8 maig 2006

Port Aventura. Allò que no veiem (III)


La novetat que més cridarà l’atenció, no per la seva complexitat, sino per la seva espectacular posta en escena, és China Town. Al Gran Teatre Imperial de China s’hi ha construït una inmensa escenografia mòbil, portada des de Madrid i dissenyada per Ricardo Sánchez, responsable de les escenografies més recents de teatre, ópera i sarsuela en espais com el Teatro Real de Madrid, o el Liceu de Barcelona. En quatre mesos i amb 30 persones ha aconseguit fer els decorats que es presenten en aquesta obra. L’espectacle substitueix al ja inexistent Sol de Oriente on una nena i el seu peliux Pipo somiava entrar en un llibre d’aventures orientals. China Town està basat un barri xinès d’una gran ciutat on la vida transcorre amb total normalitat. Prop del districte financer, empresaris i bandes de carrer es barregen al barri. Però Ruberto, un bruixot extrany no suporta veure la crua realitat i la monòtina i avorrida vida del barri. Així doncs utilitzarà els seus poders per a que la rutina es converteixi en un animat i divertit món de música, coreografies, acròbacies i colors. El paper del bruixot és interpretat per 2 actors, en Paco i en Quique, que ja havien treballat anteriorment en altres espectacles del parc. Paco comenta “el difícil que és entendre’s amb els acròbates xinesos, ja que cap d’ells parla l’espanyol i si per exemple fem algun comentari o broma cap d’ells l’entén”. Els 16 acròbates xinesos tenen entre deu i vint-i-un anys, tots provenen de la província xinesa de Fuchien. Alguns d’ells ja havien treballat anteriorment a Port Aventura, en l’espectacle Sol de Oriente. Tots ells pertanyen a la companyia d’acròbates de Xina, i estan treballant en exclusiva per Port Aventura. Jordi Tarrida explica que “tenim la sort de comptar els millors acròbates del món, entre els quals es troben els subcampions mundials, el passat hivern a París, Chen Huang i Wu Hongwai”. Els artistes xinesos portaven més de dos mesos assajant al Teatre Imperial (o el número 418, com l’anomenen els propis treballadors del parc), i un mes més a Xina, just abans de venir. La resta de l’espectacle portava més d’un any i mig preparant-se, sota les ordres de Lluís Vibó que ja havia estat responsable de Sol de Oriente.

L’entrenament dels acròbates, sota la tutela del mestre Zhao Jie, consisteix en matinar per anar a córrer a primera hora del dia. Assajar els seus corresponents números des de dos quarts de deu fins la una del migdia, i després de l’actuació de les tres de la tarda, continuar els assajos fins les sis de la tarda. Aquests horaris canviaràn en temporada alta, passant de fer dos passis diaris entre setmana i fins a tres el cap de setmana. Els mesos més forts d’estiu s’arribaràn a fer quatre passis diaris. Tots els passis es fan a partir de les tres de la tarda, ja que més endavant s’utilitzarà el mateix teatre per a l’obra de dances del món, inclòs dins la programació d’espectacles de l’àrea de Mèxico per als mesos d’estiu.

L’espectacle pretén ser el més difícil encara en el camp de l’acrobàcia, “hem volgut anar més enllà de l’acrobàcia” comenta Tarrida. Durant els 20 minuts que dura l’obra podem veure coreografies modernes amb els 16 acròbates damunt l’escenari, un número impressionant on unes cambreres fan equilibris i malabars amb unes taules de fusta fent-les girar a gran velocitat amb els seus peus. Un magnífic número de salts realitzat per uns simpàtics treballadors de la companyia elèctrica que arreglen una avaria en el sistema d’enllumentat del barri xinès. L’espectacle també compta amb alguns malabars i salts acrobàtics realitzats pels actors més joves de l’obra.



Un dels fets curiosos és que durant la preparació dels nous espectacles tota l’atenció estava centrada en Bubblebou, la qual cosa va permetre al personal de China Town treballar sense pressió a un bon ritme. Els tècnics que hi treballen afirmen estar contents amb el canvi “gairebé tots som els mateixos de l’anterior espectacle i a tots ens ha motivat molt fer una obra de tal magnitud, en l’anterior espectacle no hi havia escenografia, hem hagut de canviar completament la il·luminació del teatre”. L’espectacle requereix un tècnic de so, que llença els temes compostos expressament per l’obra en cada número corresponent, un tècnic d’il·luminació, que s’ocupa de controlar tots els colors de la llum de l’escenari, i dos auxiliars que mouen els parts senceres de l’escenografia en els moments determinats. En cada passi és imprescindible la feina del regidor, el qual coordina tots els anteriors elements per al correcte funcionament de l’obra, una de les regidores de China Town, Cristina, comenta “durant el passi hem d’estar controlant el més mínim detall, parar atenció i que tot segueixi el seu curs per si alguna cosa fallés, poder-ho solucionar immediatament”.

L’escenari del Gran Teatre Imperial ha estat acondicionat especialment per l’espectacle, el renovat terra de l’escenari és de linòlium. L’aforament del teatre, de 1.150 butaques, un dels més grans de Catalunya en aquestes característiques, permet utilitzar la sala per a usos externs com presentacions o projeccions de cinema com es té previst fer els propers 13 i 14 de maig, a la macrofesta de celebració dels 20 anys del Carnet Jove de la Generalitat de Catalunya.
“Actualment els espectacles es preparen amb un any d’antelació, però els primers anys d’obertura del parc treballàvem amb molt poc temps de marge”, comenta Quim Gibert, un dels responsables de China Town, junt amb el Templo del Fuego i l’actuació de mariachis a la cantina de Mèxic, que s’ha vist renovat incorporant un total de 6 ballarins i conservant el nom de México en Vivo. Gibert també afirma que “China Town, per molt bé que vagi, no durarà més de quatre anys, arriba un punt que hem de renovar els espectacles de manera cíclica, i en aquest cas creiem que quatre anys és temps suficient per veure’l, i inclús repetir”.

Els tres nous espectacles comparteixen un llenguatge, el visual. “Busquem sempre que totes les incorporacions del parc temàtic tinguin un llenguatge internacional i creiem que aquests números ho aconsegueixen. És igual que entre el públic hi hagi un rus, un espanyol, americà o un senegalès. Tothom ho entén i gaudeix amb el que veu”, afegeix Tarrida. El nombre d’espectacles augmenta cada any, i per anar millorant freqüentment es fan enquestes entre el públic, quan acaben de veure algun dels espectacles, “d’aquesta manera sabem les tendències i el que més agrada, i si ens hem de preocupar de fer canvis i millorar algun espectacle” diu Gibert.

1 comentari: