12 jul. 2006

PopArb'06

La setmana passada em van trucar del ritmes.cat dient-me que havia sigut un dels guanyadors del concurs on es sortejaven un abonament doble al PopArb i dues nits d'hotel i un sopar a Arbúcies. La cosa em feia força il·lusió, no sóc gaire fan del tipus de música que es presentava al festival, però això de l'hotel era ben llaminer.

Divendres vam sortir de Barcelona a primera hora de la tarda. Per la carretera tot bé, no ens vam perdre gaire, i vam arribar més aviat del que ens pensàvem, volíem assistir al taller de DJ a càrrec de Guillamino. Un cop a Arbúcies, tal com m'havien indicat per telèfon, ens vam anar a identificar com a guanyadors a la caseta d'informació del festival. Quina sorpresa ens vam emportar quan ens van dir que el meu nom no figurava enlloc, que els 2 guanyadors ja havien estat avisats i cap d'ells era jo. Bona part del personal de l'organització, i la gent del Loops! no s'explicaven què podia haver passat. Un malentès per part del personal que porta el tema dels concursos, això va ser. Després d'un relatiu patiment per saber si tindriem o no 'premi' d'hotel (el braçalet-passi del festival ja el portavem posat), em va trucar la responsable: "Us he aconseguit lloc en un hostal, no és gaire nou, està per renovar, però és molt cèntric i ho tindreu tot molt aprop". Bé, sí, això de cèntric no era mentida, però que no era gaire nou...Allò era un 'cuchitril'! Quina pena d'habitació! Paper a les parets que es queia a trossos, un llit que grinyolava per tots costats, una porta que no tancava gens bé, i un bany compartit més brut i més deixat que el d'una estació de servei...

Després d'instal·lar-nos a la suite vam poder oblidar-nos una mica de la putada tot provant de quadrar alguns temes amb els plats del taller de DJ. En Pau Guillamet molt amablement ens va explicar les quatre coses bàsiques per començar a punxar, la cosa va anar bé, fins que van arribar la quitxalla i fan formar una cua per anar fent scratching. Veient el que hi havia, vam plegar veles i vam anar al restaurant on teniem taula reservada i un bon menú pagat.



En/Doll: Guillamino+Pedrals en acció

Quan vam arribar a Can Cassó, la principal zona de concerts amb 2 escenaris que anaven commutant actuacions, ja havia començat Le Petit Ramon. Un grup que portava força canya i va animar ràpid l'ambient. Tot seguit va ser el torn de Guillamino+Pedrals presentant el seu projecte de poesia amb ritmes En/Doll. Em va agradar força, realment va ser una actuació molt original i la vaig gaudir bocabadat.

Típica indumentària Pla

L'Albert Pla era un dels noms importants d'aquella nit, va tocar acompanyat de Diego Cortés, i Judith Farrés entre d'altres. No havia vist mai una actuació de l'Albert Pla, i haig de dir que em va agradar força, es nota que l'home té una llarga carrera sobre els escenaris, i encara n'hi queda. Després de la calma i les palmes del pla, va ser l'hora de la ballaruca: The Pinker Tones van començar amb força i van fer moure ràpidament la major part dels assistents a davant de l'escenari. Temes molt ballables i la indumentària que llueixen, fan de The Pinker Tones un grup a tenir en compte amb el seu espectacular directe. A mitja actuació vam abandonar per culpa del cansament de treballar acumulat durant la setmana.

The Pinker Tones, es treballen la seva imatge

L'endemà al matí va ser per descansar, diversos DJ's van anar punxant tranquils i ambientals temes ideals per la zona on ens trobàvem: la piscina municipal. Moltes hores de sol, calor, banys i veure cares conegudes del propi festival va ser el que va omplir la tarda de dissabte.


La primera actuació que vam veure aquell vespre va ser la dels 'Guerrilla Sound', un arriscat projecte musical d'electrònica dels Teatre de Guerrilla que em va agradar força. Es van poder sentir cançons en català, castellà, anglès i fins i tot un tema en francès dedicat a Belletti i el seu gol de la Champions.

Guerrilla Sound, em va agradar!

La veritat es que el no fer res a la piscina ens va deixar ben cansats, i vam desconectar força dels concerts, vam durar unes cançons de l'Adrià Puntí abans de tornar a dormir a l'hostal de mala mort.

Adrià Puntí donant-ho tot

Diumenge al matí, l'objectiu era abandonar l'hostal el més aviat possible i dirigir-nos a Vendelpl...a Breda, per admirar la seva llarga tradició ceramista i fer alguna foto de localitzacions de la sèrie. Tot seguit per rematar el cap de setmana vam anar a dinar al recomanable Fussimanya, prop de Vic. Un cap de setmana que es podria resumir amb la frase típica de "a caballo regalado no le mires el dentado".

Almenys la vista era bona

Etiquetes:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada