Temps de canvis...

Doncs per fi, després de molt agonitzar, el meu televisor Sony comprat el 1992, l'any de les Olimpíades, ha acabat morint. Ha arribat el moment de substituir-lo per un aparell més modern, amb última tecnologia, i totes aquestes merdes que venen ara, que ens volen fer creure que viurem millor.

L'afortunat ha estat un Sony Bravia LCD de 32", un tamany òptim per acabar veient les 4 series de sempre i, això si, gaudir d'aquells DVD's i divX dels quals ara si que en treuré tot el suc.

Per estar tots contents a casa, calia un aparell grabador. Doncs el VHS encara funciona, però ja no el tinc endollat perquè no val la pena lu trasto que és, el anar amunt i avall amb cintes...etc. Per això hem adquirit un grabador de dvd amb disc dur: per grabar tot allò que calgui de la TV, i esborrar-ho, grabar, esborrar, grabar, esborrar...

En fi, no crec que em facilitin gaire el dia a dia, en el fons són més manuals per aprendre, més botos a prémer i més cables penjant.

Això si, l'emoció de grabar "Els Joves" al canal 300, no es pot descriure amb paraules.