Avui, estrenant la darrera versió de Pando, he pogut obtenir el disc We Are The Night, l'últim de Ed Simmons i Tom Rowlands: The Chemical Brothers. El disc encara no s'ha publicat, de fet, segons la web oficial, per causes del disseny es veurà aplaçat el seu llençament fins al 2 de juliol. Tot i això, el primer single del disc, Do It Again, es publicarà el 18 de juny.
Després de poder escoltar-lo diverses vegades, aquí teniu una revisió dels temes del disc:
1. No Path To Follow
Una introducció de poc més d'un minut. Res de música, només sons i la introducció progressiva d'una veu que diu "there's no path to follow", una de les frases la pista 10.
2. We Are The Night
Com els bons temes dels Chems, comença de forma suau, per anar introduint cada vegada més sons al ritme. Algun petit 'subidón' i unes veus que ens van repetint "we are the night". Possible single, tot i que s'hauria de fer un radio edit ja que dura 6:33
3. All Rights Reserved Ft. The Klaxons
Com van fent cada vegada més, un tema cantat on predomina més les veus que el ritme o la melodia. No té res d'especial, tot i que pel fet que hi haparegui The Klaxons el pot fer single.
4. Saturate
Arribem al que podria ser el millor tema del disc. Un beat constant fa de base per una melodia que es va repetint amb diferents instruments. No és uns cançó molt 'trallera' però té alguns 'subidons' que conviden a ballar-la. Em recorda en certa manera a Surface To Air del Push The Button.
5. Do It Again Ft. Ali Love
A aquestes alçades ja el deveu haver escoltat, o vist. Un tema força enganxós, una mica repetitiu. No és ni el millor ni el pitjor del disc.
6. Das Spiegel
Un tema instrumental, començant amb uns pocs sons als quals es va afegint una línia de baix i finalment una melodia alegre. Li falta una mica de canya per arribar a ser ballable, però de totes maneres és agradable d'escoltar.
7. The Salmon Dance Ft. Fatlip
Un tema d'allò més estrany. En Fatlip es presenta i a base d'una bona parrafada introdueix una mena de ball. Musicalment no és gran cosa, però no m'extranyaria que fos single. El tema rap es porta molt encara, i els chems ja ho van introduir en el seu anterior disc.
8. Burst Generator
Un altre dels grans temes del disc. Un ritme ballable va donant pas a petits 'subidons' i mescles de sons i melodies. Després de més de 6 minuts el ritme varia i introdueix la base del seguent tema. Aquesta és l'única transició entre pistes del disc.
9. A Modern Midnight Conversation
Un tema que sona una mica dels vuitanta. Excepte per alguns sons 'made in chemicals'. Una veu dolça va dient listen to your heart... No és un tema especialment interessant.
10. Battle Scars. Ft Willy Mason
Aquest tema comença amb el 'there's no path to follow' de la introducció del disc. El pes de la cançó recau totalment en la veu de Willy Mason. El ritme i la melodia estan al servei de la cançó excepte passada la primera meitat, on els sons es tornen més interessants. Tot i així, no supera la mitjana del disc.
11. Harpoons
Amb només dos minuts i mig de durada, aquest tema ens transporta a una altra dimensió. Experimentació amb sons, i un final suau que deixa pas a l'últim tema del disc.
12. The Pills Won’t Help You Now Ft. Midlake.
Amb un inici relativament lent, que recorda la genial The State We're In del Come With Us, o inclús el The Sunshine Underground del Surrender, acaba decebent per mantenir aquest ritme, sense accelerar-lo ni introduir-hi gaires instruments. Tot i així, és un bon tema per acabar amb el disc.
M'atreveixo a dir que des del Come With Us, The Chemical Brothers no m'acaben de convèncer. El Push The Button tenia bons temes (alguns boníssim com Hold Tight London, o Surface To Air), però aquest darrer We Are The Night no sembla que s'hagi de guanyar gaires elogis. Sí que hi ha bons temes, que a base d'escoltar-los poden acabar encantant-nos, però almenys no és el que es percep a les primeres escoltes del disc.
Després de poder escoltar-lo diverses vegades, aquí teniu una revisió dels temes del disc:
1. No Path To Follow
Una introducció de poc més d'un minut. Res de música, només sons i la introducció progressiva d'una veu que diu "there's no path to follow", una de les frases la pista 10.
2. We Are The Night
Com els bons temes dels Chems, comença de forma suau, per anar introduint cada vegada més sons al ritme. Algun petit 'subidón' i unes veus que ens van repetint "we are the night". Possible single, tot i que s'hauria de fer un radio edit ja que dura 6:33
3. All Rights Reserved Ft. The Klaxons
Com van fent cada vegada més, un tema cantat on predomina més les veus que el ritme o la melodia. No té res d'especial, tot i que pel fet que hi haparegui The Klaxons el pot fer single.
4. Saturate
Arribem al que podria ser el millor tema del disc. Un beat constant fa de base per una melodia que es va repetint amb diferents instruments. No és uns cançó molt 'trallera' però té alguns 'subidons' que conviden a ballar-la. Em recorda en certa manera a Surface To Air del Push The Button.
5. Do It Again Ft. Ali Love
A aquestes alçades ja el deveu haver escoltat, o vist. Un tema força enganxós, una mica repetitiu. No és ni el millor ni el pitjor del disc.
6. Das Spiegel
Un tema instrumental, començant amb uns pocs sons als quals es va afegint una línia de baix i finalment una melodia alegre. Li falta una mica de canya per arribar a ser ballable, però de totes maneres és agradable d'escoltar.
7. The Salmon Dance Ft. Fatlip
Un tema d'allò més estrany. En Fatlip es presenta i a base d'una bona parrafada introdueix una mena de ball. Musicalment no és gran cosa, però no m'extranyaria que fos single. El tema rap es porta molt encara, i els chems ja ho van introduir en el seu anterior disc.
8. Burst Generator
Un altre dels grans temes del disc. Un ritme ballable va donant pas a petits 'subidons' i mescles de sons i melodies. Després de més de 6 minuts el ritme varia i introdueix la base del seguent tema. Aquesta és l'única transició entre pistes del disc.
9. A Modern Midnight Conversation
Un tema que sona una mica dels vuitanta. Excepte per alguns sons 'made in chemicals'. Una veu dolça va dient listen to your heart... No és un tema especialment interessant.
10. Battle Scars. Ft Willy Mason
Aquest tema comença amb el 'there's no path to follow' de la introducció del disc. El pes de la cançó recau totalment en la veu de Willy Mason. El ritme i la melodia estan al servei de la cançó excepte passada la primera meitat, on els sons es tornen més interessants. Tot i així, no supera la mitjana del disc.
11. Harpoons
Amb només dos minuts i mig de durada, aquest tema ens transporta a una altra dimensió. Experimentació amb sons, i un final suau que deixa pas a l'últim tema del disc.
12. The Pills Won’t Help You Now Ft. Midlake.
Amb un inici relativament lent, que recorda la genial The State We're In del Come With Us, o inclús el The Sunshine Underground del Surrender, acaba decebent per mantenir aquest ritme, sense accelerar-lo ni introduir-hi gaires instruments. Tot i així, és un bon tema per acabar amb el disc.
M'atreveixo a dir que des del Come With Us, The Chemical Brothers no m'acaben de convèncer. El Push The Button tenia bons temes (alguns boníssim com Hold Tight London, o Surface To Air), però aquest darrer We Are The Night no sembla que s'hagi de guanyar gaires elogis. Sí que hi ha bons temes, que a base d'escoltar-los poden acabar encantant-nos, però almenys no és el que es percep a les primeres escoltes del disc.
I com que Bits & Beats està sempre a la última, tal com us vaig oferir l'exclusiva mundial del primer single (gràcies a la Radio 1 de la BBC), aquí teniu el disc sencer (més d'un mes abans que es publiqui), per jutjar vosaltres mateixos.
Que bons que són aquesta gent...
ResponEliminaestoy totalmente de acuerdo con las opiniones descritas. desde come with us los chemical no son lo mismo. donde esta la caña?
ResponEliminase estan haciendo viejos? bueno sea como sea tiene temazos. esperemos que el siquiente tenga mas chicha