Nihon: cròniques del viatge a Japó (part IX)

Aquest article és la continuació d'aquest.

Dimarts ens vam llevar al Sakura amb l'absència d'en Ramón, que havia marxat ben d'hora cap a la seva mega excursió al Fujiyama. Nosaltres també vam matinar per anar al Tsukiji Market, la gran llotja i mercat del peix de Tokyo (de fet, dubto si en Ramón ja havia marxat, o si vam marxar més d'hora que ell...). No recordo haver esmorzat, però vam anar agafar el metro en companyia d'un petit grup d'espanyols i italians (o eren només italians?) i vam nar fins a la parada de metro del Tsukiji.

Arrossegant encara una mica de son, les gotes d'una suau pluja ens van fer reaccionar i veure que aquell mercat no era qualsevol cosa. El Tsukiji és un immens mercat on hi ha grandioses quantitats de peix i marisc. Ben fresc, de fet, acabat de pescar. Vam arribar a una hora que encara no hi havia gaires compradors, de fet, encara s'estaven muntant les paradetes, i tothom anava bastant de cul. La feina era nostra per no ser embestits per un d'aquells curiosos carri-cotxes monoplaça. Vam anar a la zona de subhastes on tot just havia acabat l'última. Es veu que allà és una zona una mica vetada als turistes, hi ha cartells amb consells com aquest:

Tot i això, allà estàvem, recreant-nos fent algunes fotos de les megatonyines i altres peixos que deurien pesar vés a saber quant, i s'haurien comprat per un bon grapat de milers de yens. Vam coincidir altra vegada amb la Sara i el Diego, amb els quals vam compartir uns moments de vídeo abans d'acomiadar-nos ja que era el seu últim dia i des d'allà anàven cap a l'aeroport de tornada a Amsterdam (saludos parejita! nos vemos pronto! ;)). Un cop vist l'estrès i l'ambient del mercat, ens vam separar. Ni a en Biel, ni a en Juan ni a en Xavi els feia això d'anar a passar el dia a Yokohama amb un tour inclòs fet per una nativa.

Així que vaig anar a Tokyo Terminal a agafar el Shinkansen. Com que encara era molt d'hora, vaig aprofitar per comprar-me un bento, amb un entrepà de carneta. Va durar poc, ja que la son em va poder i vaig estar descansant en una de les còmodes sales d'espera de què disposen les estacions de Shinkansen. Quan ho vaig creure convenient vaig agafar el tren cap a Shin-Yokohama i d'allà la Yokohama Line fins a Sakuraguicho. A fora l'estació m'estaria esperant la Yuiko, en teoria. Em va tocar a mi esperar-la, i patia per si no la reconeixia (a aquelles hores, encara veia totes les noies iguals). Finalment va aparèixer, i vam començar a voltar. A estones plovia, així que vaig fer ús del paraigües que havia prestat de la recepció del Sakura.

La zona de Sakuragicho és la més coneguda de Yokohama. És on hi ha l'altíssima Landmark Tower, el car Yokohama Grand Intercontinental Hotel, i tota la zona del Minato Mirai 21. L'escultura metàl·lica inclosa.

Vam passejar per la zona del port atravessant el parc d'atraccions de Cosmo World fins la Red Brick Warehouse: un antic magatzem de mercaderies d'importació/exportació que actualment és un centre comercial amb restaurants, cafeteries i alguna zona per esdeveniments.

Després vam entrar cap al barri xinès. El China Town de Yokohama és un dels més grans i famosos de Japó. Bàsicament està ple de restaurants, botigues de menjar per emportar, de roba, inclús hi ha temples. Bé, hi ha de tot. Vam acabar dinant en un retaurant xinès (però no com els d'aquí! sino ben bo!) una sopa de fideus amb diverses verdures.

Després de tastar una refrescant i extranya beguda tipus tè, amb unes mongetes o algo semblant, vam agafar un bus fins una parada de la Tokaido Line, i un tren cap a la zona de Fujisawa, on viu la Yuiko. Vam baixar a l'estació de Tsujido, més propera a casa seva i on tenia la bicicleta aparcada. El trajecte fins a casa seva va resultar arriscat. Conduïr una bicilceta portant una passatgera per carrers que no es coneixen, amb cotxes que et poden sortir de qualsevol banda té el seu perill. Aquell barri semblava totalment el del Doraemon i en Nobita. Carrers on gairebé no hi passa un cotxe, cases baixetes, algun parc i racons preciosos com aquest amagats en algun carreró:

Finalment vam arribar a casa seva, on vaig conèixer a la gossa Chiro, a sa mare i son germà. Era la primera casa particular en la qual entrava des de l'inici del viatge. Vaig poder veure com viu una familia normal japonesa. Semblant a la casa d'en Nobita: Dos pisos, passadís de fusta, estret, portes corredisses, i totes les habitacions no gaire grans. Sa mare em va convidar a un tè fred (s'ha de dir que feia força calor) i a alguna cosa de picar. Vam reposar una estona i més tard sa mare es va oferir a acostar-nos en cotxe fins a la platja. Teniem encara una estona per gaudir de la platja d'Enoshima i la posta de sol. L'illa d'Enoshima queda just davant de la platja de Fujisawa, allà hi ha alguns temples i unes coves que no penso deixar escapar la propera vegada que hi vagi. A la platja vam estar reposant una estona, i com que jo ja anava preparat, no vaig perdre l'oportunitat de banyar-me a l'oceà pacífic. Patia per si hi havia meduses, però segons la Yuiko, l'aigua estaria molt freda. De fet flipava quan va veure que era l'únic que em banyava. Bé, més lluny hi havia alguns surfistes. Però l'aigua no estava tan freda com pensava. S'hi estava de maravella. Vam aprofitar per descansar una estona de tant anar amunt i avall durant tantes hores.

Ja cap al vespre ens vam acomiadar. Era una sort haver conegut algú tan amable i simpàtic, la Yuiko s'ho havia currat molt i jo encantat. La propera serà quan ella vingui de visita a Barcelona. De tornada, vaig aprofitar per dormir al tren, estava rebentat! Vaig anar directe cap a l'hotel Sakura, l'endemà tocava matinar (altra vegada) per anar d'excursió a Nikko!

Més fotos i videos de Yokohama, aquí.