Ahir vaig acabar la cinquena i última temporada de A 2 metros bajo tierra (Six Feet Under). Portava molt de temps que la volia veure, i no ha estat fins aquest estiu que he pogut gaudir de llargues sessions de capítols seguits, emocionant-me amb les històries i les vivències de la familia Fisher i companyia. Finalment ahir vaig arribar al capítol final, la guinda d'aquesta obra, tal com mencionen en altres blogs, un final perfecte, que ja voldria qualsevol sèrie. La millor manera de tancar el cercle, d'una sèrie gens pretenciosa que ens acosta a la mort, la vida, els sentiments. No em costa gens reconèixer que em vaig fer un fart de plorar, sobretot amb els 6 minuts finals. I no han estat els únics moments amb els nervis a flor de pell. La sèrie té uns personatges i unes situacions totalment creïbles, quotidianes, i és fàcil sentir-se identificat. I quan ells pateixen, tu pateixes. No puc deixar de recomanar-la. És de les millors coses que han sortit de la televisió.
En total són 5 temporades d'uns 12-13 capítols (de 50 minuts), i he de destacar alguns grans capítols, sobretot els finals i inicis de temporada, que tot i no provocar grans cliffhangers, alguns m'han deixat bocabadat.
Si us interessa, podeu trobar fàcilment les 5 temporades, tant en pando com en torrent (i segurament en xarxes eMule...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada