15 gen. 2012

Escapadeta a Tokyo -part 3-

Aquest article ve de la segona part.

El matí del diumenge el vam dedicar a anar a Harajuku. Vam sortir de casa d'en Jay ja equipats amb més roba perquè aniríem directament de Harajuku cap a Hakone.

Havíem quedat amb la Masayo, una noia que vaig conèixer mentre aprenia Coreà. Ella és japonesa, però ha voltat molt i té sang panamenya, el seu espanyol i anglès són prou bons, tot i que per comoditat per la HyeKyong vam acabar parlant coreà gairebé tota l'estona.

Harajuku, el barri on podem veure les tendències de moda més flipades (anava a dir frikis, però la paraula ja està molt sobada), els diumenges és el dia amb més afluència de gent. Cantants al carrer, actuacions rares, i molt cosplay (joves disfressats de personatge de manga o videojocs, amb disfresses molt i molt ben fetes). Però no tot és goth-lolitas. A la zona del parc de Yoyogui, els diumenges hi ha mercadillo, de roba, roba de segona mà de tot tipus, a preus d'escàndol. El parc de Yoyogui és inmens, és un lloc molt freqüentat per fotògrafs. Sovint hi ha nuvis fent-se fotos de casament, però aquesta vegada em va sorprendre veure que hi havia grups d'homes, ja grans, fent fotos a alguna jove molt guapa. La Masayo em va explicar que són models, i cobren una bona quantitat que els fotògrafs ajunten per poder-la fotografiar. Interessant.

El flea market de Harajuku és molt gran. I inclús anat ràpid, vam trigar gairebé tot el matí a recórrer els passadissos que formen els centenars de 'paradetes' (no són ni paradetes, tothom exposa el seu material al terra, muntanyes de roba, no hi ha cap mena d'estructura, ni tendal ni sostre ni res. La HyeKyong es va firar amb algunes peces de roba. Jo no vaig trobar res interessant a bon preu. Però vaig veure coses ben divertides.



Happy flea marketing
Els venedors acostumen a ser simpàtics i disposats a regatejar.
Em va molar la trena de colors d'aquesta noia.

Flea marketer



O. Tsubasa?
Em va fer gràcia veure aquest petit Oliver Atom (o Ozhora Tsubasa) 



Harajuku flea market 1
Molta gent i molta roba.


Adidas furrybear
 Kawaii. Sens dubte, aquestes coses només es poden veure per Japó... 



  

Després del mercadillo vam dinar i voltar una mica més per Harajuku. Aquesta vegada vam baixar cap a la zona més comercial, amb botigues i marques mundials.

H&M @ Harajuku


Harajuku creperie 
De postre ens vam premiar amb un crepe d'una gran creperia amb moltíssima varietat per escollir

La febre K-pop també arrassa per Japó. 
Anuncis-camions (amb música a tot volum) del grup After School. 


Kimonos @ Harajuku
No tot són noves tendències a Harajuku. També hi ha lloc pels tradicionals kimonos.


Ja a la tarda era hora d'acomiadar-nos de la Masayo i enfilar cap a Shinjuku. Al mostrador de la Odakyu Line vam comprar el Hakone Freepass (curiós, es diu free, però s'ha de pagar! -li diuen free perquè amb un sol ticket pots agafar tots els transports de la zona...ja veureu ja...-).

Des de l'estació de Shinjuku vam trigar gairebé dues hores fins a l'estació de Hakone-Yumoto. Allà vam canviar a un tren local per anar fins a l'estació de Tonosawa, on hi havia el Fukuzumiro, l'hotel-ryokan que havia reservat.

Quan vam a l'estació de Tonosawa ja podríem respirar un ambient màgic. Jo ja venia motivat perquè a l'estació de Yumoto vaig veure que venien caixes de mochis i altres dolços d'Evangelion i merchandising de Nerv! La mítica sèrie d'anime anomena Tokyo-3 al que en realitat és Hakone. Doneu un cop d'ull, fins i tot hi ha un combini Lawson tematitzat amb la sèrie!


Tonosawa station


A l'estació de Tonosawa només hi vam baixar nosaltres. Ja era fosc, eren les 8 o 9 del vespre. I no sabiem exactament cap on haviem d'anar. Tonosawa no és més que un carrer principal amb algunes cases i establiments. Alguns són ryokans, al qual vam entrar per equivocació mentre buscàvem el Fukuzumiro. Hi havia moments que em recordava algun poblet perdut pel pirineu aragonès. L'aigua del riu i la calma que s'hi respirava, amb totes les botigues tancades, i ningú pel carrer va fer que ens trobéssim molt còmodes passejant fins arribar al Fukuzumiro.

A l'arribar ens va a venir a rebre la Kazuko, l'okami del Fukuzumiro. Okami és la gerent d'un ryokan i s'ocupa d'esperar i rebre als hostes, mostrar-los les instal·lacions i acompanyar-los a l'habitació. La Kazuko era una dona d'uns 60 anys i parlava una mica d'anglès, i amb alguna paraula nostra en japonès ens vam entendre prou bé. Era molt amable i ens va explicar tot el funcionament de l'habitació (molt gran, amb terra de tatami, dos matalassos i mantes de sobra, calefacció, televisió,  portes corredisses, i un petit balcó amb vistes al jardí... ) i de l'onsen (bany d'aigües termals d'origen volcànic) . També ens va explicar una mica sobre el mapa quins eren els punts més interessants de l'excursió per Hakone, quan es trigava a veure cada cosa, etc. Com que ja era tard, no quedava gairebé ningú a l'onsen privat, així que el teníem tot per nosaltres. Després d'un bon bany durant una llarga estona, a l'habitació ens va entrar gana. La cuina ja havia tancat així que ens va tocar desplaçar-nos una estona en plena nit. A uns 10 minuts vam trobar un combini i vam comprar fideus, snacks i cervesa de la bona per anar bevent mentre planejàvem l'endemà. 



 
우리방 @ Fukuzumiro Ryokan

Looks @ Fukuzumiro


Aquell passeig nocturn va ser un dels millors moments del viatge. Recordo mirar al cel i veure milers d'estrelles, amb el so del riu de fons mentre caminàvem vora la carretera, sense ningú més. 

Un cop més a l'habitació vam relaxar-nos llegint la història del Fukuzumiro, i els poetes, artistes i samurais que s'hi havien hospedat molts anys enrera. 

L'endemà al matí tocava matinar i començar l'excursió...

-continuarà-







 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada