Acte solidari a Hongdae

A finals del mes de gener, vaig assistir a un acte benèfic al barri de Hongdae. Hongdae és el nom abreviat de Hongik Dehakyo, o Universitat de Hongik. És popular per les seves carreres de belles arts, música, disseny i arquitectura. La zona de Hongdae està plena petites botigues de joves dissenyadors, bars i locals de música en viu, i escoles d'art. L'escena nocturna a Hongdae és també famosa per la quantitat de joves que s'hi mouen per anar als bars i clubs de música no només comercial sino també independent. Un barri amb una cultura underground on s'hi cultiven tendències diferents al que sembla una societat on tothom fa el mateix. En fi, una visita obligada quan es va a Seül, i un lloc del qual per molt que hi vagi no deixa de sorprendre'm.

Però no tot és festa i diversió. El mes passat, la Universitat de Hongik va fer fora el personal de neteja (format majoritàriament per dones i homes bastant grans) perquè l'empresa de neteja es queixava del salari (per sota el mínim legal) que estaven cobrant. (Uns 750.000 wons al mes, 500 euros al canvi), i una mísera quantitat destinada a dietes. L'administració de la universitat, els va fer fora per buscar una empresa que li resultés encara més barata. Sabent això, els estudiants es van agrupar i van organitzar un acte benèfic per ajudar als avis que s'havien quedat al carrer, i reivindicar la seva readmissió i un salari digne. Al bell mig del Hongdae Kongwon (Hongdae Park) es va muntar un petit mercat on la gent aportava articles de segona mà, i els beneficis anirien directes als afectats. També es podia participar a diverses activitats, dards, trencar fustes amb un cop de mà (on més d'un hi escrivia el nom de l'actual president del govern Lee Myung Bak), menjar, i com no, actuacions musicals.

Em va cridar l'atenció l'afluència de gent, i segons vaig entendre, la notícia s'havia escampat via Twitter. És increïble com de ràpid s'està estenent entre la societat coreana! Inclús vaig arribar a veure gent amb un cartró en forma de cor (al més pur estil 'abrazos gratis-free hugs´) on la persona que el portava deia 'follow me @...´. També hi havia càmeres d'alguns mitjans, i un dels presentadors de l'acte, al veure que jo era l'únic estranger em va fer sortir davant de tothom, preguntant-me què em semblava tot allò, i agraïnt-me la participació regalant-me un 핫팩 (hot pack), una mena de bossa que amb el fregament s'escalfa i serveix per mantenir calentes les mans si ens la posem a la butxaca, o altres parts del cos. Molt populars a Corea i altres països asiàtics on hi fa fred.

Els MT coreans - Membership Training

MT (pronunciat 'em ti') respon a les sigles de Membership Training, que traduït al català vindria a ser 'entrenament d'afiliació'. És la preparació que reben els membres quan entren a formar part d'un grup o club. Tot i que de preparació en té poca. La majoria de clubs universitaris (ja siguin de clubs dedicats a esports, estudis d'idiomes, arts, religió o algun altre interès o afició) fan MT's a principis de semestre. Ja pot ser per donar la benvinguda i 'preparar' als nous mebres, o per estrènyer vincles i poder gaudir d'un temps junts per conèixer-se més els uns amb els altres (més aviat aquesta segona).

Els MT's solen durar un dia. De fet, sovint no arriben a 24 hores. Però sí acostumen a ser passant la nit fora. Entre els membres del club o organització, es lloga una casa, fora de la ciutat, el que nosaltres en diriem un bungalow, però són cases preparades expressament per a fer-hi MT's. Són complexos anomenats MT Camps. A la vora de Seül n'hi ha molts, és fàcil arribar-hi, ja que estan situats prop d'estacions de tret, i es triga al voltant d'una hora per arribar-hi (depenent des de quin punt de Seül sortim, és clar). Els exteriors d'aquestes cases ofereixen menjadors a l'aire lliure amb grealles i barbacoes per cuinar. També hi ha petits camps de futbol, cistelles de bàsquet, xarxes per jugar a tennis i bàdminton...no són camps gaire cuidats, però suficieent per donar-hi uns quants cops de pilota i córrer amb la gent. Algunes zones també hi tenen un riu o llac a la vora, per quan fa bon temps banyar-s'hi.

Aquests MT Camps ofereixen diversos tipus d'allotjament segons la quantitat de gent i segons què volen fer. Les cases acostumen a ser una sala ben gran, on també hi ha cuina, i on tothom hi acaba dormint, al terra. Podem trobar cases amb alguna habitació o sala separada per nois i noies, però no acostuma a ser així. També sol haver-hi un o dos banys, amb lavabo, dutxa, etc. La quantitat de gent que pot estar a la casa pot variar, podem trobar des de cases per unes 7 o 8 persones, fins a grans sales amb capacitat per a més de 30 persones: tot un espectacle veure tanta gent tirada pel terra dormint sense cap mena d'ordre ni organització. A les cases gairebé no hi ha mobles, ni cadires, ni taules ni sofàs...només televisió i a vegades aparell de karaoke.

El ritual de l'MT consisteix en carregar-se de menjar i beguda (cansalada de porc normalment, kimchi, arròs, bosses de patates fregides i altres snacks, paquets de ramyeon(fideus) cervesa i soju). Segons la quantitat de gent que va al MT, es poden dividir en grups que van preparant i el menjar la casa a mesura que van arribant. El trajecte sol ser en tren o autobús o autocar. Un cop arribat al lloc, si queda lluny de l'estació, ens ve a buscar l'encarregat amb una forgoneta que ens deixa a la casa en qüestió. Comença la gresca: per tradició, els homes couen la carn a les barbacoes exteriors, i les dones preparen l'arròs i el kimchi les taules. Es pot menjar asseguts o drets a mesura que es va fent la carn. Carn prèviament talladeta a trossets, que es barregen amb l'arròs i el kimchi. Per anar entrant en calor, es van bebent 'shots' (xupitos) de soju.

Un cop acabat el sopar, toca l'hora dels jocs. Dins la sala gran de la casa, es divideixen en equips o grups, i es juguen uan sèrie de jocs. Són molt variats, poden anar des de fer baure a altres persones, fins a combats (sense violència) entre membres dels equips. L'objectiu és anar bebent, deixar-se anar i perdre la vergonya. Mentre es juga, es van menjant els snacks repartits per les bosses oberts al terra, i bebent soju i cervesa generalment. A mesura que passen les hores, hi ha qui surt fora a jugar a algun esport, n'hi ha d'altres que segueixen amb jocs més picants, i d'altres que cauen adormits. Segons la gana, abans d'anar a dormir podem preparar una cassola amb ramyeon, de la qual s'hi menja directament els més afamats, o en petits gots els més educats).

L'endemà al matí (un panorama curiós el veure una sala plena de gent pel terra dormint sense cap mena d'ordre), si no s'ha mejjat ramyeon la nit abans és el moment de menjar-ne per esmorzar. A continuació es recull i es neteja entre tots, i tornem cap a casa, passant abans per algun lloc a dinar, i si s'estila, continuar el dia empalmant anant a algun altre lloc.

El Koreaceratops

Koreaceratops és el nom del dinosaure (o millor dit, de les restes de dinosaure) que es va trobar a Hwaseong (화성) en la construcció de la presa de Tando (notícia). Els paleontòlegs diuen que es tracta d'una espècie semi-aquàtica que vivia fa uns 100 milions d'anys. El seu nom vol dir Cara amb banya de Corea...

Tot i que el nom em sembla una mica tret de la màniga (coneixeu més dinosaures que continguin el nom del país o lloc on es van trobar? faria riure, no? Hispanosaurus, Franceratops, Mongoloraptor...), és una bona notícia per Corea tenir el seu propi animal prehistòric.

Aquí va el dibuix de la bèstia en qüestió...

Videoprojeccions gegants

Aquest és un dels projectes de l'equip Lumpens. Uns videoartistes coreans que es dediquen a fer coses GRANS.

Aquí va el seu més recent treball: Robot Taekwon V a l'Ambaixada Nacional de Corea del Sud.
(millor veure-ho en HD i a pantalla completa!!)

로보트 태권브이 전설의 돔 projection mapping artwork from lumpens on Vimeo.

Tenen molts més projectes, doneu un cop d'ull a la seva web. Alguns són la canya!

El meu 2010 en cançons - My 2010 in songs

SNSD - Oh!



Un tema que no va parar de sonar durant els primers mesos de l'any, fins i tot me'l van demanar en alguna de les meves sessions al Sensation Bar Lounge a Hongdae...

One of the tracks that didn't stop banging during the first months of the year. Even people requested it in some of my DJ sessions at Sensation Bar Lounge in Hongdae...



HyunA - Change



Per contrastar amb la infantil i colorista de les SNSD, aquesta Hyuna va aportar un toc més agressiu, urbà i sexy.

In contrast with childish and colorful SNSD, Hyuna brought some agressive, urban and sexy style.


Lady Gaga & Beyonce - Telephone



La Gaga no podia faltar. Al març es va estrenar el video de Telephone amb Beyonce. Pot agradar o no agradar, però acaba enganxant i sonant a tot arreu. Inclús recordo haver-la cantat alguna vegada (sense gaire èxit) al karaoke.

We can't forget Gaga. On March this Telephone video with Beyonce was premiered, reaching high number of views in youtube and all around. You can like it or not, but it's sticky and it sounds everywhere. I even remember I sang it (not successfully) sometimes in the karaoke.


The Chemical Brothers - Swoon



Tot i no tenir gaire ressó, l'esperada arribada del nou disc de The Chemical Brothers van fer que aquest Swoon fos benvingut, i ben punxat en alguna sessió al Sunbabara.

Although it wasn't very successful, the long awaited new album from The Chemical Brothers made this track Swoon to become so welcomed, and also well spinned in some session at Sunbabara.


Black Eyed Peas - I Got A Feeling



És del 2009, però I Got A Feeling va sonar molt durant l'estiu, convertint-se en un himne festiu per excel·lència.

It's from 2009, but I Got A Feeling was played a lot during summer, becoming a party anthem.


Yolanda BeCool & DCUP - We don't speak americano a.k.a. 'Papanamericano'



Un altre temazo festivaler. No falla a les festes. Ha sonant a tot el món, i Corea no ha estat una excepció.

Another superparty track. Can't be missed in a party! It was played all around the world, and Korea wasn't an exception.


Edward Maya & Vika Jigulina - Stereo Love



No hauria pensat mai que aquest tema estiuenc i tan 'mediterrani' arribés a agradar tant com ho va fer als coreans. Ha estat un tema força demanat i punxat en algunes sessions, sembla que als coreans els agrada aquest 'latin romantic style'...

I would never thought that this so summer and 'mediterranenan' track would become so popular among Koreans. It was a requested track and quite played in some sessions, it seems that Koreans like this latin romantic style...


Usher & Pitbull - DJ Got Us Fallin' In Love



Usher també ha tingut un bon any entre aquest i el OMG. Aquesta cançó ha sonat, s'ha punxat i ha agradat. Prou bé.

Usher had also a good year with this song and OMG. This track was played, spinned and liked. Good enough.


Miss A - Bad Girl, Good Girl



Una de les sensacions de l'any. Aquestes debutants de la mà de JYP s'han fet en pocs mesos en un bon lloc en el panorama del K-pop.

One of the hits of the year. These debutantes from JYP became popular so soon and have a good place in K-Pop scene.


Taeyang - I'll Be There



El debut en solitari d'aquest membre de Big Bang va cridar força l'atenció. La cançó tampoc és que sonés més que 2PM o 2AM o altres grups, però com a representant masculó del K-Pop és dels que menys malament ho fan. A part, la cançó és objecte de bromes entre amics.

The solo debut of this Big Bang member was quite popular. The song wasn't bigger that any of "PM or 2AM, but as a male representing of K-Pop, is one of them who makes it less bad. Also, the song is a joke object among my friends.


