29 jul. 2012

Teatre de terror

Després de l'època de pluges, arribar la calor a Corea. Els aires acondicionats i ventiladors no paren, les cafeteries es posen les piles amb els patbingsus (팟빙수: mongeta vermella amb fruites i gel picat: un postre típic Corea que té gran èxiti a l'estiu, així com diverses variants d'altres sabors), i a la gent li ve de gust estar-se a llocs frescos.

Un bon lloc on passar una bona estona i estar fresc és el teatre. I quan parlem de teatre a Seül, la primera referència és la zona de Daehagno (대학로: en Corea vol dir 'carrer de les universitats). Daehagno és popular no només per ser una àrea amb moltes universitats i escoles d'art dramàtic i arts escèniques, també hi ha desenes de petits teatres de joves companyies. Tot això, combinat amb una gran quantitat i varietat de restaurants, i els locals típics que podme trobar a tot arreu com karaokes, bars i cadenes més típics fan de Daehagno un dels llocs més concorreguts per gent jove a Seül.

L'avantatge de tenir tants petits teatres junts, és que hi ha molt on triar, i hi ha competència, amb la qual cosa podem trobar bons preus i descomptes.

Ja havia anat alguna altra vegada a gaudir de petites obres de teatre (normalment en coreà i sense subtítols, però que més o menys puc entendre), i n'havia quedat satisfet.

Ahir vam anar a veure una obra de terror. El títol és 오래된 아이 (que podríem traduir com nen envellit). La història passa en un petit poble, una mare cega que portava a la seva petita filla Inu lligada amb una mena de corretja, un bon dia la perd. Al cap de deu anys, arriba un noi a la casa, dient que és Inu. Va desaparèixer una nena petita, i torna un noi? Evidentment, aquí hi ha alguna cosa que falla, però la mare està convençuda que és la seva filla. El pare, i la resta de veïns del poble sospiten alguna cosa, ja que sembla que saben més del que diuen tots estan relacionats amb la desaparició de la petita Inu 10 anys enrera.



La història combina escenes en condicions normals, i algunes que representen flashbacks i records d'alguns personatges. Però el que crida l'atenció són els ensurts que fan entre el públic, l'atmosfera de terror, els jocs de llum. Tot prou ben combinat per passar una hora i mitja entretinguts.

Sembla que no és l'única obrar de teatre de terror, a les notícies comenten l'èxit i la tendència a estrenar obres d'aquest gènere.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada