Daft Punk a Tron Legacy

Que el duet d'electrònica Daft Punk participava a la nova versió del clàssic de ciència ficció Tron (aquesta vegada batejat com Tron legacy i en 3D!!) ja ho sabíem. El que no sabíem és que Daft Punk farà aparició a la pel·lícula, o almenys així ho ha dit l'actriu Olivia Wilde en una entrevista amb MTV.

En tot cas, ja s'ha filtrat un tema de la banda sonora: Fragile, i sona molt Daft Punk, així que no crec que sigui cap fake.

La pel·lícula s'estrenarà al desembre del 2010...Encara queda, esperem que es vagin filtran temes. De momeent podem anar assaborint el tràiler o promo o digueu-li com vulgueu:

Parc Nacional de Bukhansan

Durant el període de vacances d'agost, vaig fer una petita excursió al parc nacional de Bukhansan. Bukhansan té una muntanya de 836 metres, la més alta al voltant de Seül, a la província de Gyeonggi-do. El parc nacional en sí no és massa gran, uns 80 quilòmetres quadrats. El millor de tot és que està a tocar de la gran ciutat. Només cal agafar el metro fins l'estació de Suyu a la línia 4, i allà l'autobús 120 i baixar a l'última parada. Tot plegat, menys d'una hora.

Al baixar de l'autobús es nota on estem. Abans d'entrar al parc hi ha algunes botigues especialitzades en material de muntanya: calçat, jaquetes, motxilles...I és que als coreans els agrada anas ben preparats a fer muntanyisme. Pel camí, la majoria de persones que ens trobem són gent gran. Petits grups d'avis, parelles d'àvies, tots ells amb les seves viseres, ben equipats i somrient quan es creuen un grup d'estrangers com nosaltres.

Al parc nacional s'hi poden trobar alguns petits temples, refugis, i fins i tot una petita comissaria de policia perduda enmig del bosc. Tot i que no vam explorar tot el parc, vam anar de cara a barraca, directes al pic Baekundae (836.5m). L'inclinació del camí cada vegada era més pronunciada, fins arribar als últims 300 o 400 metres, on s'havia de pujar amb l'ajuda d'unes cadenes i cordes clavades a la roca. Des del cim es podien veure ben a prop els altres dos pics: l'Insubong (810.5m) i el Mangnyeongdae (799.5m). Força gent aprofita el cim per descansar i fer una becaina sobre el granit, fer algunes fotos i admirar el paissatge de muntanyes i la ciutat de Seül a la llunyania: espectacular.

De baixada, ens va entrar la gana i ens vam aturar a un petit temple-refugi on servien poca varietat de menjar. Bàsicament fideus, però acompanyats de Makgeolli ben fresquet, una beguda feta a base d'arròs, amb baixa graduació, amb un aspecte semblant a la llet. És molt típic dels excursionistes beure Makgeollli quan fan parades per reposar.

Després del dinar, vam seguir baixant fins la base, notant com la inclinació estirava els nostres músculs de les cames, i recompensant-nos per l'esforç amb un gelat de blat de moro abans d'agafar el bus de tornada a Seül.


L'excursió va ser maca, però veient algunes fotos fetes en ple hivern...crec que hi hauré de tornar per admirar el paissatge tot nevat!

Röyksopp diuen que ha de ser això

This Must Be It és el nou single del disc Junior del duet noruec Röyksopp. El tema compta amb la col·laboració de la cantant de Fever Ray i de The Knife. Pel tema el suec Andreas Nilsson ha dirigit un videoclip ben extrany...si algú li troba un clar significat, si us plau, que ho digui.

This Must Be It serà publicat el 2 de novembre i comptarà amb remescles de Thin White Duke, Rex The Dog, Apparat, Danton Eeprom, Florian Meindl, LehtMoJoe, Maxime Dangles, Moguai, Pete Herbert and The Bloody Sisters (TBS).

De moment ja podem escoltar la remescla de Thin White Duke (a.k.a. Stuart Price, Jacques Lu Cont...), i sona d'allò més bé.

This Must Be It (This Could Be Thin White Duke Remix) by Royksopp

Faithless torna amb força

Feia temps que no sentia a parlar del trio londinenc d'electrònica Faithless. Després del seu darrer treball d'estudi To All New Arrivals, van editar algun recopilatori i un DVD d'un directe. Però sembla que són a l'estudi gravant nou material, i com a mínim, el ganxo Sun To Me (que ofereixen per descarregar gratuïtament als subscriptors de la nova web amb llançament previst per l'octubre) sona molt bé. Tornant als Faithless que més m'agraden.



A més a més Faithless tiren endavant el projecte Faithless Soundsystem: una mena de concerts de petit format, amb especial ènfasi en l'apartat visual. El primer d'aquests concerts va ser divendres passat al Savannah Beach d'Eivissa, a la festa de clausura del Wonderland de Pete Tong, on també es comptava amb l'actuació de Eric Prydz.


-------------------------

Long time without hearing about the electronica London trio Faithless. After their latest studio album To All New Arrivals, they released a compilation and a DVD of a live show. But it seems that they've been in the studio recording new material, and at least the hook Sun To Me (song offered for free download for subscribers to the new web with release scheduled for October) sounds very good. Going back to the Faithless sound I like.


Moreover Faithless are going on with the Faithless Soundsystem project: a kind of small-scale concerts, with special emphasis on the visuala. The first concert was last Friday at Savannah Ibiza Beach at the closing party of Pete Tong's Wonderland, also with performance by Eric Prydz.

Entrevista a Ràdio Manlleu

Diumenge passat em van entrevistar a Ràdio Manlleu. El programa Passa Volant té una secció dedicada als catalans que estem estudiant a l'estranger, i aquesta setmana va tocar Seül...

Lady Gaga ho torna a petar amb 'Paparazzi' als MTV VMA

Diumenge passat es va cel·lebrar la gala de lliurament dels premis de la popular cadena MTV, els Video Music Awards 2009. Com sempre, moltes estrelles, molts famosos, pressupost desorbitat, llum i color, i aquest any un especial homenatge a Michael Jackson en forma discurs de Madonna i actuació de diversos imitadors amb vestuari Jackson total, i un duet amb la seva germana Janet amb el tema Scream. Gran Janet!

La resta d'actuacions...res de l'altre món: La cansina Beyonce amb el Single Ladies, la (fins ara desconeguda per mi, però ara coneguda per tothom gràcies a que Kanye West la va interrompre en el seu discurs d'agraïment al premi al millor video) Taylor Swift, duet de Jay Z amb Alicia Keys...però una excepció: Lady Gaga amb el seu Paparazzi (amb una petita intro de Poker-Face) ho va rebentar amb una actuació amb final sanguinolent. Genial, aquesta dona té sang (mai millor dit) per estar a l'escenari i oferir bons espectacles. L'actuació amb entonació 'alternativa' també s'emporta punts positius.

Lady Gaga MTV VMA Music Awards 2009 Performance HQ

Abracadabra

Ok, porto masses dies volent penjar aquest vídeo d'aquest temazo de K-Pop, i fins ara m'he aguantat perquè  alguna gent m'ha dit que només faig que parlar de K-Pop. M'ées igual, crec que mola, i aquí us el deixo: El retorn de les Brown Eyed Girls: Abracadabra. No para de sonar a tot arreu de Seül, ho peta tot.

Monopoly a gran escala

El popular joc de taula Monopoly porta anys renovant-se i oferint versions de diverses ciutats, temàtiques (Star Wars, Simpsons...) i per descomptat, en forma de videojoc per a diverses plataformes. Ara Hasbro i Google han unit forces i presenten el gran Monopoly global: Monopoly City Streets. Una versió de Monopoly a escala mundial on el taulell és Google Maps i on milers de jugadors de tot el món podem comprar tots els carrers de qualsevol ciutat. La partida durarà quatre mesos, i el guanyador serà qui al final tingui més diners.

El joc s'ha estrenat avui dia 10, però degut al tràfic massiu, els servidors no poden amb tothom i sembla que la partida no acaba de funcionar. S'espera que s'arregli la cosa i es faci un reset per ajustar la gent que tot just comença amb la gent que ha pogut jugar unes hores i començar a comprar carrers.

Suicide or go home

Aquesta setmana està sent una mica moguda pel que fa el panorama del k-pop. El líder de la boyband 2PM, Jaebeom (Park Jaebeom) ha abandonat Corea de manera forçada. Tot va començar quan, fa uns dies, van sortir a la llum uns comentaris que el cantant havia fet al 2005 al seu MySpace personal. En aquells moments, el jove Jaebeom, recent arribat de la seva Seattle natal, estava en època de preparació i entrenament per poder debutar algun dia amb 2PM, una de les bandes de la companyia JYP. Sembla que el noi no s'acabava d'adaptar al país, la gent i la cultura, i va deixar uns comentaris com: “…..Korea is Gay…. I Hate Koreans…..”.

Fa poc, agú va recuperar i publicar unes captures d'aquests comentaris, i sembla que molts internautes s'han vist afectats. Fins i tot, va sorgir una petició de suicidi firmat per més de 3000 persones als fòrums de Daum (el segon portal-buscador més utilitzat a Corea), i alerta que aquí el suicidi és una cosa que pot passar si hi ha pressió social. Amb comentaris com "Go back to America", "I'm disgusted by you", and "Jaebeom will be the next Yoo Seung-joon" , la petició va ser tancada i una altra de suport la va substituïr.

Tot i que Jaebeom va escriure una carta demanant perdó als fans i a la població, ha anunciat que abandona el grup 2PM, el qual es queda sense líder fins a nou anunci. I precisament ahir, sense fer cas als centenars de peticions dels fans en forma de post-it's a la seu de JYP de que es quedés al país, Jaebeom s'en tornava a Seattle, amb esperances de tornar algun dia a Corea, quan la polèmica s'hagi oblidat i la cosa s'hagi calmat.

September, nice to see you again Dexter!

S'acaben les vacances, comença un nou curs, i tornen les sèries. Dexter és una de les més esperades. Després de 3 temporades, totes elles millorant l'anterior, arriba una nova temporada on sembla que la paternitat del nostre assassí favorit li portarà més d'un problema.

Aquesta quarta temporada no s'estrena fins el 27 de setembre, però la gent de la cadena Showtime sap molt bé el què es fa quan deixen anar el Pre-air del primer capítol: Living The Dream. Internet ja en va ple, i ja som uns quants els que hem pogut tornar a emocionar-nos amb aquest carismàtic serial-killer.

Aquest primer capítol, sembla que indica per on anirà la propera temporada...nou cas important a resoldre, noves trames pels personatges secundaris, i un final amb cliffhanger que ens deixa a tots bocabadats. ja no puc esperar a veure el següent capítol!

Aquí teniu el 4x01 - Living The Dream.

Madonna està de cel·lebració

La Reina del Pop ja acaba la segona volta de la gira Sticky & Sweet, com no, amb xifres exitoses. I ara toca publicar material discogràfic. Aquesta vegada és un nou recopilatori de grans èxits. Un d'aquells 'definitius' amb molts (no tots) dels singles que ha anat publicant al llarg de la seva carrera musical.

Aquí el tracklist oficial 

EDICIÓ 1 CD 

Vogue 

Express Yourself 

Into The Groove 

Papa Don't Preach 

La Isla Bonita 

Lucky Star 

Holiday 

Like A Virgin 

Material Girl 

Crazy For You 

Like A Prayer 

Erotica 

Music 

Frozen 

Hung Up 

Ray Of Light 

Don't Tell Me 

Take A Bow 

Sorry 

4 Minutes 

Celebration 

EDICIÓ 2 CDs 

CD1 

01 - Vogue 

02 - Express Yourself 

03 - Into the Groove 

04 - Papa Don't Preach 

05 - La Isla Bonita 

06 - Everybody 

07 - Lucky Star 

08 - Holiday 

09 - Like a Virgin 

10 - Borderline 

11 - Material Girl 

12 - Crazy For You 

13 - Open Your Heart 

14 - Cherish 

15 - Like a Prayer 

16 - Justify My Love 

17 - Deeper and Deeper 

18 - Erotica 

19 - Rain 

CD2 

01 - Celebration 

02 - Music 

03 - Get Together 

04 - Frozen 

05 - Hung Up 

06 - Ray of Light 

07 - Beautiful Stranger 

08 - Don't Tell Me 

09 - Hollywood 

10 - Human Nature 

11 - Secret 

12 - Take a Bow 

13 - American Life 

14 - Die Another Day 

15 - Sorry 

16 - 4 Minutes 

17 - Give It 2 Me 

18 - Revolver

Com podeu veure, hi ha 2 temes inèdits: Celebration, un trencapistes co-produït perl DJ Paul Oakenfold, i Revolver, del qual encara no se'n sap gran cosa. Pel single Celebration, Madonna compta amb 2 videoclips. El primer, dirigit per Jonas Akerlund (amb qui ja va col·laborar en videoclips con Ray Of Light, Music, Jump o el documental I'm going to tell you a secret o el DVD de Confessions Tour). I el segon, gravat a Milà i Barcelona durant el pas de la gira Sticky & Sweet on apareixen fans ballant. Aquest segon encara no té data d'aparició. De moment, ja podem gaudir amb aquest primer video, la versió del qual no és la album version, és un remix que encara no he identificat de quí és, però m'agrada més que la versió de l'album.

Namsan. D'excursió al cim de Seül.

Dimarts passat vaig agafar el metro i vaig anar fins la parada de metro de Hangangjin (한강진) de la línia 6. El meu objectiu era visitar el Outdooor Namsan Botanical Garden. Però després d'una llarga caminada per arribar-hi, em va fer mandra i vaig preferir endinsar-me al bosc. Enmig de la densa vegetació de la muntanya de Namsan, podia veure entre troncs i fulles la gran ciutat.

Namsan és una muntanya dd'uns 250 metres situada al mig de la ciutat de Seül (bé, al bell mig tampoc, una mica al nord del riu Han). És coneguda per la seva silueta amb la N Seoul Tower al seu cim. Però al voltant també s'hi poden trobar altres coses interessants.








El meu recorregut va fer que deixés enrera el bosc per topar amb l'entrada del Teatre Nacional (국립극장). I des d'allà vaig seguir un recorregut fent essses per la muntanya, veient molta gent gran practicant esports i fent exercici, fins arribar al peu de la N Seoul Tower. Allà hi havia una cosa que esperava trobar-me, però em va impactar més del que em pensava: Centenars, milers de cadenats, penjant, enganxats, lligats, mostrant missatges d'amor, desitjos i altres coses que escriuen les parelletes que volen deixar emprempta dels seus sentiments amb la gran ciutat fent de testimoni. S'hi poden trobar tot tipus de cadenats, de diferents colors i formes (no cal dir que abunden els que tenen forma de cor), i altres mostres originals com fotos plastificades (per aguantar el màxim de temps a l'intempèrie), manilles, o altres cadenats de seguretat.









Seguint el meu camí (vaig passar de pujar a la Torre, m'ho guardo per un altre dia, de fet, les vistes sense pujar a la torre ja són espectaculars) vaig començar a baixar. Creuant-me ambb gent que pujava per la banda nord de la muntanya amb el telefèric. Unes quantes fotos em van servir per adonar-me com de gran és la ciutat on estic vivint, sembla interminable. Però a la llunyania, més enllà dels gratacels, els palaus i les cases baixes dels afores, la ciutat queda resguardada per muntanyes a tot el seu voltant. Havia llegit i escoltat que Corea és un país de muntanyes, però costa fer-se'n la idea fins que no es veu aquest paisatge.

Cada vegada més avall, per fi vaig arribar al Jardí Botànic, on no m'hi vaig passar gaire estona, ja que les vistes de la part sud-oest de la ciutat, i el contrast entre cases petites farcides de plantes i alts edificis il·luminats amb pantalles de colors atreien inevitablement la meva vista.

Finalment vaig decidir perdre'm entre els carrers, fent un recorregut direfent al que havia fet a l'anada. I em vaig trobar enmig d'un humil barri, amb algunes cases realment impressionants, que em recordava Collserola i les cases al peu del Tibidabo. Després d'una estona de baixada, vaig arribar a peu pla, ben a la vora del barrri d'Itaewon (이태원), barri ple d'estrangers i potser el més internacional de Seül, però vaig decidir deixar-lo per un altre dia i tornar fins a Hangangjin (한강진).

Més fotos de Namsan.

--------------------------

El pasado martes cogí el metro y fui hasta la parada de metro de Hangangjin (한강진) de la línea 6. Mi objetivo era visitar el Outdooor Namsan Botanical Garden. Pero después de una larga caminata para llegar, me dio pereza y preferí adentrarme en el bosque. En medio de la densa vegetación de la montaña de Namsan, podía ver entre troncos y hojas la gran ciudad.

Namsan es una montaña de unos 250 metros situada en el centro de la ciudad de Seúl (bueno, en medio tampoco, queda un poco al norte del río Han). Es bien conocida por su silueta con la N Seoul Tower en su cima. Pero alrededor también se pueden encontrar otras cosas interesantes. Mi recorrido hizo que dejara atrás el bosque para encontrarme con la entrada del Teatro Nacional (국립 극장). Y desde allí seguir un recorrido haciendo eses por la montaña, viendo mucha gente mayor practicando deportes y haciendo ejercicio, hasta llegar al pie de la N Seoul Tower. Allí había algo que esperaba encontrarme, pero me impactó más de lo que pensaba: Cientos, miles de candados, colgando, pegados, atados, mostrando mensajes de amor, deseos y otras cosas que escriben las parejitas que quieren dejar huella de sus sentimientos con la gran ciudad haciendo de testigo. Se pueden encontrar todo tipo de candados, de diferentes colores y formas (por supuesto que abundan los que tienen forma de corazón), y otras muestras originales como fotos plastificadas (para aguantar el máximo tiempo a la intemperie), esposas , u otros candados de seguridad.

Siguiendo mi recorrido (pasé de subir a la Torre, me lo guardo para otro día, de hecho, las vistas sin subir a la torre ya son espectaculares) empecé a bajar. Cruzandome con gente que subía por el lado norte de la montaña con el teleférico. Unas cuantas fotos me sirvieron para darme cuenta de cómo grande es la ciudad donde estoy viviendo, parece interminable. Pero a lo lejos, más allá de los rascacielos, los palacios y las casas bajas de las afueras, la ciudad queda resguardada por montañas en todo su alrededor. Había leído y oído que Corea es un país de montañas, pero cuesta hacerse la idea hasta que no se ve este paisaje.

Cada vez más abajo, por fin llegué al Jardín Botánico, donde no me pasé mucho rato, ya que las vistas de la parte suroeste de la ciudad, y el contraste entre casas pequeñas llenas de plantas y altos edificios alumbrados con pantallas de colores me atraían inevitablemente la vista.

Finalmente decidí perderme entre las calles, haciendo un recorrido direfente al que había hecho en la ida. Y me encontré en medio de un humilde barrio, con algunas casas realmente impresionantes, que me recordaba Collserola y las casas al pie del Tibidabo. Después de un rato de bajada, llegué a lo llano, muy cerca del barrio de Itaewon (이태원), barrio lleno de extranjeros y quizás el más internacional de Seúl, pero decidí dejarlo para otro día y volver hasta Hangangjin (한강진).

Más fotos de Namsan.

----------------------

Last Tuesday I took the subway and went to the Hangangjin (한강진) metro station in Line 6. My goal was to visit Outdooor Namsan Botanical Garden. But after a long hike to get there, I was lazy and I preferred me to enter the forest. Surrounded by the lush vegetation of Mount Namsan I could see the big city between the trunks and leaves.

Namsan is a mountain about 250 meters in the middle of the city of Seoul (well, not the middle, it's a little north of the Han River). It is known for its skyline with the N Seoul Tower on its summit. But there around you can also find other interesting things. My trip took me off back to the forest to the entrance of the National Theater (국립 극장). And from there I followed a way in the mountain, seeing many people playing sports and exercising untill I arrived to the N Seoul Tower. There was something I waited for, but I was more shocked than I thought: Hundreds, thousands of padlocks, hung, glued, bound, showing messages of love, desire and other things that the couples write to leave some kind of mark of their feelings with the big city as a witness. You can find all types of locks, different colors and shapes (I don't need to say that the heart-shaped ones were the most seen), and other original things as laminated pictures (to withstand the maximum time outdoors), handcuffs, or other types of locks.

Continuing my trip (I skipped climbing the tower, I left it for another day, actually, views without going up the tower are spectacular) I started to descend. Bumping people who climbed the north side of the mountain with the cable-car. A few pictures I took made me realize how big is the city where I live, it seems endless. But in the distance, beyond the skyscrapers, palaces and low houses of the suburbs, the city is guarded by mountains all around. I had read and heard that Korea is a country of mountains, but it's hard to imagine until you see this landscape.

Going all the way down, I finally arrived at the Botanical Garden, where I spent not much time, because the views of the south-west part of the city, and the contrast between small houses filled of plants and tall buildings illuminated with big color screens inevitably attracted my sight.

Finally I decided to get lost around the streets, making a different way back to home. And I found myself on that humble neighborhood, with some really impressive houses, which reminded me Collserola and the houses at the foot of Tibidabo. After a while down, I walked up, very near to Itaewon(이태원), a neighborhood full of foreigners and perhaps the most international of Seoul, but I decided to leave it for another day and return to Hangangjin (한강진).

More photos of Namsan.

Cantant a la tecnologia

Quan vaig escoltar per primera vegada una cançó K-pop que deia alguna cosa com 'amoled' em vaig quedar una mica sorprès. La paraula Amoled em sonava d'alguna cosa tecnològica. De fet, Amoled respon a les sigles Active Matrix Organic Light Emitting Diode, una nova tecnologia aplicada en pantalles ultrafines i lleugeres. Aconseguint més dispositius de més qualitat, més barats i de menys consum.

El cas és que Samsung ha disposat de la model i cantant Son Dam Bi (la recordeu amb el seu 토요일밤에 -ToyoIl Pame-?) en col·laboració amb el grup After School per promocionar els seus últims telèfons mòbils amb aquesta tecnologia, publicant un single titulat AMOLED.

Sí, increïble però cert! Han escrit una cançó dedicada a aquesta tecnologia, i el més fort és que està tenint molt èxit! Com tots els singles K-pop, sona a tot arreu, i el videoclip i l'anunci es projecta a tota hora a qualsevol pantalla del carrer, botigues i restaurants. La cançó enganxa, tot i que si ens parem a pensar...una tornada corejant el nom d'una tecnologia...és una cosa realment geek!

Pensant una mica, no se m'acut cap cas semblant, on es promocioni tant una cosa, que acabi sent més famosa la cançó que la pròpia tecnologia. Algú recorda algun cas semblant? Estic segur que si pregunto pel carrer, molta gent coneixerà la cançó, però no sabràn què vol dir Amoled...

---------------------------------

Cuando escuché por primera vez una canción K-pop que decía algo como 'amoled' me quedé un poco sorprendido. La palabra Amoled me sonaba de algo tecnológico. De hecho, AMOLED responde a las siglas Active Matrix Organic Light Emitting Diode, una nueva tecnología aplicada en pantallas ultrafinas y ligeras. Que permite dispositivos de más calidad, más baratos y de menos consumo.

El caso es que Samsung ha recorrido a la modelo y cantante Son Dam Bi (la recordais con su 토요일밤에 - Toyoil Pame-?) en colaboración con el grupo After School para promocionar sus últimos teléfonos móviles con esta tecnología, publicando un single titulado AMOLED.

Sí, increíble pero cierto! Han escrito una canción dedicada a esta tecnología, y lo más fuerte es que está teniendo mucho éxito! Como todos los singles K-pop, suena en todas partes, y el videoclip y el anuncio se proyecta en todo momento a cualquier pantalla de la calle, tiendas y restaurantes. La canción es pegadiza, aunque si nos paramos a pensar ... un estribillo coreando el nombre de una tecnología ... es algo realmente geek!

Pensando un poco, no se me ocurre ningún caso similar, donde se promocione tanto algo, que acabe siendo más famosa la canción que la propia tecnología o producto. Alguien recuerda algún caso similar? Estoy seguro que si pregunto por la calle, mucha gente conocerá la canción, pero no sabrán qué significa AMOLED ...

--------------------------

When I heard for first time that K-pop song that said something like 'Amoled' I was a little surprised. The word reminded me of something related with technology. Actually, AMOLED is the acronym for Matrix Organic Light Emitting Diode Active, a new technology applied in ultrafine and light screens. To get devices of higher quality, cheaper and less consumption.

The fact is that Samsung took model and singer Son Dam Bi (do you remember her 토요일밤에 ToyoIl-PAME-?) in collaboration with group Afterschool to promote their latest mobile phones with this technology, releasing a single entitled AMOLED.

Yes, unbelievable but true! They wrote a song dedicated to this technology, and the most shiking is that it's having much success! Like all K-pop singles, it sounds everywhere, and the music video and ad is screened at any time to any screen in the street, shops and restaurants. The song hooked, but if you think for a while... singing the name of a technology in chorus... is something really geek!

Thinking a little, can not remember of any similar case, where something being promoted so much that becomes more famous the song than the technology or product itself. Does anyone remember any similar case? I'm sure if I ask in the streets, many people will know the song but they won't know what Amoled means...

Nobody de les Wonder Girls

Aquest Nobody no és un tema tant recent com el Genie, però va tenir molt èxit abans de la meva arribada a Corea. Les Wonder Girls formen part de la companyia JYP Entertainment (fundada pel cantant, autor i productor Park Jin Young 박진영). JYP també porta a artistes com 비 Rain, o 2PM.

Nodoby és un clàssic dels norebang (karaoke) i va ser un dels temes escollits per fer una actuació durant la cerimònia de graduació del curs ISS que vaig estar fent durant el mes passat.

------------------------------------

Este Nobody no es un tema tan reciente como el Genie, pero tuvo mucho éxito antes de mi llegada a Corea. Las Wonder Girls forman parte de la compañía JYP Entertainment (fundada por el cantante, autor y productor Park Jin Young 박진영). JYP también lleva a artistas como 비 Rain, o 2PM. 

Nodoby es un clásico de los norebang (karaoke) y fue uno de los temas escogidos para hacer una actuación durante la ceremonia de graduación del curso ISS que estuve haciendo durante el mes pasado.

------------------------------

The song Nobody is not as recent as Genie, but had much success before my arrival in Korea. The Wonder Girls are part of the company JYP Entertainment (founded by singer, composer and producer Park Jin Young 박진영). JYP also manage artists like 비 Rain or 2pm. 

Nodoby is a classic of norebang (karaoke) and was one of the songs chosen for a performance during the graduation ceremony of the ISS course I was doing last month.

Comencen les vacances!

Ja han arribat les vacances d'estiu a la Hankuk! Aquest primer mes a Seül ha estat bastant estressant. Els primers dies pel que significa aterrar a un nou país, nova parla, nous costums, nous horaris, nous menjars...I més tard, el cansament i la falta de temps va venir per l'ISS (Internation Summer School) el curs d'estiu que estava fent.

Dijous va ser l'últim dia de classes. Després d'una dura setmana d'exàmens, presentacions i poques hores de descans, divendres vam fer una cerimònia de graduació, entrega de mèrits i diplomes, mostra d'alguns treballs (entre ells el nostre remake d'una escena de la pel·lícula coreana 'Someone Special'), i actuacions musicals (algunes d'instruments tradicionals coreans, i algunes al més pur estil coreografies de K-pop, molt divertit!).

Finalment s'ha acabat l'ISS. Ha estat una oportunitat per conèixer gent d'arreu del món, persones interessants, i molt d'intercanvi cultural. Moltes d'aquestes persones se'n tornen a casa, però alguns ens quedem per tot un any aquí, amb els coreans i coreanes de l'ISO (International Students Organization). Un any que promet molt. Però de moment toca gaudir una mica de les vacances!

-----------------------------

Ya han llegado las vacaciones de verano en la Hankuk! Este primer mes en Seúl ha sido bastante estresante. Los primeros días por lo que significa aterrizar en un nuevo país, nuevo idioma, nuevas costumbres, nuevos horarios, nuevas comidas ... Y más tarde, el cansancio y la falta de tiempo vino por la ISS (Internation Summer School) el curso de verano que estaba haciendo.

Jueves fue el último día de clases. Después de una dura semana de exámenes, presentaciones y pocas horas de descanso, el viernes hicimos una ceremonia de graduación, entrega de méritos y títulos, muestra de algunos trabajos (entre ellos el nuestro remake de una escena de la pel lícula coreana 'Someone Special'), y actuaciones musicales (algunas de instrumentos tradicionales coreanos, y algunas al más puro estilo coreografías de K-pop, muy divertido!).

Finalmente se ha acabado la ISS. Ha sido una oportunidad para conocer gente de todo el mundo, personas interesantes, y mucho intercambio cultural. Muchas de estas personas se vuelven a casa, pero algunos nos quedamos para todo un año aquí, con los coreanos y coreanas de la ISO (International Students Organization). Un año que promete mucho. Pero de momento toca disfrutar un poco de las vacaciones!

---------------------------------------

Summer holidays have arrrived at Hankuk! This first month in Seoul has been quite stressful. The first few days because of the landing in a new country, new language, new customs, new schedules, new food... and later, exhaustion and lack of time came because of the ISS (International Summer School) I was doing.

Thursday was the last day of classes. After a hard week of exams, presentations and a only a few hours of rest, on Friday we had a graduation ceremony, delivering the merits and qualifications of some sample work (including our remake of a scene of the Korean film 'Somoene Special'), and musical performances (some of Korean traditional instruments, and some in the pure humor of K-pop, very funny!).

Finally, the ISS is finished. It's been an opportunity to meet people from around the world, interesting people, and cultural exchange. Many of these people are coming home, but some will stay for a whole year here, with the Korean fro the ISO (International Students Organization). A year that promises lots of things. But now it's time to enjoy a little the holidays!