Doncs no!

No m'he mort, aquí estic, aguantant la calor de l'estiu i intentant-me distreure amb les coses gratuïtes que ofereix internet. Revisant l'últim article publicat (per cert, era patrocinat) veig que no he dit gran cosa des que vaig tornar d'Eivissa. Doncs per començar, aquí teniu ració de fotos d'Eivissa:

Només aterrar i començar a circular, em va impressionar la gran quantitat de tanques publicitàries anunciant les grans discoteques, els dj's i les sessions. No sé fins a quin punt l'illa viu del turisme clubber, però és impressionant la quantitat de publicitat, comerços, i gent dedicada a promocionar els grans clubs.

La moguda de mercats hippies també està molt explotat. Sargantanes, imatges de Buda, i tota mena d'objectes artesans (si, clar, per això hi ha el mateix a tot arreu) conviuen amb les sessions chillout i els didgeridoos. I la gent, com sempre, consumint.

Les platges, hi ha de tot. La típica plena de gent, ombrel·les i tumbones, i alguna que gràcies a estar al cul del món i amb aparcament de pagament permet gaudir de més tranquilitat amb menys gentada. Destaco la cala Es cavallet, nudista, on a part de cremar-me el cul i fer un fent de l'òstia, hi havia uns quants quilos d'algues i personal fent massatges en camilla i tot. Molt currat.

L'imperdible Cafe del Mar. Una posta de sol ben bonica, envoltada d'una immensa quantitat de gent a les roques i gaudint d'alguna cervesa, cafè o cubata a preu top dollar (ultra car).

Més (i millors) fotos al meu Flickr.

El mateix dia de tornar d'Eivissa, tocava fer ruta amb l'Amonra (i més gent) a Osca. Anàvem a la Vall d'Ordesa a pujar fins al refugi de Góriz. Divendres, després d'un llarg camí i quedar 'Asín de Brotos' vam acampar al camping Pineta. Allà vam veure que l'endemà s'hi feia una festa reggae: un factor a tenir en compta a l'hora de decidir si fèiem nit a Góriz o pujàvem i baixàvem el mateix dia. La segona opció va triomfar, i dissabte, després de matinar, caminar, escalar, menjar, patir, i sobretot suar, vam tornar al càmping a relaxar-nos a la piscineta i gaudir de la festeta reggae.

L'endemà no calia matinar tant, el temps just per recollir les tendes i fer camí cap a Laspuña a dinar, no sense abans fer un banyet al riu i gaudir amb l'aigua contracorrent. La tornada cap a Barcelona va estar putejada per l'avaria del climatitzador del cotxe, amb la qual cosa tots 5 vam suar més del previst.

Fotos de Góriz aquí.

Després d'aquell cap de setmana van arribar uns dies força oblidables, poca cosa a fer, desànims, i feina de mudances (encara!) a casa. Vaig aprofitar per veure algunes temporades de A 2 metros bajo tierra, una sèrie que ja fa temps que volia veure, però ja se sap, fins que un no s'hi posa seriosament... I la recomano moltíssim a tothom. Una sèrie sobre la vida, la mort, l'amor, les pors i totes aquelles emocions humanes que fan que sigui fàcil sentir-se identificat. Té 5 temporades d'uns 13 capítols (de 50 minuts) cada una. Jo estic a punt d'acabar la 4a i no m'ha decebut gens. Si voleu llegir un bon article a veure si us anima a enganxar-vos-hi, al blog d'Hernán Casciari n'hi ha un de bo, i sense spoilers.

Ara que tinc uns dies i temps, miraré d'escriure més, i recuperar temes pendents. De ja tinc deures per demà. L'estrena de Batman: The Dark Knight (em nego a acceptar El Caballero Oscuro!).