1 set. 2009

Namsan. D'excursió al cim de Seül.

Dimarts passat vaig agafar el metro i vaig anar fins la parada de metro de Hangangjin (한강진) de la línia 6. El meu objectiu era visitar el Outdooor Namsan Botanical Garden. Però després d'una llarga caminada per arribar-hi, em va fer mandra i vaig preferir endinsar-me al bosc. Enmig de la densa vegetació de la muntanya de Namsan, podia veure entre troncs i fulles la gran ciutat.

Seül des de Namsan (sud) 1
Carrer solitari camí de Namsan

Namsan és una muntanya dd'uns 250 metres situada al mig de la ciutat de Seül (bé, al bell mig tampoc, una mica al nord del riu Han). És coneguda per la seva silueta amb la N Seoul Tower al seu cim. Però al voltant també s'hi poden trobar altres coses interessants.


Seoul Tower


Llarga partida


El meu recorregut va fer que deixés enrera el bosc per topar amb l'entrada del Teatre Nacional (국립극장). I des d'allà vaig seguir un recorregut fent essses per la muntanya, veient molta gent gran practicant esports i fent exercici, fins arribar al peu de la N Seoul Tower. Allà hi havia una cosa que esperava trobar-me, però em va impactar més del que em pensava: Centenars, milers de cadenats, penjant, enganxats, lligats, mostrant missatges d'amor, desitjos i altres coses que escriuen les parelletes que volen deixar emprempta dels seus sentiments amb la gran ciutat fent de testimoni. S'hi poden trobar tot tipus de cadenats, de diferents colors i formes (no cal dir que abunden els que tenen forma de cor), i altres mostres originals com fotos plastificades (per aguantar el màxim de temps a l'intempèrie), manilles, o altres cadenats de seguretat.

Més cadenats


Cadenats sense fi


Les esposes de Seül

Seguint el meu camí (vaig passar de pujar a la Torre, m'ho guardo per un altre dia, de fet, les vistes sense pujar a la torre ja són espectaculars) vaig començar a baixar. Creuant-me ambb gent que pujava per la banda nord de la muntanya amb el telefèric. Unes quantes fotos em van servir per adonar-me com de gran és la ciutat on estic vivint, sembla interminable. Però a la llunyania, més enllà dels gratacels, els palaus i les cases baixes dels afores, la ciutat queda resguardada per muntanyes a tot el seu voltant. Havia llegit i escoltat que Corea és un país de muntanyes, però costa fer-se'n la idea fins que no es veu aquest paisatge.
Seül des de Namsan

Seül des de Namsan 3
Cada vegada més avall, per fi vaig arribar al Jardí Botànic, on no m'hi vaig passar gaire estona, ja que les vistes de la part sud-oest de la ciutat, i el contrast entre cases petites farcides de plantes i alts edificis il·luminats amb pantalles de colors atreien inevitablement la meva vista.


DSC_0180

Vistes a l'oest de Namsan

DSC_0200

Finalment vaig decidir perdre'm entre els carrers, fent un recorregut direfent al que havia fet a l'anada. I em vaig trobar enmig d'un humil barri, amb algunes cases realment impressionants, que em recordava Collserola i les cases al peu del Tibidabo. Després d'una estona de baixada, vaig arribar a peu pla, ben a la vora del barrri d'Itaewon (이태원), barri ple d'estrangers i potser el més internacional de Seül, però vaig decidir deixar-lo per un altre dia i tornar fins a Hangangjin (한강진).

Dormint i arrelant




--------------------------

El pasado martes cogí el metro y fui hasta la parada de metro de Hangangjin (한강진) de la línea 6. Mi objetivo era visitar el Outdooor Namsan Botanical Garden. Pero después de una larga caminata para llegar, me dio pereza y preferí adentrarme en el bosque. En medio de la densa vegetación de la montaña de Namsan, podía ver entre troncos y hojas la gran ciudad.













Namsan es una montaña de unos 250 metros situada en el centro de la ciudad de Seúl (bueno, en medio tampoco, queda un poco al norte del río Han). Es bien conocida por su silueta con la N Seoul Tower en su cima. Pero alrededor también se pueden encontrar otras cosas interesantes. Mi recorrido hizo que dejara atrás el bosque para encontrarme con la entrada del Teatro Nacional (국립 극장). Y desde allí seguir un recorrido haciendo eses por la montaña, viendo mucha gente mayor practicando deportes y haciendo ejercicio, hasta llegar al pie de la N Seoul Tower. Allí había algo que esperaba encontrarme, pero me impactó más de lo que pensaba: Cientos, miles de candados, colgando, pegados, atados, mostrando mensajes de amor, deseos y otras cosas que escriben las parejitas que quieren dejar huella de sus sentimientos con la gran ciudad haciendo de testigo. Se pueden encontrar todo tipo de candados, de diferentes colores y formas (por supuesto que abundan los que tienen forma de corazón), y otras muestras originales como fotos plastificadas (para aguantar el máximo tiempo a la intemperie), esposas , u otros candados de seguridad.








Siguiendo mi recorrido (pasé de subir a la Torre, me lo guardo para otro día, de hecho, las vistas sin subir a la torre ya son espectaculares) empecé a bajar. Cruzandome con gente que subía por el lado norte de la montaña con el teleférico. Unas cuantas fotos me sirvieron para darme cuenta de cómo grande es la ciudad donde estoy viviendo, parece interminable. Pero a lo lejos, más allá de los rascacielos, los palacios y las casas bajas de las afueras, la ciudad queda resguardada por montañas en todo su alrededor. Había leído y oído que Corea es un país de montañas, pero cuesta hacerse la idea hasta que no se ve este paisaje.






Cada vez más abajo, por fin llegué al Jardín Botánico, donde no me pasé mucho rato, ya que las vistas de la parte suroeste de la ciudad, y el contraste entre casas pequeñas llenas de plantas y altos edificios alumbrados con pantallas de colores me atraían inevitablemente la vista.
Finalmente decidí perderme entre las calles, haciendo un recorrido direfente al que había hecho en la ida. Y me encontré en medio de un humilde barrio, con algunas casas realmente impresionantes, que me recordaba Collserola y las casas al pie del Tibidabo. Después de un rato de bajada, llegué a lo llano, muy cerca del barrio de Itaewon (이태원), barrio lleno de extranjeros y quizás el más internacional de Seúl, pero decidí dejarlo para otro día y volver hasta Hangangjin (한강진).

----------------------

Last Tuesday I took the subway and went to the Hangangjin (한강진) metro station in Line 6. My goal was to visit Outdooor Namsan Botanical Garden. But after a long hike to get there, I was lazy and I preferred me to enter the forest. Surrounded by the lush vegetation of Mount Namsan I could see the big city between the trunks and leaves.







Namsan is a mountain about 250 meters in the middle of the city of Seoul (well, not the middle, it's a little north of the Han River). It is known for its skyline with the N Seoul Tower on its summit. But there around you can also find other interesting things. My trip took me off back to the forest to the entrance of the National Theater (국립 극장). And from there I followed a way in the mountain, seeing many people playing sports and exercising untill I arrived to the N Seoul Tower. There was something I waited for, but I was more shocked than I thought: Hundreds, thousands of padlocks, hung, glued, bound, showing messages of love, desire and other things that the couples write to leave some kind of mark of their feelings with the big city as a witness. You can find all types of locks, different colors and shapes (I don't need to say that the heart-shaped ones were the most seen), and other original things as laminated pictures (to withstand the maximum time outdoors), handcuffs, or other types of locks.







Continuing my trip (I skipped climbing the tower, I left it for another day, actually, views without going up the tower are spectacular) I started to descend. Bumping people who climbed the north side of the mountain with the cable-car. A few pictures I took made me realize how big is the city where I live, it seems endless. But in the distance, beyond the skyscrapers, palaces and low houses of the suburbs, the city is guarded by mountains all around. I had read and heard that Korea is a country of mountains, but it's hard to imagine until you see this landscape.






Going all the way down, I finally arrived at the Botanical Garden, where I spent not much time, because the views of the south-west part of the city, and the contrast between small houses filled of plants and tall buildings illuminated with big color screens inevitably attracted my sight.
Finally I decided to get lost around the streets, making a different way back to home. And I found myself on that humble neighborhood, with some really impressive houses, which reminded me Collserola and the houses at the foot of Tibidabo. After a while down, I walked up, very near to Itaewon(이태원), a neighborhood full of foreigners and perhaps the most international of Seoul, but I decided to leave it for another day and return to Hangangjin (한강진).

More photos of Namsan.

6 comentaris:

  1. Vaia passada aixo dels candaus..És com a Florencia pero a una escala mega gegant!!

    Mola la foto de la tia estirada feta amb flors.

    Que vagi molt bé broda!

    ResponElimina
  2. ei, que be llegir coses que no son de musica, aprofito quan la carleta dorm, i la majoria de videos ni els sento... pero ja em posare al dia ja... m'alegro que t'agrdés fer aquesta passejada, per cert, sol?

    molts petonets de la teva sista!!

    ResponElimina
  3. broda,
    estalvia i vine al gener o febrer!

    sista,
    sí...ja sé que alguns temes musicals no són gaire seguits...però és algo que m'encanta d'aquí corea! :)

    si, em va venir de gust anar sol al meu ritme i fent les fotos que volia xino xano, escoltant, com no, musiqueta coreana (en aquest cas un grup d'electro-bossa nova, que crecc que us agradaria: Humming Urban Stero:
    http://www.youtube.com/watch?v=INquomrdhbs&hl=es
    http://www.dailymotion.com/video/x6bqoh_humming-urban-stereo-insomnia

    muaks!

    ResponElimina
  4. Ostres q fort! Això del sindrome Moccia és internacional! "Tengo ganas de ti" ha creat tendencia fins i tot a Corea! ajajaja

    ResponElimina
  5. Mític!
    Em recorda a la meva època de Londres, que em perdia pels carrers sense anar a cap lloc en concret, només disfrutant del moment (un dia vaig topar-me sense voler amb la casa de Freddy Mercury voltant pel barri). Les fotos son genials, amb uns colors molt bons.
    No paris.

    ResponElimina
  6. merci pels comments!

    Laura, nosé si ho han agafat d'allà o algú ho va exportar fins aquí...

    Jordi, si em topo amb la casa de Sun i Jin els faré una foto d'aquestes amb molt de color! ;)

    ResponElimina