21 de set. 2010

Viatget a Kyushu, Japó -part I-

Matinar i arribar a la Seoul Station. Aquesta va ser la part més dura del dia. Després d'haver dormit poques hores, i fer la motxilla, com sempre a última hora, a les 8:30 agafàvem la Rut i jo el tren Mugunhwa amb destinació Busan. Unes sis hores desprñes, a l'estació de Busan tocava fer cap a Jungang-Dong, on hi ha el port internacional i on agafariem el Beetle, el ferri que va de Busan a Fukuoka.

Blue sky between Korea and Japan
Qui ho havia de dir que el cel entre Corea i Japó fos tan maco?

Sunset in Hakata
Benvinguda a Fukuoka amb posta de sol inclosa!

Per ser un divendres a la tarda, em va sorprendre que poca gent agafés el ferri cap a Japó, gairebé estàvem sols gaudint d'una bona migdiada i tenint una magnífica arribada al port de Hakata. Des d'allà, tenia instruccions de la Yuko, la japonesa a la casa de la qual ens allotjàvem. Va costar una mica trobar el bus fins a l'estació de Tenjin, però un cop allà trobar el bus Nakatani-Go cap a la parada de Moritsune va ser senzill.

Welcome to Fukuoka

Moritsune queda als afores de Kitakyushu, allà ens esperàven la Mariko i en Dan (un anglès que també estava de couchsurfing), amics de la Yuko. L'apartament quedava ben aprop, i l'arribada va ser d'allò més acollidora, un apartament maco, i una companyia encara més maca. La Yuko ens esperava amb un sopar deliciós a base d'arròs amb curri i un caldo. Després de les corresponents salutacions i presentacions i converses per trencar el gel, va arribar l'altra inquilina, l'Aya. Tot i que les converses eren interessants, l'esgotament i els plans per l'endemà ens van fer anar a dormir relativament d'hora. La Yuko ens havia preparat una habitació, estil japonès, llits al terra, bé, tatami. Tot i la forta calor que feia, els ventiladors van ajudar a caure aviat adormits.

Moritsune
Vistes des de l'apartament de la Yuko. El monorail m'encanta!


Llevar-nos, veure el bon dia que feia, i esmorzar van ser els passos previs a agafar el monorail cap a l'estació de Kokura i allà preguntar com anar fins a Beppu. Beppu està situada a la costa est de l'illa de Kyushu, i és popular per la gran quantitat d'onsens que hi ha. A l'arribada allà, un bus ens va acostar fins a l'Umi-Jigoku, (el terme jigoku en japonès vol dir infern) un dels 'inferns' més visitats, famb una profunditat de 200m, i aigua bullint des de fa més de 1200 anys després d'una explosió volcànica. Famós pel color cobalt que agafa l'aigua degut als minerals de la zona. La forta olor de sofre fa que sigui més bonic vist una mica de lluny...Allà mateix tambñe hi havia un altre petit llac i unes aigues on podies remullar-hi els peus, aigua extremadament calenta, però molt relaxant.

Vapors de la terra

Umi-Jigoku

Jordi al torii

Infern vermell

Càlid relax

Simetrivernacle


Anant cap a l'onsen, el camí es va fer llarg i vam decidir parar a dinar uns deliciosos fideus amb caldo a base de porc, verdures i sobretot all. Caminant bastant més per trobar el camí, vam fer la digestió, i una mica perduts vam preguntar com arribar a l'onsen a un xicot que va resultar sorprenentment amable intentant-nos ajudar. Va consultar amb el mòbil a internet, va trucar a algun servei d'informació per preguntar, i després d'acompanyar-nos una estona mentre ens explicava que havia nascut i crescut a Beppu, que treballava a correus, i que era el seu dia de festa, ens va voler pagar el texi ja que l'onsen quedava a prop de casa seva. Òbviament no vam acceptar i vam decidir caminar pel nostre compte. Quanta amabilitat! Arribats a l'onsen, només quedava relaxar-se!

El Hyotan Onsen és un dels més populars a Beppu, compta amb banys exteriors, piscina només pels peus, saunes, banys de vapor, banys de cascades (amb aixua forta, al més pur estil massatge), i altres banys amb nomes japonesos com l'hinoki (xiprer japonès). El preu és prou bo, 700 yens (uns 6 euros) sense límit de temps. I amb descompte si s'entra més tard de les 6 de la tarda.

Hyotan Onsen
La zona de descans de l'onsen.

Moon from Hyotan Onsen
Sortir relaxat de l'onsen i veure aquest paissatge...què més vols?


Havent disfrutat de les aigues de l'onsen, la tornada cap a casa es va fer llarga. De fet, arrivàbem a casa la yuko a les 10 passades, però haviem parat a menjar una mica a un Hotto-Motto uns bento. Aquella nit de dissabte ens venia de gust conèxier la nit de Fukuoka o Kitakyushu. Així que no vam trigar gaire a convèncer al Dan, l'Aya i en Ryota, un amic seu, a sortir pel centre de Kitakyushu.

continuarà...

2 comentaris:

  1. bene, bene. ja trobava a faltar llegir aquest tipus de cròniques!! petons! tere

    ResponElimina
  2. Què guai!!!! Jo tinc molt bons records de Beppu!!! ^^
    Vull llegir la 2a part!! Fukuoka... *o*

    ResponElimina