Los Crímenes de Oxford

Divendres, després d'una dura setmana d'entregues de treballs, feina, algun examen, tocava relaxar-se una mica. Aprofitant uns tickets que tenia la Di vam decidir anar al cine a veure Los Crímenes de Oxford. Abans però vam anar a fer algunes compres pel pis. Vam anar a la Plataforma de la Construcció a buscar cable elèctric (en total més d'un kilòmetre!) que servirà per fer tota la instal·lació elèctrica de casa. També vam aprofitar per triar i emportar-nos les aixetes dels banys, la de la cuina, el frontal de la dutxa, i el telèfon de la dutxa del bany gran. No és que hi hagués gaire varietat, però el preu estava bé i, per no portar cap idea clara, no vam trigar gaire estona a decidir-nos.

Al cinema, temia adormir-me, només havia dormit 3 hores, i estava força cansat de la feina, i mentalment de fer tants treballs a correcuita. Per sort, no sé si gràcies a la Coca-Cola del sopar vaig aguantar despert tota la pel·lícula. Los Crímenes de Oxford no és una peli que esperes amb moltes ganes, de fet fins que no la van promocionar per aquí, no n'havia sentit a parlar. Però al veure de què anava, i els actors que la interpretàven, em va fer gràcia veure-la al cinema. Abans de començar la peli van passar el tràiler de Sweeney Todd, i per sort vaig comprovar que durant les cançons hi haurà subtítols en espanyol.

Los Crímenes de Oxford està prou bé. És d'aquelles pelis de misteri on es planteja un crim, i l'espectador pot pensar quin personatge l'ha comès. Fins i tot, apareix el joc de Cluedo a la pel·lícula! Els actors, sobretot Elijah Wood i John Hurt són del millor del film. La peli es podria dir que té un punt de frikisme, amb tot el rollo de la lògica, i el tema filosòfic. De fet hi ha una escena on es reuneixen tot un grup d'experts que tenen unes pintes de frikazos força autèntics. Potser la peli arriba a perdre una mica el ritme en algun moment, però no per això deixa de ser interessant en tot moment.

M'agrada més aquest poster que l'anterior. On hi hagi un bon disseny, que treguin els actors!

Si esteu dubtant entre si val o no val la pena anar-la a veure, jo crec que s'ho val. No és la pel·lícula de l'any, però és entretinguda, i si aneu al cine contribuireu a ajudar al cinema espanyol, que falta li fa. A part d'això, tampoc hi ha gran cosa aquests dies a les cartelleres. Per cert, vull destacar la banda sonora de la pel·lícula, que t'introdueix i ambienta d'una manera que feia temps que no experimentava al cinema.

Si la veieu, no deixeu de comentar-la aquí!