Pastora - Circuitos de Lujo

Feia molts dies que volia parlar del nou disc de Pastora. Però entre que tinc poc temps, paro poc per casa i gairebé no puc disposar d'internet...la cosa ha trigat.

Després dels 2 primers discos amb Dolo Beltrán, esperava amb moltes ganes nou material dels Pastora. La seva música a cavall entre el pop i l'electrònica, i les seves lletres tan fresques, amb temes del dia a dia fan que mai m'hagi interessat tant per un grup nacional.

Després d'haver escoltat el single de Grandes Despedidas i vist el vídeo (res de l'altre món) era hora d'escoltar el disc sencer. Circuitos de Lujo l'he escoltat unes quantes vegades, i crec que s'ha guanyat el primer lloc dels discos de Pastora. Sense deixar de banda del tot els sons electrònics (que hi són presents en bona part i molt ben trobats) i donant un so més pop a la seva música, Pastora s'en va una mica d'aquelles lletres tant directes, ara juga amb algunes metàfores i amaga missatges en les seves aparentment estrofes buides.

1. Paseo Encendido: Una bona primera pista, ideal per escalfar motors. Deixa veure una mica per on va el disc, però guardant el millor per més endavant.

2. Grandes Despedidas: Acostumo a criticar bastant els primers singles. En aquest cas no és perquè no trobi que reculli força l'essència del disc, sino perquè trobo que és massa semblant a música d'altres grups, com buscant un lloc als 40principales. En fi, no és un mal tema, bona lletra i bona música.

3. 1000 kilómetros: Un tema que d'entrada sembla avorrit, lent, però que millora a mesura que va entrant el ritme i sobretot quan arriba la tornada. A mi, que m'agraden més aviat les cançons mogudes de Pastora, trobo que queda prou bé, sobretot amb el final que sense fer un silenci enllaça amb la següent pista.

4. Domingo de resaca: Tornem als Pastora d'abans, música tranquila però amb cert ritme optimista, i lletra d'aquella que és fàcil identificar-se. És un gran tema, i encara no hem arribat als millors del disc.

5. Cósmica: L'entrada electrònica fosca i la melodia del piano van fer que em fixés amb aquest tema des de la primera vegada que els vaig escoltar. Parlant d'una persona amb certa particularitat (com la Mirona del 1er disc) el ritme ballable no para en cap moment un cop arrenca. Un tema que m'agrada molt, possiblement acabi sent single gràcies a la lletra fàcil de recordar i el ritme ballable.

6. Cuanta Vida: Gran tema, que Pastora van llençar com a single molt abans de publicar el disc. Així que no es considera el primer single de Circuitos de Lujo. Vaig trobar molt encertada la idea de llençar singles (tan bons com aquest) tenint en compte l'actual panorama de la indústria discogràfica. És més fàcil que la gent es compri un sol tema en botigues online que un disc sencer. La inclusió de Cuanta Vida al disc estava cantada, un gran tema com aquest no podia deixar de formar-ne part. Tant la part instrumental com la vocal demostren ja un gran domini i molta cura en la producció. Genial l'ending, entre gemecs de la Dolo i la desaparició gradual dels instruments.

7. Me tienes contenta: Un tema tranquil per descansar reposar després de l'anterior. Agradable, amb cert ritme i una lletra que es queixa d'allò típic dels homes de que "no ho tenim clar".

8. Bolera falaz: Amb més ritme que l'anterior, però sense arribar a ser ballable la Dolo raja bastant. És la continuació ideal per la pista anterior. No sabia que era una versió (bastant fidel) de Bolero Falaz dels Aterciopelados.

9. Cosas malas: Una introducció de teclats deixa entrar un ritme i veu molt marcats. Lletra agradable però li falta alguna cosa. Encara no hem arribat a la millor part del disc.

10. Cuerpo transparente: Un d'aquells temes que des del principi ja promet. Deixa entreveure que el contingut és gran. La lletra em recorda el tema de Y que pasa si soy del montón de l'anterior disc. Amb una gran producció les estrofes porten a grans subidóns i el fan un tema d'aquells que venen de gust posar a tot volum i cantar.

11. Parece que viene: Un tema que comença molt suau. La dolça veu ens fa visualitzar imatges fins que arriba la part orquestral, que de una forma gairebé èpica ens inunda amb una profunda lletra. Destacable el no magistral però sí molt emocionant solo de guitarra que augmenta encara més la intensitat de la cançó.

12. Decibelios: El que sembla pel títol i la lletra un tema discotequer i mogut resulta ser un desig a càmara lenta d'una festa on es troben els dos cossos enmig de la multitud. Genial la part orquestral on entra una veu masculina que es barreja fa acabar un dels millors temes del disc.

13. Circuitos de Lujo: Aquest tema em fa pensar en el videoclip de All is full of Love de Björk, (de fet segur que és un homenatge) i no més per la lletra, la música lenta i la melodia són ideals pel tema de robots (o màquina en aquest cas). Estaria bé que fos single amb vídeo currat a l'estil Bjork. Un altre dels millors temes del disc, i no m'hagués importat una mica d'abús de vocoder

14. Extrarradio: Per tancar el disc em sembla un tema fluixet, però té una molt bona lletra.


En general em sembla un molt bon disc, es deixa el millor del primer que eren aquelles lletres més atrevides, però millora en la producció musical (tot i que també abandoni l'atreviment per un tecno com al tema Runner) i sobretot en la veu de la Dolo.

Espero una bona posta en escena pel proper concert el dia 16 al Palau de la Música Catalana i confio que s'atreveixin amb un bon directe de temes com Transparente, Decibelios, Parece que viene, Cosmica i per descomptat Circuitos de Lujo (de la qual ja m'he imaginat una ideal posta en escena i il·luminació a base de leds i làser...).