El meu 2010 en cançons - My 2010 in songs

SNSD - Oh!



Un tema que no va parar de sonar durant els primers mesos de l'any, fins i tot me'l van demanar en alguna de les meves sessions al Sensation Bar Lounge a Hongdae...

One of the tracks that didn't stop banging during the first months of the year. Even people requested it in some of my DJ sessions at Sensation Bar Lounge in Hongdae...



HyunA - Change



Per contrastar amb la infantil i colorista de les SNSD, aquesta Hyuna va aportar un toc més agressiu, urbà i sexy.

In contrast with childish and colorful SNSD, Hyuna brought some agressive, urban and sexy style.


Lady Gaga & Beyonce - Telephone



La Gaga no podia faltar. Al març es va estrenar el video de Telephone amb Beyonce. Pot agradar o no agradar, però acaba enganxant i sonant a tot arreu. Inclús recordo haver-la cantat alguna vegada (sense gaire èxit) al karaoke.

We can't forget Gaga. On March this Telephone video with Beyonce was premiered, reaching high number of views in youtube and all around. You can like it or not, but it's sticky and it sounds everywhere. I even remember I sang it (not successfully) sometimes in the karaoke.


The Chemical Brothers - Swoon



Tot i no tenir gaire ressó, l'esperada arribada del nou disc de The Chemical Brothers van fer que aquest Swoon fos benvingut, i ben punxat en alguna sessió al Sunbabara.

Although it wasn't very successful, the long awaited new album from The Chemical Brothers made this track Swoon to become so welcomed, and also well spinned in some session at Sunbabara.


Black Eyed Peas - I Got A Feeling



És del 2009, però I Got A Feeling va sonar molt durant l'estiu, convertint-se en un himne festiu per excel·lència.

It's from 2009, but I Got A Feeling was played a lot during summer, becoming a party anthem.


Yolanda BeCool & DCUP - We don't speak americano a.k.a. 'Papanamericano'



Un altre temazo festivaler. No falla a les festes. Ha sonant a tot el món, i Corea no ha estat una excepció.

Another superparty track. Can't be missed in a party! It was played all around the world, and Korea wasn't an exception.


Edward Maya & Vika Jigulina - Stereo Love



No hauria pensat mai que aquest tema estiuenc i tan 'mediterrani' arribés a agradar tant com ho va fer als coreans. Ha estat un tema força demanat i punxat en algunes sessions, sembla que als coreans els agrada aquest 'latin romantic style'...

I would never thought that this so summer and 'mediterranenan' track would become so popular among Koreans. It was a requested track and quite played in some sessions, it seems that Koreans like this latin romantic style...


Usher & Pitbull - DJ Got Us Fallin' In Love



Usher també ha tingut un bon any entre aquest i el OMG. Aquesta cançó ha sonat, s'ha punxat i ha agradat. Prou bé.

Usher had also a good year with this song and OMG. This track was played, spinned and liked. Good enough.


Miss A - Bad Girl, Good Girl



Una de les sensacions de l'any. Aquestes debutants de la mà de JYP s'han fet en pocs mesos en un bon lloc en el panorama del K-pop.

One of the hits of the year. These debutantes from JYP became popular so soon and have a good place in K-Pop scene.


Taeyang - I'll Be There



El debut en solitari d'aquest membre de Big Bang va cridar força l'atenció. La cançó tampoc és que sonés més que 2PM o 2AM o altres grups, però com a representant masculó del K-Pop és dels que menys malament ho fan. A part, la cançó és objecte de bromes entre amics.

The solo debut of this Big Bang member was quite popular. The song wasn't bigger that any of "PM or 2AM, but as a male representing of K-Pop, is one of them who makes it less bad. Also, the song is a joke object among my friends.


Rihanna & David Guetta- Who's That Chick


Tots 2 videos molen. Perdó per l'audio apitufat. Però la cançó segueix molant un ou.
Both videos are cool. Sorry about the smurffied audio. Still the song is great!

El Love The Way You Lie amb L'Eminem era molt bonic, però l'arribada d'aquest temazo amb el crack d'en Guetta van fer que l'incorporés aviat a les sessions. La festa de Halloween no hauria estat el mateix sense la Rihanna!

Love The Way you Lie with Eminem was nice, but the arrival of this track with king Guetta made me adding it to my sessions. Halloween Party woulnd't had been the same without Rihanna!


2ne1 - Can't Nobody



Les 2ne1 tampoc podien faltar. Es van posar les piles a finals de l'estiu, traient 3 singles a la vegada, i recuperant les primeres posicions en el camp de les girlbands de K-Pop.

2ne1 must be here too! They came back with power at the end of summer, releasing 3 singles, and going again to the top of K-Pop girlbands scene.




N'hi ha més, n'hi ha de millors, però aquestes són les 12 cançons que millor poden resumir el meu 2010.

There are mor, there are better ones, but these are the 12 songs that can sum up the best of my year 2010.

Adéu 2010!! Què aviat arribes 2011!!

Tinc la sensació que aquest any 2010 m'ha passat molt i molt ràpid. El fet que estigui visquent encara aquesta experiència coreana fa que el temps em passi volant. Que cada dia tingui coses a fer, plans per una o altra banda, i tinc ben poc temps d'avorrir-me! I el blog se n'ha vist una mica ressentit. Com ja deia a finals de l'any passat, Twitter, i altres blogs on participo fan que dediqui menys temps a Bits&Beats... què hi farem! Baixar la freqüència però no abandonaré! Encara tinc molt material i moltes coses a anar explicant! Corea no s'acaba tan ràpid! Hi ha encara milers de cosa per descobrir!

Com és habitual, repassaré el què ha estat aquest 2010 a Bits &Beats:

Els primers mesos de l'any es van caracteritzar pel fred i la gran nevada a Seül. El panorama del k-pop no va estar en els seus millors moments, però va deixar anar algunes perles... I una gran experiència que encara recordo i si es repeteix l'esdeveniment no dubto en tornar-hi!

Cap a la primavera, arribava el bon temps i la gran i inesperadament seguida Pillow Fight que vaig organitzar. I l'oportunitat del viatget a l'illa de Jeju. Genial!

Al maig ens acomiadàvem definitivament de Lost.

Durant primavera i estiu vaig fer algunes excursions i petits viatges, descobrint la Corea profunda...

Amb l'inici del nou curs, vaig incorporar l'anglès i el corea en la majoria d'articles, així practico i em va bé per adquiri nou vocabulari...que després me'n recordi ja és un altre tema!

Agost va estar marcat per l'estrès de formar part i liderar un equip a l'ISO. L'organització que ja és com una família per mi, molts bons moments, i grans records.

Setembre, retorn a Japó. Un curt viatge a l'illa de Kyushu i de tornada estada a Busan. Primera experiència couchsurfing inclosa i increïblement satisfactòria.

També iniciava junt amb 3 companys més el projecte Brand Leaders amb l'equip Atti Korea. Del qual n'hem resultat guanyadors en 2a posició. Gens malament!

Tardor amanida per alguns sessions de DJ i més en contacte amb el meu local preferit, i aparició al programa de Callejeros Viajeros de Cuatro. També l'ensurt entre les dues corees.

Per mi, 2011 es presenta millor del què pintava 2010. Moltes idees i molts projectes que ja veurem com els fem tirar endavant. De moment donem la benvinguda a aquest nou any 2011!

Trance music i el DJ sord

Últimament estic redescobrint un gènere de la música electrònica que mai m'havia cridat especialment l'atenció: El trance. M'agrada la definició de la wikipèdia en català. El cas és que estant aquí a Corea he pogut anar a alguna sessió de trance (començant pel Morave Gathering l'estiu de l'any passat) i la veritat és que, al marge de que la gent associi aquest estil amb drogues i al·lucinògens, he de dir que m'està atraient bastant.

Sense anar més lluny, una sessió d'uns 50 minuts com aquesta de Subzofo es converteix en un molt bon estímul per fer exercici sense parar. Proveu-ho!



I posats amb el tema de l'electrònica, per fit he pogut veure una pel·lícula que feia temps que tenia pendent: It's all gone Pete Tong. Narra la història (suposadament basada en una història real) de Frankie Wilde, un DJ i productor consagrat instal·lat a Eivissa que porta una vida d'excessos digne d'estrella del rock. La pel·lícula es presenta en forma de fals documental, i hi podem trobar testimonis de DJ's reals de renom com Tiesto, o el propi Pete Tong. El cas és que els excessos li passen factura a en Frankie i s'acaba quedant sord...però acaba trobant la manera de seguir en el món de la música. La peli no és una gran peli, però és entretinguda, té alguns jocs d'imatges i audio prou interessants, i la banda sonora no està gens malament.

I aquí un muntatge musical amb imatges no només de la peli: Mola, no? Doncs ja em direu què us sembla la peli!

TaeKwonDo, som-hi! - 태권도 하자!

Avui m'he examinat de l'assignatura de TaeKwonDo que estic fent a la uni. Crec que ha estat l'exàmen més fàcil i més ràpid de la meva vida. Hem hagut de fer els cops de peu que ens ha demanat el professor i executar un pumse. En el meu cas, jo havia triat al Taeguk sa jang (el número 4)

Després de tot el semestre practicant TaeKwonDo, m'han tornat a agafar ganes de seguir practicant-lo, així que potser de cara a l'any que ve m'apunto en alguna escola seriosament i em trec el cinturó negre, que pel que sembla, aquí a Corea sembla bastant fàcil d'obtenir.

--

Today I did the exam of the Taekwondo subject i'm taking this semester at uni. I think the exam was the easiest and quickest exam in my life. We did the kicks that the professor asked, and we had to perform a poomsae. In my case, I chose the Taeguk sa jang (number 4th)

After all this semester practicing Taekwondo, I think i wanna keep doing it, so maybe next year i'll join some school and try to get seriously the black belt, that seems quite easy here in Korea.

--

오늘은 대학교의 태권도수업 시험을 봤어요.내 생활에는 제일 쉽고 빠게 생각해요. 우리는 다양한 차기 해야하고품새도 했어요. 나는 태극 사장을 선택했어요.

이번학기 동안 태권도 하다가 보니까 계속 하고싶어요. 그래서 내년 태권도학교 활동하고 검은 띠 받아고싶어요. 그런것 한국에서 쉬운것같아요~

Viatget a Kyushu, Japó -part IV- Busan

Ve de la tercera part. 

Dormir bé quan es viatja és d'agraïr, i al llevar-me l'endemà vaig notar que havia descansat de veritat. Així que vaig esmorzar per agafar forces per sortir i seguir visitant Busan.

El dia abans no estava segur d'on anar. Però les recomanacions van fer que em decantés per començar per un lloc força especial, el temple Haedong Yonggungsa. Si normalment els temples budistes es caracteritzen per estar ben amunt a la muntanya, o en zones de boscos, el Yonggungsa és especial per estar mirant de cara al mar, al mar de l'est.

El temple queda força apartat dels transports públics, de fet vaig caminar un bon tros des de la parada on em va deixar el bus, però a mesura que m'acostava a temple i sentia la brisa marina, sabia que valia la pena caminar amb aquella calor.

Per sort un dia entre setmana de setembre, no és que s'ompli especialment. I un temple budista, s'aprecia més si no està ple de guiris voltant i fent fotos.

El complex no és que sigui inmens, però ve de gust passejar-s'hi i veure'l des de tots els angles, i gaudir de les vistes del mar, sobretot en un dia tan clar com feia. Com era d'esperar, al temple hi ha un restaurant amb una mica d'oferta de menjar tradicional coreà, i una petita botiga de recors, que em va cridar l'atenció i vaig voler fer-me amb algun collaret o polsera, però el desorbitat preu (per mi), em va fer enrera. Fins la propera!

De tornada volia anar cap a la zona del port. Però quedava prou lluny com per deixar-me caure pel camí, enmig de la ciutat i anar a visitar el centre comercial pertanyent a la cadena Shinsegae. El Shinsegae Centum City. El centre comercial més gran del món. Segons el Record Guiness del 2009. La mida del centre és considerable, però tampoc impressiona. Impressiona més saber que apart de botigues, restaurants, complex de cinemes, també té centre de fitness, balneari-spa, pista de golf, pista de patinatge sobre gel, i escoles acadèmies d'arts, cuines, etc. Des de la botiga Apple d'allà em vaig permetre descarregar-me l'Skype i fer una videotrucada als pares, per saludar i dir que tot anava correcte, especialment des d'un lloc tant impressionant!

Un cop vist (no en la seva totalitat! ni de conya!) el Shinsegae Centum City vaig dirigir-me cap a una zona més interessant del que em pensava. Una de les zones universitàries de Busan, on s'hi respira moltíssima vida, i on es concentra el jovent i les ofertes d'oci per joves. La zona de la universitat de KyungSung. Allà vaig trobar-me amb L'Eunson que plegava de treballar i vam anar plegats a un lloc que em va recomanar. Igidae. Una parc que s'endinsa cap al mar i des del qual es pot veure la platja de Gwangwali. Allà hi ha penya-segats, i es poden veure com trenquen les ones de l'oceà. Al parc d'Igidae, poc turístic, però molt recorregut pels locals a l'hora de fer exercici i córrer entre la naturalesa, també s'hi van trobar uns fòssils de penjades de dinosaures.

Fent-se ja de nit, vam decidir tirar cap a casa, però abans vam parar a fer un mos a un popular lloc de takoyaki (boles de pop fregit), genial! I cap a casa a cuinar una mica de truita de patata (de fet, gràcies a la meva poca exèriència no vaig calcular massa bé i ens en van sortir dues i de ben grans, però bones!), i a gaudir de l'útlima nit a Busan i en aquella acollidora casa.

L'endemà al matí em vaig acomiadar de l'Eunson quan va marxar a treballar, i jo vaig fer-me la motxilla amb calma, deixar-la a una guixeta de l'estació de tren, i començar el meu útlim dia de visitar per Busan. Càmera en mà em vaig acostar a la zona de Jalgachi, concretament a l'area PIFF (Pusan International Film Festival) on hi ha els cinemes i una mena de carrera de la fama on les estrelles hi deixen les seves empremptes. 

Ben a prop d'allà hi ha l'espectacular mercat del peix de Jalgachi.

Centenars de persones, i milers de peixos i mariscos. Les mestresses (o ajummes) fent la seva feina, tallant i col·locant els productes, menjant quan i on poden, i dins del recinte, els restaurants on ofereixen als clients menjar allà mateix els productes que compren, cuinats. És un complex bastant gran, i de fet, l'edifici principal consta d'uns 8 pisos, amb oficines, i pisos amb altres productes. I una terrassa amb jardí i vistes impressionants del port de Busan i de la resta de la zona.

Prop d'allà hi havia un recent estrenat Lotte Department, un centre comercial on em vaig deleitar amb un gelat de la meva gelateria preferida: Coldstone (algun dia n'he de parlar d'això, és pura poesia pel paladar!), metre veia un espectacle aqua-musical impressionant.

Vaig acabar voltant una mica per allà i dirigint-me a l'estació per menjar alguna cosa i agafar el tren amb temps. Aquesta vegada viatjava amb el KTX, el tren d'alta velocitat a Corea, a més de 300 km/h, que connecta Seül i Busan (i altres ciutats importants).

L'arribada a la nit a Seül, i la tornada a casa van ser l'inici del nou semestre. S'havien acabat les vacances! Altra vegada classes, coreà, ISO...

Lents de contacte de colors

L'Helena ha escrit un article sobre la moda de les lents de contacte de colors a Corea. M'ha agradat, així que us el deixo enllaçat perquè li feu un cop d'ull i us entrin algunes esgarrifances!

Les Corees en conflicte

No és que no hi hagués conflicte abans, de fet fa més de 50 anys que dura. Però recentment la tensió ha augmentat en els darrers mesos, i especialment des de la setmana passada, quan dimarts hi va haver un atac per part de Corea del Nord.

No és que tingui gaire accés a fonts oficials, però estant a Seül puc notar com es respira la situació o com ho viuen els coreans.

Aquí teniu un article per LaVanguardia.es que vaig escriure el mateix dimarts.

Per tots aquells que es preocupen i pateixen per si entrem en guerra: Poca gent creu que esclati una guerra, no interessa a cap de les dues parts, però sembla que la tensió durarà uns dies. Avui diumenge, precisament comencen unes maniobres militar de l'exèrcit de Corea del Sud en aigües molt properes a la frontera marítima amb Corea del Nord, sembla que la tensió augmenta.

Ja veurem com acabarà. Jo seguiré informant mentre les condicions m'ho permetin!

Colors de tardor - Autumn colors - 단풍

A Corea les estacions de l'any estan molt ben diferenciades. Passada la calor de l'estiu, a principis d'octubre, ja es poden veure com les fulles dels arbres van canviant de color. Els boscos es tenyeixen d'una àmplia gamma de colors càlids i més tard els carrers semblen una catifa feta de fulles grogues, taronjes, vermelles i marrons.

Els parcs i jardins de Seül no són una excepció, i agafar un dia la càmera de fotos i sortir a capturar la bellesa de la naturalesa per mi és una manera de gaudir d'aquesta ciutat.

Aquesta vegada vaig anar prop de la uni. A la zona de Uireung, on hi ha les tombes del rei Gyeongjong i la reina Seonui. Les tombes estan situades en dos monticles separats, situats en un petit turó al voltant del qual hi ha una ruta enmig del bosc i des d'on s'acaben tenint unes bones vistes de la zona nord-est de Seül.

I el millor de tot és que tot i que Uireung és considerat patrimoni de la humanitat, no és una zona turística ni popular, de manera que es pot gaudir d'un passeig tranquil i allunyat de l'estrès de la ciutat.

---

In Korea, seasons of the year are easily noticeable. Once the hot summer ends, when october starts we can start seeing how the tree leaves change their colors. Forests dye into a wide range of warm colors and some days later, the streets look like yellow, orange, red and brown carpet.

Parks and gardens in Seoul are not an exception, and take the camera and go out to capture the beauty of nature for me it's a nice way to enjoy this city.

This time I went near my university. Around Uireung area, where the Royal Tombs of King Gyeongjong and Queen Seonui are located. The tombs are separated in two burial mounds up in a hill, which around it there's a path throught the forest and from where we can climb and have a really nice views from the north-east of Seoul.

The best of all is that even that Uireung is cultural heritage, it's not a tourist or popular zone, so we can enjoy a quiet and nice walk far from the stress of the city.

---

한국에서는 계절 진짜 다르다. 더운여름 끝날때, 10월 시작하면서 아름다운 단풍볼 수 있다. 숲은 많이 색갈 염색하고 다음에 길들에 노란, 등색, 빨간색 하고 갈색 양탄자 처럼 보이다.

서울에서 공원와 마당도같은것이다. 그리고 사진기 가지고 아름다운 자연 찍으러 나가는것 좋은 이도시를 즐겁을 수 있는 방법 이다.

이번때 우리대학교 가까운곳에 갔다. 거기에서 경종와와 선의 왕릉 있다. 무덤들 따로 봉분에서 정상에서 언덕에 있다. 산에서 서울북동쯕 풍경을 볼 수 있다.

사람 많이 없고 유명하지않아서 시끄러운도시에서 거리가 먼 조용한 분위기과 산책 즐거울 수 있다.

Callejeros Viajeros a Seül

Dilluns passat es va emetre el programa del canal Cuatro Callejeros Viajeros dedicat a Seül. L'equip va venir a gravar durant el mes d'octubre, i tot i que em vaig currar una bona ruta ensenyant-los el Bukhansan i un altre dia portant-los al barri de Hongdae a sopar, de bars i al karaoke. El resultat final no em desagrada, però trobo que com en tots aquests tipus de programa, costa reflectir la vida d'una ciutat o país en 50 minuts. I sempre acaben caient en tòpics, i morbo. Si voleu veure més coses i més interessants de Seül, aquí us hi espero!

Viatget a Kyushu, Japó -part III- cap a Busan!

El títol de l'entrada ja no hauria de ser 'viatget a Kyushu', ja que en l'anterior part ja deixàvem enrere el port de Hakat i Japó per arribar en ferri a Busan.

Busan és la segona ciutat més gran de Corea del Sud, amb 3,5 milions d'habitants. Curiosament és una ciutat agermanada amb Barcelona des de 1983. I de fet, és comparable amb Barcelona: Segona ciutat més gran del país, dóna a la costa sud-est, i els propis coreans admeten que té un cert encant especial que la gran Seül no té (igual que la gent compara Barcelona amb Madrid!)

Arribats al port de Busan, ens haviem de dirigir cap a Haeundae, la platja més famosa de la ciutat. Allà a la vora hi viu en Travis, un professor d'anglès d'Estats Units que ens va oferir casa seva per uns dies (via couchsurfing). La primera sorpresa va ser que el seu apartament no quedava tan aprop de la platja com ens pensàvem, de fet era pujant un turó a la zona de Jangsan. A dues parades de metro de la platja. Un cop a casa seva...ell era molt amable i obert, això sí. Però potser massa, i abusant de confiances. I tenia el pis (pis no, en realitat era una habitació amb cuina, llit, i escriptori, i un bany apart) fet un desastre. Així que amb la Rut vam 'escapar' a sopar a fora durant una bona estona, intentant tornar tard i anar directes a dormir. L'endemà al matí, el noi ja havia marxat a treballar, i sabiem que no el tornaríem a veure, ja que ja tenia assegurada una altra casa, d'una noia de Busan que com a mínim prometia millors condicions que la d'en Travis. 

Així al matí vam anar a la visita obligada: la platja de Haeundae. Especialment famosa després de l'estrena de la pel·lícula homònima. Quan vaig a una platja nova sento la necessitat de banyar-m'hi, així que no vaig fer una excepció i vaig tastar la fesca aigua del mar de Busan. Comparat amb ple estiu, que m'havien dit que la platja estava a rebentar de gent, vam tenir sort i teniem pràcticament la platja per a nosaltres solets!

Més tard la Rut ja havia de marxar, així que la vaig acompanyar a l'estació de tren, i després vaig fer camí cap a l'estació de Namsan-Dong, on hi havia la casa de l'Eunson (tot i que es fa dir Rachel pels estrangers), que molt amablement m'havia deixat la clau a la bústia ja que ella arribaria tard de treballar. Abans però, vaig fer una aturada a l'estació d'Onchonjang, i vaig visitar el parc de Geumgang, on hi ha alguns petits temples, un decadent parc d'atraccions, i unes bones vistes de la zona de Dongdae-gu.

Un cop arribat a casa l'Eunson em vaig posar còmode i vaig descansar mentre esperava l'anfitriona. La casa era un paradís comparat amb l'habitació d'en Travis. Em vaig considerar afortunat d'haver decidit canviar! Un pis molt típic coreà, amb un gran menjador i una gran cuina, 3 habitacions, i les cosetes típicament coreanes com el frigorífic especial pel kimchi, i el terra calent. Aviat va arribar la mestressa i ens vam conèixer (és una sensació molt extranya ser a casa d'algú abans de conèixer aquella persona!). La noia s'ho va currar i va cuinar una Kimchi bokumbab (arròs fregit cobert de kimchi). I vam estar xerrant una mica de l'un i de l'altre, aprenent coses de la seva ciutat, etc. Més tard em va portar a la platja de Gwangalli, on vam gaudir d'unes vistes nocturnes del pont de Gwangalli, i els edificis il·luminats del voltant.

Ja a la nit, era hora de tornar. L'endemà tocava visitar més, i encara no tenia pensat què veure. Per sert, l'Eunson em va donar algunes idees de llocs on anar i com arribar-hi.

Continuarà