(ve de la primera part)
Sento haver trigat tant a publicar aquesta continuació del viatge a Bristol.
La sèrie que em va descobrir el Marc és Two pints of lager and a packet of crisps. Una típica comèdia britànica, amb protagonistes força joves i un humor del que a mi m'agrada. També em va dir que veia Little Britain, que he pogut aconseguir gràcies a xarxes P2P. Us la recomano.
Dissabte era dia de visitar la ciutat. Bristol no és que tingui molts atractius turístics, per això vam anar directament al centre de la ciutat, a veure l'ambient consumista d'un dissabte al matí. Abans de sortir, ens vam aprovisionar de menjar al Sainsbury's. Em va cridar l'atenció que tinguin tarjetes regal de la iTunes Store, per allà al mig, entre altres productes.
Atravessant la interessant zona universitària, i sense agafar cap transport públic, aviat vam arribar al centre. Sense arribar a ser Londres, las botigues d'èxit són les típiques: roba fashion, roba esportiva, telèfons mòbils, electrodomestics... Vam fer algunes compres que van sortir rodones. Sabíeu que a les rebaixes de l'H&M d'allà, els preus són més baixos que les d'aquí? Allà es porta molt el concepte d'ofertes, tot està rebaixat, tot son cartells amb xifres elevades de tant per cents de descompte, també es porta molt el buy one, get one free, o dos per un que li'n diem nosaltres. Aprofitant aquests preus em vaig comprar unes bambes que no havia vist mai, però m'havia imaginat com les volia. També vam estar buscant una Wii, però estaven esgotades, igual que aquí Barcelona.
Després de dinar en un bufet de pasta i pizza, vam fer camí cap a casa, aturant-nos a veure la catedral, i fent alguna compra més que com la meva fedora de la qual n'estic molt orgullós. L'última botiga que vam veure va ser la Forbidden Planet. El paraís de tot friki. Abans d'entrar ja flipava amb l'aparador. Articles de pel·lícules, sèries, còmics, manga...de tot. I dins, no només merchandising, sinó les pròpies sèries en DVD, els còmics...Per cert, aquesta gent de Forbidden Planet tenen botiga online, però no és el mateix que estar a la botiga i poder tocar provar els productes com aquests:
Al final no em vaig comprar cap màscara de "V".
Un cop a casa, vam planejar una mica què podiem fer aquella nit. Sortir de festa estava clar, però on? Sense pensar un lloc fix, vam anar a la White Harte amb companys de pis del Marc i amics d'aquests. Xerrar una mica, uns Deal or no deal, i per acabar veure una baralla "típica de pub", amb cadires i taules per terra, gots trencats, nassos sangrant, "what the fuck", i segurates de 2 metres posant ordre. La nit era confosa, uns volien anar a un lloc, uns a un altre, i uns altres a casa. Al final vam entrar en una disco amb poca gent, fins que van tancar i vam provar d'entrar al Dojo, on sutilment ens vam dir que no ens hi volien, total que vam acabar a casa tocant la guitarra rient una estona.
No vam anar a dormir molt tard, l'endemà teníem un objectiu, trobar un lloc emblemàtic de Bristol...
Continuarà...
Sento haver trigat tant a publicar aquesta continuació del viatge a Bristol.
La sèrie que em va descobrir el Marc és Two pints of lager and a packet of crisps. Una típica comèdia britànica, amb protagonistes força joves i un humor del que a mi m'agrada. També em va dir que veia Little Britain, que he pogut aconseguir gràcies a xarxes P2P. Us la recomano.
Dissabte era dia de visitar la ciutat. Bristol no és que tingui molts atractius turístics, per això vam anar directament al centre de la ciutat, a veure l'ambient consumista d'un dissabte al matí. Abans de sortir, ens vam aprovisionar de menjar al Sainsbury's. Em va cridar l'atenció que tinguin tarjetes regal de la iTunes Store, per allà al mig, entre altres productes.
Atravessant la interessant zona universitària, i sense agafar cap transport públic, aviat vam arribar al centre. Sense arribar a ser Londres, las botigues d'èxit són les típiques: roba fashion, roba esportiva, telèfons mòbils, electrodomestics... Vam fer algunes compres que van sortir rodones. Sabíeu que a les rebaixes de l'H&M d'allà, els preus són més baixos que les d'aquí? Allà es porta molt el concepte d'ofertes, tot està rebaixat, tot son cartells amb xifres elevades de tant per cents de descompte, també es porta molt el buy one, get one free, o dos per un que li'n diem nosaltres. Aprofitant aquests preus em vaig comprar unes bambes que no havia vist mai, però m'havia imaginat com les volia. També vam estar buscant una Wii, però estaven esgotades, igual que aquí Barcelona.
Després de dinar en un bufet de pasta i pizza, vam fer camí cap a casa, aturant-nos a veure la catedral, i fent alguna compra més que com la meva fedora de la qual n'estic molt orgullós. L'última botiga que vam veure va ser la Forbidden Planet. El paraís de tot friki. Abans d'entrar ja flipava amb l'aparador. Articles de pel·lícules, sèries, còmics, manga...de tot. I dins, no només merchandising, sinó les pròpies sèries en DVD, els còmics...Per cert, aquesta gent de Forbidden Planet tenen botiga online, però no és el mateix que estar a la botiga i poder tocar provar els productes com aquests:
Al final no em vaig comprar cap màscara de "V".
Un cop a casa, vam planejar una mica què podiem fer aquella nit. Sortir de festa estava clar, però on? Sense pensar un lloc fix, vam anar a la White Harte amb companys de pis del Marc i amics d'aquests. Xerrar una mica, uns Deal or no deal, i per acabar veure una baralla "típica de pub", amb cadires i taules per terra, gots trencats, nassos sangrant, "what the fuck", i segurates de 2 metres posant ordre. La nit era confosa, uns volien anar a un lloc, uns a un altre, i uns altres a casa. Al final vam entrar en una disco amb poca gent, fins que van tancar i vam provar d'entrar al Dojo, on sutilment ens vam dir que no ens hi volien, total que vam acabar a casa tocant la guitarra rient una estona.
No vam anar a dormir molt tard, l'endemà teníem un objectiu, trobar un lloc emblemàtic de Bristol...
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada