Parc Nacional de Bukhansan

Durant el període de vacances d'agost, vaig fer una petita excursió al parc nacional de Bukhansan. Bukhansan té una muntanya de 836 metres, la més alta al voltant de Seül, a la província de Gyeonggi-do. El parc nacional en sí no és massa gran, uns 80 quilòmetres quadrats. El millor de tot és que està a tocar de la gran ciutat. Només cal agafar el metro fins l'estació de Suyu a la línia 4, i allà l'autobús 120 i baixar a l'última parada. Tot plegat, menys d'una hora.

Al baixar de l'autobús es nota on estem. Abans d'entrar al parc hi ha algunes botigues especialitzades en material de muntanya: calçat, jaquetes, motxilles...I és que als coreans els agrada anas ben preparats a fer muntanyisme. Pel camí, la majoria de persones que ens trobem són gent gran. Petits grups d'avis, parelles d'àvies, tots ells amb les seves viseres, ben equipats i somrient quan es creuen un grup d'estrangers com nosaltres.

Al parc nacional s'hi poden trobar alguns petits temples, refugis, i fins i tot una petita comissaria de policia perduda enmig del bosc. Tot i que no vam explorar tot el parc, vam anar de cara a barraca, directes al pic Baekundae (836.5m). L'inclinació del camí cada vegada era més pronunciada, fins arribar als últims 300 o 400 metres, on s'havia de pujar amb l'ajuda d'unes cadenes i cordes clavades a la roca. Des del cim es podien veure ben a prop els altres dos pics: l'Insubong (810.5m) i el Mangnyeongdae (799.5m). Força gent aprofita el cim per descansar i fer una becaina sobre el granit, fer algunes fotos i admirar el paissatge de muntanyes i la ciutat de Seül a la llunyania: espectacular.

De baixada, ens va entrar la gana i ens vam aturar a un petit temple-refugi on servien poca varietat de menjar. Bàsicament fideus, però acompanyats de Makgeolli ben fresquet, una beguda feta a base d'arròs, amb baixa graduació, amb un aspecte semblant a la llet. És molt típic dels excursionistes beure Makgeollli quan fan parades per reposar.

Després del dinar, vam seguir baixant fins la base, notant com la inclinació estirava els nostres músculs de les cames, i recompensant-nos per l'esforç amb un gelat de blat de moro abans d'agafar el bus de tornada a Seül.


L'excursió va ser maca, però veient algunes fotos fetes en ple hivern...crec que hi hauré de tornar per admirar el paissatge tot nevat!