El WeekenDance, un èxit

Almenys pel meu punt de vista, veient la gran quantitat de gent que estava ahir al Parc del Fòrum. Quantitat de gent que va anar en augment: Des de l'inici del festival cap a les 21.00 amb el DJ-set de Wally Lopez, fins passades les 5 de la matinada amb els 2manydjs a l'escenari principal, o Carl Craig a l'escenari The Loft.

Escenari The Loft

Àrea 3D

Tot just entrar al recinte habilitat pel WeekenDance vam estar gaudint una bona estona de la qualitat de so i el desplegament tècnic visual a l'escenari The Loft amb Cedric Gervais i més tard Deep Dish. Amb una pausa per anar a veure una estona als Digitalism a l'escenari principal. He de dir que el muntatge d'il·luminació de l'escenari The Loft volia recrear la discoteca, i ho aconseguia. No fidelment, però sí amb el resultat. Les columnes del parc del fòrum van servir per instal·lari pantalles i diversos tipus de focus, on a mida que avançava la nit s'afegien més i més mitjans. Des dels primers focus mòbils, fins a les pantalles de led's del fons de l'escenari, i barres de led's distribuides per tota la zona. La música de Cedric Gervais va servir per anar atraient públic molt motivat per després fer-lo ballar al màxum amb Deep Dish.

Molt moviment a l'escenari The Loft

La tralla de Digitalism a l'escenari principal i el personal passat de voltes ens va fer estar una bona estona a l'escenari The Loft. Almenys fins que va ser el torn de Massive Attack, durant l'actuació del qual ens vam ubicar ben a prop de l'escenari. Els Massive Attack van començar suaument, amb l'ambientació d'unes columnes de led's a darrera l'escenari, cosa que donava molta força a l'estil de música sonava. Grans temes com Angel, cantat per Horace Andy, Karmacoma, Teardrop, o Unfinished Sympathy van fer content al públic, sobretot a la gran quantitat d'estrangers que hi havia, els quals corejaven totes les lletres.

Massive Attack i els seus led's

Durant l'actuació de Massive Attack, vam veure com a davant nostre (a l'espai entre la tanca que separa al públic de l'escenari i l'escenari) hi havia alguna cara coneguda que es mirava amb atenció el concert i feia algunes fotos. Eren els components de Faithless, i afortunadament em vaig poder fotografiar amb en Maxi Jazz, un paio molt trempat per cert, i que va accedir molt amablement al meu desig. Després de les fotos amb ell vam seguir gaudint del concert fins al final, moment en què aprofitant la marxa d'alguna gent del públic vam avançar fins a primera fila.

3D i Daddy G

Sii! la foto amb el crack!

Faithless en primera fila! (com quan van tocar amb Pastora durant el Fòrum 2004, o com quan vaig anar-los a veure a la Vall d'Hebron amb en Mck durant la gira No Roots!). I creieu-me, Faithless en primera fila és una experiència al·lucinant. A la introducció amb el tema instrumental Sweep la va seguir el gran èxit del grup: Insomnia. Potser massa aviat, un trencapistes com aquest s'ha de guardar per més endavant, tot i que la banda va tocar més grans temes com els ja clàssics God is a DJ, We Come One, Bring my Family Back, o els més ballables del seu anterior disc: I Want More, What About Love, i Mass Destruction. Del nou disc To All New Arrivals només van tocar els dos primer singles Bombs (amb veus de LSK, col·laborador ja habitual en les gires de Faithless des del No Roots) i Music Matters (que curiosament va cantar una substituta de Cass Fox, la vocalista original a l'àlbum), i Emergency amb alguns tocs de Machines R Us. No va faltar la instrumental Drifting Away, la qual varia força en directe, i que no sabria amb quina versió quedar-me. La versió en directe està inclosa a l'EP 'Live In Cannes'.

És prim, però la seva figura imposa

La vitalitat i energia de Maxi Jazz fa que el públic s'entregui totalment, i quan ho fa, totes dues parts queden satisfetes, i exhaustes. Amb raó aquest home és tan prim, deu perdre pes a cada concert. L'altra component del grup, Sister Bliss no es va deixar veure gaire, sempre amagada darrera els teclats. La resta de la banda: bateria, percussió extra, baixista, i guitarrista (olé per l'acústica a Drifting Away!) són també mereixedors d'aplaudiment, però com sempre, qui realment s'emporta més energia del públic és el frontman Maxi Jazz.

En plena 'What about Love'

I pensar l'energia que té als 50 anys!

Sister Bliss es va deixar veure poc, però bé!

Després de Faithless es va preparar l'escenari per als Soulwax, que portàven força canya i van saber estar a l'altura amb les seves mescles disco-rockeres, per dir-ho d'alguna manera. Més tard, després de la trallera actuació de Vitalic la qual vam passar descansant i escoltant una mica a Carl Craig, van arribar els 2manydjs, amb les seves boges mescles i samplejos de temes coneguts. No vam durar gaire, el cansament, el fred, i les ganes de no trobar-nos amb l'aglomeració de gent al marxar ens van fer retirar-nos contents d'aquest Weekendance, que vist la gran rebuda que ha tingut aquest primer any, de ben segur que millorarà de cara a l'any que ve.

Els 2manydjs fent ballar la multitud

Més fotos aquí. I aviat més vídeos aquí.