Provant Writely

Aquest post és una petita prova per comprovar l'efectivitat de Writely.

Writely és un servei de processador de textos online, efectiu i còmode. Permet obrir documents de word, guardar-los al nostre ordinador, i crec que es pot editar per diversos usuaris. Això si que és treball en grup. M'acabo de donar d'alta a aquest servei, està en fase beta i és gratuït, així que no espero gran cosa. Un aspecte interessant és que el document es pot enviar directament al teu bloc, com he fet jo amb aquest. Segons he llegit últimament, Writely ha estat comprar per Google, senyal que els peixos grossos d'aquest últim han vist futur en el tema. Realment a aquestes alçades qui necessita Windows i Office? El més interessant és que amplia les opcions de text de l'editor de Blogger (i de la majoria de serveis de blocs). Possiblement a partir d'ara escrigui directament amb Writely ja que té completa compatibilitat amb Blogger (només faltaria! tots 2 són propietat de Google!).

Etiquetes: writely, processador de textos online, google, blogger

Jack Sparrow segueix liant-la

Ja he vist Piratas del Caribe: El cofre del hombre muerto. Tenia moltes ganes de veure-la, la primera part "La maldición de La Perla Negra" em va deixar content. La recordo com una bona pel·lícula d'aventures, entretinguda i complint la seva funció. Potser jo tenia el llistó molt alt, però aquesta segona part em va deixar una mica indiferent.

M'encanta aquest maquillatge que porta el Johnny Depp

El film triga una bona estona arrancar i això que pràcticament no ha de presentar personatges nous. El malvat de torn he de reconeixer que m'encanta estèticament: Davy Jones, un pop humanoide, amb barba de tentacles i la seva tripulació mig humano-marina a bord del Holandés Errante. Les escenes d'acció estan ben aconseguides, molt entretingudes, però potser una mica massa comèdia. Una cosa és que hi hagi gags, que ja està bé. L'altra és que ridiculitzin als personatges, que se suposa que son temibles pirates sense escrúpols!

Bill Nighy, interpreta al pirata Davy Jones

Els productors van aprofitar per rodar aquesta i la tercera part d'una tirada, de manera que la pel·lícula acaba amb un ganxo interessant per arrancar la tercera part, que possiblement s'estreni l'any que ve.

Ara només queda esperar que es treballin un bon argument més interessant que aquesta segona part, i tanquin la saga d'una manera brillant. No m'extranyaria que acabéssin fent una sèrie per televisió. Veient la visió de negoci de Disney, es podria arribar a veure per la ABC una "Pirates of the Caribbean: The TV Series".

Etiquetes: piratas del caribe, cofre hombre muerto, johnny depp, jack sparrow, orlando bloom, keira knighley, bill nighy, davy jones, disney, abc, maquillatge, perla negra, holandes errante

Altra cop a casa

Després d'unes setmanes anant amunt i avall, algun cap de setmana fora, i passar força calor a Barcelona, he pogut gaudir d'uns dies de descans a Burgo: Un petitíssim poble del pirineu a pocs kilòmetres d'Esterri d'Àneu en plena Vall d'Àneu.

Gràcies al GPS (rebut, comprovat i instal·lat aquella mateixa setmana), anàvem amb la seguretat de no perdre'ns en el que seria un recorregut de gairebé 4 hores. El camí feia força pujada, i al cotxe li costava anant carregat com anava. Sense fer cap aturada, vam arribar a Burgo a cap a les vuit de la tarda, encara tocava un bon sol, i vam aprofitar per fer una volta de reconeixement pel poble.


Burgo és un poblet de 7 o 8 cases, on només hi ha 2 habitants que s'hi estiguin tot l'any. Les cases són de pedra, taulada de pissarra, i portes i finestres de fusta, en fi, com totes les cases típiques del pirineu. A la casa on ens estàvem hi feia força fred, és tot un luxe poder dormir amb sac, tapat amb manta i mitjons després de la calor de Barcelona.


Durant la setmana vam fer petites excursions als poblets del voltant: Unarre i Llavorre. També ens vam acostar a Esterri més d'un dia per comprar menjar, i aprofitar la Festa Major d'Esterri d'Àneu: Fira, concerts, mercat, talladors de troncs i balls típics com l'Esquerrana (un ball tradicional creat a petició d'un Compte del Pallars que tenia una filla manca de braç dret).


Les vistes de la Vall d'Àneu des de Burgo són espectaculars, vam poder veure els focs artificials des d'un prat que quedava ben lluny d'on s'estaven llençant. Algun dia hi va haver boira baixa, i fins i tot va arribar a ploure una mica de tormenta, la qual cosa ens va obligar a quedar-nos a casa fent unes partides wifi ad hoc amb les PSP, o veient capítols de South Park. Si feia bon dia però ens feia mandra fer excursió, ens quedàvem al paller jugant a ping-pong, esport que feia anys que no practicava, i m'ha encantat tornar a agafar la pala.

El cap de setmana es presentava mogut, vam reservar una baixada de ràfting des de Llavorsí fins a Rialp (14 kilòmetres), i un descens de barranc (el barranc de Berròs, de nivell d'iniciació, però divertidíssim).

El Ràfting va estar prou bé, tot i que no baixava abundant aigua, els acords entre les empreses d'esports d'aventura i els ajuntaments (o qui sigui) permeten obrir la presa i deixar anar més aigua quan es fan activitats d'aquest tipus, cosa que ens va anar molt bé. Una baixada tranquila, amb alguns moments emocionants, i una aturada crítica en una roca on vam estar fent contrapès a proa una bona estona per sortir-ne van ser els punts forts del dia.


El diumenge vam anar al barranc de Berròs, gràcies a un divertit i simpàtic monitor, l'Edu, ens ho vam passar de luxe. Cal dir que érem un grup de sispersones , i això ens permetia uns luxes que no es poden donar en grups més nombrosos com els de quinze que són els habituals. Una baixada amb passamans, rapels, tobogans i un salt final de propina de 4 metres van ser els moments estel·lars del matí. A la tarda, fer maletes i cap a Barcelona altra vegada!

Si m'inspiro potser escric una mica més sobre aquestes vacances, però ara estic cansat (encara tinhc agulletes al cul de fer ràfting). Ara a Barcelona toca començar a agafar les rutines per encarar un nou curs i estudiar per treure'm de sobre un parell d'assignatures. Mentrestant, aquesta setmana és la Festa Major de Sants, m'hi deixaré caure...

Etiquetes: Burgo, Pirineu, Vall Àneu, Pallars, Berròs, Llavorre, Esterri, Unarre, Llavors, Rialp, rafting, descens barranc, barranquisme, vacances, psp, south park, festa major, gps, Barcelona,

Tancat per vacances

Holiday

Etiquetes: tancat vacances holiday agost

Música que alegra el dia

Antònia Font - Wa Yeah!

Per no perdre's

La setmana passada vaig adquirir amb punts Vodafone un Nokia 6630. Un model que no és que sigui de recent aparició al mercat, però les seves característiques el mantenen com dels mòbils més interessants del mercat. Primer de tot, perquè és un 'smartphone', és a dir un telèfon amb sistema operatiu Symbian on li podem instalar un munt d'aplicacions i fer-lo el més semblant a un ordinador de butxaca. L'objectiu d'obtenir aquest mòbil era convertir-lo en un dispositiu GPS.

Mòbil, cable USB, lector de tarjes, i tarja rsMMC de 128 MB.

La solució surt força més econòmica que els pack GPS 'tot en un', i tot i que la pantalla del mòbil no es pot comparar amb les pantalles dels GPS 'tot en un', fa la seva funció. Per aconseguir això, vaig estar buscant com fer la comunicació del mòbil amb l'antena GPS.

Després de molt buscar, vaig optar per demanar ajuda a NeiL, un crack de la informàtica i les telecos que molt amablement em va aconsellar i indicar com ho havia fet ell. Dit i fet, vaig encarregar el mateix pack de receptor GPS bluetooth (un Woxter-Fortuna -un dels millors fabricants chipsets GPS-) i una tarja de memòria rsMMC de 512 per a que hi càpiga el navegador i els mapes sense problemes. El següent pas va ser instal·lar el software TomTom Mobile i els mapes de la Península Ibèrica. Després d'uns passos de configuració, ja puc dir que està tot correctament instal·lat.

Receptor GPS

La comunicació es fa per Bluetooth sense cap mena de problema, l'autonomia del GPS és de 8 hores, tot i que amb el pack l'acompanyen els carregadors corresponents per cotxe i per casa. Apart també hi ha una funda, i una corretja per penjar-lo, un bon detall.

Ara ja no hi ha manera de perdre's a la carretera!

Etiquetes: nokia 6630, gps, bluetooth, woxter, fortuna, rsMMC, TomTom Mobile

Millorant la 'navegabilitat'

És possible que m'acabi de treure de la màniga el terme aquest de 'navegabilitat', però segur que enteneu a què em refereixo. Sovint parlem de 'jugabilitat' quan un videojoc és de fàcil aprenentatge, ofereix certa adicció, i no ens cansa amb quatre partides. Doncs amb el cas d'Internet, els navegadors han de tenir una característica important: Aconseguir que poguem navegar de manera senzilla, sense entrebancs i arribant a allò que volem fer sense haver de ser uns cracks de la informàtica. Ja fa temps que tenim alternatives a l'internet Explorer. Opcions com Firefox o Opera deixen el llistó força alt i milloren contínuament gràcies a les extensions que van apareixen.

Flock és una opció més. Fa mesos que el tinc, però encara no m'havia posat a mirar-m'el. Després de veure les poques millores que incorporava la versió alpha del Firefox 2 (altrament anomenat Bon Echo), utilitzar Flock va ser com redescobrir la navegació. No cal dir que es poden importar els favorits, marcadors etc. d'altres navegadors. Les millores són enfocades directament cap a l'estalvi de temps i 'navegabilitat' pel món web. Apart de suportar la majoria d'extensions de Firefox, opcions de motors de recerca, marcadors, lectors rss, opcions de bloquejador de finestres emergents etc...Flock incorpora un editor de posts (que estic utilitzant per escriure aquest article), un Flickr! Uploadr (per pujar fotos a Flickr!), i interessants extensions com la barra Skype, un 'DownloadThemAll' per descarregar d'una tirada el contingut d'una o vàries pàgines, o el restaurador de sessions (podem guardar les pestanyes obertes, i recuperar-les quan ens sembli).

Si teniu Mac OS X (en Windows no l'he provat, però si funciona igual que en mac, és ideal) no dubteu en descarregar-lo i donar-li una oportunitat, no us decepcionarà!

P.D: El format d'aquest post no és igual que la resta, ja que l'editor de posts té unes eines 'estandard' i no inclou totes les opcions típiques de Blogger amb les quals compto normalment.

technorati tags:flock, navegador, browser, mac, os, x

Blogged with Flock

Còpia descarada?

Fa uns dies estava veient la MTV, quan un so familiar em va cridar l'atenció. S'estava emetent el videoclip del primer single 'Stop! Olvídame' de l'últim disc de Tiziano Ferro i jo estava escoltantant una altra cançó de fons. He buscat i consultat, però no he trobat cap lligam que no em faci pensar que 'Stop! Olvídame' de Tiziano Ferro és una còpia de 'One Word' de Kelly Osbourne.

Ni el productor del disc d'ell, ni la productora del disc d'ella tenen res a veure, així que crec que el Tiziano ha copiat descaradament a la Kelly Osbourne.

Jutgeu vosaltres mateixos:





Però això no és tot, el 'One Word' de la Kelly és alhora un plagi de 'Fade To Grey' de Visage:



Personalment, em quedo amb la versió de la Kelly (i recomano el seu disc Sleeping in the nothing)


Etiquetes: tiziano ferro, stop olvidame, one word, kelly osbourne, copia, plagi , fade to grey, vintage, sleeping in the nothing

Mecano, noves versions

No sóc gaire amant de la música espanyola en general, però sí que hi ha alguns grups els quals considero molt agradables d'escoltar, entre ells Mecano. Suposo que em vaig acostumar a escoltar els discs 'Aidalai' i 'Descanso Dominical' quan els posava la meva germana.

Passada una mica la 'febre Mecano' després del musical 'Hoy no me puedo levantar', al qual m'hagués encantat assistir-hi, l'Ana Torroja publica el disc 'Me cuesta tanto olvidarte' que inclou un sèrie de versions força diferents de les cançons originals del grup. Diguem que ha "actualitzat" els temes per a que sonin més d'avui dia, i no tinguin un aire tan retro (tot i que a mi m'encanta el so de les 'antigues'), i ja de pas, fer uns calers amb les remescles discotequeres que possiblement vagin apareixent.



El llançament disc no seria motiu de menció en aquest blog si no fós perquè va acompanyat del 'Tour La Fuerza Del Destino'. Com que sóc home d'anar a concerts, ja vaig comprar les entrades el mateix dia que van sortir a la venda, ara ja fa més d'un mes. Si tot va bé, el dia 7 de setembre estaré al Palau Sant Jordi gaudint d'un bon espectacle de versions de Mecano (tot i que sense els germans Nacho i Jose María Cano, i l'endemà tindreu aquí algun article.


powered by ODEO
Ana Torroja - Aire'06

Etiquetes: Mecano Ana Torroja Me cuesta tanto olvidarme Tour La Fuerza Del Destino Hoy no me puedo levantar

S'acaben temporades

Ja he vist l'últim capítol de la segona temporada de 'Mujeres Desesperadas'. Curiosament les emissions de capítols dobles a TVE han acabat avançant les emissions de FOX. Una vergonya pel canal de pagament, i un cop fort contra el seu eslògan 'primero en FOX'. Però bé, el que importa és la sèrie.

Aquesta segona temporada començava força misteriosa, i ha anat per camins diversos. Com sempre, la Gabrielle i la Lynette protagonitzen les escenes més gracioses, almenys des del meu punt de vista, ja que la Susan la trobo ridícula i cada vegada em fa menys gràcia. La Bree ha tingut una temporada molt dura, i diguem que les seves situacions no fan presisament gràcia. El personatge de la Eddie Britt ha agafat força protagonisme, i m'agrada perquè és el toc groller i desvergonyit que li faltava a la sèrie. La trama dels Applewhite trobo que era poc tema com per estirar-lo una temporada sencera, i l'han volgut fer arribar fins a l'últim capítol. El més interessant d'aquest últim episodi doble és com acaba presentant els canvis que podrem veure a la tercera temporada (estrena prevista pel 24 de setembre a EEUU): La nova aventura dels Scavo, el difícil retrobament Susan-Mike, el possible nou afer amorós de la Bree, o el nou Zack.

Crec que no esperaré a que estrenin la sèrie a Espanya (ja sigui Fox o TVE), aquesta vegada faré l'esforç i la veure en versió original al ritme d'EEUU, total, amb Lost, Prison Break, My Name Is Earl, i IT Crowd, no m'ha fet res llegir subtítols. Així que no us estranyeu si a partir d'ara l'anomeno Desperate Housewives.

Etiquetes: mujeres desesperadas desperate housewives

Emocions a la Campus Party'06

Aquest vídeo d'un viciat de Counter-Strike reflexa molt bé l'ambient que es viu a la Campus Party de València. No és que hi hagi estat, però és una cosa que tinc pendent, potser algun any m'animo i hi vaig.

Em recorda vells temps quan quedava amb la colla i feia llargues partides LAN de Counter-Strike i Unreal Tournament.



Etiquetes: Campus Party Counter Strike LAN Unreal Tournament

Via: Ecetia

Cap de setmana naturista

Aquest passat cap de setmana he aprofitat per anar al poble naturista El Fonoll. Un lloc perdut entre muntanyes, amb un clima molt més agradable que el forn en què s'està convertint Barcelona aquests dies. Al Fonoll s'hi practica el nudisme quan el temps ho permet, és a dir gairebé sempre excepte a l'hivern i part de tardor i primavera. Hi ha diverses activitats per fer individualment o en grup: diversos esports com voleibol, tir amb arc, excursions amb bicicleta..., piscina, banys de fang, solàrium. El menjar que es pot degustar és molt saludable pel cos, ja que els àpats consten d'un bufet lliure vegetarià, o també es pot recórrer a la botiga de menjar biològic si es desitja cuinar a casa. Tots els diumenge es preparara entre tots una paella vegetariana, i normalment és el dia que més gent es reuneix al poble. Aquest diumenge érem més de 50 persones.

El poble ha canviat força des de l'últim cop que hi vaig estar. Novetats com un bar-centre social, amb taules i jocs i l'exposició del material del concurs de fotografia naturista-naturalisma i poesia. Més cases que aviat estaràn reconstruides per ser habitades. I un gran alberg destinat a l'allotjament de grups.

És molt recomanable estar-s'hi uns dies. He tornat amb les piles carregades, la pell més bruna, més prim i una mica enganxat al joc de les dames xineses.

Si voleu més informació, aquí hi ha un bon reportatge d'El Fonoll.

Etiquetes: El Fonoll poble naturista nudisme

Amunt i avall

Han passat uns dies des de l'ultim article... No és que hagi estat enfeinat, ni molt ocupat. De fet, m'estic pegant unes vacances d'allò més gosses. El cap de setmana d'aniversari a Cunit amb la colla, i dilluns i dimarts a la Costa Brava de visita a la família.

Arribo a Barcelona i veig que no canvia res, segueix fent la mateixa calor insuportable. Sembla que no va saltar prou gent per aturar el canvi climàtic.

Avui he reigut força veient l'APM (Alguna Pregunta Més?), uns dels pocs programes que em fan deixar anar unes quantes rialles seguides. "Ho haveu vist! La mare que els va parir!" (si algú localitza el vídeo del 'ho haveu vist' que m'ho faci saber!!)

Etiquetes: vacances Barcelona calor APM

Demà tothom a saltar!

Fa unes setmanes vaig escriure sobre el World Jump Day. Una iniciativa que promou que una gran quantitat de persones saltin en un moment precís per canviar una mica l'orbita de la Terra i així evitar o retardar l'accelerat canvi climàtic que estem patint.

Important: la cita és demà dia 20. Per tots aquells que vivim en l'horari peninsular, el moment exacte és a les 12:39:13.

Així que busqueu un terreny sòlid i salteu! I que saltin els del vostre voltant!

Etiquetes: World Jump Day orbita Terra escalfament global

Enganxat a...Prison Break

Feia temps que volia veure una sèrie de la qual n'he sentit a parlar molt i la crítica la deixa bastant bé: Prison Break.

Havia llegit que era una sèrie força geek i que acostumava a agradar als seguidors de Lost. Vaig estar un temps buscant-la fins que vaig trobar la 1a temporada sencera en versió original subtitulada.

La sèrie va d'un home que té el seu germà a la presó condemnat a mort per un crim que no ha comès. Amb tot un pla ideat per treure'l, ingressa a la mateixa presó on vol dur a terme el seu pla per treure el germà i provar la seva innocència.

Havent vist els primers 9 capítols, i enganxat d'una manera com quan veia Lost, us recomano que la veieu.

Està previst que es comenci a emetre al setembre a LaSexta amb el nom de 'La Fuga'.

Per cert, parlant de Lost, he trobat un blog que segueix dia a dia totes les novetats que es van descobrint de la Lost Experience.

Etiquetes: Prison Break Lost The Lost Experience LaSexta

West End Girls, versionant Pet Shop Boys

Fa uns dies m'he topat amb aquest duet de Suècia anomenat West End Girls, no és coincidència que es diguin igual que el títol de la cançó dels Pet Shop Boys. La Isabelle i la Rosanna són unes joves sueques que es dediquen a versionar èxits de Neil Tennant i Chris Lowe, han assolit un ràpid èxit al seu país i a la resta d'Europa amb els seus primers singles: West End Girls, Domino Dancing i Suburbia.

Si us agraden els PSB us agradarà aquest disc. És més, per primer cop en aquest blog us deixaré l'enllaç per descarregar-vos el .pando: http://www.megaupload.com/?d=S3ZD4IV4

I aquí teniu algunes fotos oficials.

West End Girls - Goes Petshopping

1. I'm Not Scared
2. Domino Dancing
3. Suburbia
4. Rent
5. Shopping
6. You Only Tell Me You Love Me When You're Drunk
7. West End Girls
8. Being Boring
9. Love Comes Quickly
10. It's A Sin
11. Jealousy

Etiquetes: West End Girls Pet Shop Boys Goes Petshopping

Röyksopp - Beautiful day without you

Sembla que Röyksopp mantenen el seu disc The Understanding força bé. Aquí arriba el seu quart single: 'Beautiful day without you'.




Etiquetes: Röyksopp beautiful day without you The understanding

La presentadora de LaSexta tenia Jet-Lag

Ara resulta que no ha estat acomiadada, o almenys això és el que ha declarat recentment després de veure els vídeos seus que corren per internet. La noia també treballa d'hostessa de vol, i aquell dia havia arribat de Mèxic sense descansar. La productora holandes 3 Circles Media no li ha comunicat el seu acomiadament, seguirà en plantilla a l'agost.

Més informació a 20minutos

Etiquetes: presentadora borratxa jet-lag LaSexta 3 Circles Media

PopArb'06

La setmana passada em van trucar del ritmes.cat dient-me que havia sigut un dels guanyadors del concurs on es sortejaven un abonament doble al PopArb i dues nits d'hotel i un sopar a Arbúcies. La cosa em feia força il·lusió, no sóc gaire fan del tipus de música que es presentava al festival, però això de l'hotel era ben llaminer.

Divendres vam sortir de Barcelona a primera hora de la tarda. Per la carretera tot bé, no ens vam perdre gaire, i vam arribar més aviat del que ens pensàvem, volíem assistir al taller de DJ a càrrec de Guillamino. Un cop a Arbúcies, tal com m'havien indicat per telèfon, ens vam anar a identificar com a guanyadors a la caseta d'informació del festival. Quina sorpresa ens vam emportar quan ens van dir que el meu nom no figurava enlloc, que els 2 guanyadors ja havien estat avisats i cap d'ells era jo. Bona part del personal de l'organització, i la gent del Loops! no s'explicaven què podia haver passat. Un malentès per part del personal que porta el tema dels concursos, això va ser. Després d'un relatiu patiment per saber si tindriem o no 'premi' d'hotel (el braçalet-passi del festival ja el portavem posat), em va trucar la responsable: "Us he aconseguit lloc en un hostal, no és gaire nou, està per renovar, però és molt cèntric i ho tindreu tot molt aprop". Bé, sí, això de cèntric no era mentida, però que no era gaire nou...Allò era un 'cuchitril'! Quina pena d'habitació! Paper a les parets que es queia a trossos, un llit que grinyolava per tots costats, una porta que no tancava gens bé, i un bany compartit més brut i més deixat que el d'una estació de servei...

Després d'instal·lar-nos a la suite vam poder oblidar-nos una mica de la putada tot provant de quadrar alguns temes amb els plats del taller de DJ. En Pau Guillamet molt amablement ens va explicar les quatre coses bàsiques per començar a punxar, la cosa va anar bé, fins que van arribar la quitxalla i fan formar una cua per anar fent scratching. Veient el que hi havia, vam plegar veles i vam anar al restaurant on teniem taula reservada i un bon menú pagat.

En/Doll: Guillamino+Pedrals en acció

Quan vam arribar a Can Cassó, la principal zona de concerts amb 2 escenaris que anaven commutant actuacions, ja havia començat Le Petit Ramon. Un grup que portava força canya i va animar ràpid l'ambient. Tot seguit va ser el torn de Guillamino+Pedrals presentant el seu projecte de poesia amb ritmes En/Doll. Em va agradar força, realment va ser una actuació molt original i la vaig gaudir bocabadat.

Típica indumentària Pla

L'Albert Pla era un dels noms importants d'aquella nit, va tocar acompanyat de Diego Cortés, i Judith Farrés entre d'altres. No havia vist mai una actuació de l'Albert Pla, i haig de dir que em va agradar força, es nota que l'home té una llarga carrera sobre els escenaris, i encara n'hi queda. Després de la calma i les palmes del pla, va ser l'hora de la ballaruca: The Pinker Tones van començar amb força i van fer moure ràpidament la major part dels assistents a davant de l'escenari. Temes molt ballables i la indumentària que llueixen, fan de The Pinker Tones un grup a tenir en compte amb el seu espectacular directe. A mitja actuació vam abandonar per culpa del cansament de treballar acumulat durant la setmana.

The Pinker Tones, es treballen la seva imatge

L'endemà al matí va ser per descansar, diversos DJ's van anar punxant tranquils i ambientals temes ideals per la zona on ens trobàvem: la piscina municipal. Moltes hores de sol, calor, banys i veure cares conegudes del propi festival va ser el que va omplir la tarda de dissabte.


La primera actuació que vam veure aquell vespre va ser la dels 'Guerrilla Sound', un arriscat projecte musical d'electrònica dels Teatre de Guerrilla que em va agradar força. Es van poder sentir cançons en català, castellà, anglès i fins i tot un tema en francès dedicat a Belletti i el seu gol de la Champions.

Guerrilla Sound, em va agradar!

La veritat es que el no fer res a la piscina ens va deixar ben cansats, i vam desconectar força dels concerts, vam durar unes cançons de l'Adrià Puntí abans de tornar a dormir a l'hostal de mala mort.

Adrià Puntí donant-ho tot

Diumenge al matí, l'objectiu era abandonar l'hostal el més aviat possible i dirigir-nos a Vendelpl...a Breda, per admirar la seva llarga tradició ceramista i fer alguna foto de localitzacions de la sèrie. Tot seguit per rematar el cap de setmana vam anar a dinar al recomanable Fussimanya, prop de Vic. Un cap de setmana que es podria resumir amb la frase típica de "a caballo regalado no le mires el dentado".

Almenys la vista era bona

Etiquetes: PopArb Arbúcies Breda Guillamino Albert Pla The Pinker Tones Adrià Puntí Vic Fussimanya hostal

Acomiadada per borratxa

Fa cosa d'una setmana vaig parlar d'un nou personatge televisiu, es tractava de 'La borratxa de LaSexta'. Bé, doncs s'han acabat els seus dies a la cadena. La presentadora en qüestió es deia Diana Alonso, i treballava per a la productora holandesa 3 Circles Media, la qual produeix el programa JuegoTV i l'emet directament des d'Holanda. Després de veure la ràpida difusió dels vídeos de la presentadora en acció, LaSexta es va posar en contacte amb la productora per solicitar l'acomiadament de la noia.

Sembla que el poder de la xarxa es fa notar, potser si no hagués aparegut cap vídeo en cap blog, la noia hauria continuat amb la seva feina, i els de LaSexta ni se n'haurien adonat.

Etiquetes: borratxa LaSexta juegotv Diana Alonso 3 Circles Media

CollecTic, un nou joc de la scene de PSP

Si hi ha alguna consola que ha explota les seves possibilitats més enllà del que ens podíem esperar, aquesta és la PSP. Amb l'allau de programari casolà, emulacions, carregadors d'isos i tot el que es pot trobar per internet, m'ha cridat l'atenció un joc anomenat CollecTic. Es tracta de buscar xarxes wifi i guardar-les, quedant emmagatzemades en pantalla amb una certa forma, color, tamany i un sò característic. La gràcia és trobar el màxim nombre de xarxes, i al quedar classificades a la PSP combinar-les en una mena de puzzle. No és que sigui pura diversió, però és ben original i aprofita la capacitat wifi de la PSP.

De moment el joc encara no es pot baixar (està previst el seu llançament a l'agost, ja que l'autor ha d'arreglar alguns bugs, un arxiu d'ajuda, i provar que funcioni amb versions de firmware superiors a la 1.5 de PSP) però podeu descobrir més informació a la seva pàgina web.

Via: VidaExtra
Etiquetes: PSP CollecTic wifi scene

EL treballar m'impedeix escriure

Porto dos dies treballant tot el dia, i quan arribo a casa només tinc ganes de dormir. Dimecres vaig estar tot el dia, i ahir vaig entrar a les 10 del matí i he arribat a casa a les 8. La qüestió és que com a mínim tinc feina i això vol dir diners, però no penso dir que sí a tots els dies que em proposin.

Per descansar una mica i gaudir de bon ambient, m'en vaig al PopArb. Entrada i hotel pagat gràcies a ritmes.cat. Així sí que es gaudeix d'un festival!

Quan torni explicaré de què va el festival, ja que a mi em té intrigat com deuen sonar la majoria de grups que hi toquen.

Etiquetes: poparb Arbúcies festival pop ritmes.cat

Fi d'una aventura

L'altre dia comentava que ja he acabat exàmens (desgraciadament no tots han anat com esperava, i m'hauré de treballar un parell d'assignatures per setembre), doncs avui també ha acabat una altra cosa. Als inicis d'aquest blog vaig tenir un petit accident, on un taxi se'm va llençar a sobre. Afortunadament ja estic del tot recuperat, denúncia resolta, recompensa entregada, i cas tancat.

Realment la justícia és lenta, han estat 4 mesos de paperassa, visites al metge, trucades amb l'advocat...ja ho diuen ja, 'las cosas de palacio van despacio'.

Abogado!!

Etiquetes: examen accident justicia advocat

Nou personatge: 'La borratxa de LaSexta'

Al·lucinant és la paraula que se m'acut al veure 'els fitxatges' de LaSexta.
Aquesta 'presentadora' ja ha estat batejada com 'La borracha de LaSexta', veient la seva habilitat per comunicar-se (presentar un programa d'aquests no ha de ser gens fàcil) i la seva parla lleugerament afectada, un no sap què pensar.



Etiquetes: presentadora borratxa laSexta

Per fi he acabat exàmens!!

Doncs si amics! Avui és el primer dia que estic lliure de pressions i tensions acadèmiques. Els examens han anat força bé, encara em falten saber algunes notes, que són les que més em fan dubtar...Només espero que surti tot bé i no hagi de tornar a la facultat fins a l'octubre. I si va malament, doncs em tocarà estudiar pel setembre.

Ja estic de vacances!!!


Etiquetes: examens

Ja el tenim aquí! Trailer d'Spiderman 3

Quan encara falta gairebé un any per a que s'estreni, podem gaudir d'algunes imatges força reveladores.

Aquesta saga m'encanta!!



Etiquetes: Spiderman 3

El 20 de juliol tothom a saltar!

El proper dia 20 de juliol ha estat assignat com el Dia Mundial del Salt, o World Jump Day. Des d'aquesta web es promou l'acte amb l'objectiu de fer canviar l'òrbita de la Terra i així frenar l'escalfament global, i ampliar les hores de Sol.

A les 12:39:13 del dia 20 de juliol, salteu! Intenteu buscar una superfície dura, a l'asfalt del carrer ja va bé.

No dubteu en inscriure-us i escampar-ho per tot arreu!

Etiquetes: World Jump Day Dia Mundial del Salt òrbita escalfament global

Loco Roco

Tot i estar d'examens, he pogut gaudir d'un cap de setmana força entretingut, amb revetlla de Sant Joan inclosa. Un dels passatemps que més hores m'ha distret ha estat un joc anomenat Loco Roco, per la PSP.

Feia temps que esperava aquest joc, havia llegit que era l'última moda friki de Japó, i d'això els japonesos en saben molt. El joc és força simple, hem de fer avançar unes criatures d'origen força extrany a través de diversos nivells i aconseguint una sèrie d'objectes, fins aquí res de nou. L'originalitat del joc és que no controlem als animalet en qüestió, sinó que la manera de fer-lo avançar és inclinant el terra per on aquest es mou. L'adicció radica en la simplicitat, l'originalitat, i la simpatia que desprenen els gràfics i les músiques del joc.

Recentment publicada la seva versió europea, de ben segur que el seu èxti farà augmentar les vendes de PSP. Si teniu l'oportunitat no deixeu de provar-lo!

Compte! Aquest vídeo conté 'spoilers'.


Etiquetes: Loco Roco PSP

Possible àngel caigut

Extranya criatura trobada en un bosc prop de Campdeva.

Fatboy Slim publica un grans èxits

Per celebrar els seus 10 anys 'triunfant' en el món de la música de ball, l'inventor del big-beat Norman Cook (en realitat es diu Quentin Leo Cook), o més conegut com Fatboy Slim edita un recopilatori amb 2 temes inèdits: The Greatist Hits - Why Try Harder.

Fatboy Slim no es caracteritza per cantar, o ser lletrista. La seva música és un batibull de samplers que agafen un ritme molt marcat i que invita a ballar aquell qui l'escolta. No és que sigui un geni creador d'un estil (és un dels 'inventors' del big-beat juntament amb The Prodigy i The Chemical Brothers), ni un productor brillant, simplement és un DJ que sap donar allò que la gent vol, i es nota que s'ho passa bé treballant. Per això les seves sessions són autèntiques festes. Damunt dels escenaris es converteix en un showman que es salta les normes, tot sigui per fer vibrar al públic, punxa els temes molt ben seleccionats i hi afegeix samplers que queden d'allò més bé. És humà i s'equivoca, ho vaig poder comprovar a Lisboa en la seva actuació al Super Bock Super Rock 2004, on per cada errada que cometia (que va ser més d'una) es feia perdonar davant del públic suavitzant-ho amb un tema d'èxit popular.

El nou disc inclou temes clau de l'artista, però deixa de banda alguns clàssics com 'Fatboy Slim is fucking in heaven' o 'Ya mama'.

Mireu-lo com disfruta el tio!

Aviat visitarà Barcelona pel Summercase Festival. Esperem que demostri una vegada més el seu talent davant dels plats i converteixi la seva sessió en una festa de les seves.

Fatboy Slim - The Greatest Hits - Why Try Harder

1. Rockafeller Skank
2. Praise You
3. Brimful of Asha - Cornershop (Norman Cook remix)
4. Weapon of Choice
5. Gangster Trippin’
6. I See You Baby - Groove Armada (Fatboy Slim remix)
7. Wonderful Night
8. Right Here, Right Now
9. Going Out Of My Head
10. Sunset (Bird of Prey)
11. Everybody Loves a Carnival
12. Don't Let The Man Get You Down
13. Demons
14. Sho Nuff
15. Slash Dot Dash
16. Santa Cruz
17. Champion Sound (inèdit)
18. That Old Pair of Jeans (inèdit)

BONUS DVD
1. Weapon Of Choice
2. Praise You
3. Ya Mama
4. Wonderful Night
5. Right Here Right Now
6. Joker
7. Rockafeller Skank
8. Going Out Of My Head
9. Gangster Trippin'
10. Santa Cruz

Etiquetes: Fatboy Slim, Norman Cook, Greatest hits, Why Try Harder, big-beat, Summercase, festa.

Reinventant l'escriptori

A FayerWayer he vist aquest vídeo. Comenten que ja fa temps que utilitzem el mateix tipus d'interfície per interactuar amb l'ordinador. Sempre serà així? Esperem que no! La película Minority Report mostra una possible forma de comunicar-se amb el sistema operatiu, però aquesta gent de BumpTop en tenen una d'interessant.

Tot i que és molt vistós i bonic de veure, personalment crec que no és el que necessitem, tot això de veure els arxius escampats...més que ajudar complica la feina. De totes formes, és interessant saber que hi ha gent que s'està trencant el cap per poder-nos donar una comoditat que al futur serà el pa de cada dia.




Etiquetes: escriptori, interfície, Minority Report, BumpTop

Tirant de youtube...

Estic d'exàmens i no tinc gaire temps ni ganes d'escriure. La setmana que ve ja hauré acabat i prometo escriure uns articles molt refrescants i interessants.

Mentrestant us deixo amb una de les millors actuacions del Rei del Pop, Michael Jackson.






Ho sé, fa playback i és intolerable, però oi que mola com es mou?

Sudoku Combat

Feia temps que esperava una cosa així. A la web de Sudoku Combat podem competir contra usuaris que estan en aquell mateix moment en la mateixa pàgina. Hi ha 4 nivells de dificultat Sudokus. També hi ha la opció de 'quedar' amb algú a qui li hem de passar un link que ens dóna la pàgina.

Un petit tauler ens mostra l'evolució de la partida del nostre contrincant, marcant les caselles que ell ja va omplint. També hi ha un petit xat per saludar-se i comentar la partida...

A competir!!

Etiquetes: sudoku combat

Recordant...Status - Break the silence

Aquí va un tema de principis dels noranta. 'Un temazo remember' que dirien alguns. Avui dia és tot un clàssic de la musica makina del país. Recordo que formava part del primer 'Ibiza Mix', un dels centenars de discs que va editar el segell Max Mix amb els temes d'actualitat remesclats i on la tota la cara A del primer cassette era un megamix de tots els temes de l'àlbum.

Star Wars, the saga begins

Boníssim i curradíssim vídeo!

Video Get Together de Madonna

El tercer single del Confessions on a Dance Floor és Get Together. Madonna no ha rodat cap escena del vídeo, totes les imatges són extretes del concert promocional del disc al Club Koko de Londres. No està gens malamentel treball d'edició i animació, tot i que ara, estant de gira, podria haver fet un vídeo amb imatges del concert.



Etiquetes: Madonna, Get Together, Confessions on a dance floor, Koko.

Enganxat a...The Wire (2a temporada)

Amb la dèria de 'Lost' i 'Mujeres Desesperadas', em va agafar per començar a veure sèries que em semblava que podien estar bé. Em mirava capítols d''Anatomia de Grey', 'A dos metros bajo tierra', 'My name is Earl'. Però la que més em va enganxar va ser 'The Wire: Bajo Escucha': Una producció de l'HBO, sobre la policia de Baltimore i una xarxa de narcotraficants on es demostra que els bons no són tan bons, ni els dolents fan el mal perquè sí.La sèrie pot presumir d'un realisme mai vist, el ritme narratiu és excel·lent, i la trama és d'allò més interessant.

A EEUU ja van per la quarta temporada, però aquí, a la Fox, tot just s'ha estrenat la segona, i després d'una llarga espera (el passat dissabte es va emetre el segon capítol). Sembla que la sèrie no acaba d'incidir prou en el públic, però la crítica n'està encantada.

No vull explicar res de l'argument per aquells que volgueu veure-la no espatllar-vos l'element sorpresa. Només dir-vos que tingueu paciència durant els primers capítols, ja que al principi costa una mica d'enganxar-se a la trama i despertar l'interès, però després un se sent satisfet de seguir capítol a capítol la intrigant trama. Els capítols duren una gairebé una hora cadascun, així que reserveu-vos el temps necessari per dedicar-li la màxima atenció. Els actors no són gaire coneguts, si més no, alguna cara us sonarà, però no hi ha cap estrella televisiva de manera que us serà fàcilment creïble la seva interpretació.

Més informació a mundoplus.tv
On trobar-la? A l'emule i en bittorrent.

Etiquetes: The Wire, HBO.

Hamaka'06

L'any passat vaig tenir l'oportunitat d'anar a la primera edició d'aquesta festa pel medi ambient i la sostenibilitat, 'una invitació a un viure millor' com diu l'organització.

Aquest segon any de l'Hamaka es confirma com una cita interessant del mes de juny, on es poden anar a passar unes hores amb els amics o la família, relaxar-se, estirar-se a les hamakes escampades per tota la zona, veure exposicions diverses, escoltar música en directe i experimentar sensacions gràcies als àngels del jardí.

He trobat a faltar algunes de les paradetes de l'any passat on es venia roba i complements de l'estil del festival. El menjar i la beguda han millorat considerablement, tot i que segueixo pensant que es podria augmentar l'oferta i la varietat.

Etiquetes: hamaka

24è Saló del Còmic

Divendres a la tarda vaig poder anar al Saló del Còmic. Feia uns quants anys que no hi anava, i aquest any em va venir de gust veure com estava el panorama de la vinyeta. Per sort, Montjuic em queda més a prop que l'Estació de França, i no em va fer mandra anar-hi.

Com sempre, a l'entrar el primer stand que hi ha és el de Planeta Agostini Comics, on em vaig poder comprar el manga més recent de l'autor del qual col·lecciono tot el que es publica aquí: Neko Majin, d'Akira Toriyama. Apart, al mateix stand hi havia un espai on els visitants es podien fotografiar amb V (de Vendetta) i Superman.


Apart dels típics stands, em vaig passejar detingudament per totes les exposicions, cosa que en els anteriors anys només hi feia un cop d'ull (coses de l'edat).

Mentre em mirava novetats i voltava per allà, vaig escoltar per megafonia l'anunci de la presentació de la revista BF, a càrrec d'Andreu Buenafuente, Jordi Évole (follonero), i Oscar Nebreda. Ràpidament em vaig dirigir cap a la sala de conferències del pavelló i vaig poder trobar un bon lloc. Amb uns tocs d'humor i un aire a monòleg, l'Andreu va donar a conèixer aquest nou projecte d'El Terrat junt amb El Jueves.


Desgraciadament a la mateixa hora, em vaig perdre David Lloyd, autor del còmic V de Vendetta, que si ho hagués sabut l'hagués dut amb mi per a que me'l firmés. No es pot tenir tot.

Etiquetes: Salo del comic, Toriyama, Buenafuente, follonero, oscar nebreda, V de Vendetta, neko majin.