Rihanna & David Guetta- Who's That Chick


Tots 2 videos molen. Perdó per l'audio apitufat. Però la cançó segueix molant un ou.
Both videos are cool. Sorry about the smurffied audio. Still the song is great!

El Love The Way You Lie amb L'Eminem era molt bonic, però l'arribada d'aquest temazo amb el crack d'en Guetta van fer que l'incorporés aviat a les sessions. La festa de Halloween no hauria estat el mateix sense la Rihanna!

Love The Way you Lie with Eminem was nice, but the arrival of this track with king Guetta made me adding it to my sessions. Halloween Party woulnd't had been the same without Rihanna!


2ne1 - Can't Nobody



Les 2ne1 tampoc podien faltar. Es van posar les piles a finals de l'estiu, traient 3 singles a la vegada, i recuperant les primeres posicions en el camp de les girlbands de K-Pop.

2ne1 must be here too! They came back with power at the end of summer, releasing 3 singles, and going again to the top of K-Pop girlbands scene.




N'hi ha més, n'hi ha de millors, però aquestes són les 12 cançons que millor poden resumir el meu 2010.

There are mor, there are better ones, but these are the 12 songs that can sum up the best of my year 2010.

Adéu 2010!! Què aviat arribes 2011!!

Tinc la sensació que aquest any 2010 m'ha passat molt i molt ràpid. El fet que estigui visquent encara aquesta experiència coreana fa que el temps em passi volant. Que cada dia tingui coses a fer, plans per una o altra banda, i tinc ben poc temps d'avorrir-me! I el blog se n'ha vist una mica ressentit. Com ja deia a finals de l'any passat, Twitter, i altres blogs on participo fan que dediqui menys temps a Bits&Beats... què hi farem! Baixar la freqüència però no abandonaré! Encara tinc molt material i moltes coses a anar explicant! Corea no s'acaba tan ràpid! Hi ha encara milers de cosa per descobrir!

Com és habitual, repassaré el què ha estat aquest 2010 a Bits &Beats:

Els primers mesos de l'any es van caracteritzar pel fred i la gran nevada a Seül. El panorama del k-pop no va estar en els seus millors moments, però va deixar anar algunes perles... I una gran experiència que encara recordo i si es repeteix l'esdeveniment no dubto en tornar-hi!

Cap a la primavera, arribava el bon temps i la gran i inesperadament seguida Pillow Fight que vaig organitzar. I l'oportunitat del viatget a l'illa de Jeju. Genial!

Al maig ens acomiadàvem definitivament de Lost.

Durant primavera i estiu vaig fer algunes excursions i petits viatges, descobrint la Corea profunda...

Amb l'inici del nou curs, vaig incorporar l'anglès i el corea en la majoria d'articles, així practico i em va bé per adquiri nou vocabulari...que després me'n recordi ja és un altre tema!

Agost va estar marcat per l'estrès de formar part i liderar un equip a l'ISO. L'organització que ja és com una família per mi, molts bons moments, i grans records.

Setembre, retorn a Japó. Un curt viatge a l'illa de Kyushu i de tornada estada a Busan. Primera experiència couchsurfing inclosa i increïblement satisfactòria.

També iniciava junt amb 3 companys més el projecte Brand Leaders amb l'equip Atti Korea. Del qual n'hem resultat guanyadors en 2a posició. Gens malament!

Tardor amanida per alguns sessions de DJ i més en contacte amb el meu local preferit, i aparició al programa de Callejeros Viajeros de Cuatro. També l'ensurt entre les dues corees.

Per mi, 2011 es presenta millor del què pintava 2010. Moltes idees i molts projectes que ja veurem com els fem tirar endavant. De moment donem la benvinguda a aquest nou any 2011!

Trance music i el DJ sord

Últimament estic redescobrint un gènere de la música electrònica que mai m'havia cridat especialment l'atenció: El trance. M'agrada la definició de la wikipèdia en català. El cas és que estant aquí a Corea he pogut anar a alguna sessió de trance (començant pel Morave Gathering l'estiu de l'any passat) i la veritat és que, al marge de que la gent associi aquest estil amb drogues i al·lucinògens, he de dir que m'està atraient bastant.

Sense anar més lluny, una sessió d'uns 50 minuts com aquesta de Subzofo es converteix en un molt bon estímul per fer exercici sense parar. Proveu-ho!



I posats amb el tema de l'electrònica, per fit he pogut veure una pel·lícula que feia temps que tenia pendent: It's all gone Pete Tong. Narra la història (suposadament basada en una història real) de Frankie Wilde, un DJ i productor consagrat instal·lat a Eivissa que porta una vida d'excessos digne d'estrella del rock. La pel·lícula es presenta en forma de fals documental, i hi podem trobar testimonis de DJ's reals de renom com Tiesto, o el propi Pete Tong. El cas és que els excessos li passen factura a en Frankie i s'acaba quedant sord...però acaba trobant la manera de seguir en el món de la música. La peli no és una gran peli, però és entretinguda, té alguns jocs d'imatges i audio prou interessants, i la banda sonora no està gens malament.

I aquí un muntatge musical amb imatges no només de la peli: Mola, no? Doncs ja em direu què us sembla la peli!

TaeKwonDo, som-hi! - 태권도 하자!

Avui m'he examinat de l'assignatura de TaeKwonDo que estic fent a la uni. Crec que ha estat l'exàmen més fàcil i més ràpid de la meva vida. Hem hagut de fer els cops de peu que ens ha demanat el professor i executar un pumse. En el meu cas, jo havia triat al Taeguk sa jang (el número 4)

Després de tot el semestre practicant TaeKwonDo, m'han tornat a agafar ganes de seguir practicant-lo, així que potser de cara a l'any que ve m'apunto en alguna escola seriosament i em trec el cinturó negre, que pel que sembla, aquí a Corea sembla bastant fàcil d'obtenir.

--

Today I did the exam of the Taekwondo subject i'm taking this semester at uni. I think the exam was the easiest and quickest exam in my life. We did the kicks that the professor asked, and we had to perform a poomsae. In my case, I chose the Taeguk sa jang (number 4th)

After all this semester practicing Taekwondo, I think i wanna keep doing it, so maybe next year i'll join some school and try to get seriously the black belt, that seems quite easy here in Korea.

--

오늘은 대학교의 태권도수업 시험을 봤어요.내 생활에는 제일 쉽고 빠게 생각해요. 우리는 다양한 차기 해야하고품새도 했어요. 나는 태극 사장을 선택했어요.

이번학기 동안 태권도 하다가 보니까 계속 하고싶어요. 그래서 내년 태권도학교 활동하고 검은 띠 받아고싶어요. 그런것 한국에서 쉬운것같아요~

Viatget a Kyushu, Japó -part IV- Busan

Ve de la tercera part. 

Dormir bé quan es viatja és d'agraïr, i al llevar-me l'endemà vaig notar que havia descansat de veritat. Així que vaig esmorzar per agafar forces per sortir i seguir visitant Busan.

El dia abans no estava segur d'on anar. Però les recomanacions van fer que em decantés per començar per un lloc força especial, el temple Haedong Yonggungsa. Si normalment els temples budistes es caracteritzen per estar ben amunt a la muntanya, o en zones de boscos, el Yonggungsa és especial per estar mirant de cara al mar, al mar de l'est.

El temple queda força apartat dels transports públics, de fet vaig caminar un bon tros des de la parada on em va deixar el bus, però a mesura que m'acostava a temple i sentia la brisa marina, sabia que valia la pena caminar amb aquella calor.

Per sort un dia entre setmana de setembre, no és que s'ompli especialment. I un temple budista, s'aprecia més si no està ple de guiris voltant i fent fotos.

El complex no és que sigui inmens, però ve de gust passejar-s'hi i veure'l des de tots els angles, i gaudir de les vistes del mar, sobretot en un dia tan clar com feia. Com era d'esperar, al temple hi ha un restaurant amb una mica d'oferta de menjar tradicional coreà, i una petita botiga de recors, que em va cridar l'atenció i vaig voler fer-me amb algun collaret o polsera, però el desorbitat preu (per mi), em va fer enrera. Fins la propera!

De tornada volia anar cap a la zona del port. Però quedava prou lluny com per deixar-me caure pel camí, enmig de la ciutat i anar a visitar el centre comercial pertanyent a la cadena Shinsegae. El Shinsegae Centum City. El centre comercial més gran del món. Segons el Record Guiness del 2009. La mida del centre és considerable, però tampoc impressiona. Impressiona més saber que apart de botigues, restaurants, complex de cinemes, també té centre de fitness, balneari-spa, pista de golf, pista de patinatge sobre gel, i escoles acadèmies d'arts, cuines, etc. Des de la botiga Apple d'allà em vaig permetre descarregar-me l'Skype i fer una videotrucada als pares, per saludar i dir que tot anava correcte, especialment des d'un lloc tant impressionant!

Un cop vist (no en la seva totalitat! ni de conya!) el Shinsegae Centum City vaig dirigir-me cap a una zona més interessant del que em pensava. Una de les zones universitàries de Busan, on s'hi respira moltíssima vida, i on es concentra el jovent i les ofertes d'oci per joves. La zona de la universitat de KyungSung. Allà vaig trobar-me amb L'Eunson que plegava de treballar i vam anar plegats a un lloc que em va recomanar. Igidae. Una parc que s'endinsa cap al mar i des del qual es pot veure la platja de Gwangwali. Allà hi ha penya-segats, i es poden veure com trenquen les ones de l'oceà. Al parc d'Igidae, poc turístic, però molt recorregut pels locals a l'hora de fer exercici i córrer entre la naturalesa, també s'hi van trobar uns fòssils de penjades de dinosaures.

Fent-se ja de nit, vam decidir tirar cap a casa, però abans vam parar a fer un mos a un popular lloc de takoyaki (boles de pop fregit), genial! I cap a casa a cuinar una mica de truita de patata (de fet, gràcies a la meva poca exèriència no vaig calcular massa bé i ens en van sortir dues i de ben grans, però bones!), i a gaudir de l'útlima nit a Busan i en aquella acollidora casa.

L'endemà al matí em vaig acomiadar de l'Eunson quan va marxar a treballar, i jo vaig fer-me la motxilla amb calma, deixar-la a una guixeta de l'estació de tren, i començar el meu útlim dia de visitar per Busan. Càmera en mà em vaig acostar a la zona de Jalgachi, concretament a l'area PIFF (Pusan International Film Festival) on hi ha els cinemes i una mena de carrera de la fama on les estrelles hi deixen les seves empremptes. 

Ben a prop d'allà hi ha l'espectacular mercat del peix de Jalgachi.

Centenars de persones, i milers de peixos i mariscos. Les mestresses (o ajummes) fent la seva feina, tallant i col·locant els productes, menjant quan i on poden, i dins del recinte, els restaurants on ofereixen als clients menjar allà mateix els productes que compren, cuinats. És un complex bastant gran, i de fet, l'edifici principal consta d'uns 8 pisos, amb oficines, i pisos amb altres productes. I una terrassa amb jardí i vistes impressionants del port de Busan i de la resta de la zona.

Prop d'allà hi havia un recent estrenat Lotte Department, un centre comercial on em vaig deleitar amb un gelat de la meva gelateria preferida: Coldstone (algun dia n'he de parlar d'això, és pura poesia pel paladar!), metre veia un espectacle aqua-musical impressionant.

Vaig acabar voltant una mica per allà i dirigint-me a l'estació per menjar alguna cosa i agafar el tren amb temps. Aquesta vegada viatjava amb el KTX, el tren d'alta velocitat a Corea, a més de 300 km/h, que connecta Seül i Busan (i altres ciutats importants).

L'arribada a la nit a Seül, i la tornada a casa van ser l'inici del nou semestre. S'havien acabat les vacances! Altra vegada classes, coreà, ISO...