2 de maig 2009

Algo se muere en el alma...

...quan una sèrie s'acaba.

I més si ho fa amb el cap ben alt, i un capítol final espectacular, emocionant, i digne d'estar a un museu de la història de la televisió (si algun dia n'existeix un) com Battlestar Galactica.
Tal com ho va fer el final de Six Feet Under (A dos metros bajo tierra), el final d'una sèrie deixa aquell regust agredolç. La història acaba, els personatges arriben al final del camí, i nosaltres els deixem de veure.
Ningú tenia clar com acabaria aquesta gran epopeia audiovisual entre la raça humana i la raça cylon, durant 4 temporades les vam veure de tots colors, i tot i tenir alguns moments baixos, la sèrie va arribar al final amb un alt nivell de qualitat tant a nivell tècnic com artístic. Els girs argumentals dels últims episodis van fer-la arribar a uns nivell mai vostos en televisió. Els fans, esperàvem l'últim capítol amb cert temor. Por per què la història no ens defraudés i aquell sentiment que és té als comiats, on sabem que no ens tornaren a veure, però és un moment que sempre arriba i l'hem de viure.
No vull esguerrar la trama a ningú, no penso dir cap spoiler ni explicar res que pugui afectar aquells que la veuen, o aquells que encara no l'han vist, i que no em cansaré de recomanar-los aquesta gran sèrie. A tothom a qui n'he parlat, intento no espantar-lo dient-li que és una sèrie ambientada en una flota espacial, però no és una serie de ciència ficció típica de l'espai, viatges interestel·lars, etc. És una sèrie sobre la raça humana. Sobre aquells costums, aquells sentiments o aquelles debilitats que ens fan a tots humans, i com entren en conflicte quan una altra raça sembla ser o voler ser tant humana com la nostra. Amor, guerra, religió, política, amistat, malaltia, traició, societat...tot té cabuda a BSG i finalment veiem com una flota espacial d'humans d'una època no sabem com de distant a la nostra, acaba per passar completament com si fóssin companys contemporanis.
Amb un visionat amb projector, digne d'aquesta sèrie (i la posterior farra) ens vam acomiadar d'un dels millors productes televisius que he vist mai.
Per aquells fanàtics, o no iniciats, la Cris de Children At your Feet ha elaborat un extens i interessant pas a pas de les 4 temporades de la sèrie i tots els seus extres i informació imprescindible.
Battlestar Galactica ha acabat, però ens queda el record, i algunes novetats en forma de spin-off anomenat Caprica, situat 50 anys abans de l'inici de la sèrie, i una pel·lícula (dirigida per Edward James Olmos, l'actor que dóna vida a William Adama) titulada The Plan que explica l'atac Cylon a les colònies des del punt de vista dels Cylons.
I per acabar, l'última cançó que sona a la sèrie (per cert, amb una boníssima banda sonora): All along the watchtower, versionada pel gran Jimmy Hendrix.

2 comentaris:

  1. Quan acabio amb la 5a temporada de Lost em posaré amb BSG! Els teus elogis fan ganes de veure-la!!!

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari!

    Doncs et queden unes dues setmanetes!

    No te'n penediràs, creu-me!

    Ja em diràs que et va semblant!

    ResponElimina