28 des. 2008

El petit fracàs (comercial) de Dido


Quan a l'estiu es va anunciar que tindriem nou treball de Dido em vaig il·lusionar. Dido és una d'aquelles artistes que no és que tingui grans temes (que de fet sí que els té), però que escoltar els seus discos sencers es converteix en tot un moment particular d'intimitat. Ja va trigar a publicar el seu segon treball: Life For Rent, que em va encantar (tot i tenir alguns temes fluixets) i vaig estar escoltant durant força temps.
Un tema d'avançament (no un single) d'aquest nou disc Safe Trip Home, es va pujar a la web oficial disponible per descarregar de franc: Look No Further. Un tema que ja trenca amb la idea de vida passatgera del Life For Rent, i declara un cert sedentarisme acompanyat de la frase "Cause my heart has found its home". És un tema molt tranquil sense guitarres ni percussió, només un suau piano i unes cordes d'acompanyament...

El primer single Don't Believe In Love, i la pista que obre el disc, és més animat. Amb el ritme que ens té acostumats l'artista. Ha estat sonant bastant temps a les ràdios, però a mi personalment no m'entusiasma.

La resta del disc té alguns bons temes, i altres més fluixets. Destaco la gran Grafton Street, on lletra i música casen a la perfecció i creen una atmòsfera de nostàlgia que costa de desfer-se'n. Espectacular l'ending de flauta (flauta? sembla que sí), on acaba de rematar el sentiment i fa venir ganes que no s'acabi mai la cançó.



It Comes And It Goes és també un dels temes que em criden. El marcat ritme a les estrofes i les variacions a la tornada el fa realment curiós. I altra vegada, aquest profund piano que es fusiona amb la dolça veu...

Acabant el disc arriba Northern Skies, amb una percussió lenta que em recorda molt la balada Stranger In Moscow del mestre Jacko. El tema va creixent, afegint-se cordes i agafant aires molt de banda sonora. Poca broma, gairebé 9 minuts de tema, i no es fa gens pesat, al contrari, el ritme hiptònic ens farà voler repetir-lo més d'una vegada. El remix de Rollo (el germà de Dido i component de Faithless) com a bonus track, no el fa variar gaire, incorpora algun so més electrònic però conserva l'atmosfera del tema original. Ideal per veure passar el paissatge en tren...

És una llàstima que Dido hagi trigat 5 anys en publicar nou material, i a sobre no sorprengui gaire. Això afecta a les vendes i es queda altra vegada amb aquells que l'han seguit des del principi. Trobo que hauria d'haver arriscat experimentant amb més sons nous, i algun tema més mogudet com tenia en els seus anteriors treballs. De totes maneres, no deixa de ser un disc ideal per escoltar amb la calma a casa mentre escoltem la forta pluja a l'exterior.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada