25 de juny 2007

Bons riures amb Shrek


Divendres vaig anar a l'estrena de Shrek 3 (Shrek Tercero). He de dir que no tenia masses expectatives, la segona part em va entretindre i vaig riure, però no tenia l'encant de la primera. Per sort, Shrek 3 torna a l'encant de la primera i amb un humor molt ben trobat. Aquesta tercera part comença allà on es quedava la segona. Amb Shrek i Fiona com hereus del regne (passo de traduir Far Far Away), i la seva incomoditat d'aquesta condició. Això els fa anar a buscar a Artur, l'altre hereu de la corona. Amb una separació de Shrek i Fiona a causa d'aquesta recerca, veiem a Shrek amb els seus companys Asno i el Gat amb Botes, tots dos a l'altura. Fiona per la seva part es queda reposant amb les seves companyes entre les quals hi ha Blancaneus, la Bella Dorment, o la Ventafocs, totes elles molt ben definides i que aporten molt bons gags a la història. També són bones les intervencions de Pinotxo, l'home-galeta (Gingerbread), i els 3 Porquets. Tot plegat, una gran barreja de personatges de contes mesclats amb molt talent, i la participació d'un mag Merlí senil d'allò més sorprenent.

Si teniu ocasió no deixeu de veure-la, però recordeu que no és una pel·lícula infantil. La majoria de gags són molt subtils, i molts tenen a veure amb la cultura de contes popular, amb la qual cosa si esteu atents no parareu de riure.

2 comentaris:

  1. siiiii
    jo vui la vui vere!! ostras, m'havien dit que hi havie mala crítica, però me'n fio del teu criteri...weno, nose si s k men fio o s k tink mooooltisssimes ganes de veurela!
    ueee

    ResponElimina
  2. Ho sento però tinc que discrepar! de fet Discrepo! Ahir la vaig anar a veure. Tenia ganes perquè a les dues anteriors vaig riure de valent però la decepció arriba força aviat: El guió es per plorar, les conyes no son més que la segona part de l'acudit que ja havien deixat anar en alguna de les entregues anteriors, poquíssima originalitat, y un final moooooolt fluix. La única cosa que salva la pel•lícula es alguna conya aïllada que sí que sona genuïna i aconsegueix una sincera rialla del públic.

    Els nous personatges estan molt poc perfilats, ja no parlo dels dolents que directament passen d’explotar un element que podria haver donat molt de joc a la pel•lícula, les donzelles de la Fiona son per plorar. La única que se salva es la Blancaneus i per la conya dels animalons que sinó també se n’anava a la foguera.

    La resta molt pobre. Jo personalment no la recomano. I després de veure com als guionistes se’ls han acabat les idees, dubto molt que hi hagi una IVa part.

    ResponElimina