11 de maig 2006

Telecogresca de Dia

Dimecres 10 de maig es va celebrar un nova edició de la Telecogresca de Dia. Com cada any, el Campus Nord de la UPC es va convertir en una gran festa on regna el bon rotllo, la cervesa, i els concursos frikis.



A primera hora del dia, el temps no acompanyava gaire, núvols foscos donaven la impressió que cauria un bon xàfec, però a poc a poc, el dia s'ha anat arreglat i cap al migdia ja es podia gaudir d'una llum i una escalfor solar pròpia del mes de maig. Com que la temperatura augmenta, el cos s'ha de refrigerar, i els líquids són un molt bon refrigerant. Així doncs, què millor que unes cerveses a 0.80 €. Curiosamenaquest any la cervesa era Moritz, no la típica Estrella Damm o San Miguel. No sé si per la marca de cervesa, o pels barrils o pels gots de plàstic, però aquella birra semblava aigua...Encara que també entrava com a tal.

Els concursos han estat els típics: Campionat de futbolí, butifarrada, mus, llesques de bimbo, trivial, oca, picos...etc.

Curiosa prova: "Concurs de persones rastrejadores", on s'havia de seguir un recorregut marcat al terra
i menjar els ganxitos de cada plat, el primer dels 2 d'acabar es bebia el xarrup de vodka.


La música d'acompanyament s'ha de dir que estava ben seleccionada, grans èxits pop i cap a la tarda alguns temes dance i electro molt ben escollits.

La carpa 'chill-out' aplegava els més moguts de la festa, tralla màxima i petats de tota mena feien moviments zombiescs intentant seguir el ritme la música.

A l'escenari d'actuacions musicals s'hi han pogut veure un parell de rapers que no sé qui eren, però en totes les cançons i rimes no hi faltava la paraula 'asfalto'. Carlitos, el personatge que es va popularitzar gràcies a 'Una altra cosa' d'Andreu Buenafuente, va actuar amb les seves pintoresques versions de clàssics del rock amb lletra adaptadíssima. Cal dir que tenia un públic totalment entregat i ha estat una actuació memorable.

L'actuació més interessant de l'edició d'enguany corria a càrrec del DJ Paco Pil, autor d'èxits techno com 'Viva la fiesta', 'Dimension Divertida', o 'Johnny Techno-Ska', tots ells ja són uns clàssics avui dia.



Paco Pil ens ha deleitat durant poc més d'una hora amb uns temes clàssics del techno i la música makina que va tenir ara fa més d'una dècada la seva època d'or a l'estat espanyol. Un fet força curiós, encara dubto si preparat o no, el DJ ha comentat que tenia un problema amb el disc de 'Johnny Techno-Ska' i ha demanat al públic si algú el tenia. Un braç s'ha allargat d'entre la multitud, aquest tenia un ipod que contenia el material. I dit i fet, Paco ha comentat als tècnics i en un moment han pogut 'punxar' l'esperat tema. Sens dubte ha sigut un puntàs de categoria.

El públic se sentia com una massa, tothom corejava les cançons, i aclamava el retorn d'aquest mite musical. Ha estat sense cap dubte una actuació nostàlgica i quedarà a la memòria dels assistents.

Recordo que divendres 12 hi haurà la gran Telecogresca, aquest any al fòrum, i amb un cartell que inclou grups com Reincidentes, Muchachito BomboInfierno, Vive La Fete i més.




Etiquetes: , , , , , .

8 de maig 2006

Port Aventura. Allò que no veiem (III)


La novetat que més cridarà l’atenció, no per la seva complexitat, sino per la seva espectacular posta en escena, és China Town. Al Gran Teatre Imperial de China s’hi ha construït una inmensa escenografia mòbil, portada des de Madrid i dissenyada per Ricardo Sánchez, responsable de les escenografies més recents de teatre, ópera i sarsuela en espais com el Teatro Real de Madrid, o el Liceu de Barcelona. En quatre mesos i amb 30 persones ha aconseguit fer els decorats que es presenten en aquesta obra. L’espectacle substitueix al ja inexistent Sol de Oriente on una nena i el seu peliux Pipo somiava entrar en un llibre d’aventures orientals. China Town està basat un barri xinès d’una gran ciutat on la vida transcorre amb total normalitat. Prop del districte financer, empresaris i bandes de carrer es barregen al barri. Però Ruberto, un bruixot extrany no suporta veure la crua realitat i la monòtina i avorrida vida del barri. Així doncs utilitzarà els seus poders per a que la rutina es converteixi en un animat i divertit món de música, coreografies, acròbacies i colors. El paper del bruixot és interpretat per 2 actors, en Paco i en Quique, que ja havien treballat anteriorment en altres espectacles del parc. Paco comenta “el difícil que és entendre’s amb els acròbates xinesos, ja que cap d’ells parla l’espanyol i si per exemple fem algun comentari o broma cap d’ells l’entén”. Els 16 acròbates xinesos tenen entre deu i vint-i-un anys, tots provenen de la província xinesa de Fuchien. Alguns d’ells ja havien treballat anteriorment a Port Aventura, en l’espectacle Sol de Oriente. Tots ells pertanyen a la companyia d’acròbates de Xina, i estan treballant en exclusiva per Port Aventura. Jordi Tarrida explica que “tenim la sort de comptar els millors acròbates del món, entre els quals es troben els subcampions mundials, el passat hivern a París, Chen Huang i Wu Hongwai”. Els artistes xinesos portaven més de dos mesos assajant al Teatre Imperial (o el número 418, com l’anomenen els propis treballadors del parc), i un mes més a Xina, just abans de venir. La resta de l’espectacle portava més d’un any i mig preparant-se, sota les ordres de Lluís Vibó que ja havia estat responsable de Sol de Oriente.

L’entrenament dels acròbates, sota la tutela del mestre Zhao Jie, consisteix en matinar per anar a córrer a primera hora del dia. Assajar els seus corresponents números des de dos quarts de deu fins la una del migdia, i després de l’actuació de les tres de la tarda, continuar els assajos fins les sis de la tarda. Aquests horaris canviaràn en temporada alta, passant de fer dos passis diaris entre setmana i fins a tres el cap de setmana. Els mesos més forts d’estiu s’arribaràn a fer quatre passis diaris. Tots els passis es fan a partir de les tres de la tarda, ja que més endavant s’utilitzarà el mateix teatre per a l’obra de dances del món, inclòs dins la programació d’espectacles de l’àrea de Mèxico per als mesos d’estiu.

L’espectacle pretén ser el més difícil encara en el camp de l’acrobàcia, “hem volgut anar més enllà de l’acrobàcia” comenta Tarrida. Durant els 20 minuts que dura l’obra podem veure coreografies modernes amb els 16 acròbates damunt l’escenari, un número impressionant on unes cambreres fan equilibris i malabars amb unes taules de fusta fent-les girar a gran velocitat amb els seus peus. Un magnífic número de salts realitzat per uns simpàtics treballadors de la companyia elèctrica que arreglen una avaria en el sistema d’enllumentat del barri xinès. L’espectacle també compta amb alguns malabars i salts acrobàtics realitzats pels actors més joves de l’obra.



Un dels fets curiosos és que durant la preparació dels nous espectacles tota l’atenció estava centrada en Bubblebou, la qual cosa va permetre al personal de China Town treballar sense pressió a un bon ritme. Els tècnics que hi treballen afirmen estar contents amb el canvi “gairebé tots som els mateixos de l’anterior espectacle i a tots ens ha motivat molt fer una obra de tal magnitud, en l’anterior espectacle no hi havia escenografia, hem hagut de canviar completament la il·luminació del teatre”. L’espectacle requereix un tècnic de so, que llença els temes compostos expressament per l’obra en cada número corresponent, un tècnic d’il·luminació, que s’ocupa de controlar tots els colors de la llum de l’escenari, i dos auxiliars que mouen els parts senceres de l’escenografia en els moments determinats. En cada passi és imprescindible la feina del regidor, el qual coordina tots els anteriors elements per al correcte funcionament de l’obra, una de les regidores de China Town, Cristina, comenta “durant el passi hem d’estar controlant el més mínim detall, parar atenció i que tot segueixi el seu curs per si alguna cosa fallés, poder-ho solucionar immediatament”.

L’escenari del Gran Teatre Imperial ha estat acondicionat especialment per l’espectacle, el renovat terra de l’escenari és de linòlium. L’aforament del teatre, de 1.150 butaques, un dels més grans de Catalunya en aquestes característiques, permet utilitzar la sala per a usos externs com presentacions o projeccions de cinema com es té previst fer els propers 13 i 14 de maig, a la macrofesta de celebració dels 20 anys del Carnet Jove de la Generalitat de Catalunya.
“Actualment els espectacles es preparen amb un any d’antelació, però els primers anys d’obertura del parc treballàvem amb molt poc temps de marge”, comenta Quim Gibert, un dels responsables de China Town, junt amb el Templo del Fuego i l’actuació de mariachis a la cantina de Mèxic, que s’ha vist renovat incorporant un total de 6 ballarins i conservant el nom de México en Vivo. Gibert també afirma que “China Town, per molt bé que vagi, no durarà més de quatre anys, arriba un punt que hem de renovar els espectacles de manera cíclica, i en aquest cas creiem que quatre anys és temps suficient per veure’l, i inclús repetir”.

Els tres nous espectacles comparteixen un llenguatge, el visual. “Busquem sempre que totes les incorporacions del parc temàtic tinguin un llenguatge internacional i creiem que aquests números ho aconsegueixen. És igual que entre el públic hi hagi un rus, un espanyol, americà o un senegalès. Tothom ho entén i gaudeix amb el que veu”, afegeix Tarrida. El nombre d’espectacles augmenta cada any, i per anar millorant freqüentment es fan enquestes entre el públic, quan acaben de veure algun dels espectacles, “d’aquesta manera sabem les tendències i el que més agrada, i si ens hem de preocupar de fer canvis i millorar algun espectacle” diu Gibert.

6 de maig 2006

Un Tom Cruise molt ben ajudat


El passat divendres 5 de maig es va estrenar mundialment "Mission Impossible 3". Una nova entrega de les aventures de l'agent Ethan Hunt i les seves peripècies per capturar dolents i infiltrar-se a llocs ultravigilats. La nova pel·lícula ens mostra un Ethan més relaxat, amb una relació sentimental estable i gairebé retirat del FMI. Però com sempre, el lligam amb els seus companys no es perd, i acaba colaborant una vegada més en una missió. Aquesta cop, i més que mai, l'equip que acompanya a Ethan serà clau per a dur a terme les seves missions contra un Philip Seymour Hoffman que interpreta a Owen Davian, un malvadíssim i fred calculador traficant d'armes.

El film no innova gaire, segueix la tradició de posar al protagonista en situacions de perill extrem, i una gran quantitat de tensos moments on es salva a l'últim segon. Però Ethan també s'equivoca, i quan ho fa, és per trobar-se amb un bon marron.

El director de la pel·lícula, Jeffrey Jacob Abrams, va ser escollit per Tom Cruise després que aquest veiés alguns capítols d'Alias. Recordem que J.J. Abrams també és el creador de Lost (Perdidos), i molts rumors de la blogsfera apuntaven que deixaria pistes clau sobre la misteriosa illa al llarg de la pel·lícula. Doncs, jo no n'he sabut veure cap, però si que he identificat alguna seqüència clavada a algun episodi de Lost. Sobretot una descaradíssima similitud on canvia els papers d'en Charlie i en Jack, pels d'Ethan i Julia. "Y hasta aquí puedo leer". Apart d'això, el director sap donar-li els girs inesperats i la tensió al límit que requereix un film d'aquestes característiques. Si senyor, l'Abrams ha fet una bona feina.

Si us agraden aquest tipus de pel·lícules gaudireu bastant, val la pena anar al cinema. Les grans explosions i els sorolls d'helicòpters i ametralladores sempre es veuen i sonen millor al cinema. A més, per als qui tingueu por de veure fantasmades (com la seqüència de les motos en l'anterior entrega), no patiu perquè no n'hi ha de tant bèsties.

Etiquetes: , , , , .

5 de maig 2006

Lost, s'acosta la tormenta

Tranquils, no hi ha spoilers.

Acabo de veure el capítol 2x20 'two for the road': Un flashback de l'Ana Lucía. Però el flashback diu ben poca cosa, el que si que avança és la trama dins l'escotilla. De fet, més que avançar es prepara per la traca final de temporada. Recordem que queden 5 capítols per acabar i la cosa s'està preparant per deixar-nos amb un dels estius més llargs de la vida. No sé què dir de la sorpresa que m'he endut al final de l'episodi. No m'ho esperava, però aquells qui estiguin al dia de Lost i el què passa darrere les càmeres, deduireu que hi ha hagut alguna modificació en el guió original i han passat certes coses que potser no estaven establertes en un primer guió.

El que també ha avançat és la web de la Hanso Foundation, l'organització que té la Dharma Iniciative. Trobem més informació sobre els seus projectes, i probablement rebrà una allau de visites quan s'inicii la Lost Experience: Un joc on els fans de Lost hauràn de buscar, deduir, i esbrinar trames més enllà de la televisió, utilitzant les webs corporatives que s'han creat des del principi de la sèrie i han potenciat la seva popularitat en forma de màrqueting viral.

Etiquetes: , , , , .

4 de maig 2006

Dia de la llibertat d'expressió

Avui s'ha celebrat el dia de la llibertat d'expressió.

En el món del periodisme, la llibertat d'expressió és força relativa: És dificil expressar-se lliurement en un mitjà que depèn econòmicament d'un gran grup empresarial mantingut bàsicament per interessos polítics o econòmics per mitjà de la publicitat.

A la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB s'han fet una sèrie de xerrades i activitats entorn el dret a la llibertat d'expressió en els mitjans. Una d'elles, tractava sobre l'Assamblea de la Comunicació Social i el seu projecte de 'Okupem les ones' enmarcat dins el tercer sector de l'audiovisual. No és gaire complicat d'entendre, si l'administració pública té el seu mitjà, i el sector privat també té el seu, el ciutadà també hauria de tenir el seu, no? Entreu als enllaços i veure una àmplia explicació.


Jo breument diré que 'LaTele' és un canal de televisió analògica fet pel poble i per al poble. Emet al canal 52 de l'uhf, i té les seves portes obertes a propostes i col·laboracions. No dubteu en visitar la seva web i si voleu participar-hi, adreçar-vos directament a la seva seu al barri de Gràcia.

Etiquetes: , , , , , .

28 d’abr. 2006

My name is Earl


A finals de l'any passat vaig començar a veure una sèrie d'humor americana titulada 'My name is Earl'. Van penjar els primers capítols en bittorrent a la recentment tancada web de pctorrent. Però no va ser fins que un amic me la va recomanar des de Londres perquè havia vist alguns capítols al Channel 4 d'Anglaterra, que la vaig començar a veure. La sèrie és de l'americana NBC i va tenir molt d'èxit tot just començar a emetre's als Estats Units. Crec que aviat acabaran la primera temporada, que deuen ser uns 25 episodis. Cada episodi dura 20 minuts, i explica una petita història del passat de l'Earl.

L'Earl és tio d'uns 30 anys, un balaperduda, un mangui, un penques, un perdedor de la vida. Amb el seu germà i amics es dediquen a robar i putejar el veïnat. Fins que un bon dia, l'Earl guanya 100.000 dòlars a la loteria. Però tan aviat els guanya, és atropellat per un cotxe. Aquest fet fa reflexionar a l'Earl, i arriba a l
a conclusió que si fa coses bones li passaràn coses bones, però si fa coses dolentes li passaràn coses dolentes. Amb aquest concepte del karma, l'Earl elabora un llistat de tot el que ha fet mal fet a la vida, i es disposa a arreglar-ho. Cada capítol mostra una de les coses mal fetes que havia fet en el passat i com intenta reparar el mal fet.

Són capítols que no tenen molta continuitat. Dic això perquè en alguns casos, els punts de la llista de l'Earl incorporaràn un personatge nou que apareixerà en posteriors capítols.


La sèrie té un humor molt gamberro, políticament incorrecte (sovint em recorda la mala llet de South Park). Té molts gags molt ben trobats, els guionistes no deixen escapar l'oportunitat per colar qualsevol broma surrealista dins un context d'allò més absurd.

Recentment vaig llegir que LaSexta havia adquirit els drets d'emissió de la sèrie, així que és possible que aviat la poguem veure en aquest canal.

Per als que us hagin agafat ganes de veure-la, us recomano que la veieu en versió original. Apart de no perdre l'essència, aprendreu un munt d'anglès.
Per baixar els capítols només cal que els busqueu a mininova (actualment van pel 21), i els subtítols aquí.

Etiquetes: , , .

27 d’abr. 2006

Rock & Cat



Acabo d'arribar de veure aquesta pel·lícula documental anomenat Rock & Cat. Tal com la descriu Filmax:

A finals dels anys 80 esclata un fenomen nou. La cançó d’autor deixa pas al rock i neix un moviment de fans inèdit en el panorama musical català. S’omplen els concerts de gent jove on el factor musical i festiu supera la reivindicació política i social. Es disparen les vendes discogràfiques i els concerts: més de dos milions de discos venuts, 1.000 cançons, 3.000 concerts,...

Per primer cop, els protagonistes d’aquests èxits comparteixen escenari a Rock & Cat, la pel·lícula del rock català, i ho fan en un espai inèdit: El Gran Teatre del Liceu.

Rock&Cat: Duets inèdits, noves cançons. Moltes coses a dir. Boig per tu, L’Empordà, Bon dia, Si véns, i moltes altres cançons són interpretades de nou a Rock&Cat pels artistes que les van popularitzar. Autèntics himnes d’una generació. Les actuacions estan introduïdes per declaracions, petits reportatges i converses dels artistes. A través d’aquestes intervencions, es va teixint una aproximació al personatge i a la seva música.

El fil conductor de la pel·lícula, el procés de creació de tres cançons noves, ens presenta duets d’artistes inèdits i formats expressament per a l’ocasió. Així, Gerard Quintana i Pep Sala, Lluís Gavaldà i Josep Thió, i Gossos i Cris Juanico, treballen conjuntament i creen temes nous per a la pel·lícula.

És trist, però a la sala només érem 4 persones. No sé si pensar que ha estat perquè avui hi havia partit de Champions, o perquè no hi ha interès en veure aquesta pel·lícula al cinema. Prefereixo pensar la primera opció.

A mi m'ha semblat visualment molt maca, els temes escollits força encertats, però crec que hi falta contingut. Hi ha molts minuts d'imatges que es podrien omplir amb comentaris i opinions dels músics. De totes maneres recomano que la veieu a tots aquells qui us heu sentit atrets alguna vegada per la música en català, sobretot aquells que van seguir els inicis dels grups dels qual parla el film.




Etiquetes: , ,

26 d’abr. 2006

Silent Scream (més material)



Més material del concert de Silent Scream de divendres passat.

Setlist:

1 -Noche y niebla
2- Odio eterno
3- Muerte súbita
4-I Want out
(Helloween cover)
5- Battlefield raise
6- Victoria y derrota
7- Yo soy el maestro
8- Sumergido en el caos
9- Hallowed be the name
(Iron Maiden cover)



Silent Scream (live @ Dau. 21-04-06. part1)



Silent Scream (live @ Dau. 21-04-06. part2)



Etiquetes:

Editat: Aquí la web d'en Chus Corral, un dels guitarristes. Aviat hi haurà més fotos i vídeo del concert.

Port Aventura. Allò que no veiem (II)



Al Temple Màgic de Jing-Chow, a l’àrea de China, s’hi han preparat unes condicions òptimes de temperatura, humitat, i llum per realitzar el nou espectacle Bubblebou. El cap d’espectacles del parc, Jordi Tarrida, va proposar a Pep Bou la idea de fer un espectacle amb bombolles de sabó.

Pep Bou va començar a trepitjar els escenaris cap a finals dels anys setanta, formant part de l’exèrcit de mims i actors de malla que caracteritzaven l’època segons la seva web. La seva preparació com arquitecte tècnic i la seva passió per les arts plàstiques i visuals es van unir per consolidar una forta sensibilitat cap als espais efímers i la ductilitat de les formes. En el seu historial teatral hi trobem el seu pas com a membre fundador de diverses companyies (Pa de Ral i la Viu Viu Teatre) fins l’inici de la seva aventura en solitari el 1982. Han passat més de dues dècades des de que Pep Bou va estrenar el seu primer espectacle creat íntegrament amb bombolles de sabó, durant tot aquest temps ha recorregut milers de quilòmetres, trepitjat centenars d’escenaris i bufat un nombre incalculable de bombolles.

Al mestre de les bombolles, li va semblar una bona idea i va passar a ser el director artístic de l’espectacle. En l’obra podem veure un sol actor en escena, que amb l’ajuda de la mímica i les bombolles de sabó combinades amb la música, composta per a l’espectacle, i les llums de colors, crearà una atmòsfera totalment poètica. Hi va haver un càsting del qual van resultar escollits Isaias i Edu, dos actors que ja treballaven pel parc i que en alguna ocasió han posat la seva cara per les campanyes publicitàries de ‘Halloween’ i ‘Tu fas port Aventura’.

Si observem l’espectacle, veurem la dificultat que suposa treballar amb elements tant inestables com l’aigua, sabó i el fum. I és que en aquesta mena d’art, mai es repeteix exactament cap número. Durant els mesos d’assajos era el propi Pep Bou qui ensenyava als dos actors les tècniques per dominar l’art del bufar i fer bombolles de sabó. En passis previs a l’obertura del parc, el personal involucrat en l’espectacle estava especialment emocionat i entregat e A l’entrar al teatre, amb un aforament de 500 espectadors, el públic nota una olor especialment agradable degut a les solucions utilitzades en el xou (compostes per sabó i glicerina entre altres elements), adults i petits, queden admirats durant els 20 minuts que dura l’espectacle. Les grans bombolles i els moviments suaus s’acompanyen de llargues exclamacions de sorpresa i admiració que el públic va deixant anar a mida que avança l’espectacle, és realment poesia visual. Els responsables d’espectacles afirmen que no es preveu cap canvi en Bubblebou al llarg de la temporada, “però si sorgeix alguna idea que pugui fer enriquir i gaudir més al públic, s’estudia i es du a terme”.

Publicant a l'espai...



25 d’abr. 2006

Per fi la tinc!

Després d'una llarga espera, els de Fotoprix han vist que ja portaven massa temps amb l'encàrrec, i ahir mateix els va arribar un paquetet per missatger. El paquet en qüestió era la càmara de fotos digital Sony DSC-W100. Una compacta de 8 megapíxels. És a dir, una camareta boneta, amb les seves opcions manuals de velocitat, sensibilitat, etc. Té un disseny bastant en la línia dels últims models de Sony.

A partir d'ara penjaré més fotos a Flickr! (però em temo que amb el que pesen les fotos amb qualitat alta, m'acabaré aviat els 20 megues mensuals que donen de franc). De moment penjo una primera foto, fent proves amb la velocitat.


Consumisme apart, el darrer cap de setmana Blogger no ha funcionat gaire bé. Haureu notat que hi havia un article repetit, i no se'm publicaven els nous. Aquesta passada nit hi ha hagut una parada de servidors per solucionar el problema, i ara crec que torna a funcionar de manera normal.

24 d’abr. 2006

Silent Scream en viu


Després del mogut dia de rodatge, vaig tenir una important cita musical. El grup de heavy metal, Silent Scream va poder fer el seu primer concert. Un esperadíssim debut en directe per part de tots els seus amics i seguidors entre els quals m'hi incloc.

Primerament van pujar a l'escenari el grup Darian, el qual desconeixia totalment, però em van semblar força interessants, sobretot per la gran feina del teclista. Després d'interpretar alguns temes propis (que us podeu descarregar a la seva web) i un corejat The Trooper d'Iron Maiden, l'espera havia arribat al final.

Per primer cop a la nostra vida, bona part de la colla dels 'Juerguistas' assistíem al debut del grup de Silent Scream. Una bateria força canyera, un baix imponent, i unes guitarres al·lucinats preparaven el terreny per una potent veu que agafava el micròfon com si ho portés fent tota la vida. Els temes de Silent Scream són escrits per ells mateixos i interpretats en castellà la gran majoria, amb excepció d'algun tema o cover d'altre grup.

El local no oferia un gran escenari, ni tampoc unes llums espectaculars, però el que comptava era la connexió que el grup va tenir amb el públic (totalment entregat per endavant), el qual va acompanyar amb palmes, corejant, i saltant en els moments en que els guitarristes i baix es posaven d'acord amb la seva petita coreografia (sens dubte un dels punts forts de la posta en escena, demostrant que encara que sigui el primer concert, s'ha de donar tot pel públic).

Un balanç més que positiu i moltes ganes de tornar-los a veure en directe són el que han quedat d'una moguda nit de divendres al barri de gràcia.

Per cert, Silent Scream encara no tenen pàgina web, de moment jo seguiré parlant d'ells i donant-los a conèixer.

Humor Flipadillo


La setmana passada vaig tenir la sort de poder participar com a extra en la moguda de 'Humor Flipadillo'. Què és? Doncs si coneixeu la web del Keloflipas, sabreu que és un individu força peculiar que fa unes mogudes bastant cabra i sense sentit per les instal·lacions del parc temàtic de Port Aventura. El cas és que el personatge d'el Keloflipas, els seus amics, i totes les seves mogudes les ha inventat l'agència de publicitat Seis Grados per encàrrec de Port Aventura, amb l'objectiu d'atraure més públic juvenil. A la web demanaven extres per participar en una mena de paròdia del famós programa Humor Amarillo, renascut de les seves cendres gràcies a les reposicions dels migdies dels caps de setmana de Cuatro.

Resulta que em van trucar per participar-hi, i jo encantat, vaig accedir. Divendres ens van convocar allà als guanyadors i als seus acompanyants a una hora força prudent, tenint en compte que el parc obria a les 10. Fetes les corresponents presentacions i planificació de l'horari i les seqüències a gravar, vam començar la feina.


1.- Presentació i crit de guerra dels participants de 'Humor Flipadillo'

2.- Tasses xineses: Consistia en sobreviure al mareig provocat per la força centrífuga de l'atracció.

3.- Campament mongol: Guerra de globus d'aigua, aquí vaig disfrutar força, ja que vaig deixar xop un competidor el qual va ser incapaç d'acertar cap globus contra mi.

Després d'aquestes tres proves, que ens van ocupar pràcticament tot el matí, vaig aprofitar per anar amb el meu acompanyant a fer un parell de caigudes de l'Hurakan Condor, aprofitant que hi havia menys de 15 minuts de cua. Després vam fer uns baixades de Dragon Khan, totes dues a primera fila. Vam tenir molta sort d'enganxar un dia que hi havia poca gent al parc, i les cues eren ben curtes.


Havent assaborit un bon dinar (pagat per Keloflipas), el meu acompanyant i jo vam aconseguir arribar a temps per veure un dels passis de Bubblebou (ja en parlo extensament en el reportatge que vaig publicant). Tot seguit vam dirigir-nos a realitzar la següent i última prova:


4.- Salt al dònut: Dins la part coberta del Costa Caribe, amb indumentària de piscina, havíem de saltar sobre un flotador, a l'estil flipat amb crit de guerra típic dels concursants del programa.


Un cop acomiadats del personal vam fer una última Stampida i acabar els tickets restaurant menjant unes braves i uns nuggets (esnàguets, com diu un amic meu), mullant-ho amb una cerveseta.


Després d'un dia així a Port Aventura, puc assegurar que aquestes coses (i el menjar), es gaudeixen més quan són de franc!

20 d’abr. 2006

Port Aventura. Allò que no veiem (I)


Port Aventura obre un any més les seves portes, en aquesta dotzena temporada, el parc aposta per 3 nous espectacles.

La passada temporada el parc temàtic va arribar als 3,8 milions de visitants, un increment del 9% respecte el 2004. De cara al futur, el parc temàtic té previst construïr 2.400 habitatges i tres camps de golf. A més està prevista per al mes de juliol vinent la inauguració del Beach Club, una àrea de 7 piscines temàtiques, situada al costat de la platja llarga de Salou. Però l’aposta forta del parc és l’estrena de tres nous espectales: China Town, una impressionant posta en escena on 16 acròbates xinesos faràn grans números acrobàtics, d’equilibri i malabars. Bubblebou, un espectacle intimista, màgic, on un alquimista xinès ens descobrirà l’art de les bombolles de sabó. I Acquamusic, llums de colors i música al compàs d’una inmensa font instal·lada al llac de la Mediterrània. Els espectacles han requerit uns mesos de preparació i assajos abans de l’obertura del parc. Com cada any, el parc temàtic de Port Aventura situat entre els termes municipals de Salou i Vila-seca inclou novetats en la seva oferta d’entreteniment familiar. El passat 2005 es va obrir una nova atracció estrella, l’Hurakan Condor, una caiguda lliure de gairebé cent metres ambientada en l’àrea de Mèxic. La resposta per part del públic va ser molt positiva i l’atracció ha passat a ser un símbol més dels ja clàssics Dragon Khan, Stampida, o Tutuki Splash. Les novetats d’enguany no es basen en noves atraccions dirigides al públic jove, sinó que s’ha optat per adreçar-se al públic familiar i renovar l’oferta d’espectacles ja que com comenta Quim Gibert, un dels responsables d’espectacles del parc, “la majoria del públic de Port Aventura són famílies que ja ens han visitat anteriorment i han vist molts dels espectacles, per la qual cosa és bò que trobin nous espectacles”.

La novetat que més crida l’atenció a l’entrar al parc és Les Fonts de la Mediterrània. Una instal·lació aquàtica monumental de cinquanta metres de llarg per sis d’ample, amb 500 brolladors, 50 bombes d’aigua, i 120 focus de llum que sumen 180.000 watts d’il·luminació, tot un desafiament a les Fonts Màgiques de Montjuic de la ciutat de Barcelona. La font ha costat uns 1,2 milions d’euros i és obra de l’empresa francesa Aquatique Show, especialista en aquesta mena d’instal·lacions i espectacles. Durant el dia la font anirà mostrant algunes de les seves formes i moviments, com piràmides i tulipes, tots ells programats prèviament per un sol tècnic que a l’hora del tancament del parc mostrarà totes les possibilitats de la font, com un espectacular géiser de 35 metres d’alçada, durant l’espectacle Acquamusic. El xou té dues versions, Rock i Orquestra. L’Orquestra sembla ser la favorita pels responsables dels espectacles i combina conegudes bandes sonores del cinema amb alguns temes del Cirque du Soleil. En la versió Rock de l’espectacle la font es torna boja al ritme de la música que sona per tota la mediterrània. El xou ve a ser el substitut de Fiestaventura, l’espectacle piromusical que es duia a terme al mateix llac de la Mediterrània en passades temporades, té una duració aproximada de 10 minuts.

19 d’abr. 2006

Tornada de Setmana Santa


Les vacances eren llargues, no he fet cap viatge ni res d'això. He estat apartat de la ciutat, aïllat en una casa, incomunicat a la muntanya. Tenia una gran quantitat de feina i treballs de la uni però, no sé com, m'els he anat traient de sobre. Només em queda acabar l'interessant reportatge de Port Aventura.

Apart de treballar amb el portàtil, també he fet una mica de feina de camp (podar uns arbustos, arrencar unes males herbes, netejar el gos, fregar la piscina...) i algunes partides de Stepmania (algun dia n'he de parlar), que ja feia temps que no el tocava i he pogut comprovar que no he perdut pràctica. També he revisionat els primers capítols de la 2a temporada de Lost i he fet alguna partida al recentment adquirit Syphon Filter Dark Mirror de la PSP (res de l'altre món, però distret).

Ara toca fer entrega de La Mona, esperar que m'arribi la nova càmera de fotos, i el més interessant de la setmana: Participar a 'Humor Flipadillo'.

10 d’abr. 2006

Chemical Brothers i les seves armes electròniques

Feia temps que volia parlar de les 'Electronic Battle Weapon' dels Chemical Brothers. Així és com anomenen algunes cares-b dels seus singles. Alguns temes són originals, però apareixen a l'àlbum amb un nom normal de cançó, per exemple la 'Electronic Battle Weapon 3', que va acabar sent 'Under the Influence' del disc 'Surrender'.

Vaig arribar a conèixer aquesta costum a l'adquirir el DVD dels singles dels Chemical, edició d'importació en japonès només per 12€. En aquest DVD hi ha alguns vídeos d'actuacions en festivals i concerts. A l'escoltar el tema 'Hoops' del 'Come with us' (per mi, el millor disc dels chems) vaig notar que era molt més canyero que la 'hoops original del àlbum. Més tard vaig saber que es tractava de 'hoops remixed' o 'electronic battle weapon 6'.



Això em va despertar l'interès per aquesta curiosa costum de nombrar alguns temes amb aquest nom.
Us faig una llista de les 7 editades fins ara:

Electronic Battle Weapon 1: Va aparèixer sota el nom de 'It doesn't matter', a l'àlbum 'Dig Your Own Hole'.

Electronic Battle Weapon 2: Més coneguda com 'Don't stop the rock', al mateix àlbum que l'anterior.

Electronic Battle Weapon 3: La que ja he comentat, 'Under the influence'. Un tema boníssim, avançat al seu temps, del genial 'Surrender'.

Electronic Battle Weapon 4: Conegut com 'Freak of the week', editat en el Music:Response EP (un single del Surrender).

Electronic Battle Weapon 5: Versió extesa del 'It began in Afrika', del 'Come with Us'. Com a curiositat: va aparèixer un bootleg de EBW 5 amb certa diferència. És difícil distingir l'original del bootleg, s'han d'escoltar atentament per percebre la diferència.

Electronic Battle Weapon 6: Un ràpid remix àcid del tema 'Hoops' del 'Come With Us'. Sense dubte, el meu EBW preferit.

The Chemical Brothers - Electronic Battle Weapon 6 (hoops remixed)


Tom Rowlands fotent el ionqui.


Electroni Battle Weapon 7: No té cap altre nom, va aparèixer amb el single de 'Galvanize' del disc 'Push The Button'. És un tema interessant, on se sent una veu que diu algo així com 'you are all my children'. Recordo el vídeo que passaven durant aquest tema en directe, un pallasso 'de por'.



Etiquetes: ,

7 d’abr. 2006

V de Vés a veure-la!


Ahir vaig tenir la sort d'estar convidat a la preestrena de 'V de Vendetta' gràcies a un concurs del diari Metro i Warner Bros. Sóc bastant de participar en sortejos d'aquests d'enviar sms, ja que la despesa és mínima (1 euro) i la recompensa pot ser molt bona com en aquest cas.
La preestrena es va fer en alguns cinemes de diverses ciutats espanyoles. A Barcelona va ser al cinema Urgell, no recordava haver-hi estat, i em va semblar un gran cinema, una sala gran com poques en queden. A l'entrada del cinema la gent de Metro repartia unes caretes de "V" i uns números que posteriorment servirien fer fer un sorteig de 20 lots de mercandatge oficial de la pel·lícula compost de samarretes, gorra, bossa, i altres articles. No parlaré de la pel·lícula ni us revelaré res de l'argument. Tot allò que volgueu saber ho podeu trobar a la seva pròpia web, però no us recomano que la visiteu fins que hagueu vist el film.

V de Vendetta és una pel·lícula basada en un còmic, protagonitzada per Natalie Portman i Hugo Weaving (a qui no li veiem la cara, però no sé perquè, és fàcil d'imaginar-lo darrera d'ella, i no per la veu espanyola que el dobla: Armando Carreras, que és diferent que la veu d'Abel Folk que donava vida a l'Agent Smith de Matrix o a Elrond a ESDLA. Deu ser per la gesticulació).


Feia temps que no gaudia tant al cinema, aquesta pel·lícula no es fa pesada en cap moment, manté la tensió correcte i un ritme narratiu molt elaborat (alguns fets passen en un ordre cronològic diferent al còmic). El rerefons em sembla molt interessant, un govern que té a tothom enganyat (em sona i no sé de què), una població espantada i obedient que necessiten algú com V per sortir als carrers.

No deixeu escapar l'oportunitat d'anar-la a veure, val molt la pena. Crec que no us en penedireu.

Etiquetes: , , , , , , ,




5 d’abr. 2006

Un bon tràiler

Per mi, un bon tràiler no és aquell que recull les millors imatges i diàlegs de la pel·lícula i els intercala amb el típic narrador que explica el plantejament del film. De fet, en un tràiler crec que el narrador sobra a no ser que sigui la veu en off d'un dels actors de la pel·lícula, però això es dóna ben poc.

El tràiler ideal és aquell que ens desperta les ganes de veure la pel·lícula en el mateix moment que el veiem. Els tràilers que ens fan pensar o dir..."pot estar bé", "ja hi anirem quan l'estrenin" és que ens motiven ben poc. En canvi, aquells que ens fan venir ganes de veure la pel·licula tot just acaba el tràiler, o ens fan fixar-nos en la data d'estrena són els que compleixen amb la seva funció.



Aquest tràiler de Miami Vice podria ser un d'aquests últims. La pel·lícula està basada en la popular sèrie dels 80, traduïda aqui com 'Corrupción en Miami'. El film està dirigit per Michael Mann (Collateral, Heat, Ali), i interpretat per Jamie Foxx i Colin Farrell. El tema (una boníssima elecció) que acompanya el tràiler és Numb/Encore, una remescla dels respectius temes de Linkin Park i Jay Z que es va editar en el disc Collision Course (un projecte on totes les pistes eren barreges d'anteriors cançons del grup i del raper).


Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

4 d’abr. 2006

Madonna (de moment) no vindrà a Barcelona



Avui s'ha fet oficial: Madonna estarà de gira aquest estiu amb el seu nou 'Confessions Tour'. Ja feia dies que s'anava comentant la data en què s'anunciarien les ciutats per on passaria la gira i els dies que actuaria. De moment m'he trobat amb la gran decepció que a la llista no hi apareix Barcelona, ni tan sols Espanya. Però podem fer cas dels fans experts, que diuen que entre el 6 i el 20 d'agost és possible que el show aterri a la península ibèrica.

MADONNA “CONFESSIONS TOUR” DATES

North America:

May 21 Los Angeles Forum
May 27 Las Vegas MGM Grand Garden Arena
May 30 San Jose HP Pavilion
June 5 Fresno Save Mart Center
June 8 Phoenix Glendale Arena
June 14 Chicago United Center
June 21 Montreal Bell Centre
June 25 Hartford Civic Centre
June 28 New York Madison Square Garden
June 29 New York Madison Square Garden
July 06 Boston TD Bank Garden
July 12 Philadelphia Wachovia Center
July 16 Atlantic City Boardwalk Hall
July 22 Miami AmericanAirlines Arena

Europe:

July 30 Cardiff Millennium Stadium
Aug. 1 London Wembley Arena
Aug. 3 London Wembley Arena
Aug. 6 Rome Olympic Stadium
Aug. 20 Dusseldorf LTU Arena
Aug. 22 Hannover Niedersachsen
Aug. 24 Horsens (Denmark) Forum Horsens Outdoor
Aug. 27 Paris Bercy Stadium
Aug. 28 Paris Bercy Stadium
Sept. 3 Amsterdam Arena


El nom de la gira no segueix la tradició de la diva, que no acostuma a titular amb el meteix nom de l'àlbum que presenta (veure: virgin tour, blond ambition, girlie show, drowned world, re-invention), i de moment el material gràfic presentat no té una estètica pròpia de la gira, sinó que segueix amb l'estètica disco del disc, i recull algunes fotos de la minigira promocional del llançament de l'àlbum.

Etiquetes: , , , , ,