Els videojocs són perjudicials?

Recordo que fa uns anys, durant la meva adolescència, m'agradava dedicar hores als videojocs. La meva falera va venir a partir de la GameBoy i la Master System II. Però aviat em comencaria a aficionar i a comprar revistes del tema, fins adquirir la Super Nintendo ('el cerebro de la bestia'), aquella consola i jocs com la saga de 'Street Fighter' van ser un dels principals passatemps d'aquella època.

Després va venir la Playstation, amb la seva facilitat per ser piratejada (però cal dir que jo era dels que m'agradava tenir els jocs bons originals, com els Final Fantasy) i per trobar altra gent que la tenia i poder intercanviar jocs i fer partides conjuntes.

Més tard, amb l'arribada d'Internet, i l'aparició accelerada de cybers, em vaig aficionar a algun joc de Pc per jugar en LAN, com el Counter-Strike, o l'Unreal Tournament. Recordo grans moments, divernint-me amb els meus amics, tots ficats en una sala, deixant anar algun crit per l'emoció que es creava en l'ambient.

Recordo també les típiques notícies que apareixien en els mitjans de comunicació quan passava alguna desgràcia perquè un noi desequilibrat i aficionat a algun videojoc, es "comportava com el protagonista d'aquest" i assassinava a sons pares, o aquella queixa contra el genial Metal Gear Solid que criticava el joc perquè "promovia l'ús de drogues" (quan realment es tractava només d'un tranquilitzant per calmar el pols del protagonista a l'hora d'apuntar amb el rifle de francotirador).

És possible que aquest vídeo sigui un fake, però si no ho és, segur que apareixerà alguna queixa dient que els videojocs transtornen o desequilibren els cervells de les persones...Algú fa cas de les recomanacions d'edat del públic dels videojocs? La resonsabilitat recau en els pares, ells són quin han de vetllar perquè segons quins productes no arribin als seus fills.



Confesso que veient el vídeo se m'ha escapat el riure en algun moment, però penso que si aquest noi no actúa i és realment així, necessita algú que l'ajudi.

Els nervis del directe...

Nuala

Avui és el dia.
Nuala: -Code confusion-, de M. Mulero, s'estrena després d'una llarga espera.


Recordo un calurós divendres d'agost, vestint una túnica enmig de les Rambles. Només han passat uns quants mesos des de llavors, però l'espera s'ha fet llarga, la post-producció ha estat molt cuidada, i esperem que hagi valgut la pena.

L'estrena és avui mateix, a les 22.30, al Mau Mau Underground (mapa)

El frigorífic dels nostres somnis

Poques vegades he tingut l'oportunitat d'omplir un got de cervesa amb un tirador. Sembla que la cervesa hagi de ser més bona, o com a mínim, ve més de gust que no pas abocada d'una llauna o una ampolla. Doncs a partir d'ara ho podem gaurir a casa nostra, perquè per realitzar aquest desig de servir-nos nosaltres mateixos la cervesa, ha aparegut el HomePub, un frigorífic amb un tirador i el seu compresor que refredarà la cervesa en el seu dipòsit de 5 litres. El seu preu: 924 euros. El dia que m'hagi de comprar un frigorífic, m'ho pensaré...

Najwa, una joia.

La Najwa Nimri cada vegada m'agrada més. No només em fascinen els papers que ha fet al cinema espanyol ('abre los ojos', 'los amantes del círculo polar', 'Lucía y el sexo', 'el método'), la seva veu resulta embriagadora, hiptnòtica i l'acompanya amb una música i uns sons que fan que un agraeixi no ser sord i que existeixin artistes amb aquest talent.

Després del seu projecte a mitjes amb Carlos Jean (Najwajean), i tres àlbums en solitari a les espatlles, la 'Björk espanyola', com alguns l'identifiquen, ha llençat un nou treball: Walkabout. Amb un total de deu temes (semblen pocs, però no pensareu el mateix si us dic que la pista 1-"I'll wait for us" dura gairebé 33 minuts, la 8-"sexy light" uns 18 minuts i la resta no baixen dels 5 minuts), l'àlbum es fa una obra molt agradable d'escoltar, amb temes que comencen ben suaus i van augmentant el ritme sutilment. No us refieu de la comercialitat del primer single "Cabaple", doncs la resta del disc és ben diferent. A destacar el tema interpretat en francès "le tien, le mien" on les cordes orquestrals li donen un aire èpic.

S'espera que a partir de març comenci a presentar el disc en directe, valdrà la pena anar-hi?

Scanner Darkly

Un trailer d'una peli que té molt bona pinta (visual)


No, no és que es vegi malament, és que és així!
En millor qualitat aquí.

"En el Emule está muy bien"

El periodista i músic, Mario Vaquerizo, més conegut com "el marit de l'Alaska" diu:



Això se suposa que és el seu blog.

Sugababes, un producte ben dolç.

Si a aquestes alçades no coneixeu les Sugababes és que no esteu ficats gaire en l'escena pop. Ja han passat uns anys des del seu gran èxit 'Freak Like Me' o el 'Round Round', després d'un no tan exitós àlbum, han tornat amb el nou 'Taller in More Ways', però en plena promoció s'han trobat que la noia del pricing a la galta, Mutya Buena, ha abandonat el grup (en desconec els motius). El cas és que durant la promoció del disc han hagut de buscar substituta, i ja la tenen: Amelle Berrabah, una joveneta de Hampshire de 21 anys. Després de dos singles del nou disc ("Push The Button", i "Ugly", el vídeoclip per al pròxim single 'Red Dress' ja comptarà amb la imatge de la nova component del trio.

Esperem que no faci canviar garie el sò d'aquestes noies que tan agradables temes (i les seves bones remescles) ens han portat a l'escena pop.

Desesperat, però no perdut

Apuntem aquestes dates: 15 de març i 3 d'abril. Què són? Els dies que la Fox estrenarà la segona temporada de 'Mujeres Desesperadas' i "Perdidos": Les dues millors sèries que es poden veure actualment a la tv. De moment no se sap quan s'emetràn per TVE (la cadena que en té els drets), però tot indica que cap al juliol. Mentrestant, els usuaris de canals de pagament podran veure la continuació al canal Fox.

He de confessar que no em vaig poder aguantar las ganes de saber què passava amb la famosa escotilla de Perdidos, i vaig començar a seguir la segona temporada baixant els capitols en anglès amb subtítols en espanyol, conseqüència: Ara estic anant al ritme d'emissio de la ABC, a capítol per setmana amb les corresponents setmanes de descans per la Superbowl.

Amb les dones de Wisteria Lane és diferent, no vaig començar a veure la sèrie fins que vaig tenir tota la temporada sencera baixada. Així no calia esperar a l'emissió d'un nou capítol. Amb aquesta sèrie m'he pogut aguantar i no he vist res de la segona temporada, per això m'alegra tant la notícia de l'estrena.

Per anar fent boca, us deixo unes promos molt elaborades de totes dues sèries, de l'anglès Channel 4 i de l'americà ABC. Si les cadenes d'aquí féssin unes promos així, de ben segur que les sèries les acabaria veient molt més gent...

L'Hotel de Moby

El 13 de març es publicarà el DVD+CD 'Moby: Live Hotel tour 2005'. Què dir d'aquest geni de l'electrònica. Després dels seus 2 últims treballs ('Play' i '18') el llistó estava força alt, i personalment, 'Hotel' no estava a l'altura. Després de varies escoltes he acabat pensant que és un gran disc. Potser no té temes tan carismàtics com els anteriors, però amb el temps (i ja veurem en quins anuncis o programes de TV s'utilitzen) acabarà tenint els seus clàssics. També és interessant l'edicio de doble cd que va publicar. El 2n CD són temes molt tranquils, en la seva línia, però es nota que són de les sessions d'Hotel.

El contingut del paquet és l'habitual: DVD amb el concert i alguns videos de temes i dos "documentals", i un CD amb temes d'Hotel remesclats per dj's bastant de moda actualment. Us he de dir que ja tinc el CD i la veritat és que les remescles no maten, com a molt són salvables 4 o 5, a destacar la de Lift Me Up de Mylo (m'agrada força, ja us en parlaré més endavant).

Aquí va el contingut del paquet:

Moby - Live in Leuven 2005
”Opening Sequence (My Weakness)”
”Find My Baby”
”Raining Again”
”Natural Blues”
”Spiders”
”Where You End”
”In My Heart”
”Go”
”That's When I Reach For My Revolver”
”Temptation”
”Beautiful”
”Very”
”Next Is The E”
”Porcelain”
”Dream About Me”
”Why Does My Heart Feel So Bad?”
”We Are All Made Of Stars”
”Slipping Away”
”Honey”
”Bodyrock”
”Lift Me Up”
”Walk On The Wild Side”
”Für Elise”
”Feeling So Real”

Temes extra en Directe (Bonus Live Tracks)
“Extreme Ways”
”In This World”
”Break On Through”
Vídeos
“Lift Me Up”
”Beautiful” - Original Version
”Raining Again”
”Spiders”
”Dream About Me”
Altres Bonus
“Little Movie #1”
”Mr. Fish”
CD:
”Lift Me Up” - Superdiscount Mix - Radio Edit
”Raining Again” - Steve Angello's Vocal Mix
”Beautiful” - Benny Benassi Remix
”Slipping Away” - Axwell Vocal Mix
”Where You End” - Tiga's All I Need Is To Be Sampled Mix
”Beautiful” - Fuck Me I'm Famous Remix by David Guetta & Joachim Garraud
”Slipping Away” - MHC Radio Edit
”Dream About Me” - Sebastian Ingrosso Remix
”Lift Me Up” - Mylo Mix
”Raining Again” - Ewan Pearson Vocal
”Dream About Me” - Booka Shade Remix
”Slipping Away” - Zloot Remix
”Dream About Me” - The Shortwave Set Pick 'n' Mix

U2 triomfa amb 5 Grammy's

'How to dismantle an atomic bomb' ha resultat ser, sense cap dubte, l'àlbum del 2005. Els irlandesos han demostrat una vegada més del què són capaços. Apart de l'èxit del disc i els singles, la multitudinària gira 'Vertigo Tour' ha estat la més exitosa (econòmicament parlant) de l'any. Però no tot són alegries: Mariah Carey, Kanye West i John Legend, que optaven a 8 premis cada un, han acabat rebent només 3 premis, cap d'ells de les categories més importants.

U2 s'ha endut els premis a millor àlbum, millor cançó de l'any per Sometimes You Can't Make It On Your Own, millor àlbum de rock, millor interpretació de rock de grup o duet i millor cançó de rock per City Of Blinding Lights.

Per la meva banda destaco l'actuació que va obrir la ceremònia: Feel Good Inc. dels Gorillaz, amb un espectacle en 3D (encara no sé com ho deuen fer, em moro per veure un concert d'aquest grup), enllaçant amb el Hung Up de Madonna. També trobo important els 2 premis per The Chemical Brothers per millor gravació dance per Galvanize, i per millor disc electrònic/dance per 'Push The Button' (on els nominats eren Daft Punk, Fatboy Slim, Kraftwerk, i LCD Soundsystem).

FON, o una bona idea per treure suc al WiFi.

Molts ja coneixereu l'empresa Fon i les seves idees. Bàsicament es tracta d'un negoci que explota les xarxes wifi de particulars i empreses i ofereix part d'aquestes conexions a altres 'usuaris' de Fon. No m'extenc més, si voleu més informació, la podeu trobar a la seva web. Però el que sobta d'aquesta empresa és la ràpida aposta per part de Google, eBay, i Skype entre d'altres. És interessant que aquests gegants d'Internet, van començar sent petites empreses ara apostin tan fort per una petita empresa. Potser el futur del WiFi és Fon...Deixem passar un temps i veurem si la cosa tira endavant, ja que de moment el mapa de cobertura és més aviat pobre.

Madonna - Sorry (PSB Remix)

Si hi ha algun artista que sap exactament què es fa, aquesta és Madonna. Sí, en sóc un gran fan, i cada vegada que treu un disc l'admiració augmenta.

Madonna és una persona que sap què li convé i quan, de manera que s'envolta dels productors més vanguardistes per treure'ls tot el suc. En el cas de l'últim àlbum, 'Confessions On A Dance Floor' és el gran Stuart Price qui posa el talent musical a l'estudi (i afortunadament a la gira), com ho van fer el misteriós Mirwais a l'àlbum Music o American Life, o el genial William Orbit en l'era Ray Of Light. Però la gràcia dels singles de Madonna no radica només en la producció del tema, sinó en veure què fan diferents dj's amb aquell possible hit radiofònic. Possiblement sigui el cas dels Pet Shop Boys (als quals també admiro profundament i espero amb ganes el seu proper treball discogràfic que se suposa que ha de ser publicat ben aviat).

Neil Tennant i Chris Lowe han agafat el tema Sorry i l'han convertit no només en un remix, sino en un duet o una col·laboració. Entre paraules de Madonna podem escoltar el cantant Neil amb la seva inconfusible veu. Un ritme enfocat als clubs, i possiblement amb més ganxo comercial que el tema original (seria un encert aprofitar el remix amb el duet anglès per sonoritzar el videoclip) pot generar la continuació de la febre discotequera que ja va despertar l'èxit del Hung Up.

Senyores i senyors, la reina i els prínceps del disco-pop tornen amb més força que mai.

Temps de canvis...

Doncs per fi, després de molt agonitzar, el meu televisor Sony comprat el 1992, l'any de les Olimpíades, ha acabat morint. Ha arribat el moment de substituir-lo per un aparell més modern, amb última tecnologia, i totes aquestes merdes que venen ara, que ens volen fer creure que viurem millor.

L'afortunat ha estat un Sony Bravia LCD de 32", un tamany òptim per acabar veient les 4 series de sempre i, això si, gaudir d'aquells DVD's i divX dels quals ara si que en treuré tot el suc.

Per estar tots contents a casa, calia un aparell grabador. Doncs el VHS encara funciona, però ja no el tinc endollat perquè no val la pena lu trasto que és, el anar amunt i avall amb cintes...etc. Per això hem adquirit un grabador de dvd amb disc dur: per grabar tot allò que calgui de la TV, i esborrar-ho, grabar, esborrar, grabar, esborrar...

En fi, no crec que em facilitin gaire el dia a dia, en el fons són més manuals per aprendre, més botos a prémer i més cables penjant.

Això si, l'emoció de grabar "Els Joves" al canal 300, no es pot descriure amb paraules.

Ananda Project - I think i'm losing you (original mix)

El que fa especial a aquesta cançó és el que em va costar trobar-la.
Tot va començar quan la vaig sentir al curtmetratge-experiment-gamberrada "Macabronès" on el meu amic McKeyhan la va incloure en una escena disco-psicodèlica de la obra audiovisual (que per cert, va ser projectada en l'última Marató de cinema fantàstic i de terror de les cotxeres de Sants). El fet curiós, és que el tema formava part d'un recopilatori "Helsinki Mix Sessions" del Finès (o finlandès) Jori Hulkkonen i estava presentat en forma de remix pel propi Hulkkonen.
Després de molt buscar per internet, no hi va haver manera de trobar el tema original dels Ananda Project. Fins i tot vaig arribar a descobrir que els Ananda són part dels antic "Wamdue Project" que us sonarà si us dic que són els autors del "King of my castle", aquell gran tema del 1999.
Rendit, vaig abandonar la recerca d'aquest tema (en realitat no, mai vaig deixar de buscar-lo, però la intensitat de la obsessió va anar disminuint), fins que l'any passat vaig trobar un interessant portal de música electrònica on es podia comprar i escoltar una gran quantitat de mostres i una gran base de dades. Per fi, havia escoltat un petit fragment d'aquell "original mix". El preu de la cançó no era un inconvenient, s'em va passar pel cap comprar-la, però va haver algun problema a l'hora de donar-me d'alta. Allò va despertar de nou el meu interès per trobar el tema. Després de molt buscar i remenar, vaig topar amb un canadenc que tenia una web amb una base de dades de tot el material discogràfic que posseïa (desconec si eren discos originals o mp3 baixats de la mula), el problema és que aquell tio no venia ni distribuïa sota cap concepte cap arxiu de la seva col·lecció.
Va arribar el moment d'explicar-li tota la història al noi, li vaig enviar un mail dient-li el que significava per mi haver trobat per fi aquell tema "original mix" i molt acuradament li vaig demanar com podia fer per obtenir aquell mp3.
El mail de resposta anava acompanyat de 2 enllaços, un d'ells era un altre single d'Ananda Project que el xaval deuria trobar interessant, l'altre em portava a la descàrrega directa del tema tan buscat.
Un cop escoltat n vegades li vaig respondre el mail dient-li lu molt feliç que m'havia fet i si hi havia alguna manera de donar-li les gràcies. Em va suggerir que li enviés una postal, encara l'està esperant.
De fet això ja fa uns mesos, i no és que no li vulgui enviar, és que tampoc trobo el moment. Creieu que li hauria d'enviar o a aquestes alçades ja ni s'en recordarà??

Royksopp - What else is there? (Thin White Duke Remix)

Per començar amb bon peu, un remix molt alegre. Stuart Price ens regala més de 8 minuts de ritme marca de la casa. Una entrada amb el seu ritme característic, on l’arrancada triga a arribar, però ho fa d’una manera que transmet alguna cosa positiva (perquè la lletra no és que sigui molt optimista).

Juga amb la veu i la converteix en un element que es va repetint al llarg de la cançó, al qual se li van sumant els baixos típics del Sr. Price.

Aquest remix no té res de semblant amb el Jacques Lu Cont Remix, encara que segueix sent el mateix dj, el de Jacques té un ritme més accelerat i els clímax són més notables.

Cal dir que Stuart Price-Jacques Lu Cont-Thin White Duke-Man With Guitar i molts altres són el mateix home, del qual aniré parlant sovint, ja que el considero un dj amb molt de talent (tot i que no gaire variat en les seves produccions) del qual crec que é un present brillant i un futur molt prometedor en el món de l’electrònica.

PLAY!

Aquest és el primer article que dóna inici al blog de Bits & Beats.

Us preguntareu per què he triat aquest nom. Doncs és senzill, el blog tracta sobre música (bàsicament electronica), tota peça musical té uns bpm (beat per minut). I com sabeu, molta música s'elabora amb ordinadors, i els ordinadors treballes amb bits. Així doncs, de barrejar bits i beats, neix aquest blog.

Espero poder aportar molt a tot aquell a qui li agradi el tema, i si no us agrada...doncs com a mínim conèixe'l per poder-lo criticar (no podem dir "no m'agrada" si abans no ho hem provat oi?)

Doncs amb aquest primer post donem per activat el PLAY en el que serà un recorregut per una selecció de temes musicals d'allò més interessants.