És una sort poder gaudir d'una cosa que t'agrada de franc. En el meu cas, que m'agrada anar a concerts (sobretot i últimament al Palau Sant Jordi), és ideal poder anar-hi sense pagar ni un euro. En aquest cas, em van tocar unes entrades pel concert de Marc Anthony.
Reconec que no sóc gaire seguidor de la música llatina, la salsa i aquestes coses, però Marc Anthony em mereix un respecte especial, i més des que vaig veure el seu potencial en el concert homenatge dels 30 anys de carrera de Michael Jackson cantant 'She's out of my life'.
Aquest puertoriqueny sap el què es fa, té una veu impressionant, i les cançons (i que consti que no em motiva gens l'estil que fa) són força agradables d'escoltar, amb algunes lletres romantico-pasteleres i algunes més interessants.
Diumenge, el Palau Sant Jordi es va omplir de públic que se sabia totes les cançons que sonaven allà, públic de molts països llatinoamericans, mostrant amb orgull la bandera d'allà on venen.
Amb un muntatge escenogràfic simple (després del 25Live de George Michael tot em sembla poc) però funcional, i una banda d'allò més efectiva Marc Anthony va fer cantar i ballar el públic durant gairebé dues hores. No van faltar èxits com 'Valió la pena', 'Ahora quién', 'Dímelo', 'Tu amor me hace bien', 'Celos', 'Se esfuma tu amor'. Un bon repàs al seu últim disc recopilatori en espanyol 'Sigo siendo yo'.
No va cantar 'No me ames' ni 'Escapémonos', ja que no tenia a la seva dona Jennifer López per fer el duet, però si que la tindrà al concert que oferirà a Tenerife el proper 19 d'octubre.
Un detall que em va sobtar és l'atenció que para el cantant a tots els regals que el públic de les primeres files li anava llençant sobre l'escenari, ho agafava tot, s'ho mirava, en algun cas feia algun comentari, o s'ho posava si era algun penjollo barret, i les banderes les estirava per damunt l'escenari.
Tot plegat, un concert interessant de veure, qui diu que no a una cosa així gratuïtament?
Reconec que no sóc gaire seguidor de la música llatina, la salsa i aquestes coses, però Marc Anthony em mereix un respecte especial, i més des que vaig veure el seu potencial en el concert homenatge dels 30 anys de carrera de Michael Jackson cantant 'She's out of my life'.
Aquest puertoriqueny sap el què es fa, té una veu impressionant, i les cançons (i que consti que no em motiva gens l'estil que fa) són força agradables d'escoltar, amb algunes lletres romantico-pasteleres i algunes més interessants.
Diumenge, el Palau Sant Jordi es va omplir de públic que se sabia totes les cançons que sonaven allà, públic de molts països llatinoamericans, mostrant amb orgull la bandera d'allà on venen.
Amb un muntatge escenogràfic simple (després del 25Live de George Michael tot em sembla poc) però funcional, i una banda d'allò més efectiva Marc Anthony va fer cantar i ballar el públic durant gairebé dues hores. No van faltar èxits com 'Valió la pena', 'Ahora quién', 'Dímelo', 'Tu amor me hace bien', 'Celos', 'Se esfuma tu amor'. Un bon repàs al seu últim disc recopilatori en espanyol 'Sigo siendo yo'.
No va cantar 'No me ames' ni 'Escapémonos', ja que no tenia a la seva dona Jennifer López per fer el duet, però si que la tindrà al concert que oferirà a Tenerife el proper 19 d'octubre.
Un detall que em va sobtar és l'atenció que para el cantant a tots els regals que el públic de les primeres files li anava llençant sobre l'escenari, ho agafava tot, s'ho mirava, en algun cas feia algun comentari, o s'ho posava si era algun penjollo barret, i les banderes les estirava per damunt l'escenari.
Tot plegat, un concert interessant de veure, qui diu que no a una cosa així gratuïtament?
Etiquetes: marc anthony, concert, adn, palau sant jordi, barcelona, puerto rico, salsa, michael jackson, she's out of my life, sigo siendo yo, tour, jennifer lopez,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada