12 de febr. 2009

Nihon: cròniques del viatge a Japó (part XII)

Aquest article és la continuació d'aquest.
El primer despertar a Kyoto va anar acompanyat d'un gran esmorzar de bufet en el mateix alberg. Esmorzar 'continental' amb molt greix i proteïnes, ideal omplir-nos la panxa i potser poder prescindir del dinar.
Paraigüerus

Tots 5 vam agafar un bus per anar cap a la zona de temples de de Nanzen-ji. Espectacular, i amb la sort que com que havia plogut hi havia poca gent de visita. Alguns temples estaven realment perduts i ens haviem d'endinsar cap al bosc. I enmig del bosc hi ha el Salt del Tigre, un espectacular salt d'aigua que aporta vida a tota la vegetació dels voltants. Passegem per més temples, coincidint amb els mateixos que visita Scarlett Johansson a la pel·lícula Lost In Translation: el mateix Nanzen-ji i el santuari Heian. Arribada l'hora de dinar, parem a una mena d'alberg on dinem una sopa i curry força bona i barats.
Rodatge
Vam enganxar un rodatge d'alguna peli o sèrie...
Alone in Kyoto
Salt del tigre
el salt del tigre
Jardinet senzill
Wood & stone
Pont cap al Salt del Tigre
Els amics d'en Juan (i d'en Xavi)
Per anar tornant cap a l'alberg vam agafar un altre bus, però aquesta vegada parant al barri de Gion, el barri tradicional de geishes i geikus. Allà vam descobrir que a Kyoto també hi ha molt d'ambient, i alguns carrers comercials (sense arribar als extrems aústicolor-lumínics de Tokyo o Osaka). Endinsar-se per Gion és com un conte, en qualsevol moment pot aparèixer una geisha sortint d'alguna casa, o arribant amb algun cotxe luxós i escapant-se per algún carreró sota la curiosa mirada de turistes. La sensació d'estar en aquell barri és difícil d'explicar, la novel·la Memories d'una geisha es queda curta describint el caliu i a la vegada el misteri que es respira per aquells carrers. En Juan havia entrat en mode fotògraf caçador i anava a la recerca d'alguna bona imatge de geishes, per això el vam perdre. Confiant que sabria tornar cap a l'hostal, en Biel, Xavi, Ramon i jo vam seguir passejant per Gion i fent camí cap a l'alberg, no sense abans parar per sopar a un petit lloc on vam fotre'ns un gran okonomi-yaki.
Sunset in Kyoto streets
Gion
Geisha fugint
Perruques per Geisha
Pop shop
El gos i el nen

Racó a Kyoto

L'endemà vam repetir esmorzar de campions per agafar forces i pujar en bici fins a Kyomizu-dera, el que vindria a ser el reclam més turístic de Kyoto (batejat com el Port Aventura del temples, per en Juan o en Xavi si no recordo malament). L'arribada va ser una mica caòtica. Un carrer amb força pendent que ens va fer arribar cansats de pedalejar, i molta gent amunt i avall, ple de botigues de souvenirs curiosos i a la vegada inútils (com la majoria de souvenirs...). Bona part del matí el vam dedicar al Kyomizu, és prou gran i s'hi poden perdre fins i tot les xancles, com li va passar a en Xavi, que es va atrevir a culpar-me a mi dient que li havia amagat ;)
L'aigua de Kiyomizu-dera
The Sanchez @ Kiyomizu
JapanGo @ Kiyomizu
Tradició i celulars
Pillant aigua (drinkable, clar!)
De tornada a recollir les bicis vam entrar a algunes botigues on oferien provar uns yatsuhashi (una mena de pasta tova dolça (feta de farina d'arròs) amb farcit d'alguna fruita (deliciós els de choco-banana, mora, maduixa...) molt típic de Kyoto. No cal dir que vam entrar a diverses botigues a 'tastar-ne' uns quants.
De baixada, vam anar cap a Gion, però aquesta vegada ens vam desviar una mica cap a la zona comercial, entrant a botigues de frikades (aquí tots vam caure amb alguna figureta de Dragon Ball o algun altre manga), i galeries diverses de moda i complements. Vam dinar ràpid a una mena de Yoshinoya i vam continuar el passeig fins al Nishiki Market, un gran mercat amb molta varietat de menjar, i amb molt bona pinta. Espectacular.
Kyoto Meikos
Reebok Monopoly
Vaya telas!
Nishiki food market 2
Nishiki food market 3
Nishiki food market 4
Nishiki food market 6
Nishiki food market 10
Nishiki food market 9
Nishiki food market 8
Nishiki food market 14

Nishiki food market


Més tard vam fer uns passejos en bici pels voltants del jardins on vam jugar una mica a tocar i parar amb bicicleta i ampolles d'aigua, en Xavi ho va disfrutar d'allò més ;). Vam estirar-nos tot observant la gent de per allà, gent fent coreografies, alguna altra gent jugant en rotllana... I d'allà vam anar cap a Pontocho, el barri que ens convenceria per sortir de festa aquella mateixa nit...
Més videos i fotos de Kyoto aquí.


3 comentaris:

  1. si analitzes el dia és normal que jo poc a poc anés pujant la tensió fins a explotar :D

    1- no anavem a llocs que jo volia
    2- pedalejo com un boig fins al port aventura aquest
    3- m'amaguen les xancletes quan estic disfrutant de la tranquilitat que em dóna el budisme
    4- m'afarto de coses d'aquestes de fruita (que això posa molt nerviós :D)
    5- entren a la puta botiga nike i em fan esperar una hora fora
    6- no em respectes que no vulgui jugar a l'ampolla després d'avisar que tenia un moment interior tens

    jeje, el resultat era d'esperar

    Volem croniques més detallades i amb conclusions, reflexions i històries, no una simple descripció! que això decau; jeje sempre constructivament, que m'agraden aquests petits relats

    En Xavi

    ResponElimina
  2. viva japón! un abrazo a todos chicos! por cierto, mirad a ver que en kirai se sortea un viaje para allá, por si tenéis vodafone.

    ResponElimina
  3. Xavi, m'encanta la tonyina que afegeixes a cada comentari de les cròniques, però aquesta vegada ho trenca! Quin gran feedback que dónes!

    Intentaré currar-m'ho amb els detalls i conclusions i reflexions i històries!! ;)

    D.! Viva Japón! Gracias por el comentario y el aviso! ya he participado :p a ver si hay suerte!

    ResponElimina