21 gen. 2008

Los Crímenes de Oxford


Divendres, després d'una dura setmana d'entregues de treballs, feina, algun examen, tocava relaxar-se una mica. Aprofitant uns tickets que tenia la Di vam decidir anar al cine a veure Los Crímenes de Oxford. Abans però vam anar a fer algunes compres pel pis. Vam anar a la Plataforma de la Construcció a buscar cable elèctric (en total més d'un kilòmetre!) que servirà per fer tota la instal·lació elèctrica de casa. També vam aprofitar per triar i emportar-nos les aixetes dels banys, la de la cuina, el frontal de la dutxa, i el telèfon de la dutxa del bany gran. No és que hi hagués gaire varietat, però el preu estava bé i, per no portar cap idea clara, no vam trigar gaire estona a decidir-nos.

Al cinema, temia adormir-me, només havia dormit 3 hores, i estava força cansat de la feina, i mentalment de fer tants treballs a correcuita. Per sort, no sé si gràcies a la Coca-Cola del sopar vaig aguantar despert tota la pel·lícula. Los Crímenes de Oxford no és una peli que esperes amb moltes ganes, de fet fins que no la van promocionar per aquí, no n'havia sentit a parlar. Però al veure de què anava, i els actors que la interpretàven, em va fer gràcia veure-la al cinema. Abans de començar la peli van passar el tràiler de Sweeney Todd, i per sort vaig comprovar que durant les cançons hi haurà subtítols en espanyol.

Los Crímenes de Oxford està prou bé. És d'aquelles pelis de misteri on es planteja un crim, i l'espectador pot pensar quin personatge l'ha comès. Fins i tot, apareix el joc de Cluedo a la pel·lícula! Els actors, sobretot Elijah Wood i John Hurt són del millor del film. La peli es podria dir que té un punt de frikisme, amb tot el rollo de la lògica, i el tema filosòfic. De fet hi ha una escena on es reuneixen tot un grup d'experts que tenen unes pintes de frikazos força autèntics. Potser la peli arriba a perdre una mica el ritme en algun moment, però no per això deixa de ser interessant en tot moment.

M'agrada més aquest poster que l'anterior. On hi hagi un bon disseny, que treguin els actors!

Si esteu dubtant entre si val o no val la pena anar-la a veure, jo crec que s'ho val. No és la pel·lícula de l'any, però és entretinguda, i si aneu al cine contribuireu a ajudar al cinema espanyol, que falta li fa. A part d'això, tampoc hi ha gran cosa aquests dies a les cartelleres. Per cert, vull destacar la banda sonora de la pel·lícula, que t'introdueix i ambienta d'una manera que feia temps que no experimentava al cinema.


Si la veieu, no deixeu de comentar-la aquí!

9 comentaris:

  1. scrivi in lingua catalana?
    E' più facile da capire, per me, che lo spagnolo! :)

    ResponElimina
  2. sí, la bso està bé. i el travelling amb tots els protas també... però cap al final, perd. no sé, no em va acabar d'agradar del tot...

    Espero al Sweeney amb candeletes!

    ResponElimina
  3. ostras, la veritat és que tinc moltes ganes de veure-la o sigui que no m'he llegit tot el teu post per por a spoilers o algo que em faci canviar d'opinió.

    el cas és que no m'he pogut resistir al fet de les compres del piset nou d'enamorats que esteu montant tu i la di. buah, és que fins i tot a mi em fa il·lusió... piset nou, pim pam.

    i res, que disseny a la mínima que pugui ho acabo i t'ho passo, la veritat és que no sé pas que tns fet tu i que no...però... què faig parlant de feina!!!?????? noooo!!!


    apaliii, per cert, si vos kt miri les notes de disseny de dema, enviam un sms amb el teu niu, dni i numero de llista x a k te la pugui mirar :)

    ResponElimina
  4. nikola, sí, escric en català. és fàcil d'entendre, oi? Doncs perquè els costa tan als que vénen de fora?

    arnau, no és només un travelling, és un pedazo de plano seqüència molt ben realitzat. Sweeney està apunt d'arribar!

    monste, no pateixis que no hi ha spoilers. odio dir spoilers. si en alguna ocasió en dic, ho aviso al títol del post.

    ResponElimina
  5. Ola!!buscant altra cosa m'ha aparegut aquest blog, que em pareix molt interesant. Respecte a la pel·licula, está molt be, i a més si ets interesat en filosofia o matemàtiques, encara t'agrada més el desenvolupament, per tant, la recomane.

    ResponElimina
  6. wooo!!

    m'ha agradat la teua visió de la pel·licula... jo he d'anar esta vesprada, i pel que dius sembla prou interessant...

    ja em passaré mes tard quan la veja i dic si m'ha agradat...

    per cert, mol xulo el teu blog!!

    adeu!

    ResponElimina
  7. gràcies pels comentaris!

    salvador, sempre he pensat que els filòsofs o matemàtics deuen trobar una xorrada les pelis que intenten apropar-se al seu món. suposo que deu ser com voler explicar en 2 hores un munt de matèria...

    anònim, ja l'has vista? què t'ha semblat?

    ResponElimina
  8. Doncs opino que aquesta pel·lícula és una aixecada de camisa per dos motius:
    Motiu 1: No m'he cregut per molt que ho he intentat ni la declaració que fa el protagonista a l'auditori durant la conferència, ni com arriba a lligar amb la noia, ni la relació amb la que l'acull a casa, ni els canvis de caràcter del mentor, ni la resolució i el gir SUPER forçat per a la resolució del crim.

    Motiu 2: En aquest cas, l'aixecada de camisa no és una expressió, sino que vaig disfrutar sobremanera (i al cap i a la fi, tot i agradar-me tant les matemàtiques i la filosofia, no me les van fer arribar ni als dits dels peus) amb els pits de la senyoreta Leonor Watling. Quins pits, sí senyor ! I mira que podria ser la seva mare ...

    Celebro que a algú li hagi agradat/entretingut la pel·lícula, perquè de veritat que em vaig sentir gairebé tant decebut com amb Michael Clayton o amb American Gangster.

    ResponElimina
  9. Aquest missatge no val per res però és que volia seguir les respostes i demés comentaris en aquesta entrada i l'haig de publicar.

    ResponElimina