14 de juny 2006

Enganxat a...The Wire (2a temporada)


Amb la dèria de 'Lost' i 'Mujeres Desesperadas', em va agafar per començar a veure sèries que em semblava que podien estar bé. Em mirava capítols d''Anatomia de Grey', 'A dos metros bajo tierra', 'My name is Earl'. Però la que més em va enganxar va ser 'The Wire: Bajo Escucha': Una producció de l'HBO, sobre la policia de Baltimore i una xarxa de narcotraficants on es demostra que els bons no són tan bons, ni els dolents fan el mal perquè sí.La sèrie pot presumir d'un realisme mai vist, el ritme narratiu és excel·lent, i la trama és d'allò més interessant.

A EEUU ja van per la quarta temporada, però aquí, a la Fox, tot just s'ha estrenat la segona, i després d'una llarga espera (el passat dissabte es va emetre el segon capítol). Sembla que la sèrie no acaba d'incidir prou en el públic, però la crítica n'està encantada.

No vull explicar res de l'argument per aquells que volgueu veure-la no espatllar-vos l'element sorpresa. Només dir-vos que tingueu paciència durant els primers capítols, ja que al principi costa una mica d'enganxar-se a la trama i despertar l'interès, però després un se sent satisfet de seguir capítol a capítol la intrigant trama. Els capítols duren una gairebé una hora cadascun, així que reserveu-vos el temps necessari per dedicar-li la màxima atenció. Els actors no són gaire coneguts, si més no, alguna cara us sonarà, però no hi ha cap estrella televisiva de manera que us serà fàcilment creïble la seva interpretació.

Més informació a mundoplus.tv
On trobar-la? A l'emule i en bittorrent.

Etiquetes: , .

12 de juny 2006

Hamaka'06


L'any passat vaig tenir l'oportunitat d'anar a la primera edició d'aquesta festa pel medi ambient i la sostenibilitat, 'una invitació a un viure millor' com diu l'organització.

Aquest segon any de l'
Hamaka es confirma com una cita interessant del mes de juny, on es poden anar a passar unes hores amb els amics o la família, relaxar-se, estirar-se a les hamakes escampades per tota la zona, veure exposicions diverses, escoltar música en directe i experimentar sensacions gràcies als àngels del jardí.

He trobat a faltar algunes de les paradetes de l'any passat on es venia roba i complements de l'estil del festival. El menjar i la beguda han millorat considerablement, tot i que segueixo pensant que es podria augmentar l'oferta i la varietat.

Etiquetes:

24è Saló del Còmic

Divendres a la tarda vaig poder anar al Saló del Còmic. Feia uns quants anys que no hi anava, i aquest any em va venir de gust veure com estava el panorama de la vinyeta. Per sort, Montjuic em queda més a prop que l'Estació de França, i no em va fer mandra anar-hi.

Com sempre, a l'entrar el primer stand que hi ha és el de Planeta Agostini Comics, on em vaig poder comprar el manga més recent de l'autor del qual col·lecciono tot el que es publica aquí: Neko Majin, d'Akira Toriyama. Apart, al mateix stand hi havia un espai on els visitants es podien fotografiar amb V (de Vendetta) i Superman.


Apart dels típics stands, em vaig passejar detingudament per totes les exposicions, cosa que en els anteriors anys només hi feia un cop d'ull (coses de l'edat).

Mentre em mirava novetats i voltava per allà, vaig escoltar per megafonia l'anunci de la presentació de la revista BF, a càrrec d'Andreu Buenafuente, Jordi Évole (follonero), i Oscar Nebreda. Ràpidament em vaig dirigir cap a la sala de conferències del pavelló i vaig poder trobar un bon lloc. Amb uns tocs d'humor i un aire a monòleg, l'Andreu va donar a conèixer aquest nou projecte d'El Terrat junt amb El Jueves.


Desgraciadament a la mateixa hora, em vaig perdre David Lloyd, autor del còmic V de Vendetta, que si ho hagués sabut l'hagués dut amb mi per a que me'l firmés. No es pot tenir tot.

Etiquetes: , , , , , , .

8 de juny 2006

Nova producció d'El Terrat

Molts de vosaltres recordareu aquell programa on sortien el Santi Millán i el José Corbacho asseguts en un sofà i 'improvisant'. Es titulava 'A pèl' i la gràcia era que (suposadament) no hi havia guió, era tot improvisació en aquell sofà i amb un públic que podia intervenir, opinar, i fer aportacions als temes que es parlaven.

Aquell programa deuria tenir cert èxit, i el van fer girar per tota Catalunya amb el nom de 'A pèl tour'.


Doncs ara El Terrat, que es troba en un gran moment dels seus programes i assaboreix èxit arreu de l'estat espanyol, té la idea de fer el mateix programa a nivell nacional. He pogut assistir a la gravació del programa pilot, el nom (espero que provisional) és 'A pelo'. I els dos actors són Raúl Cimas i Joaquin Reyes. Els coneixereu per la seva participació en els programes Buenafuente i de Paramount Comedy. Vaig veure a tots 2 força preparats per aquesta mena de programa, però el que està clar és que (amb tots els respectes pel Cimas), el Reyes se'l menja amb patates. Comproveu el seu humor amb els sketchos de La Hora Chanante.El programa està previst que s'emeti per LaSexta (es comença a notar la la participació econòmica d'El Terrat en aquesta nova cadena) durant aquest estiu.

Etiquetes: , , , ,

7 de juny 2006

Laurent Garnier - The man with the red face

Fa un parell d'anys un company de classe em va deixar un DVD de Laurent Garnier. Era d'un concert de la gira de 'Unreasonable Behaviour'. D'entre els temes que hi havia, un em va cridar l'atenció per sobre dels demés. Era 'The man with the red face', un ritme força fosc, amb un acompanyament de trompeta que a poc a poc pren protagonisme.

Us penjo un edit del tema, extret d'un recopilatori d'artistes de F Comm, el segell discogràfic francès on Garnier edita els seus treballs.




No penjo el video perquè em fa pal i tampoc val molt la pena. Però no patiu, el podeu veure a youtube.

Capteu la cara de flipat, i el creuament de mans en plan mestre dels plats

6 de juny 2006

Ikea en 'bullet-time'

Després d'un cap de setmana de relax, platja, camp, psp, brainstorming, i mosquits, arribo a casa i em trobo que una web d'Ikea mostra les seves cuines en 'bullet-time' -o dilatació temporal- (l'efecte de Matrix, on la càmera gira mentre el temps resta aturat).

Via: Microsiervos

2 de juny 2006

Tirant de youtube's...

Ja sé que és ranci postejar un video sense cap motiu, però crec que a partir d'ara ho faré més sovint. Internet ens ha bridnat aquesta joia que és youtube, i l'hem d'aprofitar!

Aquest vídeo l'he trobat gràcies als colegues de Peridos por Lost, que segueixen postejant articles encara que la temporada hagi acabat. Mostra com seria la capçalera de Lost si fós una sèrie com Friends. Val la pena (sino no el posaria). Està currat, inclús hi ha imatges dels actors que no pertanyen a Lost.




I aquest vídeo m'ha fet riure força. És del programa nord americà Saturday Night Live, i és un sketch que ajunta a Jim Carrey amb els protagonistes de 'Movida en el Roxbury'. Si us agrada jim Carrey riureu, si l'odieu, més val que no el veieu.


WAAAAALT!!!

1 de juny 2006

Més videos de RHCP

Seguiré penjant vídeos del concert dels Red Hot Chili Peppers al youtube.
Podeu veure'ls aquí.

31 de maig 2006

Red Hot Chili Peppers, primer concert



Acabo d'arribar del Palau St.Jordi on he vist els Red Hot Chili Peppers en el seu primer concert de la gira 'Intergalactic Tour' on presenten els temes del seu nou disc 'Stadium Arcadium', i en repassa una alguns dels seus anteriors discos.



La banda ha complert totes les meves expectatives dalt de l'escenari, i l'escenari estava molt i molt bé. Línies de llums feien de pantalla, i blocs de focus mòbils canviaven de posició segons el tema que sonava. M'ha cridat l'atenció tot un seguit de llums a mode de pantalla penjada del sostre paral·lela al terra. Ho podeu veure a la foto. Molt interessant, ja que ambientava el St. jordi d'una manera que mai havia vist.



El repertori ha estat correcte, els temes escollits del Stadium Arcadium han estat dels que més m'agraden (i mira que n'hi ha per triar!). M'han faltat alguns èxits més del 'by the way' i del 'californication' que havent escoltat el seu doble Cd 'Live in hyde Park' pensava que tocarien. Si haguéssin tocat aquests temes hauria estat perfecte, i hagués durat el que havia de durar, i no l'hora i mitja que ha durat. De totes maneres em quedo amb un bon sabor de boca.

Setlist (entre parèntesi he posat el disc al qual pertany el tema)
0. Intro
1. Can't Stop (btw)
2. Dani California (sa)
3. Scar Tissue (californication)
4. Charlie (sa)
5. Throw Away Your Television (btw)
6. 21st Century (sa)
7. Snow (Hey Oh) (sa)
8. Right On Time (californication)
9. Don't Forget Me (btw)
10. Torture Me (sa)
11. Otherside (californication)
12. Tell Me Baby (sa)
13. I Feel Love (donna summer cover)
14. Wet Sand (sa)
15. By The Way (btw)
-
16. Under the bridge (bssm)
17. Give It Away (bssm)

-Per acabar han estat uns quants minuts a l'escenari els 3 músics tocant i experimentant amb els seus instruments. En John Frusciante (guitarra) s'ha quedat sol damunt l'escenari experimentant sons i s'ha despedit molt amablement del públic.



Etiquetes: , , .

30 de maig 2006

South Park i la descàrrega de música

South Park mola per coses com aquestes.

Atenció! Aquest vídeo ja havia estat voltant per Youtube, però el van retirar a causa de les queixes dels productors perquè violava copyrights i drets d'autor i merdres d'aquestes. Potser no dura gaire altra vegada, Aprofiteu per veure'l mentre aguanti!

DJ Rolando - Knights of the Jaguar

Avui recordo tot un clàssic. Knights of the Jaguar, un tros de tema tecno de DJ Rolando. Va ser una bomba en el seu dia, i per mi encara ho continua sent.

Cap de setmana rural

Avui encara em noto cansat del mogut cap de setmana que he tingut. Divendres ens vam desplaçar bona part de la meva família a Les Lloses, un poble proper a Ripoll. Allà ens esperava una casa rural que havíem reservat unes setmanes abans.

L'arribada de divendres va ser bona. M'havia escaquejat de la uni unes hores abans, per aprofitar la tarda i no arribar a misses dites. El trajecte no es va fer llarg, vam poder escoltar sencer el doble CD dels Red Hot Chili Peppers 'Stadium Arcadium', als quals demà veuré en directe al Palau St.Jordi. La casa era enorme, amb grans espais verds on pasturaven vaques i xais. Dins el recinte del mas hi havia cabres, gallines, i la resta de la família que ja havien arribat.


Un cop distribuides les habitacions, desempaquetat bosses, i saludat a tothom vam fer una mica de temps fins l'hora de sopar. Després de sopar, i fer unes rondes de porrons, uns van anar a dormir i uns altres ens vam quedar fent uns cubates i jugant a l'assassí (algun dia parlaré d'aquest interessant joc).

L'endemà feia molta calor, ens vam llevar a una hora prudent i vam fer un esmorzar de campions (pa amb tomàquet, embotits dels bons, xocolata, pastes...). Després vam fer una petita excursió fins arribar al riu. El riu portava una aigua molt freda, ens va costar tirar-nos a l'aigua, però un cop dins s'hi estava bé.

La tornada cap a la casa es va fer curta, ens esperava la gran barbacoa. Teníem una quantitat bestial de carn, la típica per fer a la brasa: xai, butiffarra, xoricets, morcilla, xulla... Mentre s'anava fent la carn, va fer alguns llançaments de globus d'aigua per refrescar-nos. Un cop a taula, vam menjar com tocinos. L'allioli va ajudar a passar molt bé tota aquella carn. Després d'un gran àpat com aquest, s'ha de digerir fent una bona migdiada.

La tarda va ser força tranquila, dins el mas vam estar fent uns partits de bàdminton amb una xarxa improvisada. El sopar a base d'amanida, pa amb tomàquet, i embotits el vam estar digerint durant unes hores mentre jugàvem de nou a l'assassí.


Diumenge al matí vam fer una excursió una mica més llarga, vam vorejar el riu i vam descobrir racons naturals molt macos. De camí de tornada ens vam acabar banyant al mateix lloc del dissabte. Vam dinar macarrons i salsitxes, i després la migdiada de rigor. Diumenge a la tarda vam aprofitar per fer uns últims passejos per la zona, i unes quantes sessions de fotos.
El viatge de tornada es va fer més llarg. Avui encara em noto la panxa inflada de tanta carn i embotits, hauré de menjar una mica de verd durant uns quants dies...

26 de maig 2006

Dia de l'Orgull Friki

Ahir va ser el Dia de l'Orgull Friki. Per fi els frikis s'organitzen una mica i volen ser respectats com a tals.


M'esperava un dia amb més moviment, a Barcelona no he vist pràcicament res. Potser els frikis volen seguir sent anònims, o potser avui no els anava bé disfressar-se de Jedi. La qüestió és que em sembla molt bé aquesta iniciativa, però a veure si l'any que ve se surt una mica al carrer i es fa que es noti el frikisme que hi ha al país.

Aprofitant el tema dels frikis, vull recomanar una sèrie que he començat a veure: Es diu 'The IT Crowd', es podria titular una cosa com 'els del servei tècnic'. La sèrie és d'origen britànic, i manté l'humor anglès característic de les sèries de la BBC o dels Monty Python. És una sèrie força geek, tracta de 2 treballadors del servei tècnic que treballen apartats al sòtan d'una gran empresa, i l'arribada de la seva nova cap, la qual no té gaire idea (per no dir gens) d'informàtica.


Els e-link, els torrents i els subtítols dels 6 episodis de la primera temporada els podeu descarregar de noseque.net.

Etiquetes: , , .

23 de maig 2006

Madonna ha iniciat la gira


Diumenge 21 de maig era el dia assenyalat per a que comencés el 'Confessions Tour' de Madonna. El primer concert de la gira ha estat a Los Angeles, on hi ha previstos 2 concerts més. Madonna anirà recorrent els Estats Units fins a finals de juliol, on començarà al Regne Unit la part europea de la gira que durarà fins a principis de setembre.

Les primeres impressions de l'espectacle són (com sempre), molt positives. Enrera queden aquells primers rumors que deien que la diva volia una gira per locals petits amb un escenari acollidor i intimista, on interpretaria temes poc moguts. L'espectacle compta amb 4 parts diferenciades clarament pel vestuari de Madonna i els ballarins que l'acompanyen, i pels elements escenogràfics. Un dels blocs del xou mostra una madona penjada dalt d'una creu interpretant el clàssic 'Live to tell' que feia més de 16 anys que no cantava en directe. Altres parts de l'espectacle estan definides com 'equestre', 'glam rock', i 'saturday night fever'.

De moment encara no hi ha dates anunciades per Espanya. Corre el rumor que els promotors volen esgotar primer la resta d'entrades per Europa, i anunciar després les dates espanyoles, ja que a la majoria d'europeus els sortiria més a compte pagar el viatge i l'entrada a preu d'Espanya que no pas l'entrada sola a algun dels concerts de la resta d'Europa. No sé si creure-m'ho, però m'agradaria que fós veritat i s'acabés anunciant algun concert per Barcelona.

Etiquetes: , .

19 de maig 2006

L'original vídeo de Keane

Em va sobtar l'altre dia, quan vaig veure aquest vídeoclip per la tele. No sé si la idea ja estava inventada, però jo no ho havia vist mai. Trobo que és molt original, tot i que no té res a veure amb la lletra de la cançó.

El vídeo és del single 'Is it any wonder?', extret del seu segon àlbum: 'Under the iron sea'. Keane són un grup força interessants del panorama actual. Se'ls acostuma a comparar amb Coldplay i U2. De fet, van ser grup convidat en part de la gira 'Vertigo'06' dels irlandesos. Vaig poder comprovar personalment la força del seu directe al Camp Nou l'estiu passat, i no em va decebre gens. Al contrari, trobo que guanyen molt damunt de l'escenari.

Aquí teniu l'original vídeo.



Un fet curiós: durant la canço sentireu alguna cosa que semblen guitarres...doncs no! És el piano amb algunes modificacions.

Etiquetes: , , , , .

EL retorn de la Nelly...

Nelly Furtado, aquella noia amb arrels portugueses i canadenques que es va llençar a la fama amb el tema 'I'm like a bird', i 'Turn off the lights', i més tard va publicar un segon disc amb alguns singles però sense gaire ressò, torna al panorama musical amb un so molt diferent del que tenia.


El nou disc 'Loose' està produït per Timbaland (un mag dels ritmes negres urbans com ha demostrat produïnt Aaliyah, Missy Eliott o Justin Timberlake). Nelly adopta una imatge més sexy i salvatge, ha desaparegut aquella innocent i alegre noieta de poble per donar pas a una provocativa lady urbana. El resultat sobta una mica, i els 2 temes que he pogut escoltar: 'Promiscuous' i 'Maneater' al principi sonen una mica repetitius. Vull destacar la tornada de 'Maneater' que no sé exactement què té, però sona força bé: Us deixo el fragment de vídeo del youtube. Si voleu veure'l sencer aneu aquí.



Etiquetes: , , , , , , , .

15 de maig 2006

...i un que torna

Sembla ser que el Regne Unit (UK com m'agrada escriure-ho a mi) és una de les destinacions preferides per aquells que volen anar a l'estranger, ja sigui per millorar l'anglès, per buscar-se feina, o bé per veure món.

En un article anterior comentava la marxa d'un amic a UK. Doncs aquest article és per anunciar la tornada d'un altre que estava a la terra del 'mind the gap' (Londres).

Espero que t'acostumis altra cop a la calor xafogosa de Barcelona, al conduir per la dreta, i a la cervesa autòctona. No crec que et costi gaire! ;-)

Tecno de luxe amb Jori Hulkkonen

Divendres passat va venir a Barcelona un músic que valoro força. El seu nom és Jori Hulkkonen, actualment publica els seus discos amb el segell de F-Communications, el mateix de Laurent Garnier. En els últims anys, Jori ha publicat discos d'una electrònica molt interessant. El meu interès per la seva música va créixer al sentir un recopilatori seleccionat per ell anomenat 'Helsinki Mix Sessions' on hi havia un tema d'Ananda Project (I think I'm losing you, que el vaig comentar en un dels primers articles d'aquest blog). El cas és que casualment vaig veure un cartell anunciant que el Sr. Hulkkonen punxava divendres a la sala Lolita (la sala petita del costat del The Loft, del conjunt de sales de Razzmatazz). Ràpidament vaig contactar amb un amic i també seguidor seu, i vam decidir assisstir a aquesta sessió.


Tecno de luxe, així és com ho podria definir. Música no gaire trallera (de fet, si), però amb suficient força per fer ballar i parar les orelles als sons generats en aquell moment.

El noi no va poder punxar la meva petició (la d'Ananda Project), però així i tot, ens va deleitar als assistents amb un techno d'allò més elaborat.

Etiquetes: , , , , , , .

13 de maig 2006

Un blog amic d'un que se'n va lluny...

El dia de la Telecogresca, el meu amic Marc em va donar els últims detalls del que serà la seva estada a l'estranger per a fer el projecte de final de carrera. El molt trempat se n'anirà a Bristol (UK) durant sis profitosos mesos. Per anar explicant l'experiència a distància ha començat a escriure un blog on espero que actualitzi sovint la seva estada "bristolenca".

Des d'aquí li desitjo molta sort i ànims a crear la 'société' (més endavant parlaré d'aquest tema...).

Good Luck Marc!

Aquí el tenim, content de conèixer al Paco Pil.