29 de nov. 2008

Nihon: cròniques del viatge a Japó (part VIII)

Aquest article és la continuació d'aquest.
L'endemà al matí vam anar cap al barri de Jimbocho, prop de Suidobashi. Una zona potser no tan propera com l'Ace-Inn d'Akebonobashi, però més ben comunicada per metro i línies JR. El Sakura Hotel no està gens malament, ens vam agafar habitació de 4+1 estil occidental: lliteres de tota la vida. Tocava visitar barris nous. Aoyama és una mica el barri d'artistes, molt tranquil, amb algun museu i galeries, però en Ramon i jo aviat ens en vam cansar i vam tirar pel dret cap al Yoyogui Park. Un parc immens on hi ha racons tant per cel·lebrar-hi casaments, com per gent suposadament perillosa segons les guies. Un diumenge al matí no vam trobar res d'això, però al passar el pont per sobre les vies del tren vam arribar a Harajuku. Quina passada de lloc: és el barri on la gent va literalment disfressada. Flipats i flipades d'edats entre 15 i 25 (no n'estic segur) llueixen els seus modelets de tota mena. Noies amb cabells multicolors, goth-lolita's passejant-se entre la multitud, i botigues de roba de tota mena, que fins i tot semblen de disfresses. Inclús vam veure una curiosa botiga de vestidets per gossos: d'abella, de rocker, de princesa...i hi havia fotos de com quedava elgos amb el modelet...flipant.
Sakura Hotel
Yoyogui park
Yoyogui park
Harajuku rainbow girls
Harajuku scholar girls
Harajuku girls 3



Vam dinar per allà Harajuku i més tard vam anar cap a Shinjuku, en Ramon havia de preguntar uns temes de transports a la gran estació (sí, la que veu passar més de 3 milions de persones al dia) perquè l'endemà tenia previst anar cap al Fujiyama. Quin tiu en Ramón! Després vam tornar a Shibuya a veure alguns llocs interessants que ens haviem deixat, com l'Apple Store, la gran botiga de comics, figures i frikades Mandarake, i una mena de El Corte Ingles a la japonesa que es diu Tokyu Hands. Interessants articles, però no vam comprar res. En Ramón se'n va anar a descansar però jo encara tenia corda. Vaig anar cap a Roppongi, allà vaig pujar a la Tokyo Tower: una mini-reproducció de la torre Eiffel de París que ofereix unes magnífiques vistes. Una vegada més, mirés allà on mirés, la ciutat no s'acabava mai: Gratacels il·luminats, autopistes elevades, llums dels cotxes, i a la llunyania algun racó tranquilet com algun parc o temple. De tornada cap al metro vaig passar pel famós complex de Roppongi Hills, que és una mena d'Heron City amb moltes botigues, locals d'oci, cinemes, museus, forces llums i una curiosa mostra d'aquaris a l'aire lliure. Des d'allà vaig voltar una mica més per Roppongi, sense anar-me'n massa del centre i vaig acabar sopant a un Yoshinoya (que ja feia dies que els veia i tenia ganes de provar-los). Primera vegada però no l´última. Els Yoshinoya són una cadena de menjar ràpid tradicional d'arròs amb carn: gyūdon. No hi ha molta  varietat de plats, però per pocs yens et quedes tip i no has d'esperar gens (i aigua o tè gratis tant com vulguis). Més endavant convenceria als companys de viatge i el Yoshinoya o el Suki-ya a.k.a. Kinnikuman es convertiria en un recurs boníssim a l'hora de buscar llocs per dinar o sopar.
Vistes des de Tokyo Tower 1



Aranyota @ Roppongi Hills
Finding Nemo
Roppongui Hills
Aquaris @ Roppongi Hills
Roppongi
Després de sopar vaig baixar fins al Gonpachi, el restaurant on es va rodar la famosa escena de Kill Bill. Vaig treure una mica el cap, i veient que estava pleníssim de gent menjant, no vaig entrar massa per no donar la nota. Un cop vist, vaig marxar quedant-me amb ganes d'anar-hi algun dia a sopar. Fora hi havia la carta i tampoc eren preus tan cars.
De tornada amb metro em vaig trobar al Diego i la Sara (quina coincidència trobar-nos al mateix vagó, mateix tren, en aquell moment i en una ciutat tan gran!) que em van explicar que s'havien trobat amb en Biel. en Juan i en Xavi a Harajuku. Quines coincidències, del petit poblet Koyasan a trobar-nos a la gran metròpoli! Em van comentar que s'allotjaven prop del nostre Sakura, i vam comentar que l'endemà podriem anar junts al Tsukiji Fish Market, una mena de llotja on a primera hora es subasta el peix.
Vaig tornar al Sakura per anar dormir d'hora, però ens van despertar en Diego i la Sara dient que l'endemà el mercat estava tancat. Així que ho vam postposar per més endavant. En comptes de mercat del peix, dilluns vam anar al Ryogoku Kokugikan, a veure unes 6 hores de sumo. Anar a veure sumo és passar-hi gairebé tot el dia. Primer surten els participants de les categories més baixes, van fent els combats un a un, però amb una calma impressionant. Si el combat en si potser dura 30 segons, almenys es tiren 6 minuts fent ritual, que si comença que si no comença... i clar, el públic (des de famílies senceres, fins a grups de joves passant per parelles d'avis) va allà amb tot de menjar preparat, cervesetes... com qui va a fer un pic-nic. Ben entrada la tarda ja arriben els de 1a categoria, aquests ja ofereixen molt d'espectacle i l'estadi és ple a rebentar. El públic s'emociona amb cada gest i els combats es tornen espectaculars. És tota una experiència veure i viure una jornada de sumo. He de reconèixer que tots vam tenir algun moment de migdiada entre tant combat...
Ryogoku Kokugikan
Sumo ready
Sumo & iPhone
Sumo bento
Ritual sumo

De tornada (molta gentada) en Biel ens va abandonar i vam anar a buscar la línia Yurikamome, sense conductor, que va fins a l'illa artificial d'Odaiba per contemplar la Tokyo Bay i vistes del Rainbow Bridge. Allà vam gaudir d'uns moments tranquils a la platja vam fer una mica de reflexió del viatge i plans pels propers dies, òbviamnent va sortir Izu-shoto...
Tokyo Bay
Tokyo Bay friends
Jo i la Tokyo Bay

Tornant, en Ramon i en Juan van anar tirant cap al Sakura, però en Xavi i jo vam anar cap a Akihabara, al famós Yodobashi Camera a mirar no només gadgets, sino també joguines i frikades. De tornada cap a Suidobashi el veig convèncer per sopar a un Yoshinoya i en va quedar ben content. Quan faltava poc per arribar a 'casa' vaig aprofitar per comprar-me una tarja de memòria de 4gb, que les d'1 i 2 gb ja les estava a punt d'omplir del tot. Abans d'anar a dormir vam fer una mica de bugada, i aprofitar fent una mica d'internet de gratis a la recepció per quedar l'endemà amb la Yuiko, la noia que havia conegut a Kobe.

3 comentaris:

  1. Yoshinoya forever

    A mi m'agradava més el Kinikuman però va ser una gran descoberta teva. Una pena que fos ya t'han avançat el viatge, sinó l'hauriem explotat encara més.

    Tinc ganes que arribi la crònica amb la Yuiko :D:D

    Xavi

    ResponElimina
  2. més més més, volem més!

    xavi

    ResponElimina
  3. jeje merci pels comments!

    la propera arribarà ben aviat!

    ResponElimina