22 abr. 2008

El Liceu dels Antònia Font

Ja fa unes setmanes, la gent de ritmes.cat em van sorprendre amb un correu electrònic en el qual deien que havia guanyat una entrada per anar a veure als Antònia Font al Liceu. Em va fer molta il·lusió al principi, però després, al veure que es tractava d'una entrada individual em va saber greu no poder anar-hi amb la Di, i finalment hi vaig anar sol. Sol al Liceu!

El disc que presenten en l'actual gira és Coser y Cantar, un doble CD que no és un recopilatori, però sí que agafa els seus grans èxits i els versiona acompanyats d'una orquestra, donant un resultat espectacular (sempre m'han agradat les barreges de música pop, o rock o el que sigui amb tocs orquestrals).

Públic Liceu 2

Diumenge 30 a la tarda, hi havia cua per entrar al Liceu de Barcelona. Jo mai hi havia anat, i no sabia si s'hi havia d'anar mudat o què, però pensant en el tipus de públic que pot ajuntar Antònia Font, vaig anar amb roba normal, i bambes. Mentre esperava per entrar vaig quedar-me tranquil veient que la gent anava vestida d'allò més normal, i llavors va arribar la sorpresa: "3er pis" em va dir un dels acomodadors. Sí que té pisos! Vaig pensar, i allà on em vaig quedar jo encara hi havia escales que anaven més amunt. Al sortir al 'balcó' vaig flipar. Sabia que el Liceu era un lloc especial, però és d'aquelles coses que fins que no hi ets no te n'acabes de fer una idea (així que per molt que us descrigui, crec que hi heu d'anar alguna vegada a la vida, i si ja hi heu anat, enhorabona!).

Antònia Font 1

Mentre esperava a l'inici del concert observava la grandària del teatre, i buscava elements d'escenografia, pensant que un grup tan indie o pop (jaj les etiquetes són la peste!) es curraria una bona il·luminació. Per sorpresa meva, el concert no entrava pels ulls, però no calia perquè la música sonava molt i molt bé (però una mica més de tema visual, crec que no haués molestat a ningú i haugés donat una mica de vidilla a l'espectacle).

Públic Liceu 3

Els Antònia Font van començar a tocar acompanyats de l'Orquestra ("nosequè") Cuatro Quesos, i si no recordo malament, van seguir bastant fidelment l'ordre de les cançons de l'àlbum. A destacar especialment els temes que van animar al públic a aplaudir i aixecar-se de les butques (quines butaques les del Liceu, amb recolzapeus i tot!): Alegria, Alpinistes Samurais, i l'esperat Wa Yeah! El més interessant van ser els bisos (que no crec que estiguéssin gaire previstos) on van repetir temes i van regalar al públic un espectacular Astronauta Rimador que va deixar-nos estabornits a tots.

Antònia Font 3
No porten tants watts com els U2, ni falta que els fa!

A destacar com guanyen en directe tots els temes però sobretot Batiscafo Katiuskas, Bamboo o Vos estim a tots igual. Molt agraïts i semblant que no s'hoacabàven de creure, els grup i l'orquestra es va acomiadar amb un públic que corejava/taral·lejava les notes de Wa Yeah! I l'acústica del Liceu seguia sent espectacular, pell de gallina.

Antònia Font 4






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada