Vaig anar al concert de l'Ana Torroja amb moltes ganes i il·lusió. Escoltar i veure l'actuació en directe de cançons que han marcat història de la música espanyola, "canciones que han formado parte de la banda sonora de mi vida seguro, y quizás de la de muchos de los que hay aquí esta noche" com va dir ella.
Una gran posta en escena, il·luminació espectacular, i tots els temes que havia de tocar (excepte Laika, que m'hagués encantat sentir-la) van ser els punts forts de la nit. Un èxit rere l'altre, i una multitud que omplia el Palau Sant Jordi corejava els temes que han escrit el millor trio de pop espanyol.
Moments emotius: L'inici amb 'Hoy No Me Puedo Levantar', el final apoteòsic de 'Aire', el muntatge visual durant la interpretació de 'Dalí', els balls de Rafael Amargo durant 'Hijo De La Luna' i 'Una rosa es una rosa', i la optimista 'No es serio este cementerio'.
Aniré penjant els videos a youtube, i les fotos les podeu veure al meu flickr.
Una gran posta en escena, il·luminació espectacular, i tots els temes que havia de tocar (excepte Laika, que m'hagués encantat sentir-la) van ser els punts forts de la nit. Un èxit rere l'altre, i una multitud que omplia el Palau Sant Jordi corejava els temes que han escrit el millor trio de pop espanyol.
Moments emotius: L'inici amb 'Hoy No Me Puedo Levantar', el final apoteòsic de 'Aire', el muntatge visual durant la interpretació de 'Dalí', els balls de Rafael Amargo durant 'Hijo De La Luna' i 'Una rosa es una rosa', i la optimista 'No es serio este cementerio'.
Aniré penjant els videos a youtube, i les fotos les podeu veure al meu flickr.
Etiquetes: ana torroja, la fuerza del destino, tour, concert, palau sant jordi, barcelona, mecano, aire, dal, no es serio este cementerio, dal, hoy no me puedo levantar, una rosa es una rosa, rafael amargo, dalai lama, pop espanyol, banda sonora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada