Avui, després de molts mesos d'espera desitjant que s'edités oficialment, ja tinc el DVD de Madonna - The Confessions Tour.
Tal com vaig anunciar aquí, era una compra obligada per tots aquells amants de l'espectacle. Tot un concert que no vaig poder viure en directe en el seu dia, però que gràcies a la magnífica realització de Jonas Akerlund, fa que vibri des de la butaca del meu saló.
El començament del concert consta d'una espectacular introducció d'imatges de cavalls, amb un primer pla de Madonna que ens convida a l'acció. Future Lovers comença a sonar mentre l'artista surt de dins d'una gran bola de miralls, enllaça el tema amb el versionadíssim I Feel Love de Donna Summer. El segon tema és Get Together, un bon tema del Confessions On a Dance Floor per animar i fer entrar en calor al públic. Like a Virgin és una de les meves actuacions preferides, amb un so reinventat (made in Stuart Price) Madonna puja sobre un seient equestre mentre es mou suggerentment. El tema que tanca la secció eqüestre és Jump, amb una espectacular posta en escena, i ballarins fent parkour per tot l'escenari.
La següent secció comença amb uns ballarins i les veus en off, és un número titulat Confessions, que dóna pas a la polèmica actuació de Live To Tell amb Madonna crucifixada i portant una creu d'espines. El final de la cançó posa la pell de gallina. Per seguir amb la polèmica, el tema Forbidden Love és acompanyat per dos ballarins amb símbols religiosos pintats a la panxa. El següent tema, Isaac comença amb el mateix Isaac tocant un corn, per després donar pas a una ballarina dins d'una gàbia. Un bon número que prepara al públic per un dels grans èxits del Confessions: Sorry. Amb la introducció del PSB remix, i l'actuació molt semblant al videoclip, el típic ball de nois contra noies que està tant de moda. Per acabar la secció 'beduin' Madonna fa una intensa actuació en solitari de Like It Or Not, un tema amb una lletra interessant.
Un remix de Sorry, amb imatges de Bush, Bin Laden i altres temes dóna temps a preparar la següent secció amb un aire Glam-Rock. La intensa I Love New York i l'espectacular Ray Of Light són 2 temes als quals els han donat un aire molt rocker i a l'hora amb un ritme techno força marcat. El següent tema, Let It Will Be, amb el Paper Faces Mix de Stuart Price dóna el toc psicodèlic, i el director Akerlund es llueix amb una frenètica realització, sens dubte una de les millors actuacions. Per suavitzar una mica i descansar de tant moviment, Drowned World/Substitute for Love sona fidelment a l'àlbum, personalment m'agradava més la versió del Drowned World Tour. Per acabar la secció, una versió acústica (però també amb vocoder) de Paradise (Not For Me) amb Madonna a la guitarra i Isaac acompanyant amb la veu.
La llarga introducció de Music Inferno (Music amb una base del Disco Inferno dels Bee Gees, si, la banda sonora de Saturday Night Fever, o Fiebre del sábado noche) dóna temps als ballarins per lluir-se patinant per tot l'escenari, i Jonas Akerlund ho capta d'una manera espectacular. Madonna, acompanyada de dues ballarines i vestida a l'estil Tony Manero, deixa ben alt el llistó. El següent número és un dels meus preferits: Erotica, una curiosa versió (també made in Stuart Price), amb uns balls ben calents. La guitarra de Monte Pitman inicia els acords de La Isla Bonita, com ho feia en el Drowned World Tour, però aquesta vegada, en comptes de la versió acústica flamenca, l'adapten a un estil disco molt més ballable. En acabar, Madonna cau al terra i la tapen amb una capa, que a l'aixecar-se veiem escrit 'Dancing Queen'. Lucky Star, un dels primers èxits de la cantant és ideal per intruduir el ritme de Hung Up, que s'allarga fent cantar al públic, i fent coreografies fins acabar el concert, moment en el qual el missatge 'Have You Confessed?' apareix a les grans pantalles.
Per veure detalls i fotos de la gira, podeu començar per aquí.
Com sempre, els extres no són res de l'altre món: Uns 15 minuts de making off de la gira, assajos, i una mica de xerrera dels artistes i una petita galeria de fotos. El més espectacular és escoltar-ho amb el Dolby DTS, i la imatge perfecta del meu televisor.
Tal com vaig anunciar aquí, era una compra obligada per tots aquells amants de l'espectacle. Tot un concert que no vaig poder viure en directe en el seu dia, però que gràcies a la magnífica realització de Jonas Akerlund, fa que vibri des de la butaca del meu saló.
El començament del concert consta d'una espectacular introducció d'imatges de cavalls, amb un primer pla de Madonna que ens convida a l'acció. Future Lovers comença a sonar mentre l'artista surt de dins d'una gran bola de miralls, enllaça el tema amb el versionadíssim I Feel Love de Donna Summer. El segon tema és Get Together, un bon tema del Confessions On a Dance Floor per animar i fer entrar en calor al públic. Like a Virgin és una de les meves actuacions preferides, amb un so reinventat (made in Stuart Price) Madonna puja sobre un seient equestre mentre es mou suggerentment. El tema que tanca la secció eqüestre és Jump, amb una espectacular posta en escena, i ballarins fent parkour per tot l'escenari.
La següent secció comença amb uns ballarins i les veus en off, és un número titulat Confessions, que dóna pas a la polèmica actuació de Live To Tell amb Madonna crucifixada i portant una creu d'espines. El final de la cançó posa la pell de gallina. Per seguir amb la polèmica, el tema Forbidden Love és acompanyat per dos ballarins amb símbols religiosos pintats a la panxa. El següent tema, Isaac comença amb el mateix Isaac tocant un corn, per després donar pas a una ballarina dins d'una gàbia. Un bon número que prepara al públic per un dels grans èxits del Confessions: Sorry. Amb la introducció del PSB remix, i l'actuació molt semblant al videoclip, el típic ball de nois contra noies que està tant de moda. Per acabar la secció 'beduin' Madonna fa una intensa actuació en solitari de Like It Or Not, un tema amb una lletra interessant.
Un remix de Sorry, amb imatges de Bush, Bin Laden i altres temes dóna temps a preparar la següent secció amb un aire Glam-Rock. La intensa I Love New York i l'espectacular Ray Of Light són 2 temes als quals els han donat un aire molt rocker i a l'hora amb un ritme techno força marcat. El següent tema, Let It Will Be, amb el Paper Faces Mix de Stuart Price dóna el toc psicodèlic, i el director Akerlund es llueix amb una frenètica realització, sens dubte una de les millors actuacions. Per suavitzar una mica i descansar de tant moviment, Drowned World/Substitute for Love sona fidelment a l'àlbum, personalment m'agradava més la versió del Drowned World Tour. Per acabar la secció, una versió acústica (però també amb vocoder) de Paradise (Not For Me) amb Madonna a la guitarra i Isaac acompanyant amb la veu.
La llarga introducció de Music Inferno (Music amb una base del Disco Inferno dels Bee Gees, si, la banda sonora de Saturday Night Fever, o Fiebre del sábado noche) dóna temps als ballarins per lluir-se patinant per tot l'escenari, i Jonas Akerlund ho capta d'una manera espectacular. Madonna, acompanyada de dues ballarines i vestida a l'estil Tony Manero, deixa ben alt el llistó. El següent número és un dels meus preferits: Erotica, una curiosa versió (també made in Stuart Price), amb uns balls ben calents. La guitarra de Monte Pitman inicia els acords de La Isla Bonita, com ho feia en el Drowned World Tour, però aquesta vegada, en comptes de la versió acústica flamenca, l'adapten a un estil disco molt més ballable. En acabar, Madonna cau al terra i la tapen amb una capa, que a l'aixecar-se veiem escrit 'Dancing Queen'. Lucky Star, un dels primers èxits de la cantant és ideal per intruduir el ritme de Hung Up, que s'allarga fent cantar al públic, i fent coreografies fins acabar el concert, moment en el qual el missatge 'Have You Confessed?' apareix a les grans pantalles.
Per veure detalls i fotos de la gira, podeu començar per aquí.
Com sempre, els extres no són res de l'altre món: Uns 15 minuts de making off de la gira, assajos, i una mica de xerrera dels artistes i una petita galeria de fotos. El més espectacular és escoltar-ho amb el Dolby DTS, i la imatge perfecta del meu televisor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada