29/11/2007

Setmana de terror

No, aquest títol no significa que aquest blog dediqui una setmana a alguna mena de festival de cinema de terror o similar. Sinó per les últimes experiències cinematogràfiques i videojoguils que he tingut, que han estat d'autèntica por.

Dissabte per fi vaig poder veure El Orfanato. Vam dubtar entre [REC] i aquesta, i finalment, per portar més temps en cartell (i què coi, que li tenia més ganes) vam veure El Orfanato. Una molt bona pel·lícula, em va agradar força. No em va avorrir en cap moment, al contrari, la tensió i l'emoció va in crescendo. No és que m'agradi especialment la Belén Rueda, però crec que actua prou bé. La que s'ho guanya és la Montserrat Carulla, i la seva inquietant caracterització (i sobretot la seva última aparició).

No em voldria trobar amb aquest enmig del passadís de casa...

Tot i el bombo que se li ha donat, la peli no decep, i té situacions de molta tensió. No hi falten els ensurts típics, i la banda sonora de por. Em penso que em va agradar més que Los Otros, tot i que no les vull comparar perquè no crec que es pugui fer. Només comparteixen alguns elements (molt típics de les pel·lícules d'aquest gènere), així que no cal anar buscant similituds.

La resta del cap de setmana em va deixar el temps just per provar un joc nou per la PSP. Una nova entrega de la saga Silent Hill, aquesta vegada amb el títol Silent Hill: Origins. Seguint amb l'estil de suspens i terror que ja caracteritza la nissaga des dels seus inicis a la PlayStation. El joc té un aspecte visual molt cuidat, per fer encara més inquietant, s'ha dotat d'un moviment de càmera molt cinematogràfic, i les interferències en la imatge i els sons enriqueixen l'experiència (abans de començar a jugar s'aconsella jugar en un lloc a les fosques i amb els auriculars, pel tema del so envoltant). Tot això recorda força a l'aspecte d'un joc que tinc a mitges, el Manhunt 2: Tota una experiència videojoguil també.



La guinda a aquests dies de terror ha estat altra cop al cinema. Una autèntica allau de terror que, després d'haver llegit diverses crítiques molt positives, i escoltar comentaris de companys que han passat por veient-la, no podia deixar escapar. [REC] és una pel·lícula plantejada com un documental d'aquests en directe, on la reportera es fica dins l'acció i s'intenta gravar tot el que passa. La gràcia de la peli és veure els bombers de Barcelona, i les familiars escales dels edificis antics de l'Eixample. Com em va dir un amic: a partir d'ara no em miraré amb els mateixos ulls un pis de l'Eixample. Si voleu passar una bona mala estona, endur-vos uns quants ensurts i córrer el risc de tenir algun malson, no deixeu escapar aquesta peli. Com a experiència val molt la pena, però com a pel·lícula està molt millor El Orfanato.

Què s'haurà pres per tenir els ulls així...?

Heu vist alguna de les dues pel·lícules, o heu jugat als jocs que comento? escriu un comentari i deixa la teva opinió!

5 comentaris:

  1. Genials "El Orfanato" i "[Rec]"!!
    Realment aquest any el terror és el génere que ha marcat la industria cinematográfica al nostre estat ab diferència!

    ResponElimina
  2. Jo he vist "REC" i es frescura. jo m´esperaba un kk... i te molt encant!

    Petons

    ResponElimina
  3. doncs aquesta nit vaig a veure [REC. Ja et diré que tal!

    ResponElimina
  4. gràcies pels comentaris.

    roger, tens tota la raó, ja només faltaria que El Orfanato guanyés l'Oscar...

    steam monkey, REC és una còpia de macabronès, i tu i jo ho sabem... ;-)

    arnau, ja hest el teu post i sembla que bé, no? es passa una bona mala estona, que és el que es va a fer al cinema

    ResponElimina
  5. sí, sí, bé. però e coincideixo amb tu en què és millor El Orfanato. REC està bé per original i diferent, però hi ha algunes interpretacions de pena (sobretot si busquen el verisme) i situacions una mica ridícules/falses. però bé, és tota una experiència!

    ResponElimina