. Min Sok Chon està a poc més d'una hora en cotxe des del centre de Seül, i és un lloc molt típic per visitar, ja que en poca estona es pot gaudir d'un paratge natural ben apartat de la ciutat.

L'home de la barca és de mentira, però els l'aigua i els arbres són de veritat!

Un dels pocs llocs que no quedava cobert de fulles

Entre les activitats que s'hi fa hi ha un espectacle d'hípica

Amb tanta fulla, escombrar no s'acaba mai.

Min Sok Chon està ple de tótems com aquest i d'altres tipus.

Aquesta dona prenia el tè mentre veia entrar els visitants.

Les màscares són un record ben típic.

Colors vius i colors de tardor, una bona combinació, no?

Entre els espectacles, un equilibrista que s'ho curra bastant...

Parc Nacional de Bukhansan

Durant el període de vacances d'agost, vaig fer una petita excursió al parc nacional de Bukhansan. Bukhansan té una muntanya de 836 metres, la més alta al voltant de Seül, a la província de Gyeonggi-do. El parc nacional en sí no és massa gran, uns 80 quilòmetres quadrats. El millor de tot és que està a tocar de la gran ciutat. Només cal agafar el metro fins l'estació de Suyu a la línia 4, i allà l'autobús 120 i baixar a l'última parada. Tot plegat, menys d'una hora.

Al baixar de l'autobús es nota on estem. Abans d'entrar al parc hi ha algunes botigues especialitzades en material de muntanya: calçat, jaquetes, motxilles...I és que als coreans els agrada anas ben preparats a fer muntanyisme. Pel camí, la majoria de persones que ens trobem són gent gran. Petits grups d'avis, parelles d'àvies, tots ells amb les seves viseres, ben equipats i somrient quan es creuen un grup d'estrangers com nosaltres.

Al parc nacional s'hi poden trobar alguns petits temples, refugis, i fins i tot una petita comissaria de policia perduda enmig del bosc. Tot i que no vam explorar tot el parc, vam anar de cara a barraca, directes al pic Baekundae (836.5m). L'inclinació del camí cada vegada era més pronunciada, fins arribar als últims 300 o 400 metres, on s'havia de pujar amb l'ajuda d'unes cadenes i cordes clavades a la roca. Des del cim es podien veure ben a prop els altres dos pics: l'Insubong (810.5m) i el Mangnyeongdae (799.5m). Força gent aprofita el cim per descansar i fer una becaina sobre el granit, fer algunes fotos i admirar el paissatge de muntanyes i la ciutat de Seül a la llunyania: espectacular.

De baixada, ens va entrar la gana i ens vam aturar a un petit temple-refugi on servien poca varietat de menjar. Bàsicament fideus, però acompanyats de Makgeolli ben fresquet, una beguda feta a base d'arròs, amb baixa graduació, amb un aspecte semblant a la llet. És molt típic dels excursionistes beure Makgeollli quan fan parades per reposar.

Després del dinar, vam seguir baixant fins la base, notant com la inclinació estirava els nostres músculs de les cames, i recompensant-nos per l'esforç amb un gelat de blat de moro abans d'agafar el bus de tornada a Seül.


L'excursió va ser maca, però veient algunes fotos fetes en ple hivern...crec que hi hauré de tornar per admirar el paissatge tot nevat!

Namsan. D'excursió al cim de Seül.

Dimarts passat vaig agafar el metro i vaig anar fins la parada de metro de Hangangjin (한강진) de la línia 6. El meu objectiu era visitar el Outdooor Namsan Botanical Garden. Però després d'una llarga caminada per arribar-hi, em va fer mandra i vaig preferir endinsar-me al bosc. Enmig de la densa vegetació de la muntanya de Namsan, podia veure entre troncs i fulles la gran ciutat.

Namsan és una muntanya dd'uns 250 metres situada al mig de la ciutat de Seül (bé, al bell mig tampoc, una mica al nord del riu Han). És coneguda per la seva silueta amb la N Seoul Tower al seu cim. Però al voltant també s'hi poden trobar altres coses interessants.








El meu recorregut va fer que deixés enrera el bosc per topar amb l'entrada del Teatre Nacional (국립극장). I des d'allà vaig seguir un recorregut fent essses per la muntanya, veient molta gent gran practicant esports i fent exercici, fins arribar al peu de la N Seoul Tower. Allà hi havia una cosa que esperava trobar-me, però em va impactar més del que em pensava: Centenars, milers de cadenats, penjant, enganxats, lligats, mostrant missatges d'amor, desitjos i altres coses que escriuen les parelletes que volen deixar emprempta dels seus sentiments amb la gran ciutat fent de testimoni. S'hi poden trobar tot tipus de cadenats, de diferents colors i formes (no cal dir que abunden els que tenen forma de cor), i altres mostres originals com fotos plastificades (per aguantar el màxim de temps a l'intempèrie), manilles, o altres cadenats de seguretat.









Seguint el meu camí (vaig passar de pujar a la Torre, m'ho guardo per un altre dia, de fet, les vistes sense pujar a la torre ja són espectaculars) vaig començar a baixar. Creuant-me ambb gent que pujava per la banda nord de la muntanya amb el telefèric. Unes quantes fotos em van servir per adonar-me com de gran és la ciutat on estic vivint, sembla interminable. Però a la llunyania, més enllà dels gratacels, els palaus i les cases baixes dels afores, la ciutat queda resguardada per muntanyes a tot el seu voltant. Havia llegit i escoltat que Corea és un país de muntanyes, però costa fer-se'n la idea fins que no es veu aquest paisatge.

Cada vegada més avall, per fi vaig arribar al Jardí Botànic, on no m'hi vaig passar gaire estona, ja que les vistes de la part sud-oest de la ciutat, i el contrast entre cases petites farcides de plantes i alts edificis il·luminats amb pantalles de colors atreien inevitablement la meva vista.

Finalment vaig decidir perdre'm entre els carrers, fent un recorregut direfent al que havia fet a l'anada. I em vaig trobar enmig d'un humil barri, amb algunes cases realment impressionants, que em recordava Collserola i les cases al peu del Tibidabo. Després d'una estona de baixada, vaig arribar a peu pla, ben a la vora del barrri d'Itaewon (이태원), barri ple d'estrangers i potser el més internacional de Seül, però vaig decidir deixar-lo per un altre dia i tornar fins a Hangangjin (한강진).

Més fotos de Namsan.

--------------------------

El pasado martes cogí el metro y fui hasta la parada de metro de Hangangjin (한강진) de la línea 6. Mi objetivo era visitar el Outdooor Namsan Botanical Garden. Pero después de una larga caminata para llegar, me dio pereza y preferí adentrarme en el bosque. En medio de la densa vegetación de la montaña de Namsan, podía ver entre troncos y hojas la gran ciudad.

Namsan es una montaña de unos 250 metros situada en el centro de la ciudad de Seúl (bueno, en medio tampoco, queda un poco al norte del río Han). Es bien conocida por su silueta con la N Seoul Tower en su cima. Pero alrededor también se pueden encontrar otras cosas interesantes. Mi recorrido hizo que dejara atrás el bosque para encontrarme con la entrada del Teatro Nacional (국립 극장). Y desde allí seguir un recorrido haciendo eses por la montaña, viendo mucha gente mayor practicando deportes y haciendo ejercicio, hasta llegar al pie de la N Seoul Tower. Allí había algo que esperaba encontrarme, pero me impactó más de lo que pensaba: Cientos, miles de candados, colgando, pegados, atados, mostrando mensajes de amor, deseos y otras cosas que escriben las parejitas que quieren dejar huella de sus sentimientos con la gran ciudad haciendo de testigo. Se pueden encontrar todo tipo de candados, de diferentes colores y formas (por supuesto que abundan los que tienen forma de corazón), y otras muestras originales como fotos plastificadas (para aguantar el máximo tiempo a la intemperie), esposas , u otros candados de seguridad.

Siguiendo mi recorrido (pasé de subir a la Torre, me lo guardo para otro día, de hecho, las vistas sin subir a la torre ya son espectaculares) empecé a bajar. Cruzandome con gente que subía por el lado norte de la montaña con el teleférico. Unas cuantas fotos me sirvieron para darme cuenta de cómo grande es la ciudad donde estoy viviendo, parece interminable. Pero a lo lejos, más allá de los rascacielos, los palacios y las casas bajas de las afueras, la ciudad queda resguardada por montañas en todo su alrededor. Había leído y oído que Corea es un país de montañas, pero cuesta hacerse la idea hasta que no se ve este paisaje.

Cada vez más abajo, por fin llegué al Jardín Botánico, donde no me pasé mucho rato, ya que las vistas de la parte suroeste de la ciudad, y el contraste entre casas pequeñas llenas de plantas y altos edificios alumbrados con pantallas de colores me atraían inevitablemente la vista.

Finalmente decidí perderme entre las calles, haciendo un recorrido direfente al que había hecho en la ida. Y me encontré en medio de un humilde barrio, con algunas casas realmente impresionantes, que me recordaba Collserola y las casas al pie del Tibidabo. Después de un rato de bajada, llegué a lo llano, muy cerca del barrio de Itaewon (이태원), barrio lleno de extranjeros y quizás el más internacional de Seúl, pero decidí dejarlo para otro día y volver hasta Hangangjin (한강진).

Más fotos de Namsan.

----------------------

Last Tuesday I took the subway and went to the Hangangjin (한강진) metro station in Line 6. My goal was to visit Outdooor Namsan Botanical Garden. But after a long hike to get there, I was lazy and I preferred me to enter the forest. Surrounded by the lush vegetation of Mount Namsan I could see the big city between the trunks and leaves.

Namsan is a mountain about 250 meters in the middle of the city of Seoul (well, not the middle, it's a little north of the Han River). It is known for its skyline with the N Seoul Tower on its summit. But there around you can also find other interesting things. My trip took me off back to the forest to the entrance of the National Theater (국립 극장). And from there I followed a way in the mountain, seeing many people playing sports and exercising untill I arrived to the N Seoul Tower. There was something I waited for, but I was more shocked than I thought: Hundreds, thousands of padlocks, hung, glued, bound, showing messages of love, desire and other things that the couples write to leave some kind of mark of their feelings with the big city as a witness. You can find all types of locks, different colors and shapes (I don't need to say that the heart-shaped ones were the most seen), and other original things as laminated pictures (to withstand the maximum time outdoors), handcuffs, or other types of locks.

Continuing my trip (I skipped climbing the tower, I left it for another day, actually, views without going up the tower are spectacular) I started to descend. Bumping people who climbed the north side of the mountain with the cable-car. A few pictures I took made me realize how big is the city where I live, it seems endless. But in the distance, beyond the skyscrapers, palaces and low houses of the suburbs, the city is guarded by mountains all around. I had read and heard that Korea is a country of mountains, but it's hard to imagine until you see this landscape.

Going all the way down, I finally arrived at the Botanical Garden, where I spent not much time, because the views of the south-west part of the city, and the contrast between small houses filled of plants and tall buildings illuminated with big color screens inevitably attracted my sight.

Finally I decided to get lost around the streets, making a different way back to home. And I found myself on that humble neighborhood, with some really impressive houses, which reminded me Collserola and the houses at the foot of Tibidabo. After a while down, I walked up, very near to Itaewon(이태원), a neighborhood full of foreigners and perhaps the most international of Seoul, but I decided to leave it for another day and return to Hangangjin (한강진).

More photos of Namsan